You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
HoMe: Si toques amb les mans el cel, volaràs.<br />
aMèlia: La terra, en el cel de Mart, es presenta com<br />
una dèbil estrella.<br />
Vell, aixecant triomfalment un rellotge amb cadena:<br />
No podem riure i bufar alhora. L’havia deixat dins<br />
un ram de flors. (Se’n va per l´esquerra.)<br />
aMèlia: Estrenaré unes faldilles; (mirant-se mans i<br />
braços) ho sentiu, formigues? (La mirada fixa.) Una<br />
densa faixa acompanya les columnes. A la meva<br />
esquena s’aixequen els penyals. (L’Home avança a poc<br />
a poc cap a la porta de la dreta i l’obre bruscament.<br />
La Cambrera escoltava.)<br />
CaMbrera, confosa: He tret la clau del pany i …<br />
HoMe: És curiós com necessites unes altres orelles.<br />
aMèlia: Estan tancades les portes de la casa? (Se’n<br />
va per la dreta.)<br />
HoMe, parlant amb ell mateix: ¿És la meva pròpia<br />
imatge la que veig en el mirall? (Se’n va per la dreta.)<br />
CaMbrera: La flor és preciosa. (Cull una flor, s’apropa<br />
à la bateria i es dirigeix al públic.) Amèlia s’enamora<br />
d’un capità d’aviació que, desgraciadament per<br />
a ella, guarda fidelitat a la seva muller. Per posar<br />
en ridícul Amèlia, el capità fingeix cedir a la seva<br />
- 48 -
Change language