22.04.2013 Views

IUGOSLÀVIA: Marko Hren, Srdjan Dvornik, - MOC - Barcelona

IUGOSLÀVIA: Marko Hren, Srdjan Dvornik, - MOC - Barcelona

IUGOSLÀVIA: Marko Hren, Srdjan Dvornik, - MOC - Barcelona

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

16 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA <strong>MOC</strong>ADOR 25<br />

internacional com a arranjamenttransitori<br />

(en lloc de polític) per als propers anys.<br />

L'avantatge principal ésque no es parteix<br />

de a construcció del model polític "futur",<br />

sinó que, en comptes d'aixà, es prenen<br />

en consideració les circumstàncies<br />

actuals començant pel punt més urgent:<br />

un alto el foc i cessament de matances.<br />

Tot i aixà, les actuals circumstàncies<br />

inclouen una característica important: la<br />

condició de la gent, ja abans de la guerra<br />

molt més semblant à una massa que a<br />

una "societat civil" desprès de dècades<br />

de socialisme, no n'hi ha prou de confiar<br />

en la vigilància internacional, combinada<br />

amb acords entre les parts enfrontades,<br />

mentre s'espera que hi hagi pressió des<br />

de baix", des de la "societat civil".<br />

No hi ha res que<br />

faci de contrapès al<br />

poder actual dels<br />

senyors de la<br />

guerra. Per establir<br />

un contrapès<br />

d'aquesta mena cal<br />

desplegar un gran<br />

nombre de<br />

funcionaris civils,<br />

administradors,<br />

policia i fins i tot<br />

jutges dels quals<br />

se'n pogués<br />

disposar a l'acte,<br />

literalment tant de<br />

dia com de nit, amb<br />

l'autoritat per<br />

contenir qualsevol<br />

acte violent de<br />

manera eficaç.<br />

Què farà que els<br />

senyors de la<br />

guerra acceptin tal<br />

autoritat per sobre del seu poder? Tot i<br />

que els agressors no provenen<br />

principalment del fora, si que gaudeixen<br />

d'un recolzament extern significatiu. Per<br />

tant, tota solució comença amb el<br />

tancament de les fronteres de BH per<br />

evitar qualsevol importació de recursos<br />

bèl.lics, incloent-hi els "humans".<br />

El risc de conflicte armat obert es reduirà<br />

de forma substancial si prèviament es fa<br />

un pacte amb els governs de Sèrbia/<br />

lugoslàvia i de Croàcia (per exemple, la<br />

garantia de que s'aixecaran les sancions<br />

contra Sèrbia si accepta aquest mandat<br />

de les tropes de l'ONU).<br />

El paper d'aquesta mena de control és<br />

decisiu. El seu significat no és només<br />

directament militar, sinótambé clarament<br />

polític: una vegada s'hagin aturat els<br />

transports militars entre Sèrbia o Croàcia<br />

i les seves respectives comunitats<br />

ètniques dins de BH, això serà un enèrgic<br />

missatge per els senyors de la guerra<br />

respectius i per als seus lluitadors. Un<br />

cop se'ls hagi tallat tot suport militar<br />

veuran que més els val oblidar la idea<br />

d'unir els seus territoris amb les "mares<br />

pàtries". Aquest fet soscavarà de manera<br />

significativa la confiança que tenen en<br />

que es deixarà de castigar els crims de<br />

guerra i probablement provocarà una<br />

descomposició parcial de les unitats<br />

paramilitars actuals.<br />

CONDICIONS PER A UN ARMISTICI<br />

El segon pas és una prevenció efectiva<br />

de l'ús de tot armament pesant. Finalment<br />

s'hauria d'establir un compromís: sota<br />

aquesta pressió, isi ésque volen quedar<br />

se on són i evitar una intervenció militar,<br />

els senyors de la guerra hauran<br />

d'acceptar un armistici... Hauran de fer<br />

servir el seu control sobre els territoris<br />

conquerits perdesarmartotes les bandes<br />

armades "salvatges" (de fet estan<br />

quotidianament recolzades pels exèrcits<br />

etnics "regulars") i facilitar un control<br />

efectiu de l'alto el foc. També hauran<br />

d'acceptar eldesplegament de les "forces<br />

civils" administratives i jurídiques<br />

internacionals descrites abans, la qual<br />

cosa tindrà com a resultat en última<br />

instància una limitació del seu poder, de<br />

talforma que ja no podran ser els senyors<br />

de la vida i la mort.<br />

Sota protecció, la població no haurà de<br />

témer més violència derivada de<br />

motivacions ètniques i podrà tornar a<br />

aprendre a viure junta en una comunitat<br />

ètnicament heterogènia. En el seu<br />

moment els refugiats i els desplaçats es<br />

donaran compte de que tornar a les<br />

seves cases és prou segur (encara que<br />

laforçaadministrativa internacional haurà<br />

de fer un esforç suplementari per resoldre<br />

les probables disputes sobre propietat i<br />

d'altres). Només llavors tindria sentit<br />

pensar en una solució política que sortís<br />

des de dins, que abolís el poder basat en<br />

l'ètnia i en la delimitació territorial i que<br />

restablís la sobirania al poble de BH.<br />

REPARTIR LA CULPA NO ÉS PART<br />

DE LA SOLUCIÓ<br />

Ara no em posaré a dir qui és culpable i<br />

qui va començar la lluita. La majorpart de<br />

les agressions i la violència pot ser<br />

atribuïda als caps<br />

de l'exèrcit<br />

iugoslau, a les<br />

autoritats de la<br />

república de Sèrbia<br />

i als lídersdel Partit<br />

Democràtic Serbi<br />

de BH. Part de les<br />

responsabilitats<br />

recau en els líders<br />

de Croàcia i de la<br />

Comunitat<br />

Democràtica<br />

Croata a BH per<br />

haver conquerit<br />

territoris d'un altre<br />

estat amb la clara<br />

ambició<br />

d'annexionar-los a<br />

Croàcia. Crec de<br />

debò que no sóc<br />

massa dur en fer<br />

aquests judicis,<br />

però no tenen res<br />

a veure amb la<br />

solució.<br />

La solució que he tractat de perfilar<br />

requereix un tipus de compromís polític<br />

global que va molt més enllà del camp<br />

d'acció dels grups pacifistes i d'altres<br />

organitzacions no-governamentals. De<br />

fet no hi ha cap consens entre ells, ja que<br />

encara hi ha molta confusió respecte el<br />

pla Vance-Owen i respecte a l'habilitat<br />

de lesorganitzacions no governamentals<br />

per superar la seva impotència política<br />

en una escala transnacional. A més a<br />

més, la solució mateixa encara no és<br />

prou coneguda. Tot iaixí l'Assemblea de<br />

Ciutadansd'Helsinki iel Fòrum de Verona<br />

per a la Pau i la Reconciliació a l'Antiga<br />

lugoslàvia s'han esforçat en elaborar la<br />

solució i estan treballant en reunir més<br />

grups que hi donin suport.<br />

<strong>Srdjan</strong> <strong>Dvornik</strong><br />

Campanya contra la Guerra. Zàgreb.<br />

Extret del Peace News n2 2366.<br />

Maig 1993.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!