IUGOSLÀVIA: Marko Hren, Srdjan Dvornik, - MOC - Barcelona

16 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA MOCADOR 25
internacional com a arranjamenttransitori
(en lloc de polític) per als propers anys.
L'avantatge principal ésque no es parteix
de a construcció del model polític "futur",
sinó que, en comptes d'aixà, es prenen
en consideració les circumstàncies
actuals començant pel punt més urgent:
un alto el foc i cessament de matances.
Tot i aixà, les actuals circumstàncies
inclouen una característica important: la
condició de la gent, ja abans de la guerra
molt més semblant à una massa que a
una "societat civil" desprès de dècades
de socialisme, no n'hi ha prou de confiar
en la vigilància internacional, combinada
amb acords entre les parts enfrontades,
mentre s'espera que hi hagi pressió des
de baix", des de la "societat civil".
No hi ha res que
faci de contrapès al
poder actual dels
senyors de la
guerra. Per establir
un contrapès
d'aquesta mena cal
desplegar un gran
nombre de
funcionaris civils,
administradors,
policia i fins i tot
jutges dels quals
se'n pogués
disposar a l'acte,
literalment tant de
dia com de nit, amb
l'autoritat per
contenir qualsevol
acte violent de
manera eficaç.
Què farà que els
senyors de la
guerra acceptin tal
autoritat per sobre del seu poder? Tot i
que els agressors no provenen
principalment del fora, si que gaudeixen
d'un recolzament extern significatiu. Per
tant, tota solució comença amb el
tancament de les fronteres de BH per
evitar qualsevol importació de recursos
bèl.lics, incloent-hi els "humans".
El risc de conflicte armat obert es reduirà
de forma substancial si prèviament es fa
un pacte amb els governs de Sèrbia/
lugoslàvia i de Croàcia (per exemple, la
garantia de que s'aixecaran les sancions
contra Sèrbia si accepta aquest mandat
de les tropes de l'ONU).
El paper d'aquesta mena de control és
decisiu. El seu significat no és només
directament militar, sinótambé clarament
polític: una vegada s'hagin aturat els
transports militars entre Sèrbia o Croàcia
i les seves respectives comunitats
ètniques dins de BH, això serà un enèrgic
missatge per els senyors de la guerra
respectius i per als seus lluitadors. Un
cop se'ls hagi tallat tot suport militar
veuran que més els val oblidar la idea
d'unir els seus territoris amb les "mares
pàtries". Aquest fet soscavarà de manera
significativa la confiança que tenen en
que es deixarà de castigar els crims de
guerra i probablement provocarà una
descomposició parcial de les unitats
paramilitars actuals.
CONDICIONS PER A UN ARMISTICI
El segon pas és una prevenció efectiva
de l'ús de tot armament pesant. Finalment
s'hauria d'establir un compromís: sota
aquesta pressió, isi ésque volen quedar
se on són i evitar una intervenció militar,
els senyors de la guerra hauran
d'acceptar un armistici... Hauran de fer
servir el seu control sobre els territoris
conquerits perdesarmartotes les bandes
armades "salvatges" (de fet estan
quotidianament recolzades pels exèrcits
etnics "regulars") i facilitar un control
efectiu de l'alto el foc. També hauran
d'acceptar eldesplegament de les "forces
civils" administratives i jurídiques
internacionals descrites abans, la qual
cosa tindrà com a resultat en última
instància una limitació del seu poder, de
talforma que ja no podran ser els senyors
de la vida i la mort.
Sota protecció, la població no haurà de
témer més violència derivada de
motivacions ètniques i podrà tornar a
aprendre a viure junta en una comunitat
ètnicament heterogènia. En el seu
moment els refugiats i els desplaçats es
donaran compte de que tornar a les
seves cases és prou segur (encara que
laforçaadministrativa internacional haurà
de fer un esforç suplementari per resoldre
les probables disputes sobre propietat i
d'altres). Només llavors tindria sentit
pensar en una solució política que sortís
des de dins, que abolís el poder basat en
l'ètnia i en la delimitació territorial i que
restablís la sobirania al poble de BH.
REPARTIR LA CULPA NO ÉS PART
DE LA SOLUCIÓ
Ara no em posaré a dir qui és culpable i
qui va començar la lluita. La majorpart de
les agressions i la violència pot ser
atribuïda als caps
de l'exèrcit
iugoslau, a les
autoritats de la
república de Sèrbia
i als lídersdel Partit
Democràtic Serbi
de BH. Part de les
responsabilitats
recau en els líders
de Croàcia i de la
Comunitat
Democràtica
Croata a BH per
haver conquerit
territoris d'un altre
estat amb la clara
ambició
d'annexionar-los a
Croàcia. Crec de
debò que no sóc
massa dur en fer
aquests judicis,
però no tenen res
a veure amb la
solució.
La solució que he tractat de perfilar
requereix un tipus de compromís polític
global que va molt més enllà del camp
d'acció dels grups pacifistes i d'altres
organitzacions no-governamentals. De
fet no hi ha cap consens entre ells, ja que
encara hi ha molta confusió respecte el
pla Vance-Owen i respecte a l'habilitat
de lesorganitzacions no governamentals
per superar la seva impotència política
en una escala transnacional. A més a
més, la solució mateixa encara no és
prou coneguda. Tot iaixí l'Assemblea de
Ciutadansd'Helsinki iel Fòrum de Verona
per a la Pau i la Reconciliació a l'Antiga
lugoslàvia s'han esforçat en elaborar la
solució i estan treballant en reunir més
grups que hi donin suport.
Srdjan Dvornik
Campanya contra la Guerra. Zàgreb.
Extret del Peace News n2 2366.
Maig 1993.