IUGOSLÀVIA: Marko Hren, Srdjan Dvornik, - MOC - Barcelona

32 EDUCACIÓ PER LA PAU MOCADOR 25
- Educació
també és educació?
Educació pel Desenvolupament:
Si es fomenta rinterès en defensar
els paràmetres i elsvalors dels països
desenvolupats encara que aquests
ho siguin a costa de la dignitat més
elemental d'altres països no
desenvolupats, també és educació?
per la Pau: Si s'ignoren o
s'omiteixen dades i fets significatius
que amaguen injustícies, si es
reprodueixen violències que imperen
en la societat a la qual es pertany, si
s'imposen criteris, si es presenten
com a fets gloriosos plantejaments
que haurien de sercausa de vergonya
pels pobles, si es fa ostentació de
poder o de saber davant de qui es
considera inferior, si es diu que s'han
de desarmar les mans però
constantment s'estan armant les
ments, si s'ensenya la mort com a
espectacle, si les batalles són
medalles, si el conflicte cal sempre
amagar-lo silenciar-lo..., també és
educació?
A mesura que en una societat van
canviant les espectatives econòmiques,
per exemple, també canviant les
espectatives de les persones que la
formen: es dóna un retrocés o un progrés
tecnològic, científic i social. Aixà comporta
també el potenciar uns valors enfront
dels que abans existien. (Altra cosa és
veure si els nous valors que es generen
fruit del progrés també comporta el
progrés humà o no).
La societat occidental dels nostres dies
es diferencia molt de les societats d'altres
temps no cal dir d'altres espais, fins ¡tot
actualment-.
Aquestscanvisa gran escala en la manera
de pensar i de viure han estat
acompanyats també de canvi de valors i
de canvis en roducació. Hi ha una
interacció entre el desenvolupament
tècnic, els valors socials i l'educació.
Però l'educació sembla marxar sempre a
remolc d'aquests canvis.
Els problemes d'educació moral i dels
valors s'han de plantejar sempre en un
escenari de ràpids canvis socials,
intel.lectuals o culturals i religiosos. Aixà
va unit a que cada vegada
hi ha més diversitat de
credos i de creences
dispensades de forma
diferent:
- Gran
Minories religioses
actives, en certaugment
últimament.
Minories, en augment
des de fa temps, que
refusen les tradicionals
creences religioses.
massa de gent que
fan servir els rituals religiosos en
ocasions especials, sense saber molt
del cert si creuen o no, etc.
Davant d'aquest panoràmica es pot
comprendre que les religions no
garanteixin la base moral de les persones.
I és que, a més, encara que les religions
associen i relacionin molt estretament
els seus dogmes i observances amb els
seus càdis morals, com defensa Elvin (p.
191) "la religió i la moral disten tant
d'identificar-se entre sí com la teologia i
l'ètica".
Amb l'educació es tracta de potenciar
totes les capacitats de la persona
considerant, a la vegada, les normes
socialsa què ens atenemquan l'eduquenn
com a membre de la societat.
Es pretén que arribi a ser una persona
amb moral, és a dir, una persona cv
de fer eleccions, de prendre decisions
moralment responsables. "L'auténtica
autonomia és cosa que va estretament
lligada al caràcter moral afirmava al
segle XIX el pedagog suís Joan Enric
Pestalozzi.
Aixà implica que a la vegada que es
desenvolupa la persona, li procurem
respectar la seva personalitat, l'ajudem
a prendre consciència dels valors
necessaris per a viure una vida digna a
nivell individual i col.lectiu, incluint la
capacitat per a considerar de forma
responsable els valors alternatius o
conflictius.
Un valor moral no ésuna decisió particular
truit del conscient reconeixement d'un
valor sinó que és un principi general de
conducta.
Creure o no que una cosa està permesa
no és un valor. El que creiem respecte a
ells síque implica uns valors, un fer unes
consideracions morals. I aquestes
consideracions veiem que el camí de la
vida sempre ens les demana.
També els infants i els joves es fan
consideracions i es plantegen qüestions
morals importants per a ells -més o
menys segons l'edat, el
desenvolupament, el novell cultural,
maduratiu, social, etc.-.
Els interessa aprofundir-hi sempre que
es tractin obertament, sense actituds
d'esbiaix ni tancaments dogmàtics. Els
interessacada vegada més les qüestions
socials que tenen una base moral com:
la pena de mort, la tortura, l'abortament,
el terrorisme, la fam, la marginació, la
mort, la delinqüència, la injustícia social,
el racisme, les carreres d'armament, les
guerres, l'estat actual de la Terra i el seu
futur, l'estat d'altrescultures, la vulneració
dels Drets Humans, etc.
El llistat pot ser tant ampli com amplis
són els temes referents a la mateixa
condició humana.
El que desitgen els infants i joves és
parlar de tot aixà, conversar, tractar-ho i
discutir-ho en un marc obert, en un
ambient facilitador del diàleg i receptiu
als seus punts de vista i a les seves
aportacions.
Tractaran aquests temes amb els adults
si aquests els ajuden a veure que tenen
coses importants a dir i a fer; si no hi ha
posicions que tallin tot intercanvi de
criteris abans d'iniciar-se...
Potser que sigui més difícil potenciar al
sensibilitat i la responsabilitatmoral sense
imposicions ni manaments rígids però és
possible que aquesta sigui l'única via que
pugui facilitar el tractament educatiu dels
temes socials i, com no, les actituds i les
respostes que es poden generar segons
els valors que aquelles potenciïn o
defensin.
A reducacióformal els Eixos Transversals
de la Reforma van, en principi, d'acord
amb aquesta filosofia. Intenten ser vies
que facilitin els tractaments de tot
plantejament moral respecte a les
temàtiques íntimament relacionadesamb
els elements que configuren el viure i el
conviure de les persones i dels pobles i
de tota la Humanitat, contemplanttambé
-com no- el Planeta que enscalcompartir,
cuidar i gaudir junts.
També l'educació té molt a dir i a fer en
aquest sentit, més enllà de les parets
dels centres escolars. Cal treballar-ho
pas a pas i dia a dia en tots
els espais que configuren
el nostre ser i estar com a
persones.
Carme Romia i Agustí
1. Elvin, H.L.: La educación y la
sociedad contemporanea.
Labor. Barcelona, 1973.