Butlletí núm. 64, desembre 2011 - gener 2012 - Ajuntament de La ...

Butlletí núm. 64, desembre 2011 - gener 2012 - Ajuntament de La ... Butlletí núm. 64, desembre 2011 - gener 2012 - Ajuntament de La ...

lapobladeclaramunt.cat
from lapobladeclaramunt.cat More from this publisher
22.04.2013 Views

UN BOCÍ DE LA NOSTRA HISTÒRIA SÈRIE D’ARTICLES SOBRE EL BICENTENARI DE LA GUERRA NAPOLEÒNICA Destrucció del Convent dels Caputxins Unes columnes de tropes franceses van ocupar Igualada, per tercera vegada, entre el 22 de juliol i el 10 d’octubre de l’any 1811. El 4 d’octubre hi va haver una forta batalla, quan les forces de Lluís Lacy, capità general de Catalunya i dels guerrillers Ros d’Eroles i de l’igualadí Antoni Franch, amb 1.500 homes i 300 cavalls, volien alliberar la vila i es van enfrontar amb els nombrosos efectius francesos. Els catalans van causar més de 200 baixes a les files franceses i les van obligar a refugiar-se al Convent dels Caputxins, FAÇANA DEL CONVENT DELS CAPUTXINS de Igualada, en octubre sobrevinieron los reproches y la exigencias de los que se fueron y las quejas de los que se hubieron de quedar, que no podían sostener la manutención de los 800 hombres que mandaba Antonio Franch, después de haber sufrido tanta serie de contribuciones y préstamos para la contienda”. Contribució poblatana Com a conseqüència de l’experiència, a principi de desembre de 1811, l’alcalde major d’Igualada, Marc Comajuncosa, va demanar ajuts econòmics als pobles de l’entorn i, per exemple, va fixar una contribució de 65 lliures a l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Aquests diners eren “per a pagar als treballadors que per ordres superiors estaven treballant en la destrucció del Convent dels Pares Caputxins d’Igualada i tot allò que pogués servir de refugi 22 L’AJUNTAMENT INFORMA DESEMBRE 2011 GENER 2012 que no van poder assaltar per manca d’artilleria. Després els francesos, en la seva retirada i com a represàlia, van enderrocar uns quants edificis i també “la grande y magnífica casa de Antonio Franch”, un destacat patrici i patriota igualadí. Segons explicava l’historiador Joan Mercader i Riba “en Igualada se constituyó el cuartel general napoleónico, porque era una villa influyente, que era importante de contener, como remachava el mariscal Suchet en sus memorias, publicadas en París en 1834. Finalizada la ocupación a l’enemic en cas de patir una nova ocupació de la vila i també per després de la guerra per tornar a edificar una nova casa per habitar els Pares Caputxins”. Per obtenir les 65 lliures demanades es va escollir una comissió formada pels veïns, Pau Rovira, Antoni Valls i Francesc Tendas, els quals van fer un repartiment equitatiu entre tots els habitants de la Pobla per complir amb aquella finalitat. Com a conseqüència de l’esmentada ocupació igualadina, entre els mesos de juliol i agost de 1811, en els moviments de les tropes franceses per anar i venir d’Igualada, és quan a la Pobla es van registrar mitja dotzena de baixes mortals entre el nostre veïnat, com ja ha estat recordat en un article anterior. Josep Riba i Gabarró

Mossèn Miquel Guillén Peña, des de Mèxic a la Pobla Mossèn Miquel Guillén Peña, de 49 anys, es va criar en el sí d’una família catòlica i és el petit dels homes de deu germans. Va ser ordenat sacerdot el 26 de desembre de 1993 a Ciutat de Mèxic. Forma part de la Congregació dels Missioners Josefins, fundada pel religiós igualadí Josep M. Vilaseca el 19 de setembre de 1872. A Mèxic va fer vida pastoral als seminaris i des de final d’octubre és el nou rector del nostre municipi. A més de la Pobla també s’encarrega de les parròquies de Tous, Fàtima i Clariana. - El 29 d’octubre va ser nomenat nou rector de la parròquia de Santa Maria de la Pobla de Claramunt. Com han estat aquests primers mesos en el nostre municipi? - És tot nou, començant per l’idioma. A Mèxic vaig fer un curs de tres mesos de català amb una professora que m’ha ajudat molt per poder celebrar la missa en l’idioma del país des dels primers dies. Primer escrivia els sermons i els llegia, però em vaig adonar que als feligresos no els arribava el missatge d’una manera directa. Llavors, dins de les meves possibilitats i a poc a poc, ho faig sense llegir. Continuo anant a classes de català. - S’ha sentit ben acollit pels poblatans? - Molt bé i, penso, que, encara que sigui una mica aviat, ja m’aprecien. La gent que va més a missa són els catalans. Aquest fet em dóna ànims per seguir superant-me. Hi ha persones que, encara que no vinguin a l’església, des del primer dia em saluden pel carrer i alguns s’interessen per saber si sóc el nou rector. - Com li ha canviat la vida? - Ha fet un gir de 180 graus. Un dels canvis més importants ha estat el clima. A Mèxic no fa tant fred com aquí! La societat també és del tot diferent. És una altra realitat que, de mica en mica, vaig descobrint. El primer pas és parlar, pensar i creure com els catalans. Haig de conèixer les seves arrels perquè si no és així no puc difondre l’Evangeli. Vull portar Catalunya en la meva persona. Tot i que fa poc temps que sóc aquí, ja he captat el sentiment català, que ja em va transmetre la professora que tenia a Mèxic. El que no acabo d’entendre és que, si hi ha aquest rebuig cap a Espanya, per què Catalunya no s’independitza i es fa tant rebombori. És un llenguatge de sords. Venir a Catalunya a evangelitzar - Com va fer cap a terres catalanes? - Formo part d’una congregació, anomenada Missioners Josefins, creada pel Pare Josep M. Vilaseca, d’Igualada. Juntament amb altres germans hem vingut a establir-nos al lloc on el nostre fundador va néixer per aprofundir més en els nostres orígens. De moment, hem arribat tres religiosos. Un prové del Salvador, l’altre de Nicaragua i jo de Mèxic. L’1 de gener ens va donar oficialment la benvinguda el bisbe de Vic. El Pare Vilaseca va anar cap a Amèrica del Sud a evangelitzar i va crear la seu de la congregació a Mèxic. Actualment, la nostra orde està formada per uns 160 integrants i estem implantats en diferents països, com Estats Units, Guatemala, Costa Rica, El Salvador, Nicaragua, Veneçuela, Xile, Mèxic o Angola. Actualment, aquí es pateix una crisi de vocacions molt forta. Fa uns DESEMBRE 2011 GENER 2012 POBLATANS MOSSÈN MIQUEL, CONTEMPLANT LA IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA LLET anys eren els religiosos d’aquí qui anaven cap a altres terres a evangelitzar, i ara és a la inversa. - Què diferencia la seva congregació d’altres? - El carisma. Nosaltres estem molt centrats en la figura de Sant Josep, la seva forma d’estar amb Maria i junt a Jesús. Aquesta herència ve del Pare Vilaseca. Tots tenim la mateixa essència, que és fer arribar la paraula de Déu a tothom, però el camí de la fe és molt ampli. - Quina raó el va moure a dedicar la seva vida a Déu? - Escoltar la seva paraula i conèixer-lo, però no només d’oïda sinó contemplant el rostre de la gent. Les persones diuen molt. Els meus pares em van educar en la fe, en l’oració, i va donar el seu fruit. - Actualment, hi ha una crisi de valors i de fe. Com es veu aquesta situació des del punt de vista d’una persona que ve d’un altre país i d’una altra cultura? - És un cop molt fort. Hi ha dies que celebro la missa i només hi ha quatre persones. És una situació molt depriment en comparació amb Mèxic. - Quin missatge li faria arribar a una persona per què s’acostés a l’Església? - Hi ha gent que se n’allunya pel testimoni dels capellans, que, a vegades, no som coherents amb què diem i què fem. Hi ha gent que diuen que creuen en Déu però no en l’Església. Els diria que coneguin Crist, que és el gran desconegut, i aquesta és la missió dels religiosos. Cal educar els nens en la fe, com es fa en el meu país. - Què hauria de fer l’Església per apropar-se més a la gent? - Que no fos en forma piramidal sinó circular. L’Església no és una jerarquia sinó tothom, tots els fills de Déu. Tots som iguals, tots som poble de Déu, amb diferents vocacions i missions. L’AJUNTAMENT INFORMA 23

Mossèn Miquel Guillén Peña,<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Mèxic a la Pobla<br />

Mossèn Miquel Guillén Peña, <strong>de</strong> 49 anys, es va criar en el sí d’una<br />

família catòlica i és el petit <strong>de</strong>ls homes <strong>de</strong> <strong>de</strong>u germans. Va ser<br />

or<strong>de</strong>nat sacerdot el 26 <strong>de</strong> <strong><strong>de</strong>sembre</strong> <strong>de</strong> 1993 a Ciutat <strong>de</strong> Mèxic.<br />

Forma part <strong>de</strong> la Congregació <strong>de</strong>ls Missioners Josefins, fundada<br />

pel religiós igualadí Josep M. Vilaseca el 19 <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong> 1872.<br />

A Mèxic va fer vida pastoral als seminaris i <strong>de</strong>s <strong>de</strong> final d’octubre<br />

és el nou rector <strong>de</strong>l nostre municipi. A més <strong>de</strong> la Pobla també<br />

s’encarrega <strong>de</strong> les parròquies <strong>de</strong> Tous, Fàtima i Clariana.<br />

- El 29 d’octubre va ser nomenat nou rector <strong>de</strong> la parròquia<br />

<strong>de</strong> Santa Maria <strong>de</strong> la Pobla <strong>de</strong> Claramunt. Com han estat<br />

aquests primers mesos en el nostre municipi?<br />

- És tot nou, començant per l’idioma. A Mèxic vaig fer un curs <strong>de</strong> tres<br />

mesos <strong>de</strong> català amb una professora que m’ha ajudat molt per po<strong>de</strong>r<br />

celebrar la missa en l’idioma <strong>de</strong>l país <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls primers dies. Primer<br />

escrivia els sermons i els llegia, però em vaig adonar que als feligresos<br />

no els arribava el missatge d’una manera directa. Llavors, dins <strong>de</strong> les<br />

meves possibilitats i a poc a poc, ho faig sense llegir. Continuo anant<br />

a classes <strong>de</strong> català.<br />

- S’ha sentit ben acollit pels poblatans?<br />

- Molt bé i, penso, que, encara que sigui una mica aviat, ja m’aprecien.<br />

<strong>La</strong> gent que va més a missa són els catalans. Aquest fet em dóna ànims<br />

per seguir superant-me. Hi ha persones que, encara que no vinguin a<br />

l’església, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l primer dia em salu<strong>de</strong>n pel carrer i alguns s’interessen<br />

per saber si sóc el nou rector.<br />

- Com li ha canviat la vida?<br />

- Ha fet un gir <strong>de</strong> 180 graus. Un <strong>de</strong>ls canvis més importants ha estat<br />

el clima. A Mèxic no fa tant fred com aquí! <strong>La</strong> societat també és <strong>de</strong>l tot<br />

diferent. És una altra realitat que, <strong>de</strong> mica en mica, vaig <strong>de</strong>scobrint. El<br />

primer pas és parlar, pensar i creure com els catalans. Haig <strong>de</strong> conèixer<br />

les seves arrels perquè si no és així no puc difondre l’Evangeli. Vull<br />

portar Catalunya en la meva persona. Tot i que fa poc temps que sóc<br />

aquí, ja he captat el sentiment català, que ja em va transmetre la<br />

professora que tenia a Mèxic. El que no acabo d’entendre és que, si hi<br />

ha aquest rebuig cap a Espanya, per què Catalunya no s’in<strong>de</strong>penditza<br />

i es fa tant rebombori. És un llenguatge <strong>de</strong> sords.<br />

Venir a Catalunya a evangelitzar<br />

- Com va fer cap a terres catalanes?<br />

- Formo part d’una congregació, anomenada Missioners Josefins, creada<br />

pel Pare Josep M. Vilaseca, d’Igualada. Juntament amb altres germans<br />

hem vingut a establir-nos al lloc on el nostre fundador va néixer per<br />

aprofundir més en els nostres orígens. De moment, hem arribat tres<br />

religiosos. Un prové <strong>de</strong>l Salvador, l’altre <strong>de</strong> Nicaragua i jo <strong>de</strong> Mèxic. L’1<br />

<strong>de</strong> <strong>gener</strong> ens va donar oficialment la benvinguda el bisbe <strong>de</strong> Vic.<br />

El Pare Vilaseca va anar cap a Amèrica <strong>de</strong>l Sud a evangelitzar i va crear<br />

la seu <strong>de</strong> la congregació a Mèxic. Actualment, la nostra or<strong>de</strong> està<br />

formada per uns 160 integrants i estem implantats en diferents països,<br />

com Estats Units, Guatemala, Costa Rica, El Salvador, Nicaragua,<br />

Veneçuela, Xile, Mèxic o Angola.<br />

Actualment, aquí es pateix una crisi <strong>de</strong> vocacions molt forta. Fa uns<br />

DESEMBRE <strong>2011</strong><br />

GENER <strong>2012</strong><br />

POBLATANS<br />

MOSSÈN MIQUEL, CONTEMPLANT LA IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA LLET<br />

anys eren els religiosos d’aquí qui anaven cap a altres terres a evangelitzar,<br />

i ara és a la inversa.<br />

- Què diferencia la seva congregació d’altres?<br />

- El carisma. Nosaltres estem molt centrats en la figura <strong>de</strong> Sant Josep,<br />

la seva forma d’estar amb Maria i junt a Jesús. Aquesta herència ve <strong>de</strong>l<br />

Pare Vilaseca. Tots tenim la mateixa essència, que és fer arribar la paraula<br />

<strong>de</strong> Déu a tothom, però el camí <strong>de</strong> la fe és molt ampli.<br />

- Quina raó el va moure a <strong>de</strong>dicar la seva vida a Déu?<br />

- Escoltar la seva paraula i conèixer-lo, però no només d’oïda sinó<br />

contemplant el rostre <strong>de</strong> la gent. Les persones diuen molt. Els meus<br />

pares em van educar en la fe, en l’oració, i va donar el seu fruit.<br />

- Actualment, hi ha una crisi <strong>de</strong> valors i <strong>de</strong> fe. Com es veu<br />

aquesta situació <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista d’una persona que ve<br />

d’un altre país i d’una altra cultura?<br />

- És un cop molt fort. Hi ha dies que celebro la missa i només hi ha<br />

quatre persones. És una situació molt <strong>de</strong>priment en comparació amb<br />

Mèxic.<br />

- Quin missatge li faria arribar a una persona per què s’acostés<br />

a l’Església?<br />

- Hi ha gent que se n’allunya pel testimoni <strong>de</strong>ls capellans, que, a vega<strong>de</strong>s,<br />

no som coherents amb què diem i què fem. Hi ha gent que diuen que<br />

creuen en Déu però no en l’Església. Els diria que coneguin Crist, que<br />

és el gran <strong>de</strong>sconegut, i aquesta és la missió <strong>de</strong>ls religiosos. Cal educar<br />

els nens en la fe, com es fa en el meu país.<br />

- Què hauria <strong>de</strong> fer l’Església per apropar-se més a la gent?<br />

- Que no fos en forma piramidal sinó circular. L’Església no és una<br />

jerarquia sinó tothom, tots els fills <strong>de</strong> Déu. Tots som iguals, tots som<br />

poble <strong>de</strong> Déu, amb diferents vocacions i missions.<br />

L’AJUNTAMENT<br />

INFORMA<br />

23

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!