Poesia escènica I

GnoM: Jo ja tinc resolt aquest problema de la felicitat.
Gos: El fruit que rebo és el dels meus esforços.
GnoM: Em sembla que es gira vent.
Gos: Ah, sí? Doncs així viatjaré embolicat amb els
seus remolins. (S’enlaira i desapareix pels dalts. El
gnom se’n va per la seva banda.)
una Veu: M’anava a perdre pel bosc.
una alTra: Ja no n’hi ha, de grans festes.
una Veu: Desarrela els rosers. Els pans no es tornen
roses.
una alTra: A la fusta ardent, comença de llançar-hi
la sabata plena de monedes.
una Veu: M’he oblidat de tot; un ventilador acompanya
la conversa.
una alTra: El sol és un cercle perfecte, amb ulls, nas
i boca, voltat de raigs.
una Veu: Observa la meva esquena mentre vola un
ocell.
una alTra: Tot el que tiris a l’aigua, un cocodril ho
agafarà amb les dents.
- 38 -