IUGOSLÀVIA: Marko Hren, Srdjan Dvornik, - MOC - Barcelona

14 EL MOVIMENT PER LA PAU DAVANT LA GUERRA MOCADOR 25
tenen.
3. Cooperar en l'ajut humanitari. Les
ONG s externes a l'antiga lugoslàvia
s'han abocat especialment en aquesta
feina cap permet mantenir una posició
neutral. Però la realitat és que les
necessitats són tan fora mesura que es
fa imprescindible implicar als governs en
l'ajuthumanitari. Les ONGs han d'assumir
com a feina prioritària pressionar als
propis governs per que aportin ajut
humanitari suplementari als seus
esforços, que normalment són molt
limitats.
SOM VIUS, SOM MORTS
El moviment pacifista eslovè s'enfonsà
perquè no tenia possibilitats de satisfer
els requeriments -locals i globals- que
arribaven. Les espectatives eren altes -
local i globalment- i els nostres mètodes
i coneixements molt limitats. El moviment
s'bagué de dissoldre per permetre el
necessari canvi estructura12.
Una recent però important notícia, la
desaparició dels nostres estimats Petra
Kelly i Gert Bastian simbolitza les
contradiccions del pacifisme occidental.
Elperíode de l'ecopacifisme creatiu, actiu
i entusiasta d'Europa ha passat a millor
vida. El cap indi Seattle va dir un cop: "la
veritable lluita s'ha acabat. Ara
comença la lluita per la
supervivència". Petra no va sobreviure
a la difícil transició d'una ment creativa
global- a la lluita dolorosa -local- i pacient
al marge de la vida pública. No va
sobreviure a la transició de l'articulació
de les idees a la seva aplicació pràctica.
En el fons ensagradaria que Petra hagués
estat assassinada per feixistes xenòfobs.
Llavors podríem parlar d'ella com d'una
heroïna sacrificada en la "nostra" lluita.
Però és que no hi ha una lluita "nostra"
avui dia. No hi ha una causa "occidental"
o" europea". Petra va morir en privat,
sense un missatge públic. Sense
declaració, sense paraules finals. Les
nostres ments tenen ara que planteiar
se què és el que aixà significa. Crb,; que
Petra va morir dins de cada u de nosaltres.
Petra, la gran idealista, la protagonista
del "pensar globalment, actuar
localment"; la Perta que intentava
implicar-se una mica a cada lluita,
quelcom que li posava les coses difícils
-
per mantenir la seva activitat a Alemanya,
en el seu partit, en els seus entorns
immediats... Crec que Petra ha mort per
recordar-nos el que s'ha d'enterrar per
que podem sobreviure. Que a seva anima
descansi en pau.
Espero que molts altres sobrevisquin.
Arriben moltes persones a l'antiga
lugoslàvia que desenvolupen un treball
modest, callat, que ningú coneix en prou
feines. No s'hi veu en elles cap intenció
de vendre la seva història als mitjans de
comunicació ni de promoure's
públicament. Tot i així, encara n'hi ha
molts que juguen a organitzar-se una
campanya publicitària i autopromocional.
En el cas de l'antiga lugoslàvia, la
diferència d'eficàcia que hi ha entre
ambdós és evident.
Marko Hren
Institut per la Pau de Ljubljana.
1. The Intruderés la revista de l'Institut per la
Pau de Ljubljana. Mestni trg 13.61000 Ljubljana
(Eslovènia)
2. Sobre la dissolució del Grup per la Pau de
Ljubljana veure Contra un activisme cec.
MOCADOR 24. pag 19-20
PREGUNTES SOBRE EL PASSAT, PRESENT I FUTUR.
Pregunta primera. Quan vàrem fallar?
Resposta: sense dubte, l'error més greu de la comunitat
internacional es va produir el 1990, com a molt tard el 1991,
quan les eleccions lliures i democràtiques a Eslovènia,
Croàciai Bbsnia vandemostrar que elspartidaris de mantenir
lugoslàvia tal com l'enteníem nosaltres no eren pràcticament
ningú. En aquell moment podríem haver sostingut una
negociació en la qual s'hagués tingut en compte la
reivindicació de les fronteres (tal com demanen els serbis)
i la del dret a separar-se (que demanaven eslovens, croats
i bosnians). Com a mesura per forçar la situació, es podria
haver proposat que, si les parts es posaven d'acord, la CE
els oferís una mena d'associació. L'obsessió occidental de
no tocar les fronteres va donar ales als serbis en la seus
política agressiva i als altres en la seua decisip de declarar
unilateralment la independència. Les autoritats comunitàries
i occidentals estaven dividides i això també ho hem pagat
car: el lobby pro-croat que encapçala Alemanya i el Vaticà
i el /obbypro-bosnià i la incerta mescla ètnica, que abanderen
el pro-Tercer món en general i, sorprenentment, Clinton des
de la seua arribada al poder.
En aquell temps s'hauria pogut intervenir, sense necessitat
d'una intervenció militar, sinó a través de mesures polítiques
i econòmiques com l'apuntat acord d'associació amb la CE.
Segona pregunta: Ara estem en la guerra. L'exèrcit serbi és
invencible per tant, més val esperar que acabe la guerra
sense intervenir?
L'exèrcit serbi ésfort però no és invencible. Els que justifiquen
no involucrar-se en la guerra balcànica per por a un nou
Vietnam no tenen en compte una sèrie de consideracions
importants. Primera: l'exèrcit serbi està lluitant contra països
que o no tenen exèrcit (Bbsnia) ni armes o bé tenen un
exèrcit improvisat en quatre dies (Croàcia). I,
significativament, els croats han parat els peus als serbis
des del moment en què han aconseguit organitzar
mínimament les seues forces: encara no els han fet fora del
país però els serbis no conquesten res. Segona: siga com
siga, l'armament serbi és vell i desgastat. No té aviació
moderna i no podria fer res de res contra un exèrcit
multinacional modern. A més, les sancions han dividit
profundament el país i no està clar que no sorgís una
rebel.lió interna. Afirmar que no s'intervé per por a repetir
Vietnam és una excusa de mal pagador. No s'intervé perquè
es guanyaria la guerra però causaria morts als dos costats.
Tercera pregunta: I què haurem de fer, demà?
Intervenir militarment. És inevitable. És inevitable després
dels errors comesos. Si volem aturar l'escàndol balcànic
haurem d'intervenir un dia o altre. I si no l'aturen, acabarà
podrint tots els Balcans i potser mitja Europa. Però haurem
d'intervenir per destruir el poder de Milosevic i, acte seguit,
haurem d'intentar establir les bases d'un futur pacífic illarg.
El repte és la reconstrucció de les nacions balcàniques, de
totes -Sèrbia inclosa-, i principalment la reconstrucció
econòmica. Només l'estabilitat podrà portar una relativa
calma a aquells països tan complicats i tan embolicats per
la història recent i per un passat turmentós.
Vicent Partal
El Punt. 29 d'abril 1993