1101W SEIVICE - MOC - Barcelona

19
o
()
o
DIP. LEG. B-1292-87
-
Casal de la Pau Cervantes, 2, pral-1 08002-BARCELONA
HIVERN 1991-92 300 PTES
1101W SEIVICE
27 FF

MOCADOR 10 2
PAIS VALENCIA:
MOCValencia
Blenqueries, 4, 1
46003 Valencre
MOCS
COMAROUES DE PONENT
MOCPonent
Aplat. COlf BUS 850
Ueide
MALLORCA.
Grup d'Objectors Mallorca
Aptat. Correus 1 566
07080 Ciutat de Mallorca
MENORCA.
MOCMenor ca
Aptat Correus 178
07700 Ma6
EMPORDA
MOC Iporda
Relliq r, 25
1775, Espolla
MARESME
Assemblea Anarmlotansta del Maresme
Casal Independencra
CamiRal, 504, 1
Mataró
GROC
Grup de Recolzamentals Objectors
Elisenda de Monrcada, 53
08330 Pfeltliò de Mar
VALLÉS ORIENTAL.
MOCVallès Onental
Aleneu Popular
Plaça de l'EsglesJa, 9, 3-2
08400 Granollers
GARROTXA
BAGES
MOC(Mandu)
Dos de Maig, 31, A1-1
08450 Parets del Vallès
Agrupació Naturellsta dela Garrotxa
Servei Comarcal de Joventud
Torre Malegrida
Passeig de Barcelona, 15
17800 Olot
Grup d'Objectors del Bages
Casal de la Pau
Aptat. Correus 392
08240 Manresa
Assemblea Anbmilita,sta del Bages
Guirnera, 53, 2-1
08240 Manresa
RIBERA D'EBRE
MOC(Carles)
Plaça Major, 4
43746 La Serra d'Almos
BAIX LLOBREGAT
MOC Bellvage
Prado, 12, 13-1
08907 L'Hospitelet
ANOIA
BAIX CAMP
Grup d'Objectors de SantJust
Casal de Joves de SantJust
Plaça del Parador s/n
08960 SentJust Desvern
MOCAnola
Aptat. Correus 466
08700 Igualada
MOC Reus
Ateneu Urbertarr de Reus
Sant Vicenç, 3
43201 Reus
BARCELONÉS
MOC Badalona
Casal deJoves Dalt la Vrlo
Germà Bernavé, s/n
0891 1 Badalona
OSONA
MOC Casal de la Pau
Cervantes, 2, pral-1
08001 Barcelona
Assemblea Anamilitansta i crOb1ecca5
Casal SantJust
Sant Just, 1, 2
08500 Vic
BERGUEDA
Assemblea Anarniktarista del Berguedà
Aptat. Correus 30
08600 Berga
UNIVERSITAT POLETÉCNICA DE CATALUNYA
SIOC
Escola Tecruca Superior d'Enginyers de
Telecomunicacions
Jorci Glrona i Salgado, s/n Barrracd C
08034 Barcelona
MOCADOR
Informatiu per a la lluita
antimilitarista
-
SUMARI 19
El Consell de la Joventut davant la llei del servei militar 3
-
Prestaciósocial substitutória i mercat laboral. Ponència presentada pel MOC al 5è
congrés de la CONC 4
- Resolució
-
-
de la CONC 5
AOC -
IRG
-
MOC:
Proposta de la comissió de la IRG que investiga el tema l'A.O.C. 7
Montserrat, és el mínim que podíem fer 8
ANTIMILITARISME I QÜESTIÓ NACIONAL:
-
Desobediencia civil i autodeterminació. KEM 10
INTERNACIONAL:
GUERRA ALS BALCANS
- Serpacifista dins d'una guerra 13
- Belgrad: enfrontar-se amb el fals consens de rodi. Christine Scheitzer14
- Zagreb: com es pot ser pacifista enunpaís sota el foc. Christine Scheitzer15
OCCITANIA:
- Trois refractaires a la barre. Gustinet 17
EDUCACIÓ PER A LA PAU 19-27
(DES)MILITARITZACIÓ DEL TERRITORI:
-
28
- Què
- Viatge
- Peacenet:
L'exèrcit destrueix el patrimoni naturaliarquitectònic a la Noguera Isidre de Bolós
en farem del Castell de Figueres. Gustinet 29
al Kurdistan. Francesc Arnau 30
xarxa telernatica per a la pau. Narcís Vives
OPINIÓ:
- Llei
- Provocació
- Sant
Corcuera: la vergonya d'un règim. Francesc Arnau 34
lingüística. Francesc Ferrer Gironès 36
Daniel, la trufa dels gironins. Josep Planas iGamundi 37
ENTITATS I GRUPS
- Brigades internacionals de pau 39
- CoLlectiu
de pares i mares antiservei militar obligatori39
M.O.C. BADALONA
Casal Dalt de la Vila
C/ Germà Bernabé, 1-7
08911 - BADALONA
Telf: 384 04 43 (Dimecres)
FONS DE SUPORT PER INSUBMISOS
EMPRESONATS
Podeu fer la vostra aportació a:
Caixa de Catalunya, of. 0028
N. compte: 0200-782449

3 LLEI DE REFORMA DEL SERVEI MILITAR MOCADOR 19
EL CONSELL DE LA JOVENTUT
DAVANT LA LLEI DEL SERVEI
MILITAR
Aquestaésla resoluciópresentadapelS.1.0.0. (Serveid'Informaciódel'ObjecciódeConsciència)
a laXXIVAssemblea General deConselldelaJoventutdeBarcelonareferenta la lleidereforma
del servei militar. Fou aprovada el 15 de desembre per 20 vots a favor, cap en contra i 6
abstencions.
El projecte de llei de Reforma del Servei
Militar que durant aquesta tardor s'ha
debatut a les cambres espanyoles,
finalment s'ha aprovat, dijous 12 de
desembre de 1991.
El govern ha hagut d' aquesta
-reforma- en unmoment enquètant la mili
com l'exèrcit estanmancatsde legitimició
Social (vegeu l'ènquesta promoguda pel
MOC: el 96,5 % dels joves catalans som
contraris al servei militar,tardor 91), iquan
el nombre d'insubmisos i objectors
augmenta. de manera considerable. La
majorpart de les millores que la llei ofereix

MOCADOR 19 4
PRESTACIÓ SOCIAL I
MERCAT LABORAL
Aquestaés la ponència queelMoviment d'Objecció de Consciència (MOC) va presentar
al Cinquè Congrés de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC). Arran
d'aquesta proposta s'aprovà la resolució sobre objecció de consciència i Prestació
Social Substitutória que es reprodueix a la pàgina següent.
LaPSS esuna forma encubierta de dotar a
organismos públicos y priyados de mano
de obra gratuita, sin derechoslaboralesni
sindicales, y dada la situación de paro
existente.dichasituacióngeneraunagrave
insuficiencia. Si los servicios sociales
necesitan demanodeobra,ésta debeser
contratada conpersonaladecuadoyesos
puestosde trabajonodebensercubiertos
por obyetores de conciencia.
(Resolució del Cons. Conf. de CC.00..
Madrid, 16 de març de 1989)
Desque el Consell Confederal de CC.00.
decidí aprovar aquesta resolució aquí
citada són molts els joves que han hagut
d'enfrontar-se a processaments i
condemnes de presó. Per aquelles dates
la prestaciósocialsubstitutória (PSS) no era
encara una realitat quotidiana ni la
repressió afectava a un nombre tan gran
de persones. Recordem que actualment
són 6 elsjoves queresten a presó, complint
condemnesd'unmínim de 2anys, 4 mesos
i 1 dia per negar-se a fer la PSS. Aquest és
el mínim estipular per la llei per a aquells
que es neguin a realitzar la PSS; el màxim
previst per la lleisón6 anys de presó. A més,
unjove català, en Josep M. Moragriega es
troba a la presó militar de Cartagena
complint una condemna de 13 mesos de
presó per negar-se a realitzar el Servei
Militar(") (el codi militar preveu en aquest
cas condemnes de 12 mesos a 6 anys de
presó). En la mateixa situació es podrien
troioar aviat els més de 2000 objectors
insubmisos declaratsdesde febrer de 1989.
Cap de les raons que ens van portar Ilavors
a enfrontar-nos a urra llei injusta i punitiva
han-desaparegut. La Llei de Reforma del
Servei Militar no suposa res més que un
intent de frenar l'oposició generalitzada
contra el servei militar i el seu equivalent
civil. la prestació social substitutória.
Tornarem a recordar aquí, un cop més,
que lobjeccióde consciencia no té res a
veure amb la realització de cap servei
substitutori.. L'objecció de consciència
representa una actitud de no
col.laboració, de desobediència
conseqüent davant d'alló que rebutgem:
la primacia del militar sobre el civil, la
resolució militarista dels conflictes, la
imposiciódelsvalorsmilitarsatots elsàmbits
de la societat civil. L'objector amb la seva
actitud no busca una sortida individual
"menys dolenta" que el servei militar, sinó
que intenta fer inoperatiu allò que fa
possibleaquestserveimilitar: la conscripció,
com a mecanismeviolentadorde voluntats
i de consciències. Amb la regulació l'any
84 del dret a l'objecció de consciència, el
govern va voler donar, precisament, una
sortidaindividual i, per tant, despolititzada
als que no volien fer el servei militar, mentre
que el que volien els objectors era que no
continués existint aquest.
El moviment antimilitarista en general, i el
Moviment d'Objecció de Consciència en
particular, vam veure de seguida que la
Llei Reguladora de l'Objecció de
Consciència ide la PSS no era res més que
un intent d'integrar socialment l'oposició
a l'exèrcit. Acceptar la PSS suposa
acceptar el seu mecanisme regulador -la
conscripció- i refermar, en definitiva,
l'existència del servei militar obligatori.
La PSS es basa en els
mateixos valors
d'obediència
jerarquiaque el servei
militar i és, a més,
discriminatòria pel
que fa a la seva
duració, d'un 50 a un
100 per cent més
llarga que el servei
militar.
En una situaciód'atur
nombrós crònic i de
greu situació dels
servei sanitaris i
d'assitència, la PSS no
és només una
imposició injusta als
joves, sinó també representa una
ingerència d'impacte molt negatiu dins
del mercat laboral.
La PSS provoca l'eliminació de llocs de
treballjaexistents, lasubstitucióde personal
de plantilla per prestacionistes, i/o la no
creació d'altres places que caldrien
(doncs certsllocsde treballque espodrien
haver creat per a professionals del sector
pertinentsón ocupats per prestacionistes).
La ridícula retribuciósalaria (900ptes/mes)
en jornades laborals de 7-8
hores,l'absència de drets laborals i de
sindicació ila submissió a unestricte contrl,
mitjançant un règim disciplinari moltes
-
vegades més dur que el del servei militar
amb eventuals conseqüències penals-,
provoquen una situació d'explotació per
als prestacionistes i d'incertesa per a la
resta de treballadors, en veure's en perill
les seves conquestes sindicals, les seves
condicionsde treballi.finsitot,lacontinuitat
dels seus contractes. D'aquesta manera
els prestacionistes nosón només mà d'obra
barata. sinó que, com a personal que no
pot presentar cap tipus de conflictivitat
laboral, són un mitjà ideal de control i
.pressió sobre la resta de treballadors.
El voluntariat és un
sectorafectatperla PSS,
atès que sempre serà
preferiblé per les
institucions un jove
obligat a fer un servei
que un que ho fa
voluntàriament quan i
com pot.
La PSS és insolidària socialment, no només
per contribuir a la flexibilitat i
desestabilització del mercat laboral, sinó
també per contribuir directament a la
precarietat del'assistènciasocialisanitària.
Quan no han estat
creadesni tan sols
unes estructures
assistencial
sanitàries que
permetin una
qualitatmínimade
serveis, es vol
afavorir una
entrada massiva
de personal no
professional i aliè
al sector.
Que es vulgui
deixarl'atencióde
les persones més
desfavorides de la
nostra societat en
mans de persones sense experiència ni
formació, sotmeses a unregim forçat, no
deixa de ser demostratiu de quina és la
política assistencial del govern. El mateix
govern queprefereixgastarmilers de milions
de pessetes en compra i fabricació
d'armament, en investigació militar, en la
dissortada Guerra del Golf, etc., esnega a
donar prou reconeixement social a les

5 MOCADOR 19
tasques dedicades a la millora real de les
condicionsdevidai desalut de la població.
Aquestes millores tenen a veure
prinipalment amb la districió del béns, amb
estils de vida no agressius amb el medi
ambient,amblaprevenciósanitària, amb
el foment d'activitats educadores i
formatives integrals. amb untreball social
tolerant isolidarique norecaiguinomés en
mans de les dones. El reconeixementsocial
d'aquestes tasques significa la superació
•
•
La regulació del dret a l'objecció de
consciència mitjançant la Llei
d'Objecció de Consciència ha estat un
avanç en el desenvolupament del
procés democràtic al nostre país.
No obstant, aque:'.ta regulació actua
només com una manera de penalitzar
idisuadir a qui novulgui complir el servei
militar obligatori. L'actual Prestació
Soc1PISubstitutória és converteix en un
.càstig a l'objecció, que. des de la
perspectiva sindical representa llocs de
• Ja
treballque, obé essostrauen delmercat
laboral b bé es deixen de creat.
D'aquesta manera l'estat abandona
sevaobligació de crear i/o mantenir
bonsserveispúblics. A això hem d'afegir
que l'aplicació pràctica de la PSS
presentauna real iefectiva desaparició
dels. drets .fonamentals dels joves
emmarcant-los en una estructura de
caràcter semi-militar• sense
reconeixement del seu status de
treballador, per la qual cosa estan
mancats dels drets més bàsics.
Als darrers anys milers de joves, els
insubmisos, s'han negat a complir
servei militar o la Prestació Social
Substitutória. El govern no ha reprimit
aquestaactitud deforma generalitzada
pel rebuig social que hagués generat.
Malgrat això, una petita part
d'insubmisos segueix passant
preventivament per la presó.
La crisi del Servei Militar i el rebuig a la
LLei d'Objecció de Consciència ha
provocat que ara, només després de 7
anys d'aprovada l'anterior, el govern
vulgui aprovar una altra Llei del Servei
Militar amb l'objectiu bàsic de
perpetuar el règim de conscripció i
aturar el rebuig social.
Elnou projecte endureix les penes per a
qui no s'incorpori a files, es negui a
complir el servei militar o deserti. No és
reconeix l'objecció sobrevinguda i
s'introdueix una nova forma de càstig a
perpetuïtat en impedir l'accés a
l'Administració Pública a qui no hagi
complert les seves obligacions militars,
la PSSo demostriestar-ne exent. Esmanté
el greuge comparatiu que pateixen els
objectors en front dels no objectors.
La LOC estableix que lo PSS substitueixi
elservei militarenalguna de les següents
àrees: Protecció Civil; conservació del
medi ambient, millora del medi rural i
decidida de la fase actual de recafocs
social i, així, espassaria indubtablement a
dotar-les dels recursos necessaris, tant
humanscom materials, iper una retribució
iunes condicions laborals dignes per a les
persones que han fet d'aquestes tasques
el seu objectiu professional.
Una política assistencial progressista ha de
potenciar,també,unvolL ntariat autònom
icreatiu, quetrenca restriL cions, necessitat
protecció de la natura; serveis socials,
particularmentacció comunitària, familiar,
menors i adolescents, tercera edat,
minusvàlids, minories ètniques, prevenció
delinqüència, reinserció social
toxicòmans i ex-reclusos;
serveissanitaris;programes de coolberació
internacional; qualsevol altra activitat
d'interes social.
A l'estaf. hi ha avui 83.000 objectors
reconeguts pel CNOC, dels quals 17.000
són catalans. Hi ha hagut els darrers anys
un augment espectacular del nombre
d'objectos. Actualment el Ministeri de
Defensa està instant repetidament a
Oficina de la PSS per aque el compliment
d'aquestaesgeneralitzi ifrenar aixíl'ascens
de l'objecció de consciència.
A la vista de les ópcicons possibles per a la
realitzacióde la PSSi coneixent els diferents
convenis que ja s'han concretat a
Catalunya, es dedueix que la immensa
majoria de les places de PSS corresponen
a serveis de l'Administració Pública. El
conveni signat entre la Generalitat i la
Oficina PSS ha ofert més de 500 places per
al'any 1991 corresponentsa llocsdetreball
catalogats; pel que sembla, l'oferta que
sestà preparantpel 92 duplicarà el nombre
de places, la qual cosa suposa,
aproxiffladament, el 5% del total de
plantilla de la Generalitat. Les altres
Administracions, Ajuntamentsi Diputacions
estantambé fentservir a bastamentl'oferta
de la PSS independentment de l'opció
política que representen.
És per tot l'anterior que proposem que el
Vè Congrés de 10 CONC aprovi
desenvolupar una línia de treball davant
aquesta situació concretada en els
següents punts:
1. La CONC rebutja tots els aspectes de
l'actual llei d'objecció que comporten un
tracte discriminatori envers aquells joves
que opten per no anat a complir el servei
militar obligatori i prefereixen declarar-se
objectors, així com la utilització que s'està
fent de la PSS, ocupant, de forma
indiscriminada, llocs de treball sense
garanties sindicals, condicions laborals
dignes en molts casos, ni retribució
econòmica pel joves que compleixen la
PSS.
2. La CONC considera complementàries i
en absolut antagonistes les lluites
desenvolupades tant pels collectius que
busquen el desbordamentde l'actual LOC
de bona informació iparticipa plenament
dels objectius i dels interessos de la
comunitat en la qual es desenvolupa el
seu treball. l no pas per continuar
potenciant un 'voluntariatsensevoluntat" ,
unvoluntariat on els continguts iles formes
sóndefinidesi controlades pels tecnòcrates
de torn. No oblidem, respects a això, que
també el voluntariat és un sector afectat
per la PSS, atès quesempre serà preferible
per les institucions un jove cbligat a fer un
mitjançant l'auàemnt del nombre
d'objectors alhora que continuen
denunciant aquesta llei i la dels
col.lectius que promouen la insubmissió
com a mitjà per a combatre idenunciar
actual situació.
Entenem que els objectius de les dues
formes de lluita són els mateixos: acabar
amb el servei militar obligatori i tot el
que això comporta i, per tant, nosaltres
creiem quesónvàlidestotesduesformes
de lluita. Pertant la CONC donaràsuport
a totes aquelles iniciatives que tinguin
com a objectiu l'abolició de l'actual
servei militar obligatori.
3. La CONC exigeix que s'acabi la
repressió a la insubmissió i a tota forma
de desobediència a la conscripció,
demanant la llibertat de tots els
insubmisos presos. Així mateix es
compromet a defensar als insubmisos
entotes les repercusions laborals que la
seva decidida actitud pogués
repercutir-los.
4. La CONC ha d'afrontar de manera
urgent el problema que representa la
PSS i ho ha de fer a tots els nivells al seu
abast: tant desdela participació activa
a Catalunya en el Consell Assessor de la
Comissió Interdepartamental per a la
PSS, com articulant un seguiment i
control des de les seccions sindicals,
comitès d'empresa ijuntesde personal,
amb la finalitat de denunciar i actuar
sindicalment en tots aquells casos en
que es produexin ocupacions de llocs
de treball ievitar que la incorporació
d'objectors impliqui un deteriorament
en les condicions de treball i en les
garanties sindicals tant dels objectors
com de la resta de treballador i
treballadores.
5. Ni la CONC ni cap organització seva
acollirà objectors de consciència pel
desenvolupament de la PSS al si de les
sevesestructuresterritorialsi federatives.
6. És indispensable la coordinació del
Sindicat amb les entitats públiques i
privades que estudien ise n' ocupen del
tema i la participació en el debat que,
hores d' ara, s'està produint en la
societat envers el fet de la PSS, amb
l'objectiu d'assolir un complet
coneixement de la situació que permeti
fixar la posició de la CONC des del punt
de vista sindical i socio-polític.

MOCADOR 19 6
servei que un que ho fa voluntàriament
quan i com pot.
Així doncs, la problemàtic suscitada amb
l'intent d'implantació de la PSS no afecta
nomésalsjoveSobligatsa fer-la, sinó atota
la societat i. molt especialment,alssectors
de treballadors ide treballadores afectats
i als sindicats, com a garants de les
conquestes obreres.
La PSS incideix
negativament sobre 4
camps laborals:
1. El de l'assistència
social:
- Ambits:
serveis
comunitaris, afers
socials, joventut, 3a
edat, atenció
primària. assitència
individual, jardins
d'infància,
toxicomanies, sectors
estrangers, racisme.
- Treballadors afectats: assistents o
treballadors socials (estudiants en
pràctiques i titulats), infermers, auxiliars,
animadors socioculturals, educadors de
disminuïts psíquics, gravadors (per a cecs),
monitors, voluntaris.
-
Llocs: centres d'atenció primària, casals
de joves, llars d'avis, centres de
desintoxicació, centres d'acollida, tallers
de disminuïts, etc., tasquesqueactualment
realitzen centres depenents de la
Generalitat, del Consell de la Joventut de
Barcelona, de diversos ajuntament com el
de Barcelona, Càrites, Creu Roja i ONCE
(al País Basc ja hi ha hagut els primers
acomiadaments).
2. El sector sanitari:
- Ambits;
Ajuntaments, Diputacions, Generalitat,
Consells de la Joventut.
La PSS, però, comporta altresriscosque no
s'han d'ignorar. Tant la Llei com el
Reglament de la PSS deixen les. portes
obertes a una utilització militar dels
objectors en cas de guerra (funcions de
proteccióeivil a la reraguarda, producció
d'armament,
etc.).
La PSS incideix
negativament sobre 4
camps laborals: el de
l'assistènciasocial,el del
sector sanitari, el del
medi ambient i el de
feines subalternes
marginals,
primers auxilis, assistència
ambulant, assistència pública domiciliària,
serveis de socors, transport de malalts,
serveis d'atenció al malalt.
-Treballadorsafectats: socorristes, auxiliars
sanitaris, ajudants, zeladors, tècnics de
manteniment,conductorsd'ambulàncies.
- Llocs: Consorci Hospitalari de Catalunya,
Hospitals de la Creu Roja.
3. El del rnedi ambient:
-Ambits:cura, neteja ivigilància de boscos,
jardins,protecció'dela natura, apagament
de focs.
-Treballadros afectats: guardesi bombers
forestals, guaites, jardiners.
- Llocs: Parc de bombers, Generalitat.
Ajuntament de Barcelona, ICONA.
4. Feines subalternes:
-
-Ambits:tasquesadministrativesid'ofician,
biblioteques, museus, feines de
manteniMent, serveis d'informació.
Treballadors: auxliars administratius,
secretariat, conserges, vidells, porters,
tècnics de manteniment.
- Llocs:
UAB, Universitat Politècnica,
Un altre perill és
quelaintroducció
massiv a
d'objectors als
àmbits
assistencial i
sanitari faci
aquests àmbits
tan dependents
delsobjectorsitan
a la seva mesura
que la substitució
o fugida de professionals, per condicions
laborals desfavorables, provoqui un buit
assistencial i faci necessària la introducció
d'un servei social obligatori general per a
dones ihomes. Això que pot semblar massa
fantasiós és ja actualitat a la RFA, on el
deteriorament de les condicions de treball
ila introducció enmassa d' objectors (més
de 100.000 prestacionistes en actiu l'any
90) en aquests sectors ja provocat una
greu crisi assistencial que alguns polítics
proposen solucionar amb un servei social'
obligatori per a les dones.
Tot això demostra la burla cruel que pot
arribar a ser la PSS. La prestació social no
només fa possible que el govern s'estalvi•
diners de l'àmbit social (per dedicar-los,
per exemple, a l'àmbit militar), sinó que
permet intorduir la lògica militar fins ben
endins delcor delasocietat civil, pervertint
al màxim els objectius antimilitaristes del
objectors.
La implantació generalitzada de la PSS no
ha estat encara possible gràcies als
esforços del moviment antimilitarista i rSer
la pau. Malgrat que el nombre dels que
estan fent la PSSnosigui encarasignificatiu:
uns 2000 a tot l'estat (davant dels més de
2000 insubmisos i més de 40.000 objectors
reconegutsi encara no cridats a fer la PSS),
/V. /t1/. L /
P55
a) iNfia3 /.55i°
el perill de la seva extensió és una realitat
que no podem ignorar. i és ara quan
encara estem ensituació daturar-lo entre
tots. El paperdelssindicatsen aquest sentit
no hauria de ser secundari. sinó que enun
valent posicionament al costat dels qui
estan arriscant llargues condemnes de
presó, haurien d'afegir-se a la denúncia i
bloqueig de la PSS en totes les seves
versions, atès que qualsevol feina
desenvolupada durant8hores al diahaurai
d'estar remunerada.
El Moviment d'Objecció de Consciència
no pot deixar d'adreçar-se als companys
icompanyes participants al Congrès de la
CONC perquè,en la línia de lesresolucions
ja aprovades pel Consell Confederal de
CC.00. i d'altres consells regionals (com
el deValencia)isectorial (com la Federació
de l'Administració Pública), aprovi les
següents resolucions:
- Posicionament públic en contra de la
implantació de la PSS en qualsevol de les
seves variants.
-
Recomanació expressa als comitès
d'empresaonestiguirepresentada perquè
s'inclogui en el conveni una clàusula de no
creació de llocs de PSS o cancel.lació dels
ja existents.
-
Recolzament jurídic i econòmic dels
possibles insubmisos que es puguin
presentar als llocs on estiguin representats
i nos'hagi pogut evitar la creació de llocs
de PSS.
- Exigir públicament que s'aturin tots els
processaments en curs contra objectors
insubmisos, així com
empresonats.
la llibertat del
Agraint la vostra atenció al nostre escrit i
esperant que s'obrin bones perspectives
de col.laboració mútua, rebeu una
salutació dels companys icompanyes del
Moviment d'Objecció de Consciència.
Barcelona, setembre de 1991.
(*) En el moment de redactar-se aquesta
ponència, enJ.M. Moragriega era encara
a la presó de Cartagena, de la que va
sortir aquest mes de desembre.

7
AOC -
IRG
-
MOC
MOCADOR 19
PROPOSTA DE LA COMISSIÓ DE LA IRG QUE INVESTIGA EL
TEMA A.O.C. SOBRE LA DEMANDA DE L'A.O.C.
CATALUNYA PER ESDEVENIR UNA SECCIÓ DE LA IRG
Des quel Consell va votar per permetre
que l'A.O.C. Euskadi esdevingués secció
ens hem concentrat en les diferències entre
les A.O.C. d'Euskadi i Catalunya. De tota
manera també vam intentar veure què és
el que diuen els nostres reglaments. Vam
trobar gairebé impossible de dir que noa
l•entrada del'A.O.C.segons els reglaments.
Estan d'acordamb la declaració de la IRG
itots els seus membres ja la signen. Però...
els reglaments no ho són tot en aquesta
vida...
Vam veure que les relacions entre l'A.O.C.
iel MOC són molt dolentes. Hi ha uncas en
que és obvi que l'A.Ó.C. ha actuat més o
menys contra el MOC. Quan el MOC (oper
ser més exactes, el SIOC) va demanar de
ser membre del CNJC, l'A.O.C. no 11 va
donarsuport. Segons ho entenem . aquesta
vaser una manera de l'A.O.C. de venjar-se
pel refús del MOC a la seva petició
d'esdevenir secció de la IRG. Creiem que
el comportamentde l'A.O.C. és totalment
indigne d'una organització que diu que
treballa per la pau. En lloc de fer aixà,
l'A.O.C. s'hauria d'haver alegrat que el
MOCvolguésser membre delConsell de la
Joventut. Aixà hauria donat més força al
tema de1'objecció ila pau dins del Consell.
És realment dolorós veure com aquestes
dues organitzacionstenen una relació tan
pèssima. A gairebé tots els països amb
conscripajó existeixen conflictes entre els
insubmisosila gent que treballa pelsserveis
civils alternatius, però en molts casos
aquests grupstreballen plegats. A Finlàndia
fins itot treballena la mateixa organització.
Fem una crida a les dues organitzacions
per a que millorin les seves relacions. Per
exemple, l'A.O.C. hauria d'haver informat
al MOC sobre les accions que planejaven
de cara al 15 de maig ipotser hauria estat
més fàcil per a l'A.O.C. donar suport a
l'entrada del MOC al CNJC si el MOC
n'hagués informat abans a l'A.O.C.
També veiem que l'A.O.C. no sap gaire
cosa sobre la IRG, la seva història. etc. Ens
agradaria que algú del Comitè executiu
visités l'A.O.C.,o fins.i tot millorsi esconcertés
una reunió amb gent de MOC il'AOC per
a parlar del paper de la IRG.
Volem suggerira la trobada del Consell de
la IRG que decideixi dir-li en primer lloc a
l'A.O.C. Catalunya que pensem que estaria
bé que fossin membres, però que volem
esperar un any més i els instem a que
durant aquest temps millorin les seves
relacions i el seu coneixement del que
representa la IRG.
Jens Petersson
SPAS. Suècia
Peter Jones
WRL, Austràlia
UN GOLF DE DE ROSA
Exaosicid Fotogràfica
• DE
SÈRIE FOTOGRÀFICA LIMITADA COMPOSTA DE 810
nRIGINALS TITULATS DE LI AL X.
Casal de la Pau
C/ CERVANTES, nu 2, pral. la
08002.-8ARCELONA
Tf. '318 39 94
DEL 117 DE MARÇ
DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 9 DEL VESPRE
CRISTINA ORTIZ

MOCADOR 19 8
MONTSERRAT, ÉS EL MÍNIM QUE
Encarano fa ni unany! iens costa esforç de
recordar-ho: la guerra, la guerra del Golf.
Feia temps que la vèiem venir, des de
l'estiu, ivam tenir temps de mobilitzar-nos
una miqueta. Vam intentar de fer una
cosa. iuna altra...
Va esclatar la guerra, les hostilitats que en
diuen els entesos, itambé es va signar la
pau. Una pau sobre una terra malmesa i
una gent morta. destrossada o mutilada,
que potserespera refer-se per, daquía un
temps, fer uan altra guerra.
Vam ser molts/es que no vam tenir
prejudicis, ni vam sucumbira les pressions,
i ens vam declarar pacifistes i déiem
obertament "no a la guerra.
Vam fer accions, mobilitzacions de
denúnciaitambé desuporta lesiniciatives
de pau: recordem els companys que van
'desertar" dels vaixells. En aquest marc
vamdifondre un manifest: "contra la
guerra: deserció", que el va signar molta
gent, des de patums fins als més senzills. La
MONTSERRATROIGtambé el signava.cosa
no gens estranya, donat el ser tarannà de
dona compromesa. Entre parèntesi: els
diaris catalans es van negar a publicar
aquest manifest, ni amb dinersper davant.
El dia que el vam fer públic, en un acte al
Paraninf de la Universitat, els mitjans de
comunicació anunciaven que 'cessaven
les hostilitats'. En aquesta presentació
pública hi van participar persones que
representaven diversos àmbits socials. Hi
hauríem volgut tenir la MONTSERRAT ROIG.
Encontactar amb ella esva excusar: 'estic
seguint un tractament que em limita
bastant la mobilitat'. Fins i tot ens va
proposar altres noms alternatius.
Li vam agrair la fermes amb què tractava
la guerra, i altres temes punyents, des dels
pensaments de sal i pessics de pebre de
l'AVUI, diari que, com els altres, ens
resultava inaccessible als pacifistes.
- 'És
- el mínim que puc fer" va
amb naturalitat.
P.M.
MOC Barcelona. 22-XI-1991.
respondre
PODEM FER
k4;&VL Q■.■ef),r1.J.
Gka en,
egtiL •
e„1
k""
GILL, er-t7) .
,
cske_
sre 1, e
. Oro
C -e9- •
\(\oc-6-1-e, \-t0S-rest.., 1.
r3-. r -
'a

AVUI Z-1 cLt .`IR 0
un pensamentde sal, unpessic depebre
No volem novel.lesperdesprésdelaguerra
les noll
eies amb la per
sistencia de la
gota dela tortura
xincsa. Saddam
Hussein ordena
que 250.000 ho.
mes marxin cap
al tront thish va farcint el desert d'Arabits
'
Saudita desoldats COM SI 101g116 al davani
mmaprtésa ihi a collocant ntes ési m agulle
52 e, de cap klargaret Thatcher ja no reeorda
que sa perdat Ci SCII fill al dcwert ise li esmus
sen de plaer les dents només depensar que sts
cbtarà la guerro El xeic Mubarak .Aldo
waila deKuwatt, diu que awnprara tot un
exercit cont aquell qui compra tall rodó a la
placa..Mercenarh. prrates ibandolers essan a
raguan. Els babaus traqui ran babaus eam
l'Europa que va callar amb la invasiode Txe
awtovaquia. envien etsdells al (toll i conti
nuen vicint amb la somnolencia de la moral
de regit.
Els senyors de la guerra .kn la guerra
Com abans. Com sempre. Laguerra els asse
gura els diners. el benestar dels rics. que els
pobres segueikin sent pobrs, —0 una ruica
EÀ'N-V1 44 0Y-;■
MONTSERRAT ROIG
mes pubres---. Tambeque Ist hagi menys ha
bitants a la Terra. La guerra Cst una solució
derw>grafiu. profiltettea. 110,1 latna neteja
d'essers humans.1h hamassa gem a la 'rerra.
I tonient a elanktr attura la guerra, les quarre
,veus que ho feren a la Primera Guerra Mun
dWI. les que ho feren quan IlitIcrs'anava an
nexionant terres estranyes només per alló de
respai vrral No hi ha diferdato El que
Inenys ha canviat. al Ilarkt dels temps, rv el
cervell dels senyors dela guerra. El tripulen un basciun asturià, i la iniciativa
rhan organtizada el Moviment delsObjectors
deComeiencia i la Internacktnal deks Resis
tentsa la (tuerra.
/rara vialjara
Finanyers,
militars i politics s'ensahonen mértuamcm.
Printer, la raspallada mioutt. Despres, la ira
gralP, que deika unes nafres que no es curen
amb una sola generació Els supervivents se
n'adonaran i aleshores ecrrrrran novekles
contra la guerra.
No sé si amb les paraules padrem aturar
aquest enorme disbarat. Pero., darrera certes
paraules. hi haIcs accions. Ara matetx. un pe
tit veler, tan fràgil com el d'Ulésses. tan obsic
nat Com el de l'heroi grec, haarribat a Barez
kgra per salpar. després, cap a les aigrlda per
NCS. Ve de Donosti iha passat per Portugal.
Es el veler de la pau is'anomena traca. El ve
lerrhan pinut amb vk colors derare deSant
Marti i, a t,r proa. hi han dibuixdi unccrlvrn
capal Pirsic per la past, con.
tra els qui anuncien temgestes.que sonPk se
nyals de la guerra, iaantra ck monsires, que
no vénen de mar. sitio de terM. Els monstres
que aksetgen Ulisses son els fabricants dar
mes, els finanata, els militars delerosos de
portar a la practica alló que han apres a les
casernesi ah camta dentrenantent. i els polí
tiet que fan de capataph de ranto Es un ve
ter que txxidem maplir de parmiles, de tant,
que wria pAsible aturar aquesta guerra. Per
que les parariks. les drem rrvrsalrres Valdria la
pena deturar aquesta guerra nomes perque a
la scnyora Thatcher li ptiguessin les dents per
mentidera, al senyor Bush sc li espatilés el
somriure de supermercat. secció congelats, i
sobretot perque aquest zeic de Kuwait derzés
sie pensar que eas por comprar a un preu tan
baix. Si volguestem, tots sxxlriem pujar al ve
ler, iroca. Podriern dtr que prou, que no ne
cessitern novelles pacifistes per a despres
d'una guerra. Que encara ens enqueden mol
ies per Iletor
MOCADOR 19

MOCADOR 19 ANTIMILITARISME I QÜESTIÓ NACIONAL 10
DESOBEDIÈNCIA CIVIL I
AUTODETERMINACIÓ
Proposta antimilitarista per una estratègia popular
autodeterminada i autodeterminant..
Aquest treball és un document gestat, debatut i finalment aprobat per l'Assemblea de Kontzientzia
Eragozpen Mugimendia (MOC de Euskal Herria). Tot i que fa referència a un marc nacional concret, el
basc, creiem que és d'interès perquè moltes de les seves idees són extrapolables aaltres àmbits;però per
això mateix no han d'estranyarles seves referènciesala Iluita armada i alapolarització política d'Euskal
Herria. El document espresenta tal com va ser aprobat per l'Assemblea del KEM a Ulia (Donostia), el 17
de febrer de 1991.
El panorama polític present aprincipisdels
anys noranta presenta nous interrogants i
espectatives la resolució de les quals
sembia determinant pel conjunt de la
dècada. Prenent en consideració el
present desenvolupament d'una sèrie de
qüestions bàsiques -el nou ordre
internacional, les perspectives dels
moviments socials i l'exigència insatisfeta
d'autodeterminació- i, analitzant les
tendènciesactuals.pretenem aportar una
proposta, al conjunt delmoviment popular
idesectorsque qüestionen el presentestat
de coses, que ens permeti posar-nos a
l'alçada de les circumstàncies.
Intentem, així, globalitzar una concreta
pràctica antimilitarista i, de la mateixa
manera,insertar-la enuncontext estratègic
superior, partint de la nova cojuntura
internacional ifent una referència explícita
a l'ara i aquí d'Euskal Herria.
EL NOU ORDRE INTERNACIONAL.
Els canvis a l'Est contenen un efecte
contradictori sobre una estratègia
antimilitarista a l'Oest.
Certament, la crisi dels pa•sos de l'Est iles
seves previsibles conseqüències sobre el
desarmament reforcen els arguments
antimilitaristes. L'amenaça de l'invasor
comunista comença a perdresentiti amb
ella la coartada de l'Exèrcit com a defensor
davant de potències estrangeres hostils.
Augmenten les condicions per deixar al
descobert altre tipus de finalitats -control
de l'enemic interior, exportacióde la guerra
al tercer món...- itorna la confrontació al
punt que realmentsempre ha estat: Nord/
Sud i noEst/Oest.
Tot i això, el desmantellament del
socialisme real està provocant un
significatiu creixement de les mentalitats i
ideologiesconservadores-en el sentit ampli
delterme- tant a l'Est com al'Oest. La crisi
esviu -més ben dit, es vol ferviure- com la
fi de tots els conflictes, de les disidències,
de les utopies. Peraixò, qualsevol moviment
subversiu, encara que no tingui cap
connexió amb el procés històric de l'Est,
trobarà al seu davant l'augment d'una
ideologia hostil.
De la mateixa manera, la Guerra del Golf
Pèrsic, amb la seva dimensió de conflicte
Nord/Sud, el lideratge indiscutible dels EUA,
el pobre paper de la URSS i el suport de les
societat occidentalsa l'escalada bel.licista
en defensa delsseus privilegis econòmics,
apunten o una confirmació de les
tendènciesmésnegatives que veiem sorgir
un cop esfondrat el socialisme real.
LA GLOBALITAT DES DE L'ANTIMILITARISME.
Una estratègia antimilitarista profunda no
pot, ni ha de dimitir de la seva globalitat ni
perdre de vista que el seu horitzó és una
societat alternativa.
Els actuals processos de distensió no han
de confondre els objectius centrals de
l'antimilitarisme. Enaquest sentit,lluitar per
un sistema de defensa social constitueix
certament una reivindicació prioritària, en
la mesura però queaquest sistema expressi
existència d'una societat ja organitzada
o prefigurada de forma alternativa.
La militarització de la societat no és un
problema tècnic, formal, que s'ha de
solventar amb altres comandaments
militars, altres Estats, altres fronteres.
Desmilitaritzaruna societat suposa trencar
amb totes les violències consolidades itots
els seus parents majors i menors:
l'autoritarisme, la delegació permanent,
el patriarcat, l'apropiació individual de
esforç col.lectiu,l'espolidel medi ambient,
les castes dirigents, etc.
Desmilitaritzarlasocietatimplica organitzar
la convivència sobre la solidaritat,
recuperar la relació harmònica
amb la natura, la cooperació
i la igualtat. Respectar les identitats
col.lectives diferenciades. Diluir el poder
en el si de la societat.
I una societat així definida no sorgeix de
qualsevol procés de lluita. Tan sols si avui el
teixit i els grups més vius de la societat civil
protagonitzen l'estratègia del canvi, la

11 ANTIMILITARISME I QÜESTIÓ NACIONAL MOCADOR 19
societat de demà s'articularà sota els
principis abans assenyalats.
ANTIMILITARISME A EUSKAL HERRIA:
DESOBEDIÈNCIA CIVIL
AUTODETERMINACIÓ.
Assumir avui una estratègia antimilitarista
a Euskal Herria condueix, en un context
molt contradictori, a lluitar per
l'autodeterminació sota les perspectiva
delprotagonisme delasocietatcivil basca.
Describim,en primer terme, aquestcontext
contradictori:
A) Ens trobem amb unbloc reformista (1)
que no qüestiona la construcció social
vigent, el model de desenvolupament, ni
la legitimitat de lEstat. S'estableix així un
model de construcció nacional dominant
que pasa pel manteniment de la legalitat
vigent i l'actual estat de coses. En aquest
marc, el reconeixement de
l'autodeterminació no té més contingut
que el d'intentar buidar el seu contingut
de lluita. Les lluitessocials i algunes formes
de disidència s'intenten assimilar buidant
les de contingut i, a més, existeix una
progressiva criminalització de la disidència
política que qüestiona lesbases d'aquesta
dinàmica.
B) Per altra part, la lluita armada d'ETA ila
prioritzacióestratègica de KAS-HBrespecte
delamateixa ésavui uncarrersensesortida
des d'un prisma antimilitarista global,
molt dificilment assumible. Perpetuant-se
més enllà de les circumstàncies que li van
donar l'origen i l'impuls social, la lluita
armada pateix un desfasament anacrònic
fruit de la inercia i rigidesa pròpies de tota
dinàmica militar.Així, la persistència d'ETA
en lesseves accions armadesno acumula
ja forces al seu favor, ni contradiccions en
el bloc dominant. S'ha reforçat la legitimitat
del bloc polític dominant (central i
autonòmic) i l'aillament social del MANB
(2) éscadacopmésevident. La negociació
política amb ETA és un objectiu que va
perdent progressivament continguts.
D'altra banda, la milització (3) de KAS-HB,
provocada en darrera instància per la
inevitabilitat de la defensa quotidiana
d'ETA, està perfilant un nou model de
societat-Estat, tan sols territorialment
diferenta l'actual. Enaquestsentit,elsseus
projectesestatutaris encaixen amb la seva
preocupació gairebé exclusiva per la
formalització d'un nou -però vell- poder
polític.
Tot i les dues premisses anteriors i de la
polarització queconporten,tan perjudicial
pelsmovimentssocials, a Euskal Herria avui
existeixun clima ipràctiquesmésfavorables
a la dissidència civil que en altresterritoris.
Com exemple actual i immediat, i no
precisament l'únic, la notable diferència
quantitativa en la insubmissió a la mili
respecte a altres nacionalitats o territoris
de dins i fora de l'Estat.
Apartirdaquestes consideracions, optem
per un procés de construcció nacional
que, tenint com a eix aglutinador
l'autodeterminació,iamb uns determinats
trets, faci viable una nova societat basca
alternativa. Observem aquests trets.
Partirdelsupósit,contemplat anteriorment,
de que 0 societat que apareixi demà
estarà predeterminada pels mitjans per
obtenir-la que posessim avui en marxa.
Així,resulta imprescindiblequela concreció
futura de l'autodeterminació nos'expressi
en un marc jurídic institucional
dautogovern,si aquest nou marcestroba
desmarcat, novament separat, de la
societat. En aquest cas, res realment
important haurem aconseguit. I aquesta
distància es mantindrà si avui no és el
conjunt -o la majoria- de la societat la que
assumeix, sense limitacions imposades, el
protagonisme de la lluita pel canvi.
Dit d'una altra manera, la lluita per
l'autodeterminació no pot centrar-se en
l'obtenció d'un precepte legal que
possibiliti l'exercici d'un vot, sinó que, més
aviat, serà la lluita autodeterminada i
autodeterminant la que pugui ser capaç
de generar una dinàmica de construcció
social ide lluita que porti al reconeixement
legal d'una expressió popular. La llei va
darrera de la realitat.
L'autodeterminació és un punt de
referència vertebrador, però no és l'únic
objectiu ni, enel fons,el central. Certament
hi ha bones iserioses raons per exigir una
plena autodeterminació. La convicció en
la democràcia participativa. El dret a la
diferència. El caràcter expansiuiaglutinant
de la reivindicació. I la major probabilitat
de construi una societat més lliure en el
marc d'Euskal Herria.
Però retinguem aquesta darrera afirmació.
L'objectiu central d'un antimilitarisme
global no és aixecar noves fronteres. sinó,
com hem vistidefinit, novessocietats.Aixà
fa imprescindible que la desobediència
civil avui adopti mitjans de lluita, sigui
assumida per grups socials i s'inserti en
frontsdeconflictedeformatal que dissenyi
ja en elseusi la nova societat en l'eventual
marc de l'autogovern.
Aixà suposa que la defensa d'aquest nou
marc iel procésde consecució del mateix
no són coses diferents. sinó part d'una
mateixa dinàmica de lluita i organització.
És la voluntat popular, i no un nou poder
militar, la millor defensa de la voluntat
popular. Per exemple, la insubmissió al
servei militar suposa, encara de forma
parcial, un exereici d'autodeterminació
per part d'un col.lectiu social i des d'una
perspectiva política, superant les
limitacions i fins itot la repressió imposada
per la llei. Una dinàmica generadora de
nous procesosiconsciència antimilitarista.
ESTRATÈGIAPOPULAR AUTODETERMINADA I
AUTODETERMINANT.
Entrant en termes més precisos, s'han de
destacar els següents punts:
a) La consecució d'aquest marc exigeix
una nova estratègia capaç de superar a
la pràctica el marc de la legalitat vigent,
de generarnovescontradiccionsalsistema
i facilitar una dinàmica de lluita
potenciadora de noves experiències i
alternatives organitzatives i de poder
popular. I aquesta estratègia passa per la
desobediència civil.
b) La desobediència civil representa un
desafiament directe i obert a la legalitat i.
per això, la força etico-política del seu
missatge deriva en gran part d'aquest estil
transparent i de l'assumpció conscient,
per part dels seus protagonistes directes,
ir
„ 2j13),P
l2/ 4r0 99
a última gota de ,;:,3„

MOCADOR 19 ANTIMILITARISME I QÜESTIÓ NACIONAL 1 2
de les conseqüències que poden derivar
se detalactitut.S'enten així la importància
de comptar amb una àmplia base social
ila complicitat dels diferents sectors de la
societat. No s'ha d'oblidar que es tracta,
ni més ni menys, de forçar la voluntat de
Estat central,i per aixà nosón suficients els
de tota la vida, ni els mètodes de tota la
vida.
c) És necessari. per tant, tirar endavant
accions de desobediència civil que
involucrin a sectors socials i polítics del
bloc dominant a Euskal Herria,per obrir
esquerdes en aquesta situació, incorporar
a noves personesi grups en aquest procés
ilimitar els intents de deslegitimació social
de la lluita que el bloc dominant pretén.
Aquest ha esta l'exemple i encert de la
insubmissió. És més, en una determinada
fase del procés, hauriem de portar atotes
o part de les institucions a assumir (que no
protagonitzar) la desobediència.
d) És més necessari 'encara impulsar la
reconducció dels sectors socials i polítics
del MANB cap a una estratègia'plena i
exclusiva de desobediència civil i no tan
sols en aquellsfronts lligats al'exigència de
l'autodeterminació. La fi de la lluita armada
d'ETA és una condició determinant per
que aquest plantejament estratègic sigui
realment efectiu. Dues raons avalen
aquesta afirmació. Una de fons: una
desobediència realment prefiguradora tal
i com abans la hem descrit, es sost éicreix
quan ésprotagonitzada per conjuntscivils
desmilitaritzats (en el sentit organitzatiu del
terme), antisectaris i amb dret ipràctica
interna a la dissidència. I enKAS-HB, amb
una presència militant en el teixit social
que és avui clara per impulsar amb
possibilitats d'eficàcia la desobediència
civil, aquestes característiques
organitzativessón objectivament inviables
mentre sigui supeditada a un front militar.
Una altra estratègia: no és possible superar
la polaritzacióicoordinar mínimament una
pràctica de desobediència civil entre els
grups del MANB i els sectors moderats i
parainstitucionals mentre ETA segueixi
actuont.
e) Desobediència civil avui,defensasocial
demà. Lluitar per l'abolició de l'Exèrcit
espanyol avui i refusar la construcció d'un
exèrcit basc demà. I aixà no tan sols per
raonsdefons; perquè,insistim ,noensagradi
cap exèrcit, sinó també per raons
estratègiques. Perquè resulta absurd
pensar que un hipotètic Exèrcit basc (d'on
ha sorgit aquest exèrcit?) pugui derrotar a
un atacant Exèrcit espanyol, ajudat
probablement en tan absurd supòsit per
tropes de l'OTAN. Però no és impensable
que desisteixi dels seu propòsit si sap que
s'ha de trobar en la nova Euskadi una
defensa social organitzada des de -no per
a- la societat, que impedirà en la realitat
assentar i exercir el seu poder militar.
SI, PERÒ...
Hem deser conscientsdeles contradiccions
ilimitacions presents enaquesta proposta.
així com de les dificultats pel seu
desenvolupament, superficialment
descrites, tenint en compte l'actual
cojuntura. Les dificultats d'aquesta
estratègia són grans, però probablement
sigui l'única possible.
Dues grans tendències s'han de trencar:
a) Per part del bloc dominant, la seva
exclusivització institucional i la seva
desconfiança cap a la societat civil.
Algunes determinades accions de
desobediència inevitablement
s'enfrontarien a institucions o normes del
poder autonòmic.
b) Per part del MANB, el canvi suposa una
certa deslegitimació de l'estratègia
històrica d'ETA. I això es extremadament
difícil. no tan sols per raons polítiques, sinó
per l'inmens camp afectiu i mític que
existeix 01 voltant d'ETA.Amés, el girtambé
exigiria una profunda crítica i revisió de les
estructures i sobre tot de les actituts dels
organismes del MANB. I això tampoc
sembla fàcil.
Tot i això, si està clar que una i altra
estratègia -la institucional i la militar- no
assoliran la consecució dels objectius que
hem definit al llarg d'aquest document. Ila
desobediència civil ésuncamí que, creiem,
ha de ser explorat com a recurs per a
superar l'actual disjuntiva entre integració
i el progressiu aillament-criminalització i
recrear una alternativa hegemònica a
actual estat de coses.
Notes:
(1) Integrarien aquest bloc reformista tant
els partits estatalistes (PP, PSOE, IU,...) com
els nacionalistes moderats (PNB, EA i EE)
(2) Moviment d'Alliberament Nacional
Basc, sigles que utilitza l'entorn HB-KAS per
autodefinir-se.
(3) Per mi/ització s'ha d'entendre la
militarització conseqüència de supeditar
l'estratègia global del MANB a ETA militar.
Kontzientzia Eragozpen Mugimendia de
Euskal Herria.
c/ Carniceria Vieja, 9, 4. 48005 BILBO.
Apartat 1330. 20080 DONOSTIA.
Apartat 2188. 01080 ARABA.
Apartat 1126. 31080 IRUNA.
(traducció: Gustinet)

1 3 INTERNACIONAL MOCADOR 19
SÈRBIA, CROÀCIA, ESLOVÈNIA, MONTENEGRO...
SER PACIFISTA DINS D'UNA
Des de fa mesos tota la premsa europea
quasi sense distincions, parla d'una
guerra civil dins d'allò que abans era
lugoslàvia, com d'una guerra interètnica,
pràcticament tribal. Això permet a les
bones consciències un distanciament
repugnantment civilitzat europeu.
Sembla quediguessin: que esmatin entre
ells.
Aquesta és una visió simplificadora molt
lluny de la realitat. És una guerra entre
estats diferents i, un d'ells, el serbi, aliat
ambrexèrcit federal, desenvolupa una
cruel guerra de conquesta territorial dins
d'un ja avui antic estat, pràcticament
desintegrat.
•
Fins quan podrem.suportar la visió de
matances indiscriminades? Diuen que
s'ha fet un embargament internacional
d'armes-favorable a Sèrbia, donat que
disposa d'indústria d'armesprópia-,però
el mercat de la mort té molts camins. A
Croàcia es poden trobar per tót arreu
des de pistoles Browning belgues fins a
Astra espanyoles, és tot una macabra
•
fira d'armes. Dins del mapa del que era
lugoslàvia existeixen en• aquests
moments, a més de l'exèrcit federal, uns
vint grups paramilitars.
GUERRA
Ésmolt dificilser pacifista dnsd'una guerra
com la que ens transmeten els mitjans de
comunicació, és molt dificil enfrontar-se al
consens de lodi. Però sembla que hi hagi
unacord de silenci entre la premsa oficial
i els països enfrontats. Segons informa la
WRI (Internacional de Resistents a la
Guerra), tant a Sèrbia com a Croàcia, o
Montenegro, hi ha molta població que
rebutja la guerra, que s'arrisquen a ser
considerats 'quintacolumnistes" tant per
uns com per als altres.Gent que pensaque
s'han ies poden buscar altres maneres de
solucionar un conflicte que deixarà a
l'inconscient popular la petjada de l'odi i
la xenofòbia per molts anys.
El règim serbi aplica la repressió -ja hi ha
hagut "desapareguts"- contra tota aquella
persona que es manifesta per la pau. A
Belgrad existeix el Centre d'Acció Contra
la guerra que organitza debats contra el
conflicte i dóna suport als desertors,
ignorats per la premsa internacional.
Hi ha més respostes de desobediència
civil ,com el Moviment de Mares, que criden
a la deserció i al rebuig de lleves. AZagreb
des del mes dejuliol s'han fet quatre grans
manifestacions contra la guerra amb
Croàcia i d'altres accions petites a
CONTRA LA GUERRA
diferents pobles. Més del 50 per cent dels
joves s"han negat a§er mobilitzats is'han
amagat amb amics, família o han fugit
del país malgrat s'exposen a la repressió
i a la mort. Igualment a Croàcia, molt
reprimit per grups paramilitars feixistes,
existeix un ComitéAntiguerra format per
onze organitzacions civils i en contacte,
en la mesura que poden, amb les
organitzacions antiguerra sèrbies.
Tots ellsdemanen ques'informi a fora del
que fan, que es digui que existeixen, al
mateix temps que, junt amb d'altres
mesures per posar fi ala guerra,reclamen
el dret a l'autodeterminació de tots els
pobles de la zona.
Cal donar a conèixer aquesta altra
realitat de la guerra, cercar respostes
solidàriesi lluitar contra la insensibilitat ila
indiferència que ens fa esclaus de la
cultura del militarisme.
Barcelona, desembre de 1991
Artesans per la Pau, Amics de l'Arca,
CDDT (Coordinadora pel Desarmament
ila Desnuclearització Total).DOAN (Dories
Antimilitaristes), En Pie de Paz. Justícia i
Pau. Mili-kk i MOC
PEL DRET A L'AUTODETERMINACIÓ DELS POBLES
EN CONTRA DE LA
GUERRA
Leemosqueun numerosogrupo
de madres de soldados serbios
"han montado delante del
comando militar de Belgrado
una manifestación pacífica
permanente". También que la
policía militar yugoslava ha
detenido a 2.500 soldados y ha
iniciado un proceso judicial
contra otros 600 que se niegan
a prestar servicio militar.
Queremos desde aquí
SOLIDARITAT AMB ELS DESERTORS
so!idarizarnos con estas madres
y estos soldados que han
decidido no colaborar con la
muerte y la destrucción, y
hacerles Ilegar atravésde estas
líneas nuestro mós profundo
respeto.
Rosa Pomareda.
Col•ectiu de Pares i Mares
Antiservei Militar Obligatori.
Barcelona.
(Carta al director publicada a
El País el 10 de gener de 1992)

MOCADOR 19 INTERNACIONAL 1 4
BELGRAD: ENFRONTAR-SE AMB EL
A primera vista Belgrad sembla que sigui
una ciutat més pacífica que Zagreb. Hi ha
només uns pocs soldats pels carrers. Les
finestres no estan protegides amb cinta
adhesiva i no hi ha sirenes que alertin del
perill d'atacs aeris. Però aquesta primera
impressió és falsa. Gairebé tothom està
implicat directament amb la guerra,
perquè tenen amics o fills reclutats per
l'exèrcit federal, perquè ells mtateixos o
parents seus han arribat d'alguna de les
zones en guerra, o perquè la seva família
ésmixtaètnicament (un 10%de lesfamílies
de Belgrad en són) i s'enfronta a un odi
creixent.
Diariament els mitjans de comunicació
expliquen a la poblacióque Sèrbia no està
•
en guerra amb Croócia, peròque l'exèrcit
federalha de defensar elsserbis de Croà cia
contra els Ustashe -és a dir tot els croats
assassins, que voldrien perpetrar un
genocidi contra tots elsserbis, amb l ajuda
d'Alemanya i d'Austria les quals han estat
tramant tot aquest muntatge amb la
finalitatdefundar el quart Reich idestruir la
cristiandad ortodoxa.
L'OPOSICIÓ SILENCIADA
ASèrbia la democràcia no està gaire més
desenvolupada que a Croàcia. Després
de la disolució de fet de gairebé totes les
institucions federals i després que el bloc
serbi s' apropiés del poder en el PresidiUm
de l'estat, elsnacionalistesserbiscontrolen
el poder polític federal. La repressió és més
habitual que no pas a Croàcia -el març
del 1991 els tancs van ser utilitzats per
disoldre una gran manifestació de
l'oposició, de cent mil persones. Alguns
membres coneguts de l'oposició reben
trucades amenaçadoresi s'han donat uns
quants casos d'atacs violents contra
accions pacifistes, amb la policia mirant.
Tanmateix, el moviment pacifista xembla
més fort que no a Zagreb. Hi ha alguns
grups iorganitzacions -el Centre per a una
Acció contra la Guerra, GAMA, Físics
contra la guerra i moltes més- actius. De
juliol ençà han organitzat quatre grans
manifestacions contra la guerra amb
Croàcia,itambé una gran varietat d altres
activitatspúbliques, comvetlles (hi ha una
vetlla diària dedonesdedol per lesvíctimes
de la guerra), mítings...
És important el suport dels joves que
rebutgen estara I'exèrcit. A Belgrad, només
un 15 % ha acudit a la Ileva i la xifra de tot
Sèrbia arriba al 50 %. Els resistents s'han
amagat amb els amics o la família o han
deixat el país. Aquest grau de resistència
enun paíssuposadament ansiósde guerra
s'entén millor considerant una enquesta
FALS CONSENS DE L'ODI
de finals de setembre. la qual donava un
80 % de la població oposada a la guerra,
tot i la propaganda.
DESCONFIAR DELS ALTO EL FOC
La població de lugoslàvia ha aprés de
pressa a desconfiar del ritual ara gairebé
setmanal dé l'alto el foc. En aquest sentit,
s'han avançat molt a la CEE i a altres
observadorsinternacionals,quesemblava
que creguessin realmentque els alto el foc
eren un objectiu desitjable en el camí per
la pau.
Els alto el foc han estat molt valuosos pel
proveïment ila reorganització de les forces
en lluita. No hi ha hagut cap moviment
seriós de cap dels bàndols, realment, per
deixar les armes; el bàndol federal serbi no
ho feria sense haver aconseguit el control
complet sobre les parts ocupades de
Croàcia . El bàndolcroat nohofaria mentre
l'exercit seguís a Croàcia, i és molt poc
probable que consentissin veure lestropes
federalstornar a lesseves bases de territori
croat. La multiplicitat de forces en Iluita -
s'estima que hi ha vint exèrcits i milícies
actius diferents a lugoslàvia- agreugen el
problema. Un alto el foc real, si ha de ser
efectiu, ha de ser acordat per totes les
parts bel•ligerants. i no solament pels
presidents de dues repúbliques iel ministre
de defensa. Per això ningú, ni a Croàcia ni
a Sèrbia, no creu en un final proper de la
guerra. Aixe, podria dur a una situació
tràgica i reveladora: que es perdi
oportunitats de pau simplement perquè
ningú no creu que la pau sigui possible.
Durant molt de temps la població de
Croàcia creia que l'única manera d'aturar
la guerra era mitjançant la intervenció
exterior. Si els mitjansdiplomàtics fallaven,
les tropes de la CEE o de l'ONU ho
arreglarien interposant-se entre els exèrcits
oponents. Després del fracàs dels intents
de mediació de la CEE i després de
l'embargament d'armesdel'ONU (vist per
gairebé tothom molt inclinat a favor dels
serbis que tenen una indústria militar forta
i uns estocs d'armaments considerables,
cosa que no tenen els croats),s'ha perdut
molta esperança. La gent tem que ningú
de fora no acudirà a ajudar-los, però
continua creient que aquesta ajuda
exterior és l'única sortida.
És molt poc probable que una intervenció
exterior pugui aturar la lluita. Més aviat
aquesta intervenció només aconseguiria
portar un exèrcit més a una guerra de
molts bàndols-un exèrcit més ben equipat
i amb armes més mortíferes que les que ja
es fan servir. Només cal que mirem els
casos de l'exèrcit britànic a Irlanda del
nord o de l'exèrcit indi a Sri lanka perveure
que els mantenidors de la pau es tornen
aviat agressors involuntaris.
En teoria, la guerra podria acabar amb la
victòria militar completa d'un dels bàndols.
Però això també és molt poc probable. La
guàrdia nacional croata és inferior
militarment a l'exèrcit federal iugoslau,
però és prou forta com per prosseguir la
guerra durant molt de temps.
La gent amb experiència en la resistència
passiva es preguntarà, en aquest punt, si
no li valdria més a Croàcia abandonar la
defensa armada i adoptar un sistema de
defensa civil noviolent. Desgraciadament,
aquesta alternativa és molt abstracta i
teòrica; ningú, ni tan sols el moviment
pacifista, considera aquesta possibilitat
seriosament. La guerra ha anat massa lluny
perquè la resistència noviolenta pugui ser
possible. A més a més no hi ha tradició
democràtica ni tradició pacifista a
Croàcia. (Aixà no vol dir que la resistència
novidentasigui impossible enuna societat
que ha experimentatlaguerra recentment;
els dos casos més coneguts de defensa
cívica noviolenta. el Kapp Putsch i la
campanya de resistència dels Ruhr, van
tenir lloc poc després de la primera guerra
mundial).
L'única possibilitat -petita- d' aturar la
guerra,comporta el desenvolupament de
tres factos al bàndol serbi:
- la mobilització de la població a Sèrbia,
fins ara llargament silenciosa en la seva
oposició a la guerra. El moviment oer la
pou de Sèrbia hi hauria de fer u. ,,aper
decisiu, per així forçar el govern a canviur
el curs dels esdeveniments.
- els
canvis en l'opinió pública i
alineació política dels aliats de Sèrbia. A
Montenegro hi ha els primers signes de
resistència contra els plans serbis.
-
la pressió internacional utilitzada
intelligentment, amb sancions negatives i
oferiments positius a Sèrbia, hi ajudaria
molt.
Christine Schweitzer
Peace News

15 GUERRA ALS BALCANS MOCADOR 19
ZAGREB: COM ES POT SER
PACIFISTA EN UN PAÍS SOTA EL FOC
Per entendre els problemes del moviment
pacifista a Croàcia, cal tenir ben present
quela sevaactuacióesprodueix entemps
de guerraienunpaís atacat per una força
que li és superior.
Els moviments pacifistes occidentals hem
tingut dubtes sobre moltes coses, però
raramentsobre la necessitatiel nostre dret
ligítim a oposar-nos a les guerres que els
nostres governs han començat. Només cal
pensar, des d'aquest punt de vista, en la
resistència passiva, en l'objecció de
consciència, en la deserció, etc. Des del
cantó d'una nació atacada, però, les
coses esveuen d'una manera diferent.
Com n'és de fàcil odiar l'enemic i com
n'és d'impossible no fer-ho, com és de
dificil criticar el propi govern enaquestes
circumstàncies, com és de forta la pressió
per prendre part en la defensa. Amb tots
aquests problemes, que ens semblen tan
estranys,el moviment pacifista de Croàcia
s'hi ha d'enfrontar cada dia. Tenintaixe)en
compte, es fa difícil novalorar moltíssim la
feina que estan fent, encara que ens
objectin que estrobendesmoralitzats ique
pensin que aquesta seva feina és
absolutament insuficient.
Molts pacifistes i antimilitaristes
coincideixen en una opinió amb els seus
DUBROVNIK
adversaris ideològics: que les guerres no
són una bona ocasió per al pacifisme.
Diuen que arriba massa tard o bé que val
més trobar els mètodes de la noviolència
més endavant, quan puguin servir per
prevenir 'la pròxima guerra". No hi estic
d'acord. La pau és alguna cosa més que
l'absència de guerra.
Aquest missatge sembla fins itot més clar
en el cas de Croàcia que noen l'Europa
de la guerra freda. La guerra és molt més
que la lluita actual, que els bombardejos i
els raids aeris. La guerra afecta les maneres
de pensar i actuar de la gent, tant en la
seva vida privada com en la seva vida
pública. El militarisme, la brutalitat, l'odi, la
por a expressar opinions divergents i la
desesperació són components naturals
però inevitables de la vida en temps de
guerra.
Com espot lluitar contra aquestes maneres
de pensar? Reconciliant-se, discutint i
actuant contra l'oci, oposant a la
propaganda la informació i la veritat,
aturant la violència a tot arreu on sigui
possible mitjançant la intervenció
noviolentaila voluntat ferma d'aconseguir
la pau: aquests són els objectius del
moviment pacifista idelsseusintegrantsen
temps de guerra. La societat civil quedarà
segurament molt afectada per la guerra,
però les persones conscients són les que
poden mantenir l'"espai civil". Per elles
mateixes, potser no aturaran la guerra,
peròcontribufiransensdubte a ferpossible
l'objectiu final d'una pau de veritat.
Christine Scheitzer, Peace News
Christine Scheitzer va visitar Eslovènia i
Croàcia el juliol ihi va tornarper fer-hi una
estada més Ilarga el setembre i octubre,
en representació de la Bund für Sociale
Verteidigung i la WRI. A Croàcia, hi va
organitzar sessions sobre noviolència i
resolucióde conflictesperala campanya
contra la guerra, abans d'anar-se'n a
Belgrad.
ADRECES D'INTERES:
Centre perl'Acció contra la Guerra Belgrad,
Prote Mataje 6, YU
11000 Beograd, Serbia (+38 11 431 298)
Campanya contra la Guerra, c/o Zelean
akcija zagreb, Radnicka cesta 22,
YU-4100OZagreb. Croàcia (+38 11 431 298)

•▪
•
MOCADOR 19 INTERNACIONAL 16
MOC -
MOVIMENT
D'OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA
FULL DE VINCULACIÓ
Nom
Cognoms Adreça
població codi postal comarca
telèfon Situació respecte al servei militar
Desitjo vincular-me al MOC i rebre informacions i les convocatòries d'assemblees (modalitat lliure de quotal.
11:1 Desitjo vincular-me al MOC i rebre informacions, convocatòries d'assemblees, la revista MOCADOR i tenir dret
a descomptes per la compra de material
EJ Quota mínima 1.000 ptes/trimestre o 4.000 ptes/any
o Quota de suport
Faré efectiu el meu pagament mitjançant:
"
D domiciliació bancària (Cal omplir la butlleta adjunta)
o ingrés al C/C 939-14 de l'agència 546 de La Caixa" (feu-nos arribar el resguard)
BUTLLETA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA
Nom i Cognoms del titular
compte
Ilibretanumero
▪
Banc
E1 Caixa
Agència núm Adreça agència
població codi postal
Senyors, els agrairé que amb càrrec al meu compte/llibreta atenguin, fins a nova ordre, el rebut que al meu nom presentarà
MOC-Casal de la Pau.
Envia aquest full, fotocopiat o retallat, a MOC-Casal de la Pau. Cerventes, 2, pre1-1. 08002-Barcelona.
,a de de 199....
(Signatura)

17 INTERNACIONAL MOCADOR 19
TROIS REFRACTA1RES A LA BARRE
(sense gel, si us plau.)
ABOLITION DE
tONSCRIPTION
DROIT A LINSOUMISSION
Primer Bruno Bonnefoy el 13 de novembre, després Pierre Serres el
3 de desembre i finalment, dos dies més tard François Wargnies.
Amb vint dies 3 judicis a insubmisos occitans al Tribunalde Tolosa
de Llenguadoc.
Seria injust entrar en comparacions amb la realitat d' aquí (I' Estat
espanyol) i la del Nord dels Pirineus. La campanya d'insubmissió
a l'Estat francès es troba enmarcada enla institucionalització de
la PSS, allà anomenada service civil. Alhora, la falta d'un treball
coordinat delsdiversos gru cncesos pelque fa ala campanya
de desobediència a la llei !, sobre tot, l'opció "prestacionista" i
"sindical" de les principals organitzacions d'objectors, com el
Mouvement de Objecteurs de Conscience (MOC) ,fan de la
insubmissió una opció complexa i especialment compromesa.
No s'hi valen consignes com les utilitzades aquí on es presenta la
massificació de la insubmissió com la primera garantia 'd'éxit. A
Estat francès lopció dels insubmisos téassegurada unprocési un
judici... Tot plegat comporta una estratègia diferenciada. La
major part dels que opten per desobeir la llei ho fan a partir dels
seu reconeixement com a objectors i, per tant, de l'exempció de
complir el servei militar. Com en Pierre va afirmar en un moment
del judici quan se li va preguntar perquè no complia amb el
service civil: "Vaig demanar ser reconegut com a objector per
quedar exempt del servei militar, no per realitzar-ne un de
substitutori-. Hi ha actituds, com la d'en Paul, parisenc instal.lat (o
amagat) al país dels occitans, que han optat per la insoumission
totale, que en la seva terminologia defineix els que es neguen al
servei militar directament. Però ara mateix, lluny de prendre una
opció pública generalment passen a la clandestinitat. Finalment,
trobem casos com el de Bruno Bonnefoy que uncop realitzat un
any de service civi/(allà la durada ésde 24 mesos, el doble del SM)
va desertar. El 13 de novembre al Tribunal de Tolosa hi havia la
vista pel recurs presentat per la defensa a la sentencia que el
condemnava a sis mesos de presó amb llibertat condicional.
ELS JUDICIS.
Però les vistes del 3 i5 de desembre ho eren a insubmisos al service
civil. El primer cas. el de Pierre Serres,ésil.lustratiu delfuncionament
judicial francés davant el tema de la insubmissió. Era la sisena
compareixença davant del Tribunal des del 3 de novembre del
87, quan va ser processat per primera vegada per negativa a fer
la PSS. La primera sentència, del 21 de febrer del 89, el va deixar
en llibertat, però el recurs del fiscal va aconseguir que finalment
fos condemnat a un any de presó el 29 de juny. El 14 de juliol de
1989 una amnistia als insubmisos amb ocasió del bicentenari de
la Revolució Francesa (una bona idea per popularitzar al Quinto
Centenario) deixa les coses en el seuorigen. El 3 de gener de 1991
el criden per incorporar-se al service civil. Ja hi tornem a ser: el 15
d'octubre nova compareixença davant delTribunal que aplaça
el judici pel 3 de desembre. Un exemple, el de Pierre, que es
repeteix amb tots els insubmisos, que han d'anar passant pels
tribunals fins que exhaureixen ledat militar, arribant-se a casos
amb 15 judicis.
El cas de FrancoisWargnies previsiblement anirà pel mateix camí.
El dijous 5 davant del Tribunal d'Apelació es veia el recurs a la
sentència que el condemnava a sismesos de presó, amb llibertat
provisional i que Ii retirava lestatut d'objector de consciència.
El paper dels que vam pujar a Tolosa, a part d' expressar la
solidaritat amb la nostra presència, era per acompanyar en Sergi
Rodríguez que actuava com a testimoni de la defensa de Pierre
Serres. Un paper, e1 d'en Sergi, compromès: el judici era a dos
quarts de nou del matí (aixà hauria d'estar prohibit) i, obviament
(!?), en francès. El balanç vaser lluit. Sense deixar-se dominar pels
nervis (segurament adormits gràcies a les hores "intempestives"
de la vista) va ser capaç de desenvolupar un discurs que va
interessar el mateix jutge amb un seguit de preguntes sobre la
situació a l Estat espanyol. Enun moment donat va fer una reflexió
sobre la diferència terminológica per definir l'activitat que haurien
•
de realitzar els objectors el service civili la PSS o servei substitutori.
Doncs bé, dos dies desprès Damien Thebault, advocat defensor
de Pierrei Françoisialhora insubmís, davantdelTribunald'Apelació
va utilitzar sistemàticament l'expressió service substitutoir. Algú
havia recollit el missatge d'en Sergi.
L'SQUATT ANTIMILITARISTE.
Judicis a part (els procediments judicials enels diferents estats vé
a ser el mateix. si no entrem encomparacions d'infraestructura)
l'acció espectacular era al carrer. Sortint de la primera vista, al

MOCADOR 19 INTERNACIONAL 18
voltant quarts d'onze del matí, esva fer una ocupació de la plaça
de Salin, davant delTribunal. Squattantimilitariste,anunciàven en
un programa repartit pel centre de Tolosa. Nosaltres anàvem
avisats però es van desbordar totes les espectatives. En deu
minuts esva instal.laruna immensa carpa a on al llarg de tres dies
s'hi faria el menjar, hi dormirien al voltant de vint persones, serviria
de magatzem i, finalment,tindria lloc la reunió general ila roda de
premsa del darrer dia per valorar l'acció ielsjudicis. Mentre, dues
gàbies eren penjades entre els arbres a cinc metresd•alçada ien
el seu interior els militarshi tancaven dos objectors. Una acció de
teatre de carrer a càrrec del grup Planete en Danger que va ser
el reclam pels veins de la zona iper la premsa, Al llarg dels tres dies
sempre hi vahaver algútancat fins que, finalment, en una 'revolta
popular" el mateix poder militar que havia fet tancar elsobjectors
era engabiat. Espectacle a part, posteriorment varem poder
valorar els 'detallets" que van resultar imprescindibles per
sobreviure al carrer, dia i nit, a unes temperatures hivernals: dos
focs que no van deixar de cremar encap moment; unsàpats(tres
al dia) que feien reaccionar al més gelat i, sobre tot, uns bots de
vi (mori la cervesa!!) que mai deixàven de rajar. Amb dues
aportacions nostres: un porró que va venir amb la primera visita
dels occitans a Catalunya i una modesta garrafa de garnatxa
que la gent buscava amb desfici quan l'amagàvem de la vista
pública amb lònim que aguantés els tres dies d'ocupació.
Estalviaré entrar en detall sobre el pas del temps a l'Squatt: la
constatació que a Tolosa es parla francès, occità, espanyol i
català; la presència de membresdel moviment pacifista que van
participar a l'estiu del 71 en la marxa internacional de suport a
,Pepe Beúnza; la capacitat d'organització demostrada al ilarg
dels tres dies i especialmentcallaré sobre el trist espectacle d'un
impresentable tocantla gralla a les tantes de la nit... Però haurem
de parlar de la visita del Ministre de
LA VISITA DEL MINISTRE,
Fou un xic frustrant linterés que va demostrar la Gendarmeria al
llarg dels dos primers dies. S'esperava arnb espectació el dia 5
que coincidien eljudici a Françoisil'anunciada visita del Ministre.
lles espectativesno van quedar defraudades: a primera hora del
matí, amb la ciutat coberta de boira, esvan presentar a l'Squatt
tres autèntics inspectors Clousseau, amb els inconfusibles barrets
i gabardines, a preguntar per les nostres intencions. La plaça,
mentre, era envoltada de CRS en previsióde ves asaberquè. Però
ni ells semblaven gaire interesats per les nostres intencions ni
nosaltres per la seva presència. Finalment a la sortida del
representant del govern francés es va fer un passadísamb cartells
al pas del seu vehicle ia la posterior roda de premsa del ministre
s'aconseguí infiltrargent per realitzar preguntes 'capcioses". Una
mica va ser l'acció imprevista que serví per donar comiat a
l'Squatt.
A l'hora de la valoració final, entre els organitzadors de l'Squatt,
es respirava un sentiment de satisfacció en haver aconseguit al
llarg dels tres dies de lacció l'espectació il'interès que es volien
crear al voltant dels judicis. La prova fou la roda de premsa final
amb una més que notable presència de mitjans de comunicació
que demostrava l'atenció creada.
Un mes desprès es té coneixement de la primera sentència. A
Pierre Serres l'han condemnat asis mesos de presó, amb llibertat
provisional, i a la pèrdua de l'estatut d'objector de consciència.
La mateixa senténcia a la qual havia recorregut FrançoisWargnies
dos dies desprès del seujudici. Per tant, un cop presentat el recurs,
previsiblement seguirà el mateix camí de François, de qui, en
redactar la crónica, encara no se sabia el resultat de la vista del
recurs.
Gustinet
MOC Alt Empordà.

19 EDUCACIÓ PER A LA PAU MOCADOR 19
L'EDUCACIÓ, EINA DE TREBALL PER
El treball per la pau ha d'incidir en els diferents àmbits de
la nostra vida quotidiana per tal de permetre un canvi i una
transformaciórealdelasocietat. Desdel Moviment d'Objecció
de Consciència (MOC) també pretenem en cada moment
adoptar les mesures i línies d'actuació necessàries que
permetin aquesta transformació. Es d'aquesta manera, que
l'educació per la pau pren tot el sentit com a tasca de treball,
que permet incidir de forma continuada des de les famílies,
agrupaments, esplais, escoles i centres d'ensenyament,per un
món més just més solidari i en pau.
QUI HA D'EDUCAR?
Cada dia, en molts moments, ens trobem en situacions
"educadores", situacions en les que podem implicar-nos
d'una manera o una altra, des
del grup d'amics, des de
l'escola, des de l'esplai..., per
tant tots, en un moment o un
altre, podem actuar
educativament en favor de la
pau.
Cal prendre un paper actiu i
responsable en qualsevol de
les situacions anteriors que
permeti avançar cada cop més cap
la pau que afecti a tots els àmbits
QUÈ CAL EDUCAR?
LA PAU
Tots, en un moment o un
altre, podem actuar
educativament en favor
de la pau
a un concepte global de
de la societat.
El que anomenem "educació per la pau" és, en l'actualitat,
una expressió prou àmplia com per intentar generalitzar els
objectius que es persegueixen. Darrerament el contingut de la
paraula "pau" ha estat tan desvirtuat que podem trobar en
expressions tan diferents el fet que -tothom "treballa" d'una
manera o una altra per la pau: l'exèrcit té com a finalitat el
manteniment de la "pau" i l'ordre, elsgoverns vetllen per la
"pau" organitzant estructures militars, a molts països
desenvolupats es parla de solidaritat amb països del tercer
món mentre se'ls està venent armament, etc.
Nosaltres des del MOC centrem la nostra feina en els
objectius següents:
a) desmilitarització de la societat i abolició de l'exèrcit
b) noparticipacióenels valors del militarismei els servilismes
que aquest alimenta
c) treball per a què, en la resolució dels conflictes, s'avanci
cap a una societat més justa, lliure i solidària
d) foment d'actituds positives de cooperació i solidaritat
e) promoció de la insubmissió al Servei Militar i a laPrestació
Social Substitutória
f) rebuig a la militarització de la dona
g) debat i pràctica de noves alternatives de defensa i
col.laboració en campanyes de caire antimilitarista i de
resistència a la guerra
Creiem que una veritable educació per la pau passa per una
anàlisi seriosa de la realitat i no per la inculcació d'una sèrie
de normes de conducta o d'actuació que no hagin estat
prèviament raonades. Aquesta és bàsicament la diferència
entre la nostra forma d'entendre l'educació,
des d'una vessant formativa que permeti
l'elaboració i construcció de les pròpies
idees, al davant d'una educació entesa com a
una tasca únicament informativa en la que
pretengui únicament iexclusiva la transmissió
de "valors" i continguts no assimilats i
reflexionats prèviament i per tant no adaptats
ala realitat individualdecadaun delsalumnes.
Dins de l'educació formal a l'escola, l'adequació dels
objectius que es pretenen amb l'educació per la pau a cada
un dels nivells en què es treballen creiem que és un factor
bàsic que decidirà l'efectivitat de la feina que portem a
terme. D'aquesta manera diferenciarem entre Ensenyament
Primari (3 a 12 anys), Ensenyament Secundari (12 a 18 anys)
i Ensenyament Universitari (a partir dels 18 anys).
A l'Ensenyament Primari el paper de l'educador és
fonamental pel que representa de model de conducta per als
nens i nenes d'aquestes edats. Serà la forma de fer, de tractar
determinats temes, de resoldre els conflictes quotidians que
s'originen a diari a l'escola el que, entre altres coses, influirà

-
MOCADOR 19 EDUCACIÓ PER A LA PAU 20
en la forma en què aquests nens i nenes resoldran els seus
conflictes i discussions en l'actualitat i potser en el futur. No
oblidem però el pes que tenen determinats valors en la nostra
societat que dificulten aquesta feina i que bombardegen
constantment als nens • i nenes en un moment del seu
desenvolupament en què no disposen de suficients eines i
estratègies com per realitzar una anàlisi seriosa i profunda
dels esdeveniments tenint en compte els diferents elements
que hi juguen i hi intervenen.
Teninten compte tot el que hem dit fins ara, l'educació per
la pau juga bàsicament dos papers :
-
perun banda aporta elements de reflexió que proporcionen
eines als nens i nenes per analitzar situacions noves
- perunaaltra
bandal'aportació d'aquestselements compensa
tot el foment del militarisme i la violència que, des de
diferents instàncies, es realitza i que l'escola ha d'intentar
neutralitzar
A l'Ensenyament Secundari el paper de l'educador és més
el de potenciar i possibilitar la reflexió al voltant de temes
més complexos relacionats amb la pau, a partir de l'anàlisi
profunda dels diferents factors que hi intervenen: socials,
polítics, històrics, econòmics, etc. Tambéésmolt important
en aquestes edats la funció informadora que l'educador pot
tenir respectes a temes concrets que, per l'edat, els afectaran,
comperexemple 1'objeccióde consciència, laprestaciósocial
substitutória, la insubmissió, els conflictes internacionals,
les situacions d'opressió i injustícia,etc. Cal potenciartambé,
enaquestesedats, lespossibilitats i predispósició qüeels joves
ienen a la col•laboració en organitzacions i la participació
en activitats i grups de treball des d'Una vessant de treball
efectiu i positiu a dins del centre, barri, localitat o comarca.
A l'Ensenyament Universitari, donada la maduració
i independència a diferents nivells dels joves, una de les
funcions dels educadors ha de serla solidaritat i col-laboració
arnb aquelles propostes dels estudiants que tinguin com a
objectiu tirar endavant activitats o actuacions concretes en
el earnp universitari que tinguin comk a objectiu el treball en
favor de la pau, alhorà que'continuar col•laborant en aquelles
organitzacions que ja treballen en tot aquest àmbit.
Tanten uns nivells com en els altres, hi ha diferents tipus de
propostes concretes de treball per la pau, com per exemple
les següents:
- l'actitud dels educadors, tant a nivell personal com en les
seves actuacions a dins i a fora de l'àmbit educatiu
- la reflexió dels esdeveniments d'actualitat i les
possibilitats de resolució de problemes
- l'organització
d'activitats o propostes de treball concretes al
voltant de la pau, coordinades entre grups i/o escoles
-el desenvol upamentd'activitats dinformaciósobre l'objecció
de consciència, la insubmissió, els grups que treballen per la
pau, moviments antimilitaristes, etc.
Creiem que és una tasca important dels educadors el
compromís seriós i actiu pel treball per la pau. Cal donar
resposta al foment de la militarització que s'està portant a
terme, sobretoten elsnois en edat de sercridats a files, encara
que aquest treball comença molt abans. Comença amb la
resolució de les baralles a l'escola, amb el respecte entre els
companys i entre l'educador i els alumnes, amb les actituds
de solidaritat cooperació, el foment de l'esperit crític i
l'anàlisi seriosa de la realitat, l'elaboració de propostes
concretes de treball en favor de la pau, etc. i acaba amb
fets concrets com la col.laboració amb grups que treballen
per la pau i l'antimilitarisme, la insubmissió, la realització
decampanyesi propostes conjuntes, ladifusióde les activitats
realitzades a nivell de centre, barri o localitato bé a través de
mitjans de comunicació.
Es evident que tot el que hem comentat és un esbós de cap
a on creiem que ha d'anar l'educació per la pau. Cal donar
forma concreta a aquests objectius adequant-los a cada grup
concret i a la realitat i necessitats de cada centre educatiu. Els
educadors no ens podem inhibir de la tasca positiva de
transformació de la societat que podem realitzar des de les
escoles en el camí del treball per la pau.
Joan Carles
MOC -Barcelona

21 EDUCACIÓ PER A LA PAU MOCADOR 19
EL SEMINARI PERMANENT
D'EDUCACIÓ PER A LA PAU DE
BADALONA
El Seminari Permanent d'Educació per laPau de Badalona,
sorgeix el setembre de 1986 amb gent procedent de diferents
nivells educatius (EGB, BUP i FP). Els seus antecedents més
propers són la campanya pel NO al referèndum OTAN, la
vinculació delsseus membres adiferents col.lectiuspacifistes,
una sèriedecursoslocalssobrel'EducacióperlaPau (conflictes
internacionals, tractats de pau, quart món, resolució pacífica
de conflictes,educacióen valors...)i unavoluntatdeglobalitzar
la parcialització del moment (educació del medi ambient,
antinuclear, diferents activitats sindicals, campanyes de
joguines bel•liques...).
El corrent que va unificar tanta aparent dispersió de
procedències va ser entendre l'Educació per a la Pau com una
activitat a desenvolupar cap el canvi d'actituds,
comportaments... i allunyada de la suposada "neutral
objectivitat. No ho veiem tant una activitat a integrar als
currículumsescolarscom una activitatgeneradorade conflictes,
informal i no exclusivament basada en els continguts o la
informació.
Alhora que es coordinen i es donen fonamentalment pautes
i materials de treball per als centres badalonins, es manté una
certa coordinació amb la resta de l'estat, i els materials
publicats fins ara han tingut una bona acollida.
De tota manera no tot són flors i violes, també acusem la
baixada del camp pacifista pel que fa a la participació i a
l'interèspel tema, peròencaraens animala necessitatdeseguir
treballant-hi, si més no, perquè sentim que això, així, no ens
agrada gens.
En aquests moments, les nostres activitats estan centrades
sobretot en el desenvolupament d'una campanya a nivell
estatal de denúncia i substitució de les joguines bel-liques i
sexistes (que porta per nom "Aprèn a jugar,aprèn a viure"), en
col•laboració conjunta amb sindicats d' ensenyament, grups
altres col•lectius preocupats pel tema; així com la preparació
d'activitats a nivell local (sessions de jocs cooperatius i de
resolució pacíficadeconflictes); xerrades i conferènciessobre
temes d'actualitat; la preparació de materials adreçats a
combatre l'onada xenòfoba i racistaqueensataca i a continuar
en la nostra línia clarament pacifista i antimilitarista que mai
no ha oblidat tots aquells elements que pensem han de ser
presents en una educació per a la pau integral: és a dir,
denúncia de lacelebració del V Centenari; preocupació per la
discriminació sexista; problemàtica ecològica... etc.
El Seminari Permanent d'Educació per la Pau de Badalona
elabora PLECS DE PAU, unes carpetes de material divers:
articles, propostes d'activitats, reculls d'experiències, etc.
configurant una interessant eina de treball per dur a terme de
forma pràctica l'educació per la pau a les escoles i instituts.
N'ha editat fins el moment vuit números, elssimples esvenen
a 300 ptes. i els dobles a 500, i podeu trobar-los a l'adreça del
Seminari (la teniu al final) o al MOC de Badalona (Carrer
Germà Bernabé, 1. 08911 Badalona).
Com a exemple de la feina portada a terme us exposem el
desenvolupamentd'unacampanyaportadaatermeals instituts.
Li vam posar per títol "No marcarem el pas" i la vam oferir a
tots els instituts de Badalona. D'entrada la proposta era força
completa i la vam vendre tal com es descriu a la pàgina
següent.
Amb aquesta campanya vàrem implicar als de Joventut
(que són els qui subvencionen l'exposició amb un conveni de
co-producció) i als d'Ensenyament,quemitjançantelprograma
d'animació als instituts van facilitar-nos el contacte amb els
professors d'extra-escolars. Llàstima que el cursse'ns va tirar
a sobre i que ens va fallar la materialització de l'exposició; el
resultat va ser el treball a un sol institut, el Pineda, amb
presència quasi diària durant dues setmanes, amb una part de
l'exposiciónostra i de material (llibres,revistes...), 1 'exposició
de la Fundació per la Pau (que vam haver de llogar per runa
nostra), el passi de les pel.lícules programades, amb guió per
a cada alumne, i el vídeo "la mili no mola" en hores de classe,
l'elaboració de les 3 carpetes que han quedat per a l'ús dels
profes d'etica, humanística i filosofia, la realització de dues
xerrades i el repartiment de centenars de tríptics "passa de la
mili".
La valoració podria serpositiva, però de cara a seguir tirant
endavant la campanya sabem que ens cal pulir moltes coses,
i sobretotacabarlanostraexposició. Peròpensem queal marge
de tots els contactes i activitats que es puguin fer als instituts
fora de classe, sempre positives, implicar als profes i incloure
el tema dins elsprogrames és una bona forma d'arribara molta
més gent i de fer reflexionar.
Bé, com podeu veure, la feina és molta, però les ganes de
tirar endavant ens animen en aquests moments de certa
davallada. Si us animeu, ja sabeu on trobar-nos.
M. Dolors
MOC -
Badalona

MOCADOR 19 EDUCACIÓ PER A LA PAU 22
CAMPANYANO MARCAREM EL PAS
Dirigida a Instituts de FP i Batxillerat de Badalona.
Durada a cada Institut: 1 setmana.
Contingut:
- Exposició:
- Projecció
- Sessió
* 6 panells horitzontals (1 x0'7)
* 11 panells verticals (1 x 0'7)
* 1 mirall i un panell de fusta
* 3 siluetes de mida natural (fusta)
de pel.lícules
contínua amb material d'anàlisi per a cada
alumne:
- Xerrada
* Si estimes aquest planeta (fragment)
* Infern
* Veïns
informativa:
* Amb testimonis personals (insubmisos)
* Amb repartiment de material informatiu
de diverses opcions i postures.
*
Tenderols
- Material per treballar a classe, dirigit als professors
d'ètica/filosofia, i a tots els qui els puguin interessar.
Temes possibles:
*La insubmissió. Vídeo "la milino mola"
* La desobediència com actitud de lluita
* La Llei d'Objecció (Constitucional?)
D'entrada aquests són els temes per als que ja tenim
material preparat, però podeu proposar-ne d'altres.
- Enquesta
-
(curs
i grup).
Pretenem que /a campanya NO MARCAREM EL PAS
arribi a tots els Instituts una hora o altra, i que si és
possible que es repeteixi cada curs amb les variacions
que calgui, assegurant així que tots els joves estudiants
de la ciutat hagin tingutaccés a tota la informació abans
deprendre ladecisió -tan important en lasevavida- sobre
si s'incorporen o no al Servei Militar.
MOC Badalona/27 de febrer de 1991
Seminari Permanent d'Educació per a la Pau de Badalona
Avda. Congrés Eucarístic, 16-20. 08911-Badalona.
Telèfon: 388 87 82. Dilluns de 530 a 8 hores.
MARÇ-ABRIL 1991.
Aquest és el contingut de les carpetes pedagògiques:
CARPETA n9 1
TEMA: La insubmissió
CONTINGUT:
•
Projecció "La mili no mola"
• Articles:
- Insubmissió,
Josep M. Terricabras. AVUI 27/12/90.
- "Desde la c&cel: Insumisión", J.M Moragriega, C.
Hinojosa, Y. Sánchez. EL PAIS, 8/3/89.
- "L
'
augmentde 1 objecció de consciència" MOCADOR
n9 15. Tardor 1990.
- "Cridadel
Moviment d'ObjecciódeConsciènciadavant
la posada en funcionament de la Prestació Social
Substitutbria del Servei Militar", MOC, LA PUÇA I EL
GENERAL, n9 59, febrer/març 1990.
- "Està
de moda ser prestacionista?", Jordi Clotet, LA
PUÇA I EL GENERAL, n9 59, febrer/març 1990.
- "La insubmissió històrica, Ferran Sánchez i Agustí,
MOCADOR n9 12-13, primavera 1990.
- "Contra laguerra, contra lamili", MOC Badalona, SIC
Informatiu, n9 11, octubre 1990.
CARPETA n9 2
TEMA: La desobediència com a actitud de lluita
CONTINGUT:
- "Defensa
. Llibretó:
Popular No violenta". Proyecto AUPA,
autogestión para la Paz. COA-MOC, Zaragoza 1989.
• Articles:
- "Ley
y resistencia".Editorial EL PAIS, 28/2/89.
- "La insumisión como alternativa a la Ley de Objeción
de Conciencia", J.M. Pintor i J.F.G. Amigot, EGIN, 29/
- "Desobediencia
12/87.
,
Civil e Insumisión", Euskalherriko
Kontzientzi Eragozpen, RESISTE n9 10.
- "Psicologia
Social de l'agressivitat". C. Berché Cruz,
MOCADOR n9 8/9, novembre 88.
CARPETA n9 3
TEMA: La llei d'Objecció (Constitucional?)
CONTINGUT:
- "La
• Llibretó:
Constitución Espafiola".
• Articles:
- "La Objeción de Conciencia ante las "razones de
Estado". J. Salabert, LA PUÇA I EL GENERAL, n954,
gener-febrer 1988.
- "Los celadores constitucionales y la objeción", Pàtric,
LA PUÇA I EL GENERAL n9 54, gener-febrer 1988.

23 EDUCACIÓ PER A LA PAU MOCADOR 19
EDUCAR PER LA PAU: UN
COMPROMÍS
Ha passat molt de temps des que, al segle II, Justí escrigué
"Hem transformat els instruments de la guerra: les espases en
retlles, les llances en eines del camp". I molt de temps també
des que, un segle després, Climent d'Alexandria afirmava:
"L'home és veritablement un instrument de pau".
Éscuriós perquè hapassat moltde temps i, com no, han passat
moltes coses de llavors ençà. I, tanmateix, són paraules que
continuen tenint tota la
vigència, sinó com a realitat,
si com a desig, com a somni
compartit per moltes ments
en vetlla. Ments de persones
que encara són capaces de
perdreel sondavant la lectura
del món en el que viuen a les
portesdel segleXXI. Un món:
- Que
s'esforça en aparentar
ser racional i que,
paral•lelament, es mou sota
paràmetres d'una
irracionalitat cada vegada
més palesa.
- On l'ésser humà s'ha
convertit en el princH21
enemic de la Terra qu,
sustenta (quan no dels seus
congèneres).
- On
el pas que va del fanatisme a la barbàrie és cada vegada
més petit.
-Queconta laseva Història, la històriadelsgransesdeveniments,
només com a la història de la violència, els crims i les guerres
més cruents.
- Que emmascara les injustícies amb paraules com fatalisme,
incapacitat, "tercermundisme", inferioritat,
subdesenvolupament, etc.
- Que fomenta la guerra on hi ha misèria i ignorància, en lloc
de Iluitar de formacompromesa i solidària contra aquests dos
mals cada vegada més endèmics.
- On la violència interpersonal, com a forma de solucionar
diferències ideològiquesodequalsevolaltretipus, s' ha convertit
en un fet usual i permanent.
L'Educació pera la Pau va
en contra de la injustícia,
la marginació, la
discriminació (social,
cultural, en funciódelsexe,
ètnica, etc.), l'alienació,
l'opressió, qualsevol atac
a la Natura i contra tot tipus
de violència sigui física,
psicològica, personal o
estructural.
- On les fronteres, la llunyania i la desconeixença fan valorar
més el que separa que el que pot unir les persones i els pobles.
Un món on conflueixen, com vist per mitjà d'un calidoscopi,
imatgesde pel.lícula de ciència-ficció (a nivell material) amb
testimonis de llei de la jungla (a nivell emocional). Un món...
que encara pot arribar a ser allò qie els humans vulguem que
sigui i que, vistos els efectes, no sembla que predomini la
voluntat de millorar-lo.
No obstant, mai com ara s' havien tingut tants mitjans capaços
de desterrar la fam, les malalties, les injustícies, la misèria, la
marginació i les guerres del món.
Mai com ara havia arribat tan lluny el progrès científic i
tecnològic. Elsavenços hi són però, l'avenç humàno ha assolit
el mateix nivell. Podem constatar que el desenvolupament
econòmic no condueix necessàriament al desenvolupament
humà. El produir "per se" no genera una major humanització
sinó malestar cultural que es tradueix en desarrelament sense
sentit i en un subdesenvolupament moral, psicològic i afectiu.
Si el canvi, si la resposta positiva l'ha de donar
l'ésserhumà,és a aquestaqui cal facilitartotsels
ajuts necessaris que li facin possible ser-ho més
cada dia. D'aquí que cada vegada hi hagi més
necessitat i tingui més força l'Educació per la
Pau i els Drets Humans. Seràpera11òdequ,com
deia Montaigne, "les coses es curen pels seus
contraris..."
Efectivament, 1'EducacióperlaPau vaencontra
de la injustícia, la marginació, la discriminació
(social, cultural,en funció del sexe, ètnica, etc.),
'alienació, 1'opressió, qualsevol atac a laNatura
i contra tot tipus de violència sigui física,
psicològica, personal o estructural. En el fons,
contra tots els factors que poden ser generadors
o causes d'injustícia, violènciao guerra. Però va
també més enllà. No conté una filosofia
negativista sinó centrada en un plantejament
positiu delapersona i lavida. Defensaladignitat,
el dret que tota persona, tot grup, tot poble i el mateix planeta
té a desenvolupar-se.
Educar per la pau implica, avui, repensar el que estem fent en
nom de 1 'educació i, tanmateix, saberquina concepció de pau
defensem.
Si opinar és veure des d'una perspectiva determinada una part
de la realitat, així, lapròpiaconcepció del que ésperacadascú
la pau, també vindrà condicionada per l'àmbit des d'on
observem la realitat. Fins i totpodem arribar a definir-nos una
pau a la nostra mida, configurant-la a partir dels propis
interessos, necessitats o possibilitats. D'aquí que els Drets
Humans siguin un punt de referència base.
Alcomençaraquestescritparlàvem d'einesde guerra i d'eines
de pau. Es tracta de, entre tots, fer de l'educació una eina al
servei de la pau i, sobretot, d'ajudar a tota persona a ser un
testimoni actiu i compromés en defensa de la pau i els Drets
Humans.
Per educar per la pau no n'hi ha prou amb una actitud interior.
És necessari que aquesta es projecti en la realitat pràctica
quotidiana.
I com, en paraules de Roger Garaudy, "els graus de
responsabilitat moral s'escalonen segons els graus
d'aprofundiment en la consciència del món actual", cal
potenciar mitjans a fi de què el món que ens envolta no ens
deixiindiferentso, millor dit,queaprenguem a no serindiferents
alarealitatqueensenvolta.Es tractad'educaren lacomprensió,

MOCADOR 19 EDUCACIÓ PER A LA PAU 24
no en la conformitat.
L'Educació per la Pau reforça o potencia la voluntat de pensar
en el món, ja que no el podrem canviar si no ens esforcem en
comprendre'l. I, el compromís en la defensa de la pau no és
només una manerade llegir la vida sinó també de viure-la. Si,
com deia Pascal, "la consciència és el millor llibre de moral
que tenim" estarem d'acord en considerar la necessitat de
cultivarla pròpia consciènciaafide quènoesperdi la seva veu,
no només anivell individual sinó tambécol•lectiu. Motius n'hi
ha per exercitar-la si no només cal mirar l'atmosfera creixent
que ens envolta. Sembla que totel que shaprojectatdurantels
darrers anys a les pantalles com a mostra de ficció estigui
agafant forma novament. Tantes i tantes imatges i testimonis
de violència que s'emmagatzemava al cel.luloide, ara, cobren
vida real.
Els telediaris i noticiaris cada dia semblen més retalls de films
i telefilms que servien, i per desgràcia serveixen tant encara,
per "distreure" a grans i a petits.
Paul Valèry va dir"Sovintpintem un quadre i desprès esperem
que la realitat se li sembli". El quadre de la violència fa molt
temps que l'estem pintant i, malauradament, la realitat se li
assembla més cada dia.
Mentre estic escrivint aquestes últimes paraules, informen:
"Una personajove haestatassassinada. Elpreu de la seva vida
ha estat el valor d'un frankfurt. També ha resultat ferit molt
greu el seu germà. L'acte es va produir ahir, divendres a la nit,
durant la celebració d'una festa a Magisteri a Pedralbes. Es
tractava dels cambrers del bar de l'Escola de Mestres de
Sants..."
Segueixen parlant. Les notícies continúen...Però jo,
completament aturdida, em trobo contemplant dues cares que
molts dies em regalaven un somriure a l'hora que em servien
l'esmorçar o el dinar...
Quina mort més absurda, quin sofriment més punyent ha
generat una persona, i a quin preu...
Trucades, informacions contradictòries, angoixes... cert. El
Joaquim és mort i el seu germà està molt greu!. Impotència,
dolor, ràbia...
Es curiós, sembla molt més fort tot quan passa prop de
nosaltres a companys, familiars, amics... Hem pensat que tot
acte de violència sempre es realitza a coneguts, companys,
familiars o amics d'algú...?
Urgeixen respostes com mai,, però la violència és l' únic camí
que no portarà enlloc, únicament a més violència. Tractar de
dissoldre la violènciapersí mateixaencaraen genera més. Cal
anar a les causes que la generen.
No creiem que la violència sigui part de la naturalesa humana
sinó que són les condicions que envolten lapersona les que, en
tot cas, li fan emprar la violència o el fan violent. Unes
condicions de vida que la majoria de vegades podrien ser
canviades o, almenys, alleugerides.
"No només s'ataca per a fer mal a algú, per guanyar-lo, sinó
que de vegades és pel simple desig d'adquirir consciència de
lapròpia força" (NIETZS CHE,F.:Aforismos. Santiago Rueda
Editor. Buenos Aires, 1978, p.24.).
No es tracta pas dejustificar de cap manera la violència, sinó
de,entretots,obrircaminsperdesterrar-la. Perquè, laviolència
que puguem copsar al nostre entom és, sens dubte, la punta
d'un iceberg, un petittestimonid'un problema moltmés ampli
i profund.
La violència creix cada dia més i no sols al carrer i amb
desconeguts, sinó també amb coneguts, al barri, a l'escola, a
casa, al nostre interior... També amb la nostra violència
contribuim a l'estatde larealitatactual. És unefecteboumerang
del que és molt difícil dir on comença i on acaba. Ens havíem
acostumat, o millor, havíem après a ser indiferents davant
manifestacions de violència i dels seus efectes. Però sembla
que a poc a poc es vadespertant lanecessitat de compromís en
l'acció a favor de la pau. La urgent necessitat d'educar per la
pau i els Drets Humans.
Davantde totaaquestagranquantitatde testimonis i d'estímuls
de tensió i violència que ens envolta, resulta urgent la
fonamentació d'una filosofia educativa
també davant la
vida-que permeti desenvolupar una presa de consciència
responsableicompromesaqueafavoreixi i retorni laconfiança
en el paper que pot jugar avui una educació harmònica i
equilibrada. Una educació centrada en la persona en la que el
mitjà primordial sigui la pau i el fi d'aconseguir un
desenvolupament harmònic de les persones a les que s'educa
ipotenciar-lespera seréssers capaçosd'afomtari de respondre
amb fermesadavantqualsevol situacióde violència, conflicte,
injustícia o d'al ienació individualo col.lectiva. Iamb l'educació
predominant, és palés que no s'aconsegueix.
Dos dies després dels fets ocorreguts a Magisteri, al mateix
indret,comencen unes Jornades d'Educacióper la Pau. Són les
sisenes i han,de sermoltes més i en molts altres espais i temps.
Tots podem ser eines al servei de la pau, de la justícia i de la
dignitat de les persones o, contràriament, eines difusores de la
violència.
Creiem (encara o ja) que les espases poden transformar-se en
retlles i que lapersona pot i cal que sigui un instrumentde pau.
Peròcal que fem com aPau Picassoque un diavaren preguntar
li:"Espereu la inspiració?". I ellcontestà:"Sí,peròprocuroque
em trobi sempre treballant.
Elmateix hauríem de poder dir respectea la pau... No sigui que
ens passi com aquell poeta que un dia preguntà: "Quina és
aquesta flor tan estranya?". I li contestaren:"Es un nenúfar.
Aquella flor de la que en parles tant als teus poemes...".
Carme Romia i Agustí
Seminari Permanentd'Educadorspera la Pau de la Universitat
de Barcelona
Novembre de 1991
SElyINARI
f'ERWAPJaWr
z'k-bucitioRs
t&-T 44 rrAti

25 EDUCACIÓ PER A LA PAU MOCADOR 19
"...VOLAR PER LA PAU"
Actualment, hi ha més d'un col.lectiu que treballa el tema
de l'Educació per la Pau, s'elaboren pautes per posar en
pràctica, s'engeguennovesdinàmiquesperpoderanaravançant
en aquest camp tan desconegut, però alhora engrescador, ja
que sabem que tendeix cap a un món més humanitari, més
bàsic i més simple. Probablement, tot això no ens caldria si el
desenvolupament de l'ésser humà hagués seguit uns altres
camins, però un cop arribat on ara estem només podem
aprendre dels errors i intentar modificar allò que vol mantenir
un món desequilibrat: ara bé, no es poden canvir les maneres
de fer d'un dia per l'altre, per tant, hem de començar per
aquells àmbits que tenim més propers.
L'Escola és un espai adient per Educar per la Pau, però en
cap moment és 1 únic, ni tan sols suficient. Avuien dia, elsnens
i les nenes reben molts missatges per mitjà de la televisió, dels
spots publicitaris, dels llibres, dels còmics, de les revistes, de
la música, del'ambientque esrespira al carrer, de les persones
que els i les envolten, uns mis.atges que acostumen a afavorir
un caràcter competitiu i consumista amb un alt grau de
percentatge, així doncs, és dificil aturar aquesta rebuda -
impossible, ara per ara-, però no és una utopia el fet de poder
incidir de forma puntual i repetitiva per aconseguir potenciar
uns caràcters solidaris i cooperatius. No és utòpic, però,
sempre i quan les realitats escolars siguin les més apropiades
sentrealista: poques escolesgaudeixen d'unainfraestructura
com cal-, sempre i quan s'estigui disposat a esmenar
metodologies- i, fins i tot, transformar elscontinguts a tractar
. Sí,
està clar que l'Escola és un bon lloc, però: ¿Per què no es
decideixen a fer canvis que ajudin en aquesta tasca? Tampoc
hi ha massa conscienciació a l'entorn social; per un cantó, de
vegades, m'han arribatescrits a les mansquemotiven aquestes
modificacions -escrits, molts d'ells, editats per la Generalitat
de Catalunya o per diferents Ajuntaments; quines
contradiccions,no?-,però quenoes posenen pràcticade forma
real,em pregunto: Qui hi hadarrerade totaixò?Qui o què atura
aquestes iniciatives alternatives? Quins interessos té?
El que és evident ésper que per poder modificar, canviar,
ferevolucionar l'Educació per la Pau a les escoles és necessari
queels i les mestres estiguin prou conscienciats, prou motivats
per portar-ho a terme, per tirar-ho endavant, i és, precisament,
aquí on tornem a trobar-nos amb un mur de pedra per escalar:
a les Escoles de Formació del Profeçsorat d'EGB no es
Todos los jugueles deion huella.
En tUS rnanos eslò que eso buello seo posniva pora el
desarrollo pslcológico y social de niOosy niOns.
,15c0€10,,,,NOS
f5IN,
Ti 5.
/800,4•ADN)
treballen aquests aspectes,aspectesqueressaltenlaimportància
de la persona com a ésser humà i no pas com a individus en
lluitaamb un cicle devolució competitiva. Dins la universitat
tothom diu tenir-hoclar,tothom diu que s'hocreu i horecolza,
la realitat és ben diferent: únicament trobem -per sort! -
alternatives pràctiques de forma individual o de col.lectius
reduits.
Possiblement us semblarà irònic, però mentre he escrit
aquestesratlles m'heplantejatfins aquinpunt poden ajudaren
aquest tema, solament són paraules, una darrera l'altra, que
intenten transmetre unes sensacions que tinc la impressió que
molts i moltes de vosaltres, ja viviu i sentiu; per aquest motiu
sóc del parerque són més importants els fets que les reflexions
escrites -malgrat que comparteixo que amb l'ajut de les
reflexions es potaprofundir en moltes qüestions-, i per totaixò
...me'n vaig a "volar per la Pau" i us animo que també ho féu
des dels vostres àmbits.
Teresa Dalmau
Educadora
JUGUETES
QUE DEjAN
Regoto iuguetes que fornenten lo creativtdod, lo tguoidod
entte 10, Sex0s, ol orno, , y la coopeiroci&
Por tus nóos, pett tus nuNos pot el rnuudo
APRENDEA JUGAR
APRENDEA VIIAR

MOCADOR 19 EDUCACIÓ PER A LA PAU 26
Centre Unesco de Catalunya
C. Mallorca 285, pral.
08037 -
Barcelona
Telf. (93) 207 17 16
Justícia I Pau
C. Rivadeneyra 6, 10
08002 -
Barcelona
Telf. (93) 317 62 77
- Fundació per a la Pau Grup
C. Pau Claris 72, 3
08010
-
Barcelona
Telf. (93) 302 51 29
Intermón
C. Roger de Llúria 15
08010 -
Barcelona
Telf. (93) 301 29 36
Mans Unides
Rambla Catalunya 32, 1-1
08007 -
Barcelona
Telf.(93) 318 08 87
ADRECES D'INTERÈS
"Mestres per la Pau"
Perifèria (Centre de recursos i assistència primària per
la pau)
Mare de Déu de Montserrat 136
08026 -
Barcelona
Telf. (93) 236 31 65
Seminari Permanent d'Educació per a la Pau de
Badalona -
IME
Avda. Congrés Eucarístic, 16-20. Badalona.
Telf. (93) 388 87 82. Dilluns de 530 a 8 hores.
Semlnari Permanent d'Educadors per a la Pau de
l'Escola de Mestres de la Unlversltat de Barcelona
C. Melcior de Palau 140
- 08014 Barcelona
Telf. (93) 490 43 22
Semlnario Pennanente de Educación para la Paz de
la Asoclación Pro Derechos Humanos
C. Ortega y Gasset 77, 2-A
- 28006 Madrid
Telf. (91) 402 23 00
MOC
Casal de la Pau
C. Cervantes 2, pral-1
08002
-
Barcelona
Telf. (93) 318 39 94
MÓN-3 UNIVERSITARIS PEL TERCER MÓN
Avda. Diagonal, 690
08034 -
Barcelona
Telf. (93) 203 50 54 ext. 2044
V CERTAMEN D•EXPRESSIÓ PLÀSTICA I LITERÀRIA
SOBRE LA PAU I ELS DRETS HUMANS
Convoquen Justícia i Pau
Seminari Permanent d'Educadors per la Pau de
l'Esoola de Mestres de la Universitat de Barcelona
BASES
1. Es podran presentar treballs d'expressió literària o plàstica que facin
referència a la temàtica del Certamen, realitzats en els centres educatius
durant el present curs.
2. Els originals s'huran de lliurar a Justícia iPau, Rivadeneyra, 6, 10 08002 -
Barcelona, abans del 14 de març de 1992.
3. S'adjuntarà una petita memòria amb dades referents a l'experiència
(coordinador, realitzadors, nivell, activitats quehagenerat, àmbits d'i ncidència,
idades del Centre).
4. El jurat estarà format per cinc persones dels col.lectius organitzadors.
5. Els treballs es classificaran en quatre grups:
Grup A: Cicle Inicial d'EGB
Grup B: Cicle mitjà d'EGB
Grup C: Cicle Superior d•EGB
Grup D: BUP i FP
6. S'atorgarà un premi d'expressió literària iun d'expressiógràfica.
7. El veredicte del jurat es farà públic el dia 22 d'abril en lloc, data ihora que
oportunament es comunicarà.
8. Qualsevol aspectenocontemplat en lespresents bases serà resoltpel jurat.

27 EDUCACIÓ PER A LA PAU MOCADOR 19
BANDA, A. Educació per la pau. Ed. Barcanova.
Barcelona. 1971
BENSON, B. El libro de la paz. Integral. Barcelona.
1982
Aquest llibre mostra amb força i gràcia que la terra
podria ser salvada del conflicte nuclear que l'amenaça
per la unió dels que volen la pau.
BOUTHOL, G. Ganar la paz. Ed. Plaza y Janés.
Barcelona, 1970
CURLE, A. Conflictividad y pacificación. Herder.
Barcelona. 1978
FONTAN, P. El civisme internacional i la pau. Ed.
Claret. Barcelona. 1985
Aquest llibre tracta la relació Nord-Sud, la cursa
d'arrnaments, l'esgotamentde recursos no renovables,
etc. i proposa alternatives.
FROMM, E. Sobre la desobediencia y otros ensayos.
Ed. Paidós. Buenos Aires, 1984
FROMM, E. La revolución de la esperanza. Ed. Fondo
de Cultúra Ec,onómico. Madrid. 1984
GALTUNG, J. Sobre la paz. Fontamara. Barcelona.
1985
GRUPO EDUCADORES POR LA PAZ. Educar para
amar la paz. Vía Lactea. Santiago de Compostela,
1986.
Aquest s quadrens monogràfics són uns treballs que
pretenen aportar material, idees i suggerències per
tractar un tema deterrninat amb una intenció de
renovació pedagògica.
JUDSON, S. (Ed.) Aprendiendo a resolver conflictos.
Lerna. Barcelona, 1986.
Un llibre molt útil per treballar a l'escola, amb molts
exemples i tècniques, escrit de de la no violència.
LEDERACH, J.P. Educar para la paz. Fontamara.
Barcelona, 1986.
Un dels primers llibres sobre educació per a la pau
publicat al nostre país, útil per al plantejament general.
LEVIN, L. Derechos humanos. UNESCO. París, 1982.
MIQUEL, J.M. Chicos y educadores constructores de
la paz. Popular. Madrid, 1987.
MULLER, J.M. Significado de la no violencia. C.A.N.
Madrid, 1985.
RICHTER, H.E. Y todos hablaron de la paz. Debate/
Círculo. Madrid. 1985.
En aquesta obra es fa una minuciosa reconstrucció
arqueològica dels temps actuals per part d'un grup
d'investigadors procedents d'una altra galàxia.
SCHUMACHER, E.F. Lo peguello es hermoso.
Hermann Blume. Madrid, 1984.
VIDAL, LL. Fundamentación de una pedagogía de la
no-violencia y la paz. Marfil. Alcoy, 1971.
VIDAL, LL. No violencia y escuela. Escuela Espanola.
Madrid. 1985.
UNESCO. La educación para la paz y la comprensión
internacional. UNESCO. París. 1983.
WALL, W.D. La educación constructiva de los nitios.
UNESCO. París, 1979
BIBLIOGRAFIA
PERIFERIA. ABCde l'educaciópera lapau. Ajuntament
de Barcelona.
Publicació que té la voluntat d'oferir recursos didàctics
i eines pràctiques per tal d'ajudar els professionals de
l'ensenyament i animadors-monitors que treballen en
l'educació, a l'esplai i en el temps lliure.
CHEVALIER, J. Una dinàmica de pau. Centre Unesco
de Catalunya. Ed. La Magrana. Barcelona, 1986.
Una pau veritable només serà possible si és fruit d'una
dinàmica que integri els drets humans, el desarmament
i el desenvolupament. Només la interrelació d'aquests
principis dignitat, de solidaritat, de seguretat- pot
conduir a una "pau sense armes i, sobretot, sense
segones intencions".
JARES, X.R. Educación para la paz. Su teoría y su
practica. Ed. Popular. Madrid. 1991.
L'Educació per a la Pau és tractada en aquestes
pàgines amb rigor en l'anàlisi històrica o conceptual y
amb un apassionament insubornable ple de
suggerències.
SEMINARIO DE EDUCACIÓN PARALA PAZ Educar
CIP.
para la paz. Una propuesta posible. APDH -
Madrid.
GÓMEZ, M.T.; MIR, V i SERRATS, M.G. Propuestas
de intervención en el aula. Ed. Narcea. MAdrid, 1990.
Aquest llibre representa un esforç exemplar d'enllaç
entre la teoria i la pràctica en el tractament d'una
disciplina "democràtica"a laclasse. Ofereix estratègies
molt variades i adequades i un munt d'exercicis pràctics.
AA.VV. El gran llibre de la Pau. Ed. Edebé. Barcelona.
És un recull de contes, dibuixos, poemes i, fins i tot, una
cançó que parla de moltes menes de pau.
SEMINARIO PERMANENTE DE EDUCACIÓN PARA
LA PAZ DE LA APDH
Unidades didacticas:
1. Para chocos-as (Sistema sexo-género).
2. Derechos humanos.
3. Armemos la Paz (Gastos militares y necesidades
hunnanas.
Carpetas:
1. La alternativa del Juego (I i II)
2. Educar para la paz
3. Aprende a jugar, aprende a vivir
4. Tercer mundopoly
Vídeo:
1. La clase dividida. 50 min.
Una aplicació pràctica de l'enfoc socio-afectiu en
l'educació per a la pau.
Selecció: Teresa Dalmau

MOCADOR 19 (DES)MILITARITZACIÓ DEL TERRITORI 28
L'EXÈRCIT DESTRUEIX PATRIMONI
NATURAL I ARQUITECTÒNIC A LA
NOGUERA
Tragói Boix són dues poblacions abandonadesdel sud de la comarca de la Noguera, que
des de fa anys són la diana de l'exèrcit en les continuades maniobres militars realitzades
en aquesta zona prop del pantà de Santa Anna, que limita amb la província d'Osca.
L'artilleria de diferents regiments ha provocat en els darrers mesos dos incendis que han
cremat prop de dues-centes cinquanta hectàrees de bosc d'alzines, roure i pi blanc.
Durant el passat mes de juliol, l'explosió
d'una granada de morter va fer que
cremessin cent hectàrees de terreny en
una època d'elevat risc d'incendi i va
motivar a algunsjovesque van començar
a prendre consciència del desastre
ecològic. Quan ja tenien mil signatures
contra les maniobres militars, un projectil
"rompedor- va arrasar una bona part
d'espèciesvegetalstípiquesmediterrànies.
Reiteradament els militars tornen a fer de
lesseves.L'atac militarva tenir una segona
resposta amb la creació d'una
coordinadora coneguda per Amics de
Boix i Tragó (ABT). Però el grup no està
únicament inspirat enl'ecologisme,ja que
les maniobres militars també han acabat
de destruir tot un seguit d'esglésies
romàniques i un convent de l'orde
cistercenc, les parets caigudes d'aquells
monuments han estat blanc de l'artilleria
d'un exèrcit que noha tingut cura a l'hora
de bombardejar l'art romànic.
El passat dissabte dia 30, els simpatitzants
de l'ABT van protestar en un acte de
lliurament dels premis literaris de premsa,
ràdioitelevisió,organitzat per la Diputació
de Lleida. Aquesta institucióésla creadora
delPatronatTurístic Ara Lleida iesmanifesta
defensora de Boí i Taüll. El president de la
Diputació de Lleida, el convergent Josep
Grau, esva girar d'esquena en veure una
pancarta que deia Prou de natura
cramadaide romànic bombardejat.
Però els ABT també vetllen pel risc que
corre aus com àligues, falcons,
trenc osos ivoltors, que encara volen per
la zona. La particularitat d'aquesta
coordinadora és que no únicament basa
l'acció en el pur movimentisme. Els seus
membres estan duent aterme unprofund
estudi sobre tres vessants principals: la
recuperació de la història il'art, l'estudi de
la tauna i flora i per últim investiguen les
pretensions de l'exercit vers la zona.
Trobem, doncs, aquí una síntesi de l'acció
cultural, social i ecologista
CIU I PSC NO S'HI MULLEN
Les declaracions de l'alcalde d'Ivars de
Noguera (poble proper al camp de tir).
Pere Magrí, són ben explícites, ja que s'ha
pronunciat clarament a favor de les
maniobres militars. Aquest alcalde
convergent ha afirmat que -els militars no
han ocasionat danysa l'ecosistema- ique
a més "s'hanocupat d'arreglar els camins
i de pintar una ermita". En els mateixos
termes es manifestava l'alcalde d'Algerri,
de CiU. I l'únic regidor del PSC a
l'Ajuntament d?Ivars, Josep Antoni Terés,
es declarava a favor del campament
militar que s' hi vol installar. El jove regidor
acusa els membres de l'ABT de ser
ecologistes i antimilitaristes -únicament
perquè està de moda".
Els terrenys on es realitzen les maniobres
militars pertanyen a la Confederación
Hidrogràfica del Ebro (CHE) iI exercit enfa
ús mitjançant permisos. Actualment hi ha
negociacions per tal que la CHE traspassi
els terrenys al ministeri de la guerra. Així
mateix, sembla ser que l'exèrcit vol
desprendre'sdel camp detir que els militars
tenen a Alfés (Segrià). En aquests terrenys
d'Alfés hi ha una reserva natural on viu una
particular espècie d'au coneguda per
alondra dupont i els ecologistes han
mostrat forta resistència a la propietat dels
militars. L'exèrcit vol així convertir Tragó i
Boix en un gran campament militar on
també han començat a practicar el tir
54.
• 0 g\,
Sg\0>s
\-1\>
regiments de l'Aragó. Són clars, doncs, els
objectius de l'exèrcit. Amb la compra de
Tragó i Boix els militars pretenen provocar
la divisió dels diferents grups
conservacionistesexistentsalescomarques
de Lleida.
Els Amics de Boix i Tragó reivindiquen que
aquest espai es declari com a reserva
natural ique la vida de la zona no vingui
donada pel consum i les reparacions de
camins que fan els militars. Aquest grup vol
que els amics dela naturapuguin continuar
gaudint d'aquest espai abans que algú
mori després de trepitjar algun dels
nombrosos artefactes estesos pels matolls.
De moment ni el Departament de Cultura
de la Generalitat ni el Bisbat han denunciat
els atemptats contra aquests monuments
arquitectònics. La Diputació de Lleida, molt
preocupada amb l'augment de sou als
diputats, únicament ha tingut cura de
defensarel romànic del Pirineu. Totssabem
els beneficis econòmics que comporta el
turisme de muntanya, que ha començat a
contaminar rius i paratges naturals. Boix i
Tragó són dues poblacions que van ser
colgades per l'aigua a principis dels anys
seixanta amb la construcció de la presa
de Santa Anna. Els ABT no estan disposats
que el poc que queda d'aquestes dues
localitats desaparegui definitivament del
mapa per segona vegada.
Isidre de Bolós
Avant
Rtsjer,A A
ro
,
r
proll
11■,1
1-01.1
'qij,41111Ti 1

29 (DES)MILITARITZACIÓ DEL TERRITORI MOCADOR 19
QUÈ EN FAREM DEL CASTELL?
Definitivament sembla que s'ha iniciat el
procés perquè el Castell de Sant Ferran de
Figueressigui abandonat pels militarsi pass
a mans de la ciutat.
Fins l'any 1991 practic ament la sevaúnica
funció per l'exèrcit era la de penal i, d'una
manera destacada, per enTejero. Al llarg
dels anys que el colpista fou tancat al
Castell abans no fos traslladat varen ser
nombroses les vegades que es denuncià
la seva situació privilegiada. Fins el punt
que amb l'escàndol d'un suquet de peix
ofert per la junta delpòsit depescadors de
Roses es va destituir del càrrec de màxim
responsable militar del Castell al coronel
Manuel Ortega. Era l'any 1 986 i enfeia cinc
de l'intent de cop d'estat
Uns anys més tard, al setembre de 1991,
queda tancada definitivament la presó
militar i es comencen a fer les passes
necessaries perquè l instalació passi a
• EQUIPAMENTS
111Planta del castell de Sent Fetran
CARRETERA DE
LLLERS A ALBANTÀ
INIMMNItar..a~111=11111=1.111,
mans de l'Ajuntament de Figueres. De fet
aquest era untema sobre el que sempre hi
ha hagut unanimitat ciutadana: el Castell
de Sant Ferran per ús civil.
Però uncop elsomnisembla que comença
a fer-se realitat apareixen els primers
problemes. L'administració local noesveu
capacitada per poder afrontar la gestió
que comporta unemplaçament amb una
superfície de trenta-dues hectàrees que
havia estat concebut per instal.lar 6.000
soldats iamb un perímetre emmurallat de
més de 5 quilómetres. De fet, ni els mateixos
militars s'havien preocupat per acabar i
mantenirla fortalesa iactualment la major
part estroba ensituació d'abandonament.
El que si que havien aconseguit és de fer
'inexpughable" el recinte a les visites
forànies. Un fet que ha estat el primer motiu
de preocupació per part de l'Ajuntament
de Figueres. Com aconseguir que en
marxarl'exercit no sigui ocupat iexpoliat?.
PUNT I SEGUIT
A GIRONA (NII) A LAJONOUERA
La fórmula trobada nodeixa deserfrustrant:
Que els militars esmantinguin al Castell fins
trobar la solució definitiva.
Paral.lelament escomença a parlar de l'ús
a ques'ha de destinar. CiU, que governa el
municipi amb ERC, proposa un concurs
internacional d'idees. Elsaltres grups polítics
-ERC, PP..PSC, creóen que cal donar-hi un
ús basicarrienfçultural i de serveis. Per una
altra part el Fòrum Cívic. una mena
d'associació ciutadana d'oposició
municipal, organitza tressessions de debat
públic amb la participació de l'antic
Governador Militar deGirona, arquitectes,
botànics, historiadors i figuerencs en
general. Si alguna conclusió en cal treure
és la desorientació general a l'hora de
plantejar propostes i de l'enorme
envergadura delrepte, difícil d'assumir per
una administració local.
GUSTINET
(MOC Alt Empordà)
El. PUNT / Diumenge, 22 de desembre de 1991
PARC BOJSC1
_.
1. Aneetospea, reconvert8 en presò per allogar-M Tepro
2. Eraaigca&Aporlaçeroda
deO cas181
3. Antgaentrada. deselida doxrezpos4, de 1939
4. Ariceament mikat 1.1n■ca zona actualrent haNtacla
5. Past de à muraka denor alect3oa per rexplogd de 1939
6. Pae d'a/MeS
7. Wes de defensa, excavades a à pad extenof per dinanetades
en cas cfatac
8. Antic denal No es ya acabar de o3nseue
9. Esoiesa No es va 3capar de Donsaro
10, 88thvd No ,a.strua
Els figuerenes coneixen tots els racons de fora dc CarrcU però dt,sconeixen la citaat que s'hi aningr a dins. Els militars ja
no tenen interes en la fortalesa i Figueres la vol recuperar perque. després de dos-cents anys, faci el primer servei als
Els erms del voltant han servit de primer llit a les parelles i la muntanya, de talaia per als jubilats. Obrir les portes del casteli
i condieinar-lo representa ara un preu massa car pernuè el pagui l'Ajuntament tot sol.
Un estudi per saber
quin pot ser el futur
d'una fortalesa fins
ara difícil de visitar
11111 Aquesta
Jr.
setmana, l'Ajunta
ment i el Ministeri de -Defensa
hansignat un conveni perencarre
gar un estudi técnic sobre l'estat
actual del castell, la relació amb
l'entorn, els equipaments i serveis
de la seva àrea d'influencia i els
seus possibles usosfutur. El canvi
d'estat del castell ha de ser para
llel a una política de porta oberta
que hi faciliti l'accés dels civils,
sense haver de fer els carregosos
tràmits burocràtics que són neces
saris en aquests moments. Inicia
tives com la del Fòrum Cívic, que
va organitzar unes jornades sobre
el passat, el present i el futur del
castell, han de tenir continuttat
perqué el ciutadà prengui cons
ciéncia progressivament del que
significa la installació i que par
ticipi en la reconversió.
El PSC diu en el seu darrer pro
grama electoral que el castell ha
de ser un factor dinamitzador de
la ciutat. La seva construcció, fa
dos segles, va representar un
creixement demogràfic de Figue
res, que va passar, en cinquanta
anys, de tenir mil cinc-cents habi
tants a tenir-ne cinc mil.-
Tots els sectors polítics i ciu
tadans estan d'acord en alguns
aspectes relacioaats amb l'úsczsil
de la fortalcsa crear un patronat
de gestió amb la implicació det
major nombre possible d'entitats
i estaments; acceptar la iniciativa
privada en la gestió, i preservar
el sentit arquitectónic del castell
el seu enturn. El PSC i ERC
eoéssa,-idebyen a. yUr yray,

MOCADOR 19 30
VIATGE AL KURDISTAN
Primerl'expansió colonial d'Europa i posteriorment els processos de descolonització
han creat arreu del món situacions de greu conflictivitat. Pobles sencers han estat i
són víctimes d'aquests processos: el poble kurd n'és un exemple. Repartit en cinc
estats, ha patit i pateix tota mena de vexacions que van des del no reconeixement
de la seva existència a l'extermini massiu de la seva població mitjançant armes
químiques. El poble kurd no té amics poderosos. Només en té de febles. Uns quants
d'aquests amics van realitzar l'estiu passat un viatge a través de Turquia fins al
Kurdistan amb la finalitat de conèixer la seva realitat de prop. El resultat d'aquella
experiència és una sèrie d'articles -aquest és el primer- que anirem publicant al
Mocador. El seu interès no només rau en la informació de primera mà que ens
proporciona l'autor, sinó també en la descripció del clima d'opressió que regna a
Turquia. Només un testimoni directe pot expressar i fer-nos sentir adequadament la
por,la humiliació, la indefensió absoluta que és capaç d'imposarun règim d'impunitat
policial i militar. Sabem que Turquia -membre de l'OTAN i aliat del món occidental
democràtic- empresona, tortura i assassina. Aquest article no només ens ho recorda:
31-7-91, Madrid.
Tot just sis dies després, en front de la
policio políticaturca -quea cada moment
ens demanava els passaports, amb les
armes a la mà- ja vàrem tenir oportunitat
de recordar aquelles últimes
recomanacions que ens feien els nostres
amics kurds, aquella nit a casa seva,
abans de sortir cap a l'aeroport nosaltres
deu, en aquest primer viatge organitzat
pel Comitè Català de Solidaritat
Internacionalista. perveure deprop la lluita
del poble kurd per la seva llibertat.
Sis dies després vàrem tenir la oportunitat
de conèixer aquella policia política. que
poc abans d'arribar nosaltres a Istambui
va detenir il.legalment una noia alemanya,
enla sevapròpia habitació de l'hotel, per
fer-li la prova de la virginitat (1).
Àleshores, en ple Kurdistan ocupat per
l'exèrcit turc, vàrem aconseguir
comprendre una mica millor el veritable
significat que sempre hi ha darrera
d'aquelles notes breus que, de tant en
tant, publica la premsa europea: "la
rebel.lió kurda. a Turquia, ocasiona 18
morts". (2)
Allà també va adquirir per nosaltres un
altre relleu l'últim informe d'Amnesty
International, que explica -en un to que
pot arribar a semblar inadequat, de tan
asèptic com es vol-la pràcticasistemàtica
de la tortura a l'estat turc (3)
Ailà, com nopodia ésser d'altra manera.
ens vàrem adonar que el poble kurd -
aquest poble enamorat de les seves
muntanyes, muntanyesnevades. que posa
noms de flors i sentiments als seus fills- és
tan pacífic ihospitalari com qualsevol altre,
malgmt la interessada propaganda
imperialista del govern turc. (4)
1-8-91. Istambul.
L'aeroport "Ataturk" és el primer exponent
que es nota, quan arribes, de
l'aclaparador culte a la personalitat del
Senyor Mustafà Kemal Ataturk, artífex
màxim de l'Imperi Turc delstempsmoderns.
Encara que mort des de fa molts anys,
constitueix amb la seva fotografia o la
seva estàtua omnipresents una de les
proves més clares que aquest règimpolític
no té unfutur gaire clar. Els nostres amics
ja ens estaven esperant en el hall de
aeroport. Són dos periodistes del
setmanari "Yeni Ülke" (Nova pàtria). L'Idir
i en Ramasà. Ens acompanyen a l'hotel.
també dirigit per kurds. l ens emplacen
per l'endemà, per tenir la primera reunió
informativa, enla seu de la revista.

31 MOCADOR 19
No havíem de trigar gaire en adonar-nos
que aquella tarda Iliure, que vàrem
aprofitar per anar passejant fins a la
Mesquita Blava i la de Santa Sofia, havia
de ser finalment la única -de les
poquíssimes que vàrem poder dedicar a
aparentar la pràctica d'un turisme
convencional- que no tindríem la
impressió d'ésser seguits de prop per la
policia turca.
Amb prou feines donem importància a
uns desmentits del'Estat Major de l'exèrcit
turc que -segons publica el diari -Bugün
(Avui)- nega tota autenticitat a certes
filtracions que asseguren és imminentl'inici
d'una operació militar de càstig, més
enllà de la frontera amb l'iraq (5), i
sempre contra la guerrilla kurda.
Ara penso que és natural que això ens
passés per alt. Els dies immediatament
anteriors al viatge, en llegir la premsa a
Barcelona, havíem adquirit més aviat la
idea que, si podia haver-hi algun perill per
nosaltres,havia de tenir el seu origen en les
amenacesque el president Bush reiterava
darrerament, enelsentit que, si enSaddam
Hussein imcomplia alto el foc, els nord
americans començarien altra vegada els
bombardeigs, encetant una llista de vint
"objectius militars i centres de control,
que el New York Times havia publicat el 12-
7-91 (6).
Al costat d'això, els generals turcs i allò
que deien ens semblava de poca
importància. A més, fins fa poc havíem
tingut la impressió que l'estat turc -
malgrat la seva perversitat intrínseca- no
era dels que s'havia portat pitjor amb el
poble kurd. Sobretot darrerament, mentre
en els estats europeus, qui més qui menys
s'havia d'avergonyir de complicitats més
grans o més petites, com el Ministeri de
Comerç i Indústria del govern britànic,
que segons les últimes investigacions
periodístiques, no havia prohibit
efectivament l'exportació d'armes
químiques a l'Irak fins el passat mes de
desembre (7). És a dir, que durant la
recent època en què Saddam va
intensificar elseugenocIdi contra el poble
kurd, resulta que la indústria anglesa va
estar-hi col.laborant.
2-8-91
l'Ülke publica cada setmana i des da fa
menys d'unany, uns 20 o 25000 exemplars,
de 12 a 15 pàgines. De moment en llengua
turca, però en un futur immediat serà en
kurd. Els diners per començar els han
posat entre quatre persones, el cap visible
de les quals és el senyor Y. Serhat Bucak, un
advocat de Drets Humans, d'uns 50 anys.
En aquests moments ja tenen més de 15
procediments judicials contra la revista.
La informació se'ns dóna més detallada
quan intervé una de les advocades que
acostumen a defensar-los, la senyora Arzu
Sahin, que ens dóna les explicacions amb
ajuda delpropi director de la publicació,
en Hüseyin Aykol, un turc que està per la
causa dels kurds i que ja ha passat deu
anys de la seva vida a la presó per això.
La repressió s'ha endurit els últims tres
mesos, arrel de l'entrada en vigor de la
nova llei anti-terrorista, que serveix
d'excusa per segrestar-los l'edició cada
dos per tres.
Ens ensenyen el primer àlbum que han
enquadernat, amb tots els exemplars que
han sortit fins ara. I compKwem d'una
manera molt plàstica els efectes de la
censura: hi ha columnessenceresratIlades,
perquè en el seu moment no havien
agradat al censor. De vegades apareix en
blanc tot l'espai que estava reservat a
una fotografia.
Sarcàsticament, una de les acusasions
que el govern els fa més sovint és la de
racisme (!), perquè diuen que l'Ülke, en
insistir tant sobre l'existència i els drets de
la nació kurda, està realitzant una
discriminació amb el poble turc!
3-8-91
Anem a visitar el Casal de Cultura de
Mesopotàmia. Aquí ens expliquen moltes
coses, però també en volen saber moltes
de nosaltres ide Catalunya. La incidència
de la lluita armada i el tractament dels
presos polítics són diferències que esfan
sentir, alhora d'exposar paral.lelament
les lluites d'alliberament nacional dels
nostres dos pobles. Entre el catalans
tambées fon notardiferentspunts de vista...
Avui és dia d'entrevistes. Anem a una
altra revista, aquesta mensual. En una
organització de dones. Ens fan obsequi
d'unes postals commemoratives del
sacrifici d'una noia que es va auto
immolar, pel foc, encara no fa un any.
D'alguna d' aquestespostals ensen vàrem
haver de desfer, dies després, per por de
les interpretacions que la policia turca en
pogués fer, si ens la trobava a sobre.
Ila premsa turca continuava informant de
coses que ens quedaven molt més aprop
del que nosaltres podíem arribar a
sospitar. Efectivament, segons el
governador militar de Bingol -una regió
per la qualnosaltresnoteníem cap intenció
de passar, però on ens hi va empènyer
poc després la pressió de la pròpia policia
-seixanta "terroristes- havien tallat la
carretera i havien identificat tots els
passatgers d'un autocar. En trobar-hi un
policia turc, l'havien matat.
En la regió de Diyarbakir -la"capital del
Kurdistan, on nosaltres havíem de viatjar
en breu- les Forces de Seguretat de l'Estat
havien matat tres guerrillers, en els últims
combats de Hakkari i Siirt (8).
Però aquestes notesenspassaven gairebé
desapercebudes, entre les contínues
referències a la invasió de Kuwait, que la
premsa internacional feia aquests dies,
per commemorar l'aniversari dels fets (9).
Al vespre, l'Idri ens convida asopar a casa
seva, on hi trobem uns quants dels seus
germans petits ila seva mare. La primera
dona kurda que coneixem i que ens
tracta immillorablement. Ens convida a
anar-la a veure a final de mes, a casa
seva, a la ciutat de Dogubayazit... i

MOCADOR 19 32
aleshoresencara no sabíem que la policia
turca ens ho havia d'impedir. Que ni tan
solsensdeixarienveure la bíblicamuntanya
d'Ararat, de la que tantes postals ens va
ensenyar la família de l'Idri.
Ararat. Aquest només és un dels seus
noms. Els kurds també en diuen la
"muntanya que plora". de tantes itantes
massacres com havist al llarg de la història.
En James Irwin, l'astronauta americà
(aquests americans!). quanva tornat de la
lluna explicà que li havia semblat veure la
Barca de Noè. aturada en aquella
muntanya, tal com explica la Bíblia. I des
d'aleshores. cada any diuen que hi ve a
passar unesvacances. Elsmés malpensats
creuen que, en realitat, ve a fer-hi
espionatge,doncsdesd'allà l'URSS queda
molt aprop.
4-8-91
La premsa turca ja ha encetat una de les
polèmiques que ha de marcar la situació
política d'aquest mesen el país. Es tracta
del segrestament d'un grup de deu
turistes alemanys, per part d'una unitat de
la guerrilla comunista que, segonssembla,
no segueix prou disciplinadament les
consignes del Partit dels Treballadors del
Kurdistan (PKK), del qual és el braç armat
(10). Enun principi, tant la premsa com la
TV presenten l'afer dels deu alemanys
com uncop terrorista contra el turisme. Ho
barregen amb les informacions de les
últimes accions armades del PKK. L'atac
a al ciutat de Siirt, entre Diyarbakir i el Llac
Van... En un altre ordre de coses, algú de
nosaltres, que portava l'Ulke a la mà
aquesta tarda mentre anava passejant,
ha tingut una mica d'incident en una
botiga, quan un ciutadà turc l'ha
interpel.lat dient-li que aquesta revista no
s'ha de comprar, que elsqui la fan són uns
terroristes, que són com els de la ETA i
l'EGIN.que nosaltrestenim a casa nostra...
i quedem una mica impressionats. tant
d'aquesta militància -digna de millor
causa- que ensmanifesta el turc, com de
la coneixença que demostra sobre la
política real europea.
En certa manera és bastant natural tota
aquesta sensibilització entorn de la lluita
armada aquí. Precisament la setmana
passada varen morir tres policies en una
acció dels de Dev-Sol, un grup armat
esquerrà i turc.
5-8-91
En baixar de l'avió a l'aeroport de
Diyarbakir, sentim una onada de calor
tantforta que per un moment pensem que
es tracta d'aire reescalfat que deixessin
escapar els motors. De seguida ens
adonem de la realitat i l'assumim. Però
això no és res, comparat amb la bofetada
de tensió afegida que per a nosaltres
suposa notrobar ningú esperant-nos en el
hall de l'aeroport. Cap amic, s'entén. I en
canvi, quan els passatgers van
desapareixent cap al centre de la ciutat,
aviat ens adonem que només queden
militars i policies per tot arreu.
Agafem dos taxis i cap al centre. Som els
únics turistes que han arribat amb aquest
avió i cridem molt l'atenció. Només fa
que acostar-se gent per oferir-nos hotel i
coses així. De copi volta, enmig d'aquesta
gent, apareix un noi que parla anglès.
amb barba de tres o quatre dies, ise'ns
presenta com a periodista de l'Ulke.
Desconfiem, però quan ens comença a
donar noms de persones concretes que
hem conegut a Lstambulbaixem la guàrdia
i ens deixem acompanyar a la redacció
de la revista.
Immediatament ens adonem que aquí es
porta un ritme diferent que a Istambul.
Aquest noi, que es diu Hassan, ens deixa
per anar-se'n ambunaperiodista austríaca
a la queha d'acompanyar a l'altra banda
de la frontera amb l'Irak per fer un
reportatge. És la primera vegada que
sentim a parlar del 'Free Kurdista.n"
(Kurdistan lliure). Estracta d'una franja de
territori al nord de l'Irak, just a sobre del
paral.lel 36, que té 160 quilòmetres
d'amplada, comptats a partir de la
frontera amb Turquia, i més de 9000
kilòrnetres quadrats de superfície (11).
Actualmentides del 15-7-91, en quèvaren
marxar els nord-americans, aquestazona
està controlada pels guerrillers kurds (els
peshmegas) de les diferents formacions
polítiques que composen el Front Kurd: els
del Partit Demòcrata Kurd, d'en Barzani;
els de la Unió Patriòtica del Kurdistan,
d'en Talabani; els del PKK...
En quedar-nos sense enHassan, com que
nosaltresno parlem kurd ni turc. caiem en
mans d'un intèrpret professional, amb el
que no aconseguim entendre'ns i no pas
per qüestió de l'idioma. Aquell talIbrahim
ens pren perturistes de peles iensdemana
no sé quants dolars per cada dia de
traducció!
Afortunadament hi ha altres periodistes en
la redacció de l'Ulke (en Mehmet, en
Baki) que encara que només parlen turc,
sintonitzen ràpidament amb nosaltres i
ens acompanyen a sopar. Amb les
orientacions que ens donen ens sembla
que tenim prou elements per decidir
marxar, el matísegüent, cap a la frontera
en autocar. Ells se n'adonen que no ens fa
cap gràcia haverdeviatjatsols elsgairebé
2X km que hi ha fins el proper contacte de
Gzire, de manera que ho arreglem per a
que ens acompanyi en Baki, aquell noi
que encara porta el braç enguixat de
resultes de les últimestrompades que li va
pegar la policia, en la manifestació de
Diyarbakir del mes passat, una de les que
va convocar per protestar contra
l'assassinat d'aquell advocat de Drets
Humans, kurd, al qual,. varen matar els
para-militars turcs... aquí es parla de
"Gladio", la xarxa d'activistesneo-feixistes,
auspiciada des d'altre; instàncies de
l'OTAN i amb ramificacions per tota
Europa...
Aquella mateixamanifestació, en la que
varen ametrallar amb bales de plom els
manifestants. Envan morir uns quants. I en

33
la que la policia truca va destroçar les cinc
càmeres de fotografiar que fins aleshores
tenien els de l'Ulke de Diyarbakir.
6-8-91. Gzire.
De Diyarbakir a Gzire són sis hores de
carretera, més o menys, i uns quants
controls militars. Arribem a Gzire i la
terminal d'autobusosestà literalment presa
pels militars turcs. En Baki ens presenta el
noucontacte, l'Ikzam Sait -un taxista molt
simpàtic i. naturalment, simpatitzant de la
causa- i ell se'n torna per onhem vingut,
amb el mateix autocar i sis hores més. A
més ens ha dit que demà ha de sortir cap
a Istambul, també en autocar; ens
impressiona lesperit desacrifici d'aquesta
gent. Els militars de Ia' terminal ens
identifiquen i consulten per ràdio si ens
deixen entrar a la ciutat o no. Finalment
resulta que sí. No els ha calgut discutir molt
per ràdio. Només han dit: 'Turistes amb
passaport espanyol", 'd'acord?",
'd'acord!". En realitat a hores d'ara ja
estem molt vigilats. No ens deixen ni un
moment. De Diyarbakir a aquí ja hi havia
algun policia que viatjava en l'autocar
amb nosaltres. Ahir a la nit, durant el
sopar,segur que n'hi havia algun al voltant
d'aquella piscina, tant ben il.luminada i
que feia tan de goig que els més joves del
grup novaren poder resistir de tirar-s'hi.
Anem a deixar els paquets a l'hotel icap
a la corresponsalia de l'Ülke. Estem en el
carrer principal de la ciutati noparen de
passar tanquetes plenes de policies amb
les seves armes llargues a punt. I és que
ahir mateix esva declarar la vaga general
a Gzire. Totesles botigues varen tancar
per protestar contra la mort d'una nena
petita que va caure ametrallada per la
policia en una de les úffimes
manifestacions.
L'Abdullah Arisoy, responsable de la
corresponsalia, no hi és, és a l'Irak, però
tornarà de seguida. Hi va sovint per feina.
En Sait ens ensenya restes de la repressió
policíaca de l'última nit una bengala
lluminosa, amb el seu petit paracaigudes;
l'havia tirat la policia per il.luminar una
bona part de la ciutat i veure si hi havia
algú fent moviments sospitosos.
Després anem a sopar al restaurant de
l'Hotel Kadooglu, segurament l'únic que
té airecondicionat en tota la ciutat. I com
que ja passarem prou calor aquesta nit,
quan anirem adormira laltre hotel, pensem
que ara almenys ens ho podem permetre.
El propietari de l'hotel de seguida ens
ensenya, orgullós. la placa
commemorativa que li varen donar els
americans, per haver-los ajudat en la
sortida dels hostatges d'enSadam: "Türkiye
(Adana)
ln grateful appreciation to Selman
Kadooglu and his staffforassistanceduring
the evacuation ofAmerican hostages from
Iraq. August-September 1990.
American Consulate Adana.
Harry Cole. Consul."
Comencem el sopar i ens adonem que
seguim cridant l'atenció. Som els únics
turistes de lhotel. En les taules del costat
hi ha homes sols, que a nosaltres ens
semblen tots policies. Iben segur que n'hi
ha mésd'un. Nitansols podem contrastar
les nostres sospites amb l'amic Sait, pel
problema de l'idioma. I això ens fa sentir
MOCADOR 19
encara més angoixats. Amb prou feines
podem intercanviar mirades: mirem cap
una taula, després mirem en Sait: "No
problem?' .
"No
problem!".
Darrera nostre hi ha una parella que es fa
mirar. Més que mirar, escoltar: ella, quan
parla amb ellho fa enanglès nord-americà,
i quan parla amb algú de nosaltres, en
castellà-sud-americà. I tot cridant:"Yeah,
my dear. I don't like this wine... and you? Y
ustedes deberian marcharse en seguida.
Meirchense manana! Ese noes lugar para
venir a pasar las vacaciones. Ymenos con
Todas esas montahas estón Ilenas
de terroristas. Eh, my dear, what do you
think? Cualquier dia bajarein a la ciudad
y nos darón un disgusto..."
Ell veu en nosaltres uns clients potencials
i de seguida ens passa una targeta, amb
la que ens ofereix els seus serveis: parla
àrab i anglès i ens pot acompanyar als
llocs més interessants d'Anatólia.
"Ustedes vóyanse. Yo estoy aquí por pura
necesidad. Si nofuera por mi trabajo con
los nihos... yo ya no estaria aquí!" I a
nosaltresmés aviat ens sembla una agent
de la CIA, que ens parla en nom de la
policia turca, que nopas una funcionària
de la UNICEF.
Francesc Arnau
(I) EL MUNDO, 31.agost.1991
(2) EL OBSERVADOR, 15.juliol
(3) EL PAIS, 10.juliol..1991
(4) DOSSIER CIDOB, n535 Gener 1991
EL OBSERVADOR, 13 juliol 1991
(7) THE GUARDIAN, 1 agost 1991
(") .
. 91
agosg
.
LA VIE INTERNATIONAL, 4
LE MONDE, 4 agost 91
THE GUARDIS, I.agost.91
(10)4uRRIYET TURKTYE, 3.a;ost.91
(11)EL OBSERVADOR, 13.agost.91
(continuarà.)

MOCADOR 19 34
PEACENET: XARXA TELEMÀTICA PER
Peacenet és una xarxa de comunicació
d'ordinadors creada per ajudar als grups
que treballenen favor de la pau arreu del
món fent que la comunicació sigui més
efectiva. La sevabase ésun gran ordinador
que es troba a Califòrnia i que està
connectat a TELENET. D'aquesta manera
els usuaris de Peacenet es poden
comunicar globalment, sovint amb una
trucada local. El seu lema és: FES UNA
TRUCADA LOCAL PERÒ ACTUA
GLOBALMENT.
Com que no és massa coneguda en el
nostre país, pot ser bo de explicar una
miqueta què és la comunicació
electrònica.
Anivell ffsic les xarxes de correu electrònic
comporten la presència d'un ordinador
central dotat d'un programa de
comunicacions que assigna a cada usuari
interessat a participar en la missatgeria
electrònica una bústia personal amb un
identificador públic, perquè tothom pugui
enviar-li missatgesi un codi secret perquè
només ell pugui llegir els missatges rebuts.
Tots els usuaris que participen en una
determinada xarxa connecten el seu
ordinador a través de la línia telefònica
a l'ordinador central a través de
programes de comunicacionssenzills. La
tramesa de missatges és immediata. No
cal que el destinatari estigui present en
LA PAU
aquells moments per rebre el missatge.
Amb la periodicitat quevulgui connectarà
a lordinador central isabrà de seguida si
ha rebut algun missatge,podrà respondre
immediatament, o podrà preparar el
missatge amb tota tranquilitat amb el
processador de textosidesprésconnectar
se a la línia teleffinica per trametre'l amb
rapidesa per estalviar despeses en l'ús de
la línia telefònica. No només és la
immediatesa i la seguretat que els
missatges arriben i són llegits el gran
potencial d'aquesta nova eina. La gran
vàlua pedagógica la trobemtambé en els
entorns de comunicació massius: les
cartelleres electròniques permeten que
tots els usuaris que hi tenen accés puguin
llegir iintervenir amb missatges que poden
ser llegits per tothom. Es parla també de
teleconferències,teledebats oteletertúlies
a petites variants de l'anterior en què un
moderador posa les bases i fa una
primera intervenció sobre un tema de
debat, una conferència o una tertúlia i la
deixa oberta perquè tots aquells que hi
estiguin interessats puguin preguntar,
participar amb aportacions personals i
suggerir sense haver de desplaçar-se i
fent-ho enel moment més idoni de les vint
i-quatre hores del dia.
Tornanta Peacenet podem dir que hi ha
aproximadament uns cinc mil usuaris que
bé poden ser persones inviduals
interessades en la temàtica, bé
organitzacions com American Peace Test,
Beyond War, International Foundation for
theSurvival and Development ofHumanity,
InterNews, SANE/Freeze. North American
Congress on Latin America, the Christic
Institute iParliamentarians Global Action.
El fet que tingui la seu a Califòrnia ens pot
fer pensar que el seu àmbit d'actuació
sigui molt americà, tanmateixval adir que
Peacenet és membre de L'Association
for Progressive Communications (APC) i
aixà vol dir que està connectada amb
moltes altres xarxes que treballen amb
objectiussemblants arreu delmón. El node
més pròxim a nosaltresés el de Greennet
a Londres, iaixí, essent usuarideGreennet
pots comunicar-te a nivell personal i
participar en teleconferències de
qualsevol de les xarxes de APC. Les més
conegudes són: The Web al Canadà,
Pegasusa Austràlia. Nicarao a Nicaràgua,
Alternex al Brasil, Worknet a Sudófrica.
Glassnet a Rússia. Aquesta interconnexió
de xarxes fa que la xifra d'usuarisrealssigui
molt més gran.
Un servei que ofereixen aquestes xarxes
que és molt innovador per a nosaltres és el
de les teleconferències privades que
serveixen per a la comunicació de grupsi
també per a la seva coordinació, encara
que els seus membres es trobin en punts
molt distants delnostre planeta. Funcionen
I*EARN WORLDWIDE TELECOMMUNICATIONS NETWORK
Canada
United StateS:
Albuquerque
ELNA (Mass)
GEM (New York)
Pacific NW
Minnesota
Mextco
Argentina
England
Spain
NY State/Moscow
Netherlands
Finland
Belgium
Soviet Union
China
Israel
Indonesla
Australia
As ofJuly 1, 1991

35 MOCADOR 19
com una reunió en la qual els participants
no s'han de trobar en la mateixa sala
alhora. Peacenet té també més de 800
teleconferències públiques que contenen
informació sobre esdeveniments locals,
nacionals i internacionals sobre la pau.
crides per demanar suport, alertes per
disposar la gent a l'acció, butlletins de
temàtica específica i informació directe
des de països en conflicte. No cal dir la
gran quantitat de conferènciesque esvan
obrir durant la guerra delgolf, peròtambé
n'hi ha d' altres sobre països o situacions
quenohan cridattantl'atenciódelsmitjans
de comunicació però que són igualment
greus i que podreu trobar a PEACENET.
Per accedir-hi des de Catalunya notenim
més opció que connectar amb el node
més pròxim que estroba a LONDRES. Hi ha
un servei de la companyia telefònica que
es diu IBERPAC que facilita aquesta
connexióa un preu molt més baix que si
féssim una trucada directa. Tanmateix
allò que desitjaríem de debò és tenir un
node aCatalunya que estigués connectat
a APC i que ens permetés de fer allò que
és un reclam per als usuaris de PEACENET:
Pes una trucada lo( l però actua
globalment.
Narcis Vives
MOVIMENT 0 7%-Tercer Món
Peacenet
3228 Sacramento Street
San Francisco, CA 94115
(415)923-09(X)
LLEI CORCUERA: LA VERGONYA
D'UN RÈGIM
Ara en diem Llei Corcuera, o Llei
Mohedano -des que aquest senyor va
tenir la poca vergonya d'identificar ols
manifestants contra la Ilei amb habitual
consumidors de droga. Abans endeiem
Llei Anti-terrorista, En la dictadura anterior
n'havien arribat a dir Llei de "Vagos y
Maleantes". I és que l'atac del sistema,
del Règim, contra les nostres Ilibertats és
un atac constant.
Als qui consideren necessari mostrar-sa
crítics únicament en ocasions com la
present, cal recordar'ls-hi que el Senyor
Corcuera no està sol, que té darrera el
Grup de .Trevi -els responsables
governamentalsd'Immigraciói elstitulars
de Justícia i Interior de la Comuniata
Europea. Que algunesde les barbaritats
que ara se'ns pretenen imposar
(detencions a efectes d'identificacions,
sense dret a advocat), resulta que hi ha
estatsd'Europa, com Frnça oAlemanya.
on la policia ja les pot cometre des
1983 i 1978 respectivament.
es un lamentable error fonamentar la
crítica del sistema només en aqueils
aspectes -com la Llei Corcuera- on es fa
més manifesta la Força que no pas el
Dret: com si el Dret mateix nofos sempre
força i violència institucionalitzades.
Cal anar més enllà. Cal denunciar la
perversitat i la hipocresia intrínseca
d' aquestes Lleis. Vegeu-ne un exemple:
l'entrada de la policia en els domicilis
sense ordrejudicial. Aquestasalvatjada
ara la volen justificar al•ludint a la
preocupació ciutadana sobre el tema
de les drogues. Però si repassem els
esborranys dels avat-projectes anteriors,
els de lanypassct,veurem com aquesta
pretesajustificació noapareixia encap
dels quatre apartats de què constava
l'article en qüestió. Allà s'esmentaven
genericament raons de seguretat
ciutadana...
I el mes passat, aquells energúmens amb
caputxes i metralletes, a mitjanit, varen
violar -per equivocació, deien- un modest
habitatge delbarri de la Mina. I desprésun
altre a Sevilla, i uns altres a Euskadi... per
equivocació.

MOCADOR 19
mur de l'Administració (de fet sempre
lluitemcontra decissionsdel'Administració,
sigui local. autonómica, central,tributaria,
militar...).
Lluitesa més Ilarg termini o d'objectius més
amplis tenen ja .-nés perspectives: mentre
nos'aconseguelxl'èxit final, s'assaboreixen
els petits èxits quotidians... L'oposició a la
variant est ha permès, sempre segons
aquest segon enfoc, plantejaments
saludables per al teixit social gironí:
L'Administració, sobretot la local, té clar
que a partir d'ara haurà de replantejar-se
segons quins hàbits d'actuació quan un
moviment ciutadà expressi el seu rebuig a
un projecte concret
•
A quinze anys de l'advenimentd'aquesta
democràcia, és saludable constatar que
els ciutadans no confien a ulls clucs enels
seus polítics, i poden mobilitzar-se per una
idea de la que no en treuran cap profit
material
06-09-63
LaN-11passaper MarquesdeCamps,
la Gran Via iRamon Folch.
1-10-70
El cap local d'O.P. proposa "UNA
CARRETERA PER L'EST, SOBRE
SANT DANIEL.
1-10-73
La N-II es desvia perFerran Puig ila
Devesa, el traçatactual. Aquest traçat
ja s'havia proposat el febrer de 1958.
8-04-79
El Col.lectiu Ecologista de Girona
proposa negociar la gratuïtat de l'A
7 entre Salt i Sarrià (7 km.).
•
Els amics i amigues que hem fet durant
aquests sis anys notenen preu, inomés per
això ja pagava la pena.
Quan algú consulti la primera edició de la
Gran Enciclopèdia Catalana. descobrirà
que el llavors professor Joaquim Nadal sí
sabia que Sant Danieliles Gavarres eren la
mateixa cosa ('vall de Sant Daniel, territori
d'orografia molt accidentada, contrafort
nordoccidental de les Gavarres...") i
encara la podia descriure així: 'La bellesa
del paisatge i l'abundància de deus
d'aigua han contribút a donar a Sant
Danielelpaperdezona d esbarjo ipasseig
per als gironins".
La nova edició de la Gran Enciclopèdiaja
no és tan bucòlica. No el signa ningú, ha
passat de 33 ratlles descriptivesa 12,inoté
deus d'aigua. ni paisatges bells ni forma
part de les Gavarres. Així es reescriu la
història.
Josep Planas i Gamundi
Coordinadora NII per l'Autopista.
c/Nou, 21- 17001 Girona (Gironès).
38
ARGUMENTS EN CONTRA DELAVARIANT
EST
'Elprojecte ques"executamai nos'ha
exposat a informació pública.
Dos contenciosos (un davant la
'Audiencia Nacional" i l'attre davant
el "TribunalSupremo-)restenpendents
de sentencia: enqualsevolmomentla
variant pot ser declarada nul.la, però
la destrossaja és irreversible.
•
L 'expedientno tél'estudi d'impacte
ambiental que exigeixen les
legislacions catalana, espanyola i
comunitoria. El MOPU admet que 'fer
l'estudi cl"impacte, obligaria o fer un
projecte totalment nou" (Punt Diari,
24-9-88).
•
El col.lapse noel causen els camions,
sinó els gironins. Del 15 al 21 d'octubre
de 1990 va haver-hi vaga de camions
o tol l'Estat espanyol: Girona va
continuarambels embussoshabituals.
El dia de Sant Narcís (29-10-90), palró
de Girona peròlaborable alsmunicipis
del voltant, es podia circular sense
cap dificultat.
La Ilei permet l'alliberament dels
peatges, i el precedent més recent i
proper és l'allargament de les
.concessions d'ACESA a canvi d'un
peatge touilaconstrucció de! autovia
del Maresme.
•
I comsempre, moltes preguntessense
resposta:
-
Vanser intencionats els incendis que
entre el 12 al 18 dejuliol de 1983 (just
just quan el MOPU proposa la variant
est) van devastar centenars d'hec
torees a Sant Daniel i els Angels?
- Què va passar el setembre de 1986
perquè Joaquim Nadal canviés de
postura?
- Hi ha altres raons, i no només
polítiques. que podrien donar Ilum al
misteri?
Una vintena de variants per Girona
13-01-82
L'Ajuntament reclama una variant de
la N-11 paral.lela al'autopista.
31-01-83
El MOPU presentaunestudi previ amb
sis opcions de desviament de la N-II
(cinc pel plai unaper Sant Daniel. No
contempla el rescat de
1-05-83
Diversos partits iel Col.lectiu Ecologista
de Girona reclamen el rescat de
l'autopista, entre Medinyà i Fornells
(187 km.).
3-06-83
Ajuntaments, AA. VV.ientitats, afavor
de rescatar l'autopista amb nous
accessos a Fornells iCampdorà.
23-12-85
Els alcaldes proposen al ministre un
traçat pel Ilit del riu Güell.
1-11-86
Les AA.VV. proposen un traçat paral .1e1
a l'autopista, per la banda de fora.
17-3-87
El MOPU ielsalcaldes pacten un traçat
per les primeres carenes de Sant
Daniel.
3-8-88
El MOPU aprova el traçat de la seva
variant est: comença aFornells, passa
per Quart, Vila-Roja, Sant Daniel i
Campdorà, iacaba a Medinyà.
8-04-89
La COORDINADORA presenta un
estudi tècnic que fa viable afegir un
tercer carril al'autopista sense noves
expropiacions. El pressupost és
inferior al de la variant est i alhora
resol el problema de la variant de
Celrà.
10-12-91
El Consell Comarcal del Gironès
(CiU) fa públic que la Generalitat
construirà també
una variant per
l'oest,i queha mantingutdurant cinc
anys un pacte de silenci perquè el
MOPU nos'aprofités del seuprojecte.

37 MOCADOR 19
SANT DANIEL, LA TRUFA DELS
UNAVARIANT NOVOLGUDA: D•AHIRA AVUI
Al peu de Montjuiciles Pedreres, envoltada
per quatre rius. Girona ésuna petita capital
que mai no ha sabut com resoldre una
contradicció asfixiant: l'índex més alt de
vehicles per càpita ialhora una xarxaviària
obsoleta.
Cap als anys 60, diversos problemes i
pressions varen impedir la •
construcció
d'una variant pelpla de Girona. No és fins
a mitjans dels 70 que Girona no té una
variant,encara quedepeatge: l'autopista.
El col.lapse circulatori diari i l'adveniment
de les primeres eleccions democràtiques
fan que, a partir de la primavera de 1979.
sorgeixin tota mena de propostes que
deixen una cosa clara: tothom veu
necessària una variant, però ningú no es
posa d'acord per on fer-la passar.
Quanel MOPU presenta sis propostes (una
per Sant Daniel icinc pel pla), la resposta
dels municipis afectats és clara: noa una
variant que passi per Sant Daniel i les
Gavarres, sí a negociar la recuperació de
l'autopista.
Joaquim Nadal (alcalde de Girona.
President de la Federació Catalana de
Municipisi pes pesant del PSC-PSOE) havia
promès dimitir si la variant afectava Sant
Daniel.Això durà poc. Elsetembre de 1986
torna de Madrid transfigurat a partir
d'aquell moment, es converteix en el
principal defensor de l'opció est: "La
variant no passarà per Sant Daniel, sinó
per les Gavarres". Es com dir que la Costa
GIRONINS
Brava no la banya la Mediterrània, sinó el
golf de Lleó
La COORDINADORA N-11 PER L'AUTOPISTA,
aglutina a finals de 1987 els opositors i
reticents a la variant est. Mai una
mobilització semblantnos'havia produ•t a
Girona per un tema que no afectava
butxaques ni llibertats,sinó la sensibilitat iel
sentit comú. El tema s'escampa a la
televisíó, la premsa ila radio del Principat:
i mireu que n'és de diflcil que un tema 'no
barceloní surti als papersi a les ones...
Entre 1988 i 1991 més d'un centenar
d'accions, totes originals. lúdiques.
pedagògiques i d'acció directa no
violenta, s'encadenen amb la tasca
quotidiana de la informació (taules,
plafons, articles, comunicats) ila recollida
de milers de signatures: publicació
d' estudis i informes, vagues de fam,
innocentades, brindis, subhastes, concerts
de rock, manifestacions (la darrera el 13-
12-90. amb 5.000 persones i una
temperatura de 09C), exposicions, rius de
tinta a les planes d'opinió de la premsa
local, pagament dels tiquets de peatge
de l'autopista, 'distreure" les fites per
obstaculitzar les obres, interrompre
aquestes durant un mes...
UN ENFOCAMENT VOLGUDAMENT
NO VIOLENT
La línea d'oposició a la variant est de
Girona ha mantingut enels seus cinc anys
d'história una constant: la no violència
activa. Si bé als primers anys ni tan solsse'n
plantejà una altra (calia presentar
alternatives objectives i mobilitzar els
ciutadansa favor d'aquestesalternatives).
el maig de 1989esproduíla primera crisi en
una Coordinadora que en algunes
assemblees havia arribat a les 60 persones
(i. pertant,60 maneresdiferentsdepensar).
El 9 de maig de 1989, el grup majoritari
(PSC-PSOE) aprovava en un ple el traçat
del MOPU. Els calia, però, desprestigiar
l'oposició popular: un cordó de 21 policies
i les provocacions verbals d'un regidor
desbordaren el públicque omplia de gom
a gom el petit saló de plens i tot acabà a
crits, insults i empentes.
La segona crisi es produeix l'octubre de
1990: els fets no volguts (arriba la
maquinària per executar el projecte)deixa
enrera les paraules. Eltestimoni de Leizaran
plana a les assemblees. A la fi. s'opta per
mantenir un enfrontament clar i decidit,
però no violent: arrencades de fites,
concentracions destudiants. aturadesde
les obres matí i tarda, fred, pluja, gana,
coaccions i insults dels treballadors i
Guàrdia Civil, 17 detinguts... un mesdesprés
sortien al carrer 5.000 persones, sense cap
incident. Tota una lliçó de civisme.
La tercera idefinitiva crisi començava ara:
què restava fer per impedirlesobres? Calia
destruir una experiència de mobilització i
lluita d:anys amb accions que potser
retardarien i ben segur encaririen l'obra,
peràquenol'evitarien? No espot demanar
massa a un moviment tant heterogeni: ni
tan sols Gandni ho va aconseguirdelsseus
adeptes. Malgrat tot, els membres de la
Coordinadora favorables a accions més
contundents no passaren a laçció.
Ara, quan només una ressolució judicial
pot aturar les obres, es pot reflexionar
assossegadament. Sigui quina sigui
aquesta ressolució, la variant s'acabarà.
S'hauran esmerçat mil milions més dels
previstos per apaigavar l'impacte
ambiental,potsersaturarà durantunspocs
anysl'afany especulador sobre elsterrenys
de la vall, la Generalitat haurà trait
novament els ciutadans iels farà el seu eix
transversal, el TGV ila sevavariant oest pel
pla, i Girona deixarà de ser una petita
ciutatde comarques per ser el punt central
d'un nus de comunicacions que ens
ofegarà amb els nostres quatre rius...
HAVALGUT LA PENAT
Aquell qui s'apunta a una lluita puntual
(perquè sempre emprem un llenguatge
tan bel.licista?) i ho fa confiat a guanyar
la, acabarà ben segur esclafat contra el

MOCADOR 19
mur de l'Administració (de fet sempre
lluitem contra decissionsde l'Administració,
sigui local, autonòmica , central, tributària,
militar...).
Lluitesa més llarg termini o d'objectius més
amplis tenen ja més perspectives: mentre
nos'aconsegueix l'exit final, s'assaboreixen
els petits èxits quotidians... L' oposició a la
variant est ha permès, sempre segons
aquest segon enfoc, plantejaments
saludables per al teixit social gironí:
L'Administració, sobretot la local, té clar
que apartir d'ara haurà de replantejar-se
segons quins hàbits d'actuació quan un
moviment ciutadà expressi el seu rebuig a
un projecte concret
'A quinze anys del 'adveniment d'aquesto
democràcia, és saludable constatar que
els ciutadans no confien a ulls clucs en els
seus polítics, ipoden mobilitzar-se per una
idea de la que no en treuran cap profit
material
06-09-63
La N-11passa perMarquès de Camps,
la Gran Via i Ramon Folch.
1-10-70
El cap local d'O.P. proposa "UNA
CARRETERA PER L'EST, SOBRE
SANT DANIEL".
1-10-73
La N-Il es desvia perFerran Puig i la
Devesa, el traçatactual. Aquest traçat
jas'havia proposatel febrer de 1958.
8-04-79
El Col.lectiu Ecologista de Girona
proposa negociar la gratuïtat de l'A
7 entre Salt i Sarrià (7 km.).
•
Els amics i amigues que hem fet durant
aquests sis anys no tenen preu,inomés per
això ja pagava la pena.
Quan algú consulti la primera edició de la
Gran Enciclopèdia Catalana, descobrirà
que el llavors professor Joaquim Nadal sí
sabia queSant Daniel iles Gavarres eren la
mateixa cosa (vall de Sant Daniel, territori
d'orografia molt accidentada, contrafort
nordoccidental de les Gavarres...") i
encara la podia descriure així: 'La bellesa
del paisatge i l'abundancia de deus
d'aigua han contribuit a donar a Sant
Daniel el paper dezona d'esbarjo ipasseig
per als gironins".
La nova edició de la Gran Enciclopèdiaja
no és tan bucólica. No el signa ningú, ha
passat de 33 ratlles descriptivesa 12. i no té
deus d'aigua, ni paisatges bells ni forma
part de les Gavarres. Així es reescriu la
història.
Josep Planas Gamundi
Coordinadora NII per l'Autopista.
c/Nou, 21- 1 7001 Girona (Gironès).
Una vintena de variants per Girona
13-01-82
L'Ajuntament reclama una variant de
la N-11 paral.lela a l'autopista.
31-01-83
El MOPU presenta un estudi previ amb
sis opcions de desviament de la N-II
(cinc pel pla i una per Sant Daniel. No
contempla el rescat de l'A-7).
1-05-83
Diversos partitsiel Col.lectiu Ecologista
de Girona reclamen el rescat de
l'autopista, entre Medinyà i Fornells
(187 km.).
3-06-83
Ajuntaments, AA. VV. ientitats, a favor
de rescatar l'autopista amb nous
accessos a Fornells i Campdorà.
23-12-85
Els alcaldes proposen al ministre un
traçat pel Ilit del riu Güell.
1-11-86
LesAA.VV. proposen un traçat paraLlel
a l'autopista, per la banda de fora.
17-3-87
El MOPU ielsalcaldes pacten un traçat
per les primeres carenes de Sant
Daniel.
3-8-88
El MOPU aprova el traçat de a seva
variant est: comença a Fornells, passa
per Quart, Vila-Roja, Sant Daniel i
Campdorà, i acaba a Medinyà.
ARGUMENTS EN CONTRA DE LAVARIANT
EST
'Elprojecte ques'executa mainos'ho
exposat a informació pública.
Dos contenciosos (un davant la
"Audiencia Nacional" il'altre davant
el "TribunalSupremo")restenpendents
de sentència: enqualsevol moment la
variant pot serdeclarada nul.la, però
la destrossaja és irreversible.
'
L'expedientno tél'estudi d'impacte
ambiental que exigeixen les
legislacions catalana, espanyola i
comunitària. ElMOPU admet que "fer
l'estudi d'impocte, obligaria o fer un
projecte totalment nou" (Punt Diari,
24-9-88).
•
Elcol.lapse 00elcausen els camions,
sinó els gironins. Del 15 G121 dOctubre
de 1990 va haver-hi vaga de camions
a tot l'Estat espanyol: Girona va
continuaramb elsembussos habituals.
El dia de Sant Narcís (29-70-90), patró
de Gironaperòlaborable als municipis
del voltant, es podia circular sense
cap dificultat.
•
Lo Ilei permet l'alliberament dels
peatges, i el precedent més recent i
proper és /allargament de les
.concessions d'ACESA a canvi d'un
peatge tou la construcciódel autovia
del ' Maresme.
/com sempre, moltes preguntessense
resposta:
-
Van ser intencionats els incendis que
entre el 12 al 18 de juliol de 1983 (just
just quan el MOPU proposa la variant
est) von devastar centenars d'hec
tarees a Sant Daniel i els Angels?
-
Què va passar el setembre de 1986
perquè Joaquim Nadal
postura?
canviés de
- Hi
ha altres raons, i no només
polítiques, que podrien donar llum al
misteri?
8-04-89
La COORDINADORA presenta un
estudi tècnic que fa viable afegir un
tercer carril al'autopista sense noves
expropiacions. El pressupost és
inferior al de la variant est i alhora
resol el problema de la variant de
Celrà.
10-12-91
El Consell Comarcal del Gironès
(CiU) fa públic que la Generalitat
construirà també una variant per
l'oest, iqueha mantingut durant cinc
anys un pacte de silenci perquè el
MOPU no s'aprofités del seuprojecte.
38
39
BR
QUÈ ÉS BIP?
BIP és una Of
creada el 19
inspirada er
sorgida a ccr
de Bombai (lr
B1P manté ec
treballen Aqlj en
del món.
treball de intr
situacions cor
d' organitzacir
Humans (DD.I
afectades.
BIP té com
ajudar a mani
llibertat que
conquerint,
desenvolupar
l'assoliment
justícia, la lli
DD.HH.
BIP conta ar
Guatemala, E
Lanka (aque
temporal), i
possibilitat di
Israel-Palestinr
3

39 MOCADOR 19
QUE ÉS BIP?
BRIGADES INTERNACIONALS DE
BIP és una organització internacionol
creada el 1981 a Ontario (Canadà)
inspirada en una idea gandhiana
sorgida a conseqüència dels disturbis
de Bombai (India) el 1927 i 1938.
BIP manté equips de persones que
treballen en distintes zones conflictives
del món. Aquests equips realitzen un
treball de intervenció noviolenta en
situacions conflictives, sempre a petició
d'organitzacions o grups de Drets
Humans (DD.HH.),sindicats de les zones
afectades.
BIP té com a objectiu fonamental
ajudar a mantenir oberts els espais de
llibertat que els propis implicats van
conquerint, i en els quals poden
desenvolupar el seu treball cap a
l'assoliment d'una pau basada en la
justícia, la llibertat i el respecte als
DD.HH.
BIP conta amb equips de treball a
Guatemala. El Salvador. Nicaragua iSri
Lanka (aquests dos darrers de forma
temporal), i actualment investiga la
possibilitat de crear un nou equip a
Israel-Palestina.
PAU
BIP NECESSITA LA TEVA AJUDA
BIP necessita voluntaris/ies per poder
desenvolupar aquest treball, a través de
la teva participació en els diferents països
on BIP manté equips de treball, o
col.laborant en els grupslocals mitjançant
la difusió d'informació,xarxa d'urgència...
etc. Totes les mans són benvingudes.
BIP també necessita diners per mantenir
els projectes i l'estructura de la seva
organització. Per seguir amb una total
independència política, BIP se sustenta
únicament amb les ajudes voluntàries dels
seussocis/es.Segons les vostres possibilitats
hi ha vàries formes de col.laborar:
- Fent-te
soci/a, de manera que rebràs
informació periòdica de les activitats que
realitzem en els paisos onestem treballant
i contribuiràs econòmicament en el
manteniment de BIP.
- Fent-te
soci/a í participant en la xarxa
d'urgència: funciona de forma similar a la
d'Amnistia Internacional, amb la tramesa
detelex, cartesotelegrames en situacions
concretesd'especial perill, com amenaces
de mort, detencions...
-
Com a voluntari/a en els equips. Per a
això calen una sèrie de condicions:
'Disposar d'un temps de sis mesos a un
any.
•Familiaritat i compromís amb I•
noviolència.
"Sensibilitat social i coneixement de I•
situació sociopolítica del país onaniràs
treballar amb BIP.
•Acceptar de cótrer un cert risc personal
'Participar en una de les session
d'entrenament per a voluntaris/es qu
realitzem periòdicament.
•Flexibilitat, paciència, bona salut
capacitat per viure en comunitat i senti
de l'humor.
PBI BARCELONA
Carrer Gran de Gràcia, 126, pral
08012-Barcelona
Telf. (93) 217 95 27
BR DAS 4,10.
1NTERNACIONALES
DE PAZ
COL.LECTIU DE
PARES I MARES
ANTISERVEI
MILITAR
OBLIGATORI
Aquest col.lectiu es va crear amb la
finalitat de contribuir a la supressió
del Servei Militar Obligatori i cap a
aquest objectiu canalitzen totes les
sevesactivitats.
La seva feina es vincula amb altres
organitzacions que fan cultura de
pau iestan encontra de la violència
armada, per anar creant un món on
es respectin els drets de totes les
persones, i esdevingui totalment
desmilitaritzat
Els trobareu a:
Carrer d'Olzinelles, 30
08014 -
Sants
- Barcelona
Telf. (93)331 10 07 (de 6 a 9del vespre)