Butlletí núm. 64, desembre 2011 - gener 2012 - Ajuntament de La ...

Mossèn Miquel Guillén Peña,
des de Mèxic a la Pobla
Mossèn Miquel Guillén Peña, de 49 anys, es va criar en el sí d’una
família catòlica i és el petit dels homes de deu germans. Va ser
ordenat sacerdot el 26 de desembre de 1993 a Ciutat de Mèxic.
Forma part de la Congregació dels Missioners Josefins, fundada
pel religiós igualadí Josep M. Vilaseca el 19 de setembre de 1872.
A Mèxic va fer vida pastoral als seminaris i des de final d’octubre
és el nou rector del nostre municipi. A més de la Pobla també
s’encarrega de les parròquies de Tous, Fàtima i Clariana.
- El 29 d’octubre va ser nomenat nou rector de la parròquia
de Santa Maria de la Pobla de Claramunt. Com han estat
aquests primers mesos en el nostre municipi?
- És tot nou, començant per l’idioma. A Mèxic vaig fer un curs de tres
mesos de català amb una professora que m’ha ajudat molt per poder
celebrar la missa en l’idioma del país des dels primers dies. Primer
escrivia els sermons i els llegia, però em vaig adonar que als feligresos
no els arribava el missatge d’una manera directa. Llavors, dins de les
meves possibilitats i a poc a poc, ho faig sense llegir. Continuo anant
a classes de català.
- S’ha sentit ben acollit pels poblatans?
- Molt bé i, penso, que, encara que sigui una mica aviat, ja m’aprecien.
La gent que va més a missa són els catalans. Aquest fet em dóna ànims
per seguir superant-me. Hi ha persones que, encara que no vinguin a
l’església, des del primer dia em saluden pel carrer i alguns s’interessen
per saber si sóc el nou rector.
- Com li ha canviat la vida?
- Ha fet un gir de 180 graus. Un dels canvis més importants ha estat
el clima. A Mèxic no fa tant fred com aquí! La societat també és del tot
diferent. És una altra realitat que, de mica en mica, vaig descobrint. El
primer pas és parlar, pensar i creure com els catalans. Haig de conèixer
les seves arrels perquè si no és així no puc difondre l’Evangeli. Vull
portar Catalunya en la meva persona. Tot i que fa poc temps que sóc
aquí, ja he captat el sentiment català, que ja em va transmetre la
professora que tenia a Mèxic. El que no acabo d’entendre és que, si hi
ha aquest rebuig cap a Espanya, per què Catalunya no s’independitza
i es fa tant rebombori. És un llenguatge de sords.
Venir a Catalunya a evangelitzar
- Com va fer cap a terres catalanes?
- Formo part d’una congregació, anomenada Missioners Josefins, creada
pel Pare Josep M. Vilaseca, d’Igualada. Juntament amb altres germans
hem vingut a establir-nos al lloc on el nostre fundador va néixer per
aprofundir més en els nostres orígens. De moment, hem arribat tres
religiosos. Un prové del Salvador, l’altre de Nicaragua i jo de Mèxic. L’1
de gener ens va donar oficialment la benvinguda el bisbe de Vic.
El Pare Vilaseca va anar cap a Amèrica del Sud a evangelitzar i va crear
la seu de la congregació a Mèxic. Actualment, la nostra orde està
formada per uns 160 integrants i estem implantats en diferents països,
com Estats Units, Guatemala, Costa Rica, El Salvador, Nicaragua,
Veneçuela, Xile, Mèxic o Angola.
Actualment, aquí es pateix una crisi de vocacions molt forta. Fa uns
DESEMBRE 2011
GENER 2012
POBLATANS
MOSSÈN MIQUEL, CONTEMPLANT LA IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA LLET
anys eren els religiosos d’aquí qui anaven cap a altres terres a evangelitzar,
i ara és a la inversa.
- Què diferencia la seva congregació d’altres?
- El carisma. Nosaltres estem molt centrats en la figura de Sant Josep,
la seva forma d’estar amb Maria i junt a Jesús. Aquesta herència ve del
Pare Vilaseca. Tots tenim la mateixa essència, que és fer arribar la paraula
de Déu a tothom, però el camí de la fe és molt ampli.
- Quina raó el va moure a dedicar la seva vida a Déu?
- Escoltar la seva paraula i conèixer-lo, però no només d’oïda sinó
contemplant el rostre de la gent. Les persones diuen molt. Els meus
pares em van educar en la fe, en l’oració, i va donar el seu fruit.
- Actualment, hi ha una crisi de valors i de fe. Com es veu
aquesta situació des del punt de vista d’una persona que ve
d’un altre país i d’una altra cultura?
- És un cop molt fort. Hi ha dies que celebro la missa i només hi ha
quatre persones. És una situació molt depriment en comparació amb
Mèxic.
- Quin missatge li faria arribar a una persona per què s’acostés
a l’Església?
- Hi ha gent que se n’allunya pel testimoni dels capellans, que, a vegades,
no som coherents amb què diem i què fem. Hi ha gent que diuen que
creuen en Déu però no en l’Església. Els diria que coneguin Crist, que
és el gran desconegut, i aquesta és la missió dels religiosos. Cal educar
els nens en la fe, com es fa en el meu país.
- Què hauria de fer l’Església per apropar-se més a la gent?
- Que no fos en forma piramidal sinó circular. L’Església no és una
jerarquia sinó tothom, tots els fills de Déu. Tots som iguals, tots som
poble de Déu, amb diferents vocacions i missions.
L’AJUNTAMENT
INFORMA
23