Poesia escènica I

pretensió i li dóna cita. Amèlia fa confidència del seu
èxit a una amiga, que no és altra que la muller del
capità, la qual, alarmada —ja que ignora l’estratagema—,
irromp a casa seva al moment que Amèlia
s’acaba de presentar. El capità vol excusar-se i diu
que menteix, però Amèlia se li apropa tremolosa
i, després d’anomenar-lo pel nom, cau morta als
seus peus. (Se’n torna. Pausa. Se sent un timbre
repetides vegades.)
un senyor: ¿Posen ungles metàl·liques damunt els
dits enguantats?
l’alTre, a la mare: El timbre elèctric ha sonat dues
vegades en un interval.
Mare, s’aixeca a poc a poc: Potser és la meva filla
que s’aixeca. Li vaig a donar el bon dia. (Se’n va per
l’esquerra.)
un senyor, tranquil: Les xifres són agrupades de mil
maneres diferents. (L’altre senyor llança glopades de
fum.) Vaig comprar, per tres-centes seixanta pessetes,
una obligació que dóna trenta pessetes d’interès
anual. Després de cinc anys, ha estat reembossada
en set-centes pessetes.
l’alTre: Digueu: a quant vàreu col·locar els diners?
T E L Ó
- 49 -
Març de 1947