Projecte del joc.pdf - Escola Bressol Gespa

Escola Bressol Gespa
1 Introducció
- El joc a l’escola bressol -
El projecte que ens plantegem dur a terme sorgeix en el moment que
des de la Facultat de Ciències de l’educació se’ns proposa que unes estudiants
de tercer d’educació infantil puguin fer el seu practicum a l’escola i emmarcar-lo
en el tema del joc infantil. A partir d’aquí l’objectiu que ens plantegem des del
claustre de mestres de l’escola és aprofundir en el valor i la funció del joc com
activitat d’interrelació, d’estimulació de la creativitat i d’aprenentatge dels
infants. Així com també observar la seva evolució, des del nadó de quatre
mesos fins a l’infant de tres anys, i veure com l’hem d’incloure en el marc del
Projecte Curricular de Centre (PCC).
Partint d’aquest primer objectiu valorem els diferents espais i moments
de joc de l’escola i considerem oportú centrar el nostre projecte en el joc al pati.
Aquest interès ve motivat pel privilegiat espai exterior del qual disposem fet que
ens engresca a pensar vàries propostes i possibilitats pels infants de l’escola.
Des de l’equip de mestres ens proposem revalorar l’espai del pati com
espai d’aprenentatge importantíssim. Ens hem adonat que la vida al jardí, tal
com diu Penny Ritscher, potencialment representa molt més que una pausa
(l’esbarjo) enmig de les activitats programades. A través de les activitats al pati
es pot treballar moltíssim tot el desenvolupament psicomotriu dels infants, així
com l’observació de diferents elements naturals, d’éssers vius i la manipulació i
l’experimentació de varis materials. La vida al pati es diferencia de la vida
interior per vàries característiques:
És un espai ampli que permet moviment.
És el lloc privilegiat del joc lliure. Els adults són menys directius i
proposadors.
És un espai de trobada amb la natura, especialment en el nostre
pati.

Escola Bressol Gespa
- El joc a l’escola bressol -
Totes aquestes potencialitats d’aprenentatge que ofereix el jardí, els infants
les desenvolupen a través del seu joc. Ja sabem que el joc és un instrument
privilegiat per desenvolupar les capacitats bàsiques dels infants que els
permetrà actuar superant-se a ells mateixos, reelaborar experiències viscudes,
interactuar socialment i regular els seu comportament d’acord amb el joc en
que participen tenint en compte els altres infants. Dels diferents anàlisis del joc
que s’han fet al llarg de la història en podem treure les següents
característiques bàsiques:
Importància del joc en el desenvolupament intel·lectual: la
construcció de símbols i de convencions i la utilització del
pensament per alliberar-se de les restriccions espacials i temporals
imposades per la realitat permet exercitar la flexibilitat i la
reversibilitat del pensament. (Piaget, 1945) Amb el joc els infants
amplien coneixements i experiències, i desenvolupen la seva
curiositat.
L’activitat de simbolització té un paper important en la posada en
contacte del món intern i la realitat: la producció de símbols en una
zona intermèdia entre la realitat i la fantasia en la qual regna la
il·lusió és un mitjà al servei de l’elaboració dels sentiments provocats
pels conflictes entre els desitjos i les restriccions de la realitat
(Winnicott, 1971) El joc és una preparació per la vida adulta.
Construcció d’idees arrel de com funcionen les ments dels altres.
El joc és una producció narrativa que ajuda als infants a entendre el
món i la cultura en la qual estan immersos. És un espai de
socialització.
Els intercanvis comunicatius donen lloc a aprenentatges sociafectius.
Afavoreixen el desenvolupament d’habilitats comunicatives i
el domini del llenguatge.

Escola Bressol Gespa
- El joc a l’escola bressol -
A través del joc es construeixen la noció de societat: en les seves
discussions i en la recerca d’acords que els permetin seguir jugant,
els nens posen en funcionament mecanismes subtils per aconseguir
fer triomfar les seves propostes, o aconseguir determinats papers o
fer-se amb el control d’una determinada joguina. Els valors, els
papers de les persones segons edat i sexe , les estratègies de
dominació, submissió i cooperació, el respecte mutu, les formes de
comunicació, constitueixen la societat humana i són alhora
adquisicions psicològiques que es fan en gran part a través del joc i
apareixen en primer pla entre els dos i els sis anys (Kane, S.R., i
H.G. Furth, 1993)
2 Objectius
Analitzar el joc com un espai d’interacció entre els infants.
Analitzar la interacció de l’infant amb la natura a través del joc i
l’observació.
Analitzar l’organització espacial actual del pati com intervenció didàctica.
Reestructurar l’organització dels diferents espais del pati a partir de
l’anàlisi realitzat.
Crear noves propostes d’activitats per les diferents zones del pati.
Introduir jocs tradicionals al pati.
Observar el joc com instrument d’avaluació dels procés d’aprenentatge
de l’infant.
Analitzar el joc com activitat d’aprenentatge en el PCC i les
programacions de classe.

Escola Bressol Gespa
3 Metodologia
- El joc a l’escola bressol -
La metodologia que ens plantegem per portar a terme aquest projecte és la
de recerca acció. Té diferents moments de treball, en un primer moment s’ha
fet l’anàlisi i plantejament de les accions. Un segon moment on s’han anat
posant en pràctica les diferents accions planificades, posteriorment es
realitzarà una avaluació i aquesta ens portarà a un nou plantejament d’accions.
Tot aquest procés el farà l’equip de mestres del centre i les alumnes de
pràctiques tutoritzades per la professora Isabel Guibourg de la UAB.
La primera part d’anàlisi de la situació actual del joc al pati s’ha fet
mitjançant l’observació de la realitat existent. A partir d’aquí i de la reflexió
sorgida de diferents lectures s’han fet els plantejaments de les accions i
posteriorment es farà la síntesis de tot plegat com una unitat didàctica que
passarà a formar part del PCC.
4 Anàlisi de la situació de l’espai del pati
El pati de l’Escola Bressol Gespa és de 10.500 metres quadrats, podem
trobar-hi diferents espais. Tenim dues grans zones, l’espai del bosc de 6.000
metres quadrats i l’espai de prat 1 de 4.500 metres quadrats. Aquest últim espai
està dividit en dos grans patis, que és el del grup de mitjans i el del grup de
grans. Queden separats entre ells per una tanca 2 . El grup de bebès té una
zona dins el pati dels grans, aquest espai està senyalat però no limitat, és la
morera dels bebès. També hi ha una part del porxo a la qual si accedeix
directament des de la classe de bebès que està enrajolada i ballada. És la
terrassa de bebès, habitualment l’utilitzen aquest grup, però mitjans els dies de
pluja també en fan ús.
1 Fotografia 1 i 2
2 Fotografia 3

Escola Bressol Gespa
Fotografia 1: Zona de bosc i de prat
Fotografia 2: Zona de bosc i prat
- El joc a l’escola bressol -

Escola Bressol Gespa
Fotografia 3: Separació del pati de grans amb el de mitjans
4.1 Espai dels bebès
- El joc a l’escola bressol -
La zona exterior destinada al més petits és per un costat la terrassa 3 , i per
l’altre la morera 4 . En el primer espai hi ha accés directa des de la classe i
queda tancada a la resta de pati, aquesta tanca no limita la interacció entre els
infants d’un costat i l’altre. La terrassa està enrajolada i no hi ha cap element de
joc fixe. La zona de la morera és un espai del pati de prat que s’hi accedeix des
de la terrassa, queda lleugerament delimitat per una petita tanca d’uns quinze
centímetres d’alçada. Quan els bebès no es mouen hi posem un edredó i
juguen sota la morera, es produeixen moments d’interacció molt interessants
amb els nens i nenes del grup de grans que també estan al pati. Quan els
3 Fotografia 4
4 Fotografia 5 i 6

Escola Bressol Gespa
- El joc a l’escola bressol -
infants del grup de petits ja comencen a desplaçar-se a poc a poc es van
allunyant de la morera i van fent petites descobertes a la resta de pati dels
grans.
Fotografia 4: Terrassa de bebès

Escola Bressol Gespa
Fotografia 5: Morera de bebès
Fotografia 6 Morera de bebès
- El joc a l’escola bressol -

Escola Bressol Gespa
4.2 Espai dels mitjans
- El joc a l’escola bressol -
El pati dels mitjans queda totalment separat i diferenciat del de grans i
bebès. Hi ha accés des de les aules i des del pati de grans. En el pati de
mitjans hi trobem diferents racons: sota el porxo hi ha una caseta 5 , hi ha una
zona amb prat on hi trobem alguna estructura de psicomotricitat 6 , hi ha el
sorral 7 i un petit tros pavimentat 8 . Aquest pati té una manca important d’ombres,
fet que de cara els mesos de calor significa que s’han de buscar altres espais
on els nens i nenes puguin jugar.
Fotografia 7: Caseta mitjans
5 Fotografia 7
6 Fotografies 8, 9 i 10
7 Fotografia 11
8 Fotografia 12

Escola Bressol Gespa
Fotografia 8: Prat mitjans
Fotografia 9: Prat mitjans
- El joc a l’escola bressol -

Escola Bressol Gespa
Fotografia 10: Prat mitjans
Fotografia 11: Sorral mitjans
- El joc a l’escola bressol -

Escola Bressol Gespa
Fotografia 12: Zona pavimentada
4.3 Espai de grans
- El joc a l’escola bressol -
El pati dels grans també consta de diferents espais, hi ha una zona ballada
on hi ha la bassa 9 , al costat hi ha l’hort 10 , tenim dos sorrals, un queda sota el
porxo 11 i l’altre al mig del prat. Hi ha diferents estructures de psicomotricitat 12 ,
una caseta d’obra 13 i el porxo amb una part pavimentada i l’altra no. L’espai de
bosc 14 forma part del pati dels grans, tot i que no hi ha una limitació física entre
el bosc i la resta de pati queda molt ben marcat per la pròpia estructura del
terreny on comença un espai i s’acaba l’altre. Els infants es poden moure
lliurement per tot aquest espai, tot i això hem observat que a la zona dels bosc
no hi van per iniciativa pròpia fins que no s’hi ha anat un parell o tres cops amb
9 Fotografia 13
10 Fotografia 14
11 Fotografies 15 i 16
12 Fotografia 17
13 Fotografia 18
14 Fotografies 19, 20, 21 i 22

Escola Bressol Gespa
- El joc a l’escola bressol -
la mestra. Dins del bosc hi ha una zona una mica més espessa de vegetació on
es creen espais per amagar-se que agraden força als nens i nenes. Tot el pati
de grans en general té diferents desnivells solucionats amb petites pujades i
baixades.
Fotografia 13: La bassa

Escola Bressol Gespa
Fotografia 14: L’hort
Fotografia 15: Sorral sota el porxo
- El joc a l’escola bressol -

Escola Bressol Gespa
Fotografia 16: Joc amb sorra sota el porxo
Fotografia 17: Estructures de psicomotricitat
- El joc a l’escola bressol -

Escola Bressol Gespa
Fotografia 18: Interior de la caseta
Fotografia 19: Bosc
- El joc a l’escola bressol -

Escola Bressol Gespa
Fotografia 20: Bosc
Fotografia 21: Bosc, zona per amagar-se.
- El joc a l’escola bressol -

Escola Bressol Gespa
Fotografia 22: Activitat amb elements recollits al bosc.
- El joc a l’escola bressol -

Escola Bressol Gespa
5 Plantejament d’accions
- El joc a l’escola bressol -
El plantejament d’accions l’hem fet per un costat de les diferents zones que
configuren el pati, per l’altre tots els jocs tradicionals que ens agradaria
reintroduir i un últim que seria una activitat amb les famílies de l’escola. Tot i
que el pati en aquests moments el tenim estructurat per edats, ens sembla que
les accions les hem de fer per zones i pensant en que hi puguin realitzar
activitats tots els infants de l’escola.
5.1 Zona del bosc
Crear un espai que afavoreixi el desenvolupament psicomotriu dels
infants. Els elements a utilitzar són troncs d’arbre per enfilar-se i fer
equilibris; cordes amb pneumàtics per gronxar-se; cordes amb nusos
per enfilar-se i petits ponts o passarel·les.
Descobrir la cabana que hi ha i jugar a amagar-se.
Observar les pinyes rossegades que deixen els esquirols i lirons.
Observar els ocells que viuen al bosc: tórtores, garses i puputs.
Descobrir algun cau de conill.
Mentenir un espai verge, on la vegetació creixi lliurement i permeti la
reproducció d’insectes i animals de la zona.
5.2 Esplanada del pati de grans
Crear un laberint amb arbustos.
Fer un espai de trobada amb troncs que serveixin per poder seure.
Crear un espai adequat per sortir a berenar al pati.
Marcar camins que portin a les diferents zones: hort, bassa, laberint,
sorral, etc.

Escola Bressol Gespa
5.3 Esplanada del pati de mitjans
- El joc a l’escola bressol -
Aprofitar una estructura de ferro existent per convertir-la en una base
per plantes enfiladisses.
Fer un espai de trobada amb troncs que serveixin per poder seure.
Plantar un parell d’arbres per crear espai d’ombra.
Adequar la zona pavimentada per tal que els nens que gategen no hi
prenguin mal.
Reconstruir la caseta d’ocells per poder-los-hi posar menjar i observarlos.
Observar les plantes aromàtiques del pati.
5.4 El porxo de mitjans
Instal·lar un bagul per recollir i classificar les joguines del pati.
Rehabilitar la caseta de joc simbòlic, pintant-la i posant-li elements que
permetin realitzar l’activitat pròpia de joc.
Penjar pneumàtics per gronxar-se. Aquesta activitat ajuda a l’infant
explorar quines són les seves capacitats motrius i fins on ell pot arribar
a l’hora que guanya seguretat en ell mateix i va elaborant el seu propi
esquema corporal.
5.5 El porxo de grans
Instal·lar dues pissarres on els nens i nens i puguin dibuixar quan en
tinguin ganes. El fet que els infants tinguin la possibilitat de dibuixar
lliurement i fer gargots els permet dominar cada vegada més el seu
traç i fer produccions cada vegada més acurades i amb més
intencionalitat. Són pissarres magnètiques que a més de poder-s’hi

Escola Bressol Gespa
- El joc a l’escola bressol -
dibuixar amb guixos s’hi pot enganxar elements amb imants. Això ens
permet poder-hi explicar contes i enganxar-hi les imatges, per exemple.
Penjar de la biga cordes amb pneumàtics per gronxar-se. Aquesta
activitat ajuda a l’infant a explorar quines són les seves capacitats
motrius i fins on ell pot arribar a l’hora que guanya seguretat en ell
mateix i va elaborant el seu propi esquema corporal.
Instal·lar un bagul per recollir i classificar les joguines del pati.
5.6 La morera
Crear diferents desnivells en el terra de tal manera que els nens
puguin pujar i baixar ja sigui gatejant o caminant. Seguir-hi mantenint
l’herba que té actualment el terra. Ens plantegem aquesta actuació ja
que ens sembla molt interessant que quan els nens comencen a
desplaçar-se ho facin per diferents tipus de terres i desnivells.
D’aquesta manera van posant a prova les seves possibilitats motrius i
van millorant el domini el seu cos.
5.7 La terrassa
Canviar algunes de les rajoles actuals per plafons sensorials. El fet de
que tot el terra no sigui igual és un element motivador que convida a
moure’s. D’aquesta manera incitem els infants a iniciar-se en el seu
desplaçament ja sigui raptant o gatejant. Per un altre costat les
diferents sensacions que els hi donen els materials diversos estimulen
els seus aprenentatges i les seves capacitats exploratòries.
Posar una barra per afavorir que els nens que gategen es posin drets.
D’aquesta manera fan tot un exercici de reforç muscular i d’equilibri
plenament necessari per passar del gateig a la deambulació.

Escola Bressol Gespa
5.8 Els sorrals i espais de sorra
- El joc a l’escola bressol -
En els sorrals pròpiament els infants hi poden desenvolupar tota la part
constructiva a partir de fer i desfer castells, pastissos, etc. Ja sigui amb
materials dissenyats i pensats amb aquesta finalitat com són galledes,
pales, rastrells, etc. Ja sigui amb materials reciclats com recipients de
diferents mides i formes.
Els espais de sorra són els camins que s’han creat a la zona de
l’esplanada i s’hi poden realitzar activitats com dibuixar amb palets o
fer córrer carretons, cotxes o tricicles.
5.9 La bassa
Neteja del llot de la bassa. Aquesta activitat es portarà a terme amb les
famílies. És important que l’infant visqui la implicació de la família en
l’escola ja que és aquí on ell hi passa moltes hores i hi rep
experiències summament vitals.
Replantació de plantes aquàtiques. Aquesta activitat també es portarà
a terme amb les famílies.
Observació dels animals que viuen a la bassa, peixos i granotes.
L’observació de l’entorn ajuda a desenvolupar el sentit de la meravella,
de descobrir petites coses que ens aporten grans aprenentatges. A la
vegada l’infant aprèn a respectar tot allò que forma part del seu entorn.
Observació de les plantes que viuen a la bassa.
Rehabilitació de les casetes dels ocells per poder posar-los-hi menjar i
observar-los.
5.10 L’hort
Elaborar planter a les aules per després trasplantar-lo a l’hort:
carbassons, carbasses, tomàquets, pastanagues, etc. Aquesta activitat

Escola Bressol Gespa
- El joc a l’escola bressol -
permet als infants la manipulació de diferents elements com són la
terra, l’adob, les llavors, etc.
Plantar el planter a l’hort i observar com creixen les plantes i els fruits
que donen. L’observació del creixement d’una planta permet que
l’infant vagi adquirint la noció de temps i del canvi que hi va implícit.
Observar els arbres fruiters i recollir-ne els fruits.
5.11 Introducció de jocs tradicionals al pati
Jocs de falda: ens sembla que molts dels jocs de falda que sovint es
fan a l’aula es podrien realitzar també a l’espai exterior. Els jocs a
treballar serien:
o Arri, arri tatanet
o Ballmanetes
o Salta miralta
o Ning nong
o Pim pam conillam
o Escarabat bum bum
o Ralet, ralet
o Aquest és l’un
o Aquest és el pare
o Quan vagis a la carnisseria
Joc de xapes: es dibuixa un camí a terra i s’han de fer arribar les xapes
des de la sortida fins a l’arribada.
La xarranca: es dibuixa a terra la figura d’una creu amb dos braços i al
final un semicercle. Els nens han de tirar una pedreta a la primera
casella i anar saltant d’una casella a l’altre fins al final.
Un, dos, tres, pica paret! un jugador es posa a la paret i diu “un, dos, tres,
pica paret!” Els altres jugadors han d’avançar cap a ell i quan el primer

Escola Bressol Gespa
- El joc a l’escola bressol -
es gira s’han de quedar tots quiets com estàtues. El primer que arriba a
la paret toca el jugador que hi ha i tots els jugadors marxen corrents,
aquell qui atrapen li toca parar.
5.12 La plantada
Aquesta és una activitat en la qual participen les famílies i que ja fa varis
anys que s’està realitzant a l’escola. És una activitat que té molt bona acollida
per part de tothom i hi ha un alt grau de participació. Es planteja com a dissabte
feiner a l’escola on entre tots arreglem i netegem el pati. Aquest any la proposta
queda integrada dins d’aquest projecte més global que estem portant a terme.
En aquesta activitat també hi tindran un paper important les estudiants de
magisteri. El que proposem és organitzar-nos per grups de treball, en cada un
d’ells hi haurà una mestra i la seva estudiant de pràctiques més els pares o
mares que s’hi apuntin. Els grups de treball seran els següents:
Bassa: la seva tasca consistirà en netejar la bassa i replantar-hi les
plantes que es consideri convenients.
Hort: hauran de delimitar els parterres i posteriorment amb els infants
plantar-hi el planter que s’ha fet a les aules.
Laberint: hauran de construir el laberint a la zona del prat.
Plantació d’arbres: hauran de plantar els arbres i les plantes enfiladisses
del pati de mitjans
Arranjament de la caseta i els gronxadors de mitjans.
Arranjament de la caseta i els gronxadors de grans.
Terrassa: elaboració i col·locació de les rajoles tàctils.
Porxo: elaborar i penjar els gronxadors amb rodes.

Escola Bressol Gespa
6 Temporalització del projecte
- El joc a l’escola bressol -
GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG
Anàlisi de la situació actual de l’espai del
pati.
Plantejament de les accions.
Elaboració de planter a les aules.
Dissabte
Plantada
17 La
Treball dels jocs
tradicionals
Descobrir els nous
espais que s’han
creat al pati:
laberint al prat i
cordes i troncs al
bosc
Tenir cura de l’hort
Observar els ocells
Berenar al pati
Festa de St.
Ponç: treball de
plantes
aromàtiques

Escola Bressol Gespa
- El joc a l’escola bressol -
JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE OCTUBRE
Festa de final de
curs gaudint de
l’espai exterior de
l’escola
Recollir els fruits de l’hort
Jocs d’aigua
Avaluació del projecte i replantejament
d’accions.
Elaboració de la memòria.

Escola Bressol Gespa
7 Pressupost econòmic del projecte
- El joc a l’escola bressol -
El pressupost del projecte l’hem elaborat en tres blocs en funció de la font
de finançament de cada un d’ells. Preveiem que les fonts de finançament siguin
per un costat el propi centre, per l’altre l’Ajuntament de Cerdanyola i per l’altre
la Caixa de Sabadell a través dels Programes d’Ajut Social. En funció del
finançament que rebem de les dues institucions externes a l’Escola es podrà
desenvolupar en més o menys part el projecte. El cost total del projecte està
previst en 10.105,17 euros.

Escola Bressol Gespa
- El joc a l’escola bressol -
Pressupost amb previsió de finançament de la Fundació
Privada Gespa
Joguines pati
Eines jardí
Concepte Cost Quantitat Total Total + IVA
Tricicle 65,17 € 4 260,68 € 302,39 €
Carretó 16,20 € 4 64,80 € 75,17 €
Camió bolquet 45 cm 10,30 € 3 30,90 € 35,84 €
Excavadora 25 cm 10,25 € 3 30,75 € 35,67 €
Camió bolquet 25 cm 10,25 € 3 30,75 € 35,67 €
Rasclets 0,65 € 25 16,16 € 18,75 €
Pales 0,65 € 25 16,16 € 18,75 €
Regadores 3,27 € 15 49,05 € 56,90 €
Total 499,26 € 522,24 €
Tisores podar grosses 22,37 € 1 22,37 € 25,95 €
Tisores podar 4,45 € 3 13,35 € 15,49 €
Rasclet plàstic 10,30 € 1 10,30 € 11,95 €
Pal rasclet 6,85 € 1 6,85 € 7,95 €
Paletes 1,94 € 6 11,64 € 13,50 €
Piquetes 2,54 € 6 15,26 € 17,70 €
Aixada 228 C 10,86 € 1 10,86 € 12,60 €
Aixada 85 A (30) 9,83 € 1 9,83 € 11,40 €
Pal 38 3,23 € 1 3,23 € 3,75 €
Pal 30 3,23 € 1 3,23 € 3,75 €
Pic 16,38 € 1 16,38 € 19,00 €
Pal pic 4,27 € 1 4,27 € 4,95 €
Pala petita 11,16 € 2 22,33 € 25,90 €
Pala gran 15,47 € 1 15,47 € 17,95 €
Ensofetador 19,78 € 1 19,78 € 22,95 €
Total 185,16 € 214,79 €
Total aportació del centre 684,42 € 793,92 €

Escola Bressol Gespa
- El joc a l’escola bressol -
Pressupost amb previsió de finançament de l’Ajuntament de
Cerdanyola del Vallès
Concepte Cost Quantitat Total Total + IVA
Cordes 1,21 € 100 121,00 € 140,36 €
Saca terra orgànica 43,00 € 3 129,00 € 149,64 €
Saca escorça de pi 52,00 € 1 52,00 € 60,32 €
Saca terra de jardí 35,00 € 8 280,00 € 324,80 €
Llavor de prat 8,50 € 5 42,50 € 49,30 €
Arbustos exterior laberint 12,00 € 40 480,00 € 556,80 €
Arbustos interior laberint 7,00 € 70 490,00 € 568,40 €
Plantes enfiladisses 15,00 € 4 60,00 € 69,60 €
Moreres 95,00 € 2 190,00 € 220,40 €
Llistons plafons tàctils 3,60 € 3 10,80 € 12,53 €
Elements plafons tàctils 20,00 € 1 20,00 € 23,20 €
Pintura caseta 1,26 € 20 25,20 € 29,23 €
Pintura elements psicomotrius 13,00 € 10 130,00 € 150,80 €
Acondicionament bassa 6,00 € 5 30,00 € 34,80 €
Plantes aquàtiques 12,00 € 5 60,00 € 69,60 €
Total aportació Ajuntament de Cerdanyola del Vallès 2.060,50 € 2.390,18 €
Pressupost amb previsió de finançament del Programa de
l’Obra Social de la Caixa de Sabadell
Concepte Cost Quantitat Total Total + IVA
Banc exterior 100,00 € 1 100,00 € 116,00 €
Pissarra 754,86 € 2 1.509,72 € 1.751,28 €
Pissarra 226,45 € 1 226,45 € 262,68 €
Pissarra 301,93 € 1 301,93 € 350,24 €
Túnel 784,52 € 1 784,52 € 910,04 €
Taula amb bancs exterior 685,34 € 4 2.741,36 € 3.179,98 €
Bagul exterior 125 x 55 x 61 47,37 € 1 47,37 € 54,95 €
Bagul exterior 148,5 x 86 x 120 172,37 € 1 172,37 € 199,95 €
Armari eines 65 x 45 x 184 82,72 € 1 82,72 € 95,95 €
Total aportació Caixa de Sabadell 5.966,44 € 6.921,07 €

Escola Bressol Gespa
8 Bibliografia
Allué, J. M. (2005) Un, dos, tres, pica paret! La Galera.
- El joc a l’escola bressol -
Botbol, M (2005) Bienvenido al mundo (0 – 3 años) Ed. Síntesis. Madrid.
Cols, C. i Ferrer, M. Tot un món. In-fàn-ci-a, núm. 108. Maig – juny 1999
Díez Navarro, M.C. El patio està enladrillado ¿quién lo desenladrillarà?
Jubete, Montserrat. (2004) Espais i temps per al joc. Col. Temes
d’Infància
López Castro, Beatriz. Xerojardineria
Ritscher, Penny. (2003) El jardí dels secrets. Col. Temes d’Infància.
Un jardí al pati de l’escola. Reflexions del grup de treball de Rosa Sensat
curs 2002-2003.

Escola Bressol Gespa
ÍNDEX
- El joc a l’escola bressol -
1 Introducció ________________________________________________ 1
2 Objectius __________________________________________________ 3
3 Metodologia________________________________________________ 4
4 Anàlisi de la situació actual de l’espai del pati ___________________ 4
4.1 Espai dels bebès _____________________________________________ 6
4.2 Espai dels mitjans ____________________________________________ 9
4.3 Espai de grans ______________________________________________ 12
5 Plantejament d’accions _____________________________________ 19
5.1 Zona del bosc_______________________________________________ 19
5.2 Esplanada del pati de grans ___________________________________ 19
5.3 Esplanada del pati de mitjans__________________________________ 20
5.4 El porxo de mitjans __________________________________________ 20
5.5 El porxo de grans____________________________________________ 20
5.6 La morera __________________________________________________ 21
5.7 La terrassa _________________________________________________ 21
5.8 Els sorrals i espais de sorra __________________________________ 22
5.9 La bassa ___________________________________________________ 22
5.10 L’hort______________________________________________________ 22
5.11 Introducció de jocs tradicionals al pati __________________________ 23
5.12 La plantada _________________________________________________ 24
6 Temporalització del projecte _________________________________ 25
7 Pressupost econòmic del projecte ____________________________ 27
8 Bibliografia _______________________________________________ 30

Escola Bressol Gespa
- El joc a l’escola bressol -