LA LÍRICA TROBADORESCA - Blog de lingüística

Col·legi San Antonio de Padua. Departament de Lingüística. Valencià/ Castellà
Franciscans 1 a avaluació. 1r batxillerat. Curs:2012-13
LA LÍRICA TROBADORESCA
1. Datació i definició
2. Llengua
3. Trobador, joglar i poeta
4. Cançoners. Vides e razos
5. Amor cortès o fin'ammors
6. Personatges
7. Gèneres
8. Mètrica i elements formals
9. Estil
10. Trobadors i trobairitz
ACTIVITATS
1. Realitzar un text acadèmic que explique els apartats presentats.
2. Llegir poemes de Les veus del temps i contestar a les qüestions que es plantegen sobre ells.
3. Nocions de mètrica i figures retòriques.
4. Busca a Les veus del temps el poema de Guillem de Berguedà “Oroneta el teu cant em fa
enfurir”, una divertida tençó del trobador amb una oreneta, que, com veuràs, és la missatgera
d'una dama que a través de l'ocell es mostra molt atrevida. Llig el poema i a continuació
contesta a les preguntes:
a. Per què aquest poema pertany al gènere de la tençó. Justifiqueu-ho. Quina particularitat
té?
b. Quina és la mètrica dels versos?
c. Què espera el cavaller que li done l’oreneta?
d. Qui us sembla que ha enviat l’oreneta per parlar amb el cavaller/ trobador?
e. Què li comunica de part de la dama? Per què et sembla que li ho demana?
5. Relaciona els fragments següents amb el gènere corresponent
Marquès, qui de vós es fia,
ni té amor ni companyia;
li cal guardar-se de vós allí on vagi:
que hi vingui de clar dia,
però de nit de cap manera.
¡Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
sou farcit i ple d’engany!
BERGUEDÀ de, Guillem
Bon companyó, cante més enllà del portell
No dormiu més, que ja sento l’ocell
que cerca el dia volant pel boscatge.
¡Ai, si el gelós us venia a fer ultratge!
¡I adés serà l’alba!
BORNELL de, Girault
Entre Lleida i Bellvís
Prop d’un riu, entre dos jardins
Estaven una pastoreta
I un pastor, vestit de terlis,
Que jeien entre flors de lis,
Besant-se damunt l’herbeta.
GIRONA de, Cerverí

Dama, amb vós la Jovença hem sebollit,
I tot el Goig perdut i soterrat.
Tothom amb vós se sentia salvat,
que salut donàveu i delit.
PEGHILLAN de, Aimeric
Jo conec els qui han servit
en secret i arterament
més d'un consell malvolent
per tal que es facen cabal
les dames, quan diuen mal
del cantar dels trobadors,
de l'Amor bons valedors.
MIRAVAL de, Ramon
Ai las, ¿per què ulls tindré
si no veig què és el meu bé?
Ara que l'estiu s'agença
amb fulles i flors d'olor,
puix midons té complaença
del meu cant festejador
si és un cant sense solença,
cantaré, bé que d'amor
sóc mort, car l'ame sense fallença
i poc tinc el seu favor.
SORDEL
6. Llig a Les veus del temps la composició de Bernat de Ventadorn “No es meravella si el meu
cant”, i a continuació realitza les activitats que es plantegen:
a. Enumera les estrofes del poema i ordena les frases següents otorgant a cada frase el número
d’estrofa corresponent.
___El trobador demana a la dama que l'accepte al seu servei sense esperar res a canvi.
___Donaria les seues riqueses al traïdor si amb això aconsegueix l'amor de la dama.
___Aspira al favor de la dona i se sent pres com en una presó perquè el seu amor no és
correspost.
___Davant l'estimada el poeta perd tota la seua fortalesa però continua enamorat encara
que ella no l'escolta.
___El poeta es defineix com el millor trobador i afirma que l'amor és l'únic important.
___Els seus versos arribaran a l'amada encara que es trobi lluny.
___Aquest amor el fa sofrir però alhora és agradable i dolç per a ell.
___Lamenta que hi haja persones que no sentin amor i ell mateix desitja morir quan deixi
d'estimar.
b. Explica l'amor cortès o fin'amors a partir d'aquest poema. Recorda el vocabulari que
reflecteix aquest tipus d’amor, dels personatges típics, de les expressions més paradigmàtiques
que apareixen, etc
c. Analitza'n la mètrica i els elements formals. Tipus d'estrofes, número de síl·labes, rima,
tornada, senyal etc.
7. Llegeix la vida de Jaufré de Rudel, un trobador de mitjan segle XII que va esdevenir molt
popular arran dels fets que es conten ací:

«Jaufré Rudel de Blaia fou un home molt gentil, príncep de Blaia. I s’enamorà de la
comtessa de Trípoli, sense veure-la, per tot el bé que en sentí dir als pelegrins vinguts
d’Antioquia. I va fer sobre ella moltes cançons, amb belles melodies i paraules simples. I
per voluntat de veure-la, va fer-se croat, i va embarcar i una malaltia el prengué en la nau,
i el portaren a Trípoli, a un hostal, com mort. I ho van fer saber a la comtessa i ella anà
cap al seu costat, al seu llit, i el prengué entre els seus braços. I ell va saber que era la
comtessa i va recuperar l’oïda i la respiració, i va lloar Déu perquè li havia conservat la
vida fins a haver-la vista; i així morí entre els seus braços. I ella el féu enterrar amb gran
honor a la casa del Temple; i després, aquell mateix dia, es va fer monja, pel dolor que
tingué per la mort d’ell.»
¿Creus que pot existir en la nostra societat actual aquesta mena d'amors? Si contestes
que sí, posa'n un exemple. Si creus que no, argumenta-ho.
8. Ara has de cercar la vida de dos trobadors catalans i contrastar-les amb aquesta que acabes de
llegir. Els dos trobadors són:
● GUILLEM DE BERGUEDÀ. Cerdanya (1138-1192)
● GUILLEM DE CABESTANY. Rosselló, segle XIII
FONTS
Recorda que per a elaborar el tema i realitzar les activitats has de consultar el llibre de text de 1r de
batxillerat, Les veus del temps, i la següent pàgina d’interés.
http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/trobadors.htm