Butlletí núm. 64, desembre 2011 - gener 2012 - Ajuntament de La ...

de 1553 (una vintena d’anys abans de la redacció del document)
recull trenta focs 2 (uns 150 habitants) 3.
Obres per tenir en condret el castell
En repetides ocasions s’ha afirmat que les obres de reconstrucció
del castell van durar vint anys 4. Hom imagina una fortalesa totalment
refeta el 1484. Tanmateix, hi ha dades objectives per suposar que
força sovint s’hi van dur a terme treballs de reparació i de
redistribució. Disposem del present document on se citen “obres
al Castell de Claramunt” i d’un segon manuscrit de 1599 5 quan hi
ha manlleuta i arrest per al paraire Francesc Duran. En aquesta
ocasió, s’esmenten “lo arrest 6 en les dites tres cambres de la obra
nova de dit castell”.
L’any 1652, quan havien passat gairebé dos segles des de la destrucció
de la fortalesa, se signa concòrdia i pactes entre el Tresorer de la
Conca d’Òdena i els Síndics de la Universitat amb el mestre de cases
Bartomeu Capella per les obres que s’han de fer al castell “(...) promet
posar a punt i bé la teulada de la sala, junt amb la canonada de fer
anar l’aigua a la cisterna; y també la teulada davant el forn y lo sostre
de la presó de les dones; y també la teulada de la sitja (...) alguns
forats de la presó y adobar els golfos” 7
Aquestes fonts escrites posen de manifest que la múltiple funció de la
fortalesa (jurisdiccional, residencial, exactiva, defensiva) devia exigir obres
sovintejades i que tenir-la en condret 8 era una preocupació permanent.
El manuscrit 9
“Continuació del compte aportat per lo Magnífic Jaume Pau
Franquesa 10, procurador general de la Concha de Òdena de
l’Excel·lentíssim Senyor Duc de Cardona i de Sogorb del que sa
Excel·lència desprendrà en la administració de la jurisdicció de dita
Concha de Òdena per obres del castell de Claramunt y qualsevol altres
coses del que es provindra de dita jurisdicció.
A 3 d’agost de 1572 feu pòliça 11 al Magnific Monsenyor Gili Bru tresorer
general del Ducat de Cardona que ha pagat a Jordi Vialant, serrador,
quatre lliures dotze sous 12 del què dic jo per dinou dies que ha treballat
en tallar, serrar y quadrejar fusta per al Castell de Claramunt i per
catorze posts 13 de pi que ha venudes per la obra del castell.
Memorial de tota la fusta que Jordi Vialant serrador ha tallada per la
obra del castell de Claramunt e del que val, a son judici:
- Den Baró de les Figueres tres cabirons 14 que valen a raó de devuyt
diners per cada hu.
1. AHCI, Registres de Batllia de la Conca d’Òdena. API Caixa 65
2. Foc: Família, habitació
3. RIBA GABARRÓ, J i altres, Història de l’Anoia. Vol I. pàg. 258 (1988)
4. RIBA GABARRÓ, J i altres. Història de l’Anoia. Vol I pàg. 263
5. AHCI-Notarial 29. Pàg. 77
6. Presó (en realitat, penyora)
7. Arxiu Parroquial. Manual d’Actes de 1646-1649, foli 74
8. Tenir una cosa neta, ben endreçada
9. Per a la transcripció del text s’ha respectat l’ortografia original
10. Jaume Pau Franquesa (Igualada 1533-1606), batxiller en lleis. Va ser procurador general
del duc de Cardona a la Conca d’ Òdena. El 1592 va ser batlle general de Catalunya.
11. Pòlissa: paper signat, segons fórmula legal, per ordenar un pagament o cobrança.
12. Sou: moneda, vintena part de la lliura, que val dotze diners; la peça de coure
que té aquest valor.
13. Post: planxa de fusta
14. Cabiró: cada una de les peces de fusta que sostenen les llates d'una teulada.
15. RIBA GABARRÓ, J. :Miscellania Aqualatensia VII, 1997
“Esmentat en el capbreu de l'any 1481 i habitat per la família homònima. En el
EL REPORTATGE
- Den Anthoni Sabastià de les Figueres cinc cabirons que valen a
dita raó.
- De’n Barthomeu Planes del Mas den Dacs 15 tres cabirons a dita raó.
- De’n Nicholau Coca de La Pobla sis cabirons a dita raó.
- De’n Miquel Perera, farrer de La Pobla una biga que val un real.
- Den Andreu Puig de La Pobla quatre cabirons a dita raó i una jàssera
de dos sous i mig.
- De’n Jaume Vila Rubio del Mas de Rigat (… ) que valen catorze sous.
- Den Andreu Moray de La Pobla tres bigues que valen sis sous.
- Den Jaume Valls dels Vivenchs dos cabirons a dita raó.
- Den Macià Molner de La Pobla set cabirons a dita raó i un pi per
posts que val dos sous i mig.
- Den Miquel Poc dels Vivenchs tres cabirons a dita raó e dos mes per
posts que valen un real cada hu.
- Den Joan Puigjaner de La Pobla un pi per barrament que val un real.
- De Jaume Gener de Les Figueres denou bigues a raó de dos sous la
biga e dos pins un per jàssera i altra per post que valen cinc sous.
- Den Jaume Parera de Les Figueres tres cabirons a raó de vuit diners.
- Den Solà del Cortey 16 dos pins per barrament (sic) que valen dos reals.
- Den Joan Marcoval de Costeges sis cabirons a dita raho e tres pins
per posts que valen un real.
- Den Seguer de Noya 17 dos roures que valen quatre reals cada hu.
- De dit Parera de les Figueres un roure que val cinc sous.
- De dit en Solà del Cortey 18 altre roure que val quatre reals.
- Den Claramunt de Les Figueres altre roure que val cinc sous.
- Den Poc dels Vivenchs altre roure que val dos reals.
- De’n Jaume Valls dels Vivenchs altre roure que val dos reals ».
RECREACIÓ HISTÒRICA DE LA CONSTRUCCIÓ DEL CASTELL DE CLARAMUNT. IL·LUSTRACIÓ DE
TONI RAJA, EXTRETA DEL LLIBRE “LA GENT DELS CASTELLS”, DE FLOCEL SABATÉ (1999)
capbreu de l'any 1573, del notari Pau Castellar, fou declarat per Bartomeu Planas
i es troba a la partida de les Garrigues, en el camí que va al castell de Claramunt.
En els capbreus dels anys 1629 i 1705 fou declarat per Ramon Valls i les terres les
tenen “en alou i delme del Rector de la Pobla de Claramunt”. Des del segle passat la
masia es coneix per Can Valls.
16. RIBA GABARRÓ J.: Miscellania Aqualatensia VIII, 1997. “En el capbreu de 1573 fou
declarat per Pere Farriol i situat a la dreta de la riera de Carme, al davant de la
confluència amb el riu Anoia. En el segle XVIII surt documentat a nom de Pau Solà.
Al seu costat s'aixecà la casa d'Antoni Solà, teixidor de lli, i el seu ofici consta a la
dovella amb un fus l'any 1772. Es conserven les cases, amb reformes més modernes”.
17. RIBA GABARRÓ, J: Miscellania Aqualatensia VIII,1997. El Mas d’Anoia és documentat
des del segle XIII. No se sap exactament on era ubicat però en el capbreu de Pau
Castellar de 1573 es diu “pel mig hi passa el rec dels molins de les Figueres i mitjançant
el camí que va de La Pobla a Carme, en part afronta amb la riera de Noya”.
18. A l’actual barri de Can Solà.
Nota: El capbreu del notari Pau Castellar no es troba a l’AHCI , tal com s’esmenta
en la bibliografia de la Miscellania Aqualatensia VIII.
13
L’AJUNTAMENT
GENER 2012
INFORMA
DESEMBRE 2011
Marta Bartrolí i Romeu