Poesia escènica I

mans privilegiades, els motlles de les quals figuren
en nombrosos museus. Mal llamp! Quina gran
transcendència que els llamps i els trons haurien de
tenir en la història de l’home!… Que fàcil sembla
tot! Guerrers, dragons, la reproducció exacta de la
figura humana. Vaig a construir una gran diversió
per als infants. (Mig aixecada, comença a muntar
un teatre de putxinel·lis.) L’orquestra, que interpreti,
com pugui, els sorolls del carrer.
MuniCiPal, arrossegant-se per la dreta, de gran gala,
amb casc emplomallat. Tot posant a la Dona una
barbassa blanca que ha tret de sota la capa: Té:
projecta l’hora damunt la paret.
Dona: Aah! (S’aixeca, corre xisclant cap a l’esquerra
i desapareix d’un salt.)
MuniCiPal: Resulta invisible la imatge reflectida al
mirall, quan l’esquelet mateix no està il·luminat.
(Desapareix per l’escotilló i es tanca la cortina.)
- 84 -
Octubre de 1947