IUGOSLÀVIA: Marko Hren, Srdjan Dvornik, - MOC - Barcelona

22 GUERRA ALS BALCANS: GIRA PACIFISTA MOCADOR 25
MOC.- Això significa que s'hi estan
negant diariament...
LDK.- Sí, s'hi neguen perquè no volen
ananr a la guerra, perquè consideren
que és una guerra injusta, especialment
en un exèrcit que és agressiu amb els
desertors i que no és el nostre exèrcit.
MOC.- En quina situació legal queden?
LDK.- Si els agafen, o els fiquen a la
presó o els obliguen a anar a l'exèrcit. És
per això que s'han d'escapar, han d'anar
a algun lloc, han d'anar a països com
Alemanya, Països Escandinaus... Hi ha
una pila de refugiats d'aquesta mena. No
són sempre tractats com a refugiats,
això no és exclusiu de països europeus,
perquè ells són vertaders refugiats de
guerra.
MOC.- Hi ha hagut algun judici? Quina
mena de condemnes hi ha hagut?
LDK.- Anteriorment hi va haver molts
casosd'albanesosmaltractats a l'exèrcit;
albanesos morts a l'exèrcit i coses així.
Però des que la guerra va començar no
hi ha hagut cap judici. Si agafen algú el
porten directament a l'exèrcit, al front.
MOC.- Com ha estat possible fugir,
travessar les fronteres?
LDK.- Hi ha diferents formes. Una
consisteix en anar a Macedònia amb una
carta d'identificació. Un cop allà es pot
anar a qualsevol lloc, però no puc explicar
això molt detalladament, perquè, ja ho
sabeu...
Sèrbia està utilitzant aquesta situació.
Us he de dir que Sèrbia està buscant la
neteja ètnica de Kosova. És un vell
projecte. Des de 1912 tenen una colla de
projectes per expulsar els albanesos de
Kosova. la majoria dels serbis que viuen
aquí són colons que van arribar després
de la 11 Guerra Mundial. És per això que
amenacen a a gent. Si proven de portar
los a l'exèrcit, s'escapen del país. És una
manera de neteja ètnica. Com
repressió, quetambé s'utilitza amb aquest
sentit. Tenim una gran repressió aquests
dies. Els detalls els podríeu comprovar
en els petits pobles de Kosova.
MOC.- Albània, l'estat, ha concertat
relacions amb Turquia, Bulgària,
Ha demanat l'ingrès a l'OTAN i ha dit
que qualsevol neteja ètnica a Kosova
seria considerada com "casus belli".
Creieu que això espantarà o impedirà
qualsevol intent de neteja ètcnica?
LDK. Us he d'explicar que els albanesos
ens sentim com un únic poble. Malgrat
que estem dividits per una frontera,
perquè la historia de la nacióalbanesa ha
estat construïda desintegradament. Fins
i tot l'estat d'Albània no reaccionaria en
aquest cas. Els albanesos estan dividits
però no ho acceptarien. Forçarien al
govern a feralguna cosa, a actuar, perquè
tenim bones relacions, una bona colla de
famílies estan dividides per la frontera;
és per això que és impossible deixar els
albanesos sols. O sigui que qualsevol
acció major del govern de Sèrbia aquí
embolicaria Albània i els albanesos de
Macedònia, cosa que implica dos estats
diferents. SiAlbània i Macedoniaesfiquen
en aquest conflicte ens hem d'adonar
que Bulgària hi tindria interès, ja que les
seves reclamacions sobre Macedònia
són ben conegudes. A més Grècia i
probablement Turquia, per la qual cosa
no sé pas que podria passar.
Entrevista amb el professor Dr. Hatzullah Gozani, president
del BSPK (Unió de Sindicats Independents de Kosova).
Data: 15 de gener de 1993.
Lloc: Prishtina (seu de BSPK).
En la presentació el primerque ens diuen
és que BSPK és antimilitarista, com
nosaltres, ique el seu concepte de treball
és el diàleg, no la guerra. Reclamen ser
elprimersindicat detota lanova lugoslàvia
que porta una línia de pluralisme sindical.
També afirmen no tenir cap vinculació
amb cap partit polític, sinó que treballen
exclusivament pels drets dels
treballadors. És un dels pocs sindicats
que "dins del sistema socialista" no
pertany al Partit.
Aquest grup es va crear fa tres anys i té
una gran activitat. Han treballat força des
d'aleshores, ens explica Hatzullah
Gozani, i una prova és que han estat
convidats (per Juan Moreno, de CCOO)
a participar en la Federació Europea de
Sindicats.
La Unió de Sindicats Independents de
Kosova agrupa 21 sindicats. La situació
dels treballadors albanesos és molt
dolenta, fins al punt que el 70% dels
treballadors de BSPK és a l'atur.
Tenen molts problemes amb la policiai el
govern serbi, el qual, segons diuen, està
portant a terme l'estratègia d'acomiadar
albanesos de la feina per, més endavant,
expulsar-los del país (neteja ètnica de
Kosova). La primera discriminació cap a
la població albanesa ha estat expulsar
los de tots els seus treballs.
La política actual del govern està basada,
sempre segons BSPK, en unes línies
"nacional-comunistes". "Nacionalista,
perquè no acceptencap més nacionalitat
que no sigui la sèrbia i odien les altres
(xenofòbia), i comunista perquè no
accepten cap altra alternativa social ni
política. La paraula 'comunista és igual
a feixista, ens comenta.
La resistència contra aquesta política del
govern es porta a terme amb mètodes
sindicals com ara protestes, vagues, i
informació ràpida a l'opinió pública. Estan
oberts al diàleg en tot moment; aquesta
és la seva forma de resistència. No volen
guerra ni combats.
Pel que fa a la seva relació amb altres
grups, comenten que tots els partits i
grups embolicats en a política treballen
independentment; el seu sindicat no està
tancat als partits i n'és una prova el fet
que alguns dels seus membres també
estan afiliats a algun partit.
A Kosova hi ha molta discriminació -
continua Hatzullah Gozani-: totes les
escoles i hospitals estan tancats, així
com els mitjans de comunicació propis
dels albanesos, com la televisió i la ràdio.
La gent viu en molt males condicions, no
tenen ingressos econòmics des de fa
temps a causa de l'atur, i l'assistència
sanitària treballa sota mínims.
La manera de sobreviure dels albanesos
és ajudant-se els uns als altres. Molta
gent de Kosova va haver de marxar a
treballar a l'estranger i envia diners als
seus familiars. 50.000 personesa Kosova
són en una situació de pobresa límit. El
sindicat intenta ajudar tant com pot, però
els és impossible abastar gaire. La gent
que treballa en el sindicat són tots
voluntaris no remunerats.
Accepten tot tipus d'accions per al futur,
que passin pel diàleg iper la via pacífica,
i no volen una militarització. La seva
proposta alternativa és
l'autodeterminació.
Sobre la possibilitat de guerra en el
territori de Kosova, reiteren que l'única
solució davant la guerra és el diàleg; però
un diàleg previ, perquè en cas
d'intervenció militar a Kosova es pot
produir una autèntica nnassacre, ja que
no tenen cap mena d'estructura militar ni
d'exèrcit. Finalment assenyalen que
aquest diàleg s'ha de realitzar per totes
dues bandes, i en aquest cas una de les
parts no està disposada a parlar.