Poesia escènica I

HoMe 3: De peus delicats, ja no n’existeixen.
CaMbrera, per la dreta: Hi ha un senyor amb un
barret de tres puntes sota el braç.
HoMe 3, agafa pel braç la Dona, que fa acció de sortir:
No et deixaré marxar sense fer-me cap promesa.
Dona, desfent-se’n: Les barques dels pescadors són
plenes de gent. A reveure! (Surt per la dreta.)
HoMe 3: Bah! Tant se me’n dóna. Vaig a robar una
arpa. (Surt per l’esquerra.)
Dona, reapareix: El jersei vermell. (Agafa l’abric de
la cadira i se’n torna.)
CaMbrera, dóna una mirada al seu voltant: No hi
són. Ara faré festa. Tancaré per fora amb rajoles i
enrunalls. Visca! El fill del rei busca muller. (Surt per
l’esquerra tot traient-se la còfia.)
Dona, després d’una pausa entra per l’esquerra,
fons, i resta immòbil, de perfil, al mig de l’escena.
HoMe 3, per la dreta, seguit de la Vella, que roman
prop de bastidors tot vigilant cap a fora l’escena;
s’acosta a la Dona per darrera i la sorprèn, amable:
Que potser se us ha extraviat un pètal?
Dona, tombant-se-li de cara: Si fa no fa, sí senyor.
- 60 -