Poesia escènica I

ACTE ÚNIC
Al fons, l’arbre, immòbil. A primer terme, en
una banda, el gos; a l’altra, cap per avall, al
sostre, el gnom.
Gos: Anem a prendre un bany.
GnoM: Ah, quants presagis de casament no són
buscats a les flors? Em sembla que suprimiré amb
les ungles el naixement de les fulles.
Gos: Si per cas, us faré unes bones sabatilles amb la
goma de la bossa. No podeu pas pujar descalç per
aquelles pedres.
GnoM: És clar que no.
Gos: Tot seguit us caurien les llàgrimes.
GnoM: No m’hi avinc ni de lluny.
Gos: Us ofereixen ombres millors que les dels arbres?
- 37 -