ELS CONNECTORS TEXTUALS Els connectors i/o ... - A casa nostra

ELS CONNECTORS TEXTUALS
Els connectors i/o marcadors textuals
manifesten una relació semàntica distribuïble
en quatre significats generals: addició,
disjunció, contrast i conseqüència.
1. Additius: indiquen, diversament, suma
d’informació en el discurs.
• Addició i ampliació: i, a més, en efecte,
efectivament, certament, per descomptat,
també...
• Continuïtat: i, tot seguit, pel que fa a , a
continuació, després, a més, doncs bé,
així, llavors/ aleshores, un altre punt...
• Distribució: d’una banda/d’un costat, de
l’altra, d’entrada, d’andtuvi, en primer lloc,
en segon lloc, en darrer terme, per fi, per
acabar, finalment, en definitiva, al seu
torn, tornant al tema...
• Digressió –o canvi de tema- : per cert,
a propòsit, ara que en parlem...
• Especificació: en concret, especialment,
en especial, en particular,
específicament, fet i fet, de fet...

• Generalització: en general, generalment,
en termes generals
• Intensificació: i encara més, més
encara, a més, cal no oblidar que,
incident en, convé destacar...
2. Disjuntius: indiquen una alternativa (total o
parcial) entre dos conceptes o dues
formulacions diferents d’un concepte.
• Reformulació: és a dir, o siga, això és,
en altres paraules, dit d’una altra
manera/forma, per ser més precís, vull
dir, vaja, millor dit, més ben dit, encara
millor, si voleu/ si preferiu...
• Exemplificació: per exemple, posem per
cas, com ara, a tall de cloenda, a tall
d’exemple, així...
• Resum: en resum, en síntesi, en suma,
en poques paraules, globalment, comptat
i debatut, ras i curt, total...

3. Contrastius: indiquen algun tipus de
contrarietat (una relació de “sí/no”) entre els
elements que uneixen.
• Opositius: però, en canvi, ara bé,
tanmateix, això sí, altrament, si no, en
cas contrari...
• Consessius: no obstant (això), (amb) tot
i això, malgrat tot/que, així i tot, de tota
manera/d totes maneres, en tot cas, en
qualsevol cas, siga com siga, però, al
capdavall, comptat i debatut, total, encara
que, per bé que, tot i que, amb tot i que...
• Restrictius: si més no, almenys, més
aviat.
• Refutatius: per contra, ans al contrari,
ben al contrari, a pesar de, en canvi, ara
bé, nogensmenys, ben lluny de,
contràriament a ...
• Contrapositius: en realitat, ben mirat, de
fet, naturalment, és clar, per descomptat,
fet i fet, si bé es mira...

4. Consecutius: indiquen que la informació
següent es presenta com a efecte de
l’anterior.
• Conseqüència: en( com a)
conseqüència, (així/i) doncs, per tant,
així, per consegüent, consegüentment,
per això, a conseqüència de, en
conseqüència, cosa que, de manera que,
així és que...
• Conclusió: en definitiva, en fi, al
capdavall, al cap i a la fi, total, tot plegat,
concloent, en conclusió...

CONNECTORS ORACIONS SUBORDINADES
ADVERBIALS
Les proposicions subordinades adverbials,
quant a la forma, van introduïdes per un
connector subordinant adverbial (on, com,
quan, quant...). En l’oració composta fan la
funció de complement circumstancial del
verb principal –com faria un sintagma adverbial,
preposicional o nominal en una de simple- i
tenen una significació equivalen a un adverbi:
Demà dinarem on vam sopar ahir = Demà
dinarem en aquell restaurant.
Les subordinades adverbials, segons la
circumstància que expressen, poden ser:
1. De lloc. Indiquen on s’esdevé l’acció i
estan introduïdes pel pronom adverbial on,
a vegades precedit de preposició (a, de,
per, fins, cap...), o per adverbis (ací, allà,
arreu...)
2. De temps. Diuen quan té lloc l’acció i van
precedides per un adverbi de temps (quan,
mentre, abans, després, sempre...) o d’’una

conjunció (fins que, des que...) També es
poden formar amb infinitius, gerundis o
participis: En acabar la reunió, soparem.
Tornant cap a casa es va trobar una
cartera. Visitat el museu, es dirigiren cap a
la catedral.
3. De manera. Indiquen com passen els fets i
van introduïdes per com, com si, tal com,
segons...
Proposicions subordinades d’implicació
lògica.
Es diferencien de les adverbials perquè no
poden commutar-se per un adverbi ni fan la
funció de CC, sinó que afecten el significat de
tota la proposició principal. Poden ser:
1. Causals: aporten la raó de l’efecte que
indica la principal. Connectors: perquè, ja
que, com que, car...
2. Consecutives: diuen l’efecte derivat de la
principal. Connectors: doncs, per tant, de
manera que, tant que...
3. Finals: expressen l’objectiu de la principal.
Connectors: perquè, a fi que, per, per tal
de, per tal que...

4. Condicionals: indiquen una condició
necessària perquè es faça l’acció de la
principal. Connectors: si, sempre que, en
cas que, mentre...
5. Concessives: posen una objecció al
significat de la principal, que no és, sempre,
un obstacle perquè es faça. Connectors:
encara que, malgrat que, tot i que, per bé
que...
6. Comparatives: indiquen quantitat en
relació amb la principal. Poden indicar:
• Superioritat: més que
• Inferioritat: menys que
• Igualtat: tan... com