Poesia escènica I

ACTE ÚNIC
Al fons taula amb un servei de begudes.
Al mig l’Home i la Dona asseguts davant
una tauleta amb tovalles. Ella a l’esquerra.
Ambdós vestits impecablement, però amb
senzillesa.
Dona: Tapant muralles, passar per damunt la claror.
un HoMe, la cara ensabonada. Només atansa el
cap per la dreta. Al públic: Afaiteu-vos amb fulles
Gillette. (Desapareix.)
HoMe: I jo gaudint de privilegis estendré la xarxa.
Dona: Això és fals. (Li assenyala els peus, movent el
cap.) El llaç de les sabates…
L’Home se’n va per la dreta, confús, tot cordant-se
les sabates.
- 31 -