Poesia escènica I

HoMe , tot agafant-los amicalment pel braç i anant-
se’n per la dreta: Un fanal d’oli proveït d’una xemeneia
per a la sortida del fum, un xassís allargat com
a suport d’un seguit d’imatges pintades damunt
plaques de vidre, i un tub amb lents apropiades
constitueixen la llanterna màgica.
L’Home 1 duu lligada al turmell dret una cinta
llarga que travessa l’escena i es perd darrera
els bastidors de l’esquerra. En haver sortit, la
cinta continua passant durant uns minuts.
Finalment un guant lligat al capdavall de la
cinta resta al mig de l’escena. Entra la CriaDa
per la dreta. Escombra l’escena i se’n torna.
Arriben per l’esquerra l’Home i la Dona. Ella
duu un sol guant posat.
HoMe: Ja és gairebé de nit a tota la casa. A les fus tes.
Als mobles. A les portes.
Dona: Quina papallona tan bonica se t’ha posat a
l’esquena!
HoMe: Que potser et mous amb un manubri? Hi ha
un canvi d’escena a la vista.
Dona: Atenció, senyores i senyors!
TELÓ
- 79 -
13-X-47