Poesia escènica I

1945 i 1968, quan encara li quedaven trenta anys de
vida creativa. Tanmateix, a partir d’aquesta data només
escriví teatre d’una manera molt circumstancial (peces
en col·laboració amb Josep M. Mestres Quadreny o
per a amics com ara Totó, Hausson, Núria Candela,
etc.). L’any 1971, Jordi Coca li preguntava: «La teva
producció, és un cercle tancat? Per exemple, el teatre;
ara gairebé ja no escrius teatre…», i Brossa contestava:
«Arribes a un moment que anar acumulant obres, quan
ja tens una idea exacta del que vols fer, resulta mancat
de sentit. […] Quant als límits, el símbol de la vida no
és pas un cercle sinó una espiral» 2 .
Els estudiosos de l’obra teatral de Brossa l’han
dividida en dos grups, l’anomenat «teatre literari», o
de text, i el «teatre d’acció». Segons Eduard Planas 3 ,
el primer està format per unes vuitanta-cinc peces
llargues, redactades entre 1944 i 1965, que giren al
voltant del diàleg; el segon, integrat per dues-centes
trenta-sis peces curtes, se centra en l’acció i el diàleg
hi apareix rarament. Dins d’aquest darrer grup, Brossa
aprofundí en subgèneres com ara els ballets, les accions
espectacle, els monòlegs de transformació o fregolisme,
els strip-teases i les accions musicals.
Jordi Coca constata que la recepció de l’obra teatral
de Brossa ha estat molt desigual i ha sofert diversos tipus
d’incomprensions segons les èpoques. Justament quan
el poeta comença a ésser més conegut –arran de l’èxit
de Quiriquibú l’any 1976, gràcies al col·lectiu que des-
2 J. Coca, Joan Brossa o el pedestal són les sabates. Barcelona, Editorial Pòrtic,
1971, p. 149.
3 E. Planas, La poesia escènica de Joan Brossa. Barcelona, Associació
d’Investigació i Experimentació Teatral, 2002.
- 8 -