Poesia escènica I

ufó, per l’esquerra. És jove: Ah, tupins, gibrelles
i plats! Ningú no espera posar la mà al foc sense
cremar-se. Mireu els nusos dels meus cabells. Qui no
té els seus amors? Aquestes pedres d’aquí al voltant
deuen estar saturades d’electricitat. (Anant-se’n
per la dreta.) Me’n vaig a buscar un ànec perdut
damunt els fanals.
PaGès, pausa. Reapareix: Violeta de grans fulles! No
m’ho explico pas. Però, com pot ser, si ella em va dir
que és a mi que estimava? M’esperaré i escol taré
amb els ulls. (Es retira de puntetes en una ban da.
Sona una caixa de música. Per l’esquerra ve un Criat,
deixa un vetllador amb tot de caps iguals que els dels
personatges de l’obra i se’n torna. El Pagès s’apropa
al vetllador, es treu el seu cap i s’emprova tots els
altres. De sobte reapareixen la noia i el bufó. El Pagès
es retira precipitadament darrera un arbre amb el
cap de la noia posat, que és el que s’emprovava en
aquest moment.)
bufó: Quan t’aixeco el vestit, per una escletxa passes
a l’armari. (Intenta d’abraçar-la.) Vine, vine!
noia, defugint-lo: Jo… voldria parlar de l’home i
dels ulls de l’home.
bufó: Me n’encarrego jo.
noia: Quin remolí de fum negre!
- 41 -