LLENGUA CATALANA Literatura medieval 01 1 ... - esca, esca, esca

LLENGUA CATALANA
Literatura medieval 01
___________________________________________________________________
1. Completi els enunciats següents [T10/P20-2].
a) En la societat feudal, les activitats econòmiques es redueixen a
l’autosuficients dels senyorius de la noblesa, mentre que el poder polític
es fragmenta.
b) Els tres estaments de la societat feudal eren el clergat, l’aristocràcia i
els serfs, essent aquests darrers vassalls dels altres dos.
c) La poesia trobadoresca es localitzà a Occitània i a Catalunya, entre els
segles XII i XIII, i era escrita en occità.
d) Quins eren els dos gèneres més conreats en la poesia trobadoresca?
Defineixi’ls. I. Cançó: composició de tipus amorós, dedicada a una dama,
a la qual el trobador pomet fidelitat i de la qual espera obtenir
reconeixement; II. Sirventès: composició personal que respon als
interessos del trobador (defensa de la pròpia persona, o atac a enemics),
sempre de caire popangandístic.
e) L’amor cortès implicava una relació secreta entre un trobador i una
dama casada, situada en l’àmbit literari, com a representació de les
relacions feudals, en què el primer apareixia com un vassall de la
segona.
f) Ausiàs March neix a Gandia i viu en la primera meitat del s. XV. Dedicà la
seva joventut a diverses empreses militars d’Alfons V el Magnànim, a
Sardenya, Nàpols i el Nord d’Àfrica, primer, i després fou nomenat pel
rei com a falconer reial, com a reconeixement en les empreses militars.
g) La seva poesia destaca, en relació a la tradició trobadoresca, perquè ja
no utilitza l’occità i el jo poètic adopta un to sincer i realista, personal.
h) Els dos cicles amorosos més destacats són: Llir entre cards i Plena de
Seny.
i) March parteix d’un concepció intel·lectualitzada / idealitzada de l’Amor,
en què propugna una relació que rebutja l’amor carnal/ sexual.
j) Els primers textos escrits en català es situen al s. XI i són de tipus jurídic.
2. Desenvolupi el següent tema: La literatura de Ramon Llull: el cas de la
narració Blanquerna [T10/P20-7].
Ramon Llull no era ni es considerava un escriptor, un literat. És a dir, no volia fer
literatura. L’associació de Ramon Llull és producte d’una visió moderna que en tenim
nosaltres.
Llull volia fer arribar, a tots els àmbits socials, el seu missatge reformador de la
civilització cristiana i, per tant, també als lectors habituals de narrativa, de les
novel·les d’aventures.

Per això va fer una narració, seguint el model de la novel·la de cavalleries, en què el
protagonista, Blanquerna, hi ha de superar uns reptes fins a aconseguir el seu
objectiu reformador de tot el món cristià, des de la seva pròpia família fins arribar a
ser Papa, abdicar i retirar-se a fer d’ermità.
3. Llegeixi aquest text de Fortim de Perpinyà i respongui el següent
qüestionari [T15/P20].
a. Què ha pres el cor del poeta? Qui ho ha provocat? [2,5]
Un desig amorós, un enamorament, provocat per la dama a qui es dirigeix,
quan va tenir el primer contacte visual [1a estrofa].
b. Com demostra el poeta la força de l’amor? [2,5]
Manifesta: I) que tothora se li fa present la dama i que no la pot oblidar (veu
nit i dia el seu cos, l’esguard i l’amable condició) [1a estrofa]; II) i declara
que s’hi mantindrà fidel davant de qualsevol altra dama que pugui conèixer o
que se li ofereixi [2a i 3a estrofa]; III) i també que no se’n pot allunyar [2a
estrofa].
c. Què és la “mercè”? [2,5]
Per “mercè” s’ha d’entendre pietat, misericòrdia, comprensió; en definitiva,
el favor (cap al trobador) [2a estrofa].
d. Com s’expressa la fidelitat el poeta? [2,5]
Declarant que ell es manté fidel a la seva senyora davant de qualsevol altra
dama que pugui conèixer o que se li ofereixi [2a i 3a estrofa] i fins i tot, si la
dama no li proporciona el seu reconeixement.
e. Rep el poeta una resposta de la dama? Per què? [2,5]
No n’ha rebut, perquè el trobador admet que Amor encara no ha conquerit la
dama (en parla en futur) [3a estrofa] i que ell encara no li ha fet saber els
seus sentiments [3a estrofa].
f. Malgrat això, què manifesta ell? [2,5]
Que fins i tot ell esperarà l’acció d’Amor, callant i patint, sense pertorbar la
dama [3a estrofa].
g. Per què creu que el trobador adopta aquesta actitud? [2,5]
Per què la poesia trobadoresca, com a representació de l’ordre feudal
jeràrquic entre el serf i els senyor feudal, el trobador es subordina a la
voluntat de la dama.
h. Quina és la temença del trobador? En qui té esperança? [2,5]
Que si manifestés explícitament la seva fidelitat a la mateixa dama, aquesta
el rebutjaria i se n’allunyaria. Només li queda que la Pietat li faci saber el seu
amor.

4. Llegeixi aquest text (text 2) i respongui el següent qüestionari [T10/P20-
5x4].
a. A qui s’adreça la veu poètica en la primera estrofa? Quines
característiques té aquest destinatari i quina relació manté amb la veu
poètica?
Al seu “cor malastruc”, és a dir, a aquella part d’ell mateix que allotja els
sentiments i que qualifica sense sort. Aquest cor sent fàstic de viure,
cansament, perquè la vida no el satisfà, està trist i no té motius per a l’alegria,
a causa de la malaurança en l’amor (versos 2 i 3). Vol fer evident un
distanciament entre la raó i els sentiments, i hi estableix un diàleg.
b. Quina solució proposa la veu poètica al conflicte que viu el destinatari?
Morir, acceptar la mot com a realitat falaguera, desitjable, a la qual el cor s’hi
ha dirigir sense perdre temps, ja que el que li queda de vida només significarà
patiment; la pau i la tranquil·litat només les obtindrà amb el descans etern.
Allargar la vida és allargar el patiment; escurçar-la, apropar-se a la mort,
significa aconseguir abans el descans. La mort apareix com el desenllaç més
raonable a aquest estat espiritual desesperançat, fosc. I el jo poètic es dirigeix
al cor de l’amant perquè es prepari per a aquesta solució.
c. Quin personatge apareix en la segona estrofa? Quin recurs usa el poeta
per fer-lo aparèixer?
La Mort. Usa la personificació.
d. Quina actitud adopta aquest personatge? Per què? Què és la “casa
estrangera”?
La mort apareix satisfeta pel fet de ser desitjada, per la possibilitat d’aconseguir una
ànima més. És presenta com a desitjable (melodiosa, delit), com un gran favor a qui
l’acull (a qui mor), en contrast amb el sentit comú que diu tot el contrari. En canvi,
la vida és qualificada com una realitat estranya al poeta, és la casa estrangera.
e. Qui és contraposa a aquest personatge en l’estrofa tercera? Analitzi el
seu comportament.
La vida, en un al·legoria oposada a la segona estrofa. Apareix la vida amb els ulls
plorosos i cara de terror, amb una veu dolorosa i horrible (com correspondria a la
mort per als homes); és a dir, essent l’antítesi de l’aspecte de la mort i contraposada
al desig de viure dels humans, amb un aspecte desagradable i manifestant dolor i
patiment. També es diu que la presència de la mort la desespera, ja que s’estira els
cabells i udola, manifestació pròpia del dolor provocat per la pèrdua d’un ésser
estimat.
f. La caracterització d’aquests dos personatges construeix una figura
retòrica. Quina és? Raoni la resposta.
Una antítesi. Les característiques d’una corresponen a les del seu contrari i a
l’inrevés. La mort apareix com una realitat agradable i plaent, i en canvi, la vida és
personificada com un símbol de la tristesa, el terror, el patiment i la desesperació,
com si fos la mateixa mort.

5. Llegeixi aquest text (text 3) i respongui el següent qüestionari
[T10/P15].
a. Per què el Soldà no podia entrar en batalla directa amb les tropes de
Tirant? Què fa per poder fer-ho? Ho aconsegueix? Per què?
Perquè ell mateix havia destruït el pont que li hauria haver permès passar a
l’altre riba del riu. En construeix un de nou. No, perquè Tirant cada cop passa
a l’altra banda del riu pel pont del senyor de Malveí, amic seu i aliat. Això
succeeix durant tres dies.
b. Quina és la imaginativa reacció de Tirant? Quin enginy munta Tirant?
Tirant es deixa perseguir per una part de l’exèrcit turc, que s’ha dividit en
dos per tal de no deixar-lo passar a l’altre riba del riu. Quan el Gran Soldà té
la seva força militar dividida en dos, el cavaller cristià, flota un vaixell
preparat per ser incendiat i amagat al pont de pedra. A la nit, uns enviats
seus deixen que el corrent dugui aquesta embarcació fins a prop del pont de
fusta, controlat pels turcs i l’incendien quan s’hi apropa. Aquest pont, en ser
de fusta, crema i és destruït per l’embarcació en flames. Les tropes dels turcs
queden definitivament dividides.
c. Què és allò que tant desitjava Tirant que fessin les tropes de Soldà?
Immobilitzar els dos exèrcits turcs a cada riba del riu, impedint la seva
reunificació i fent-los perdre força, segons el precepte “divide et impera”.
d. Com Tirant acaba vencent els turcs?
Els convenç que, dividits a banda i banda del riu, no podran guanyar l’exèrcit
bizantí i es rendeixen, tot enviant un ambaixador.
e. Quins elements d’aquest episodi militar són propis de la novel·la
cavalleresca?
L’acció se situa en un escenari realista, més i tot, real, el setge del Turc
contra Constantinoble, en una època moderna, concretament, a la ciutat
d’Andrianòpolis. Els protagonistes tenen unes facultats humanes d’acord amb
la societat i la cultura del moment. I actuen de manera absolutament
versemblant, sense cap element meravellós i fantasiós. La victòria de Tirant
és producte de la seva capacitat, no de cap poder sobrenatural, d’una
estratègia militar real.