Poesia escènica I

Poesia escènica I Poesia escènica I

22.04.2013 Views

nocturna pròpia dels quadres dels pintors del grup Dau al set 4 . Algunes obres gairebé tindrien una transposició en quadres concrets, com ara Suite Deliri. La mà (1948) de Joan Ponç 5 o un nocturn de 1949 d’aquest mateix pintor, en què apareixen personatges arrossegant-se per terra, tal i com les acotacions indiquen que han de fer els actors d’El llop és símbol de crueltat… És el món de les ombres, constantment present a Fi de nocturn, reelaboració de Farsa entenent que l’espectador ha de transportar-se al centre mateix de l’escena de 1947. En un moment determinat de la peça el «Xicot» diu al públic: «Ara, sabeu?, a la tranquil·la escena anterior succeirà un quadre de desolació i de ruïna. Tan cert que no el voldria merèixer, em pesa terriblement haver-ho de dir». El desplegament de tons foscos salpebrats de pintura poètica d’aquesta peça pot resumir molt bé les propostes brossianes contingudes en el llibre que teniu a les mans: unes imatges que plantegen un teatre fet de visions impossibles, de moviments i d’un llenguatge poètic que porta les paraules cap a una altra realitat màgica: HoMe 1: Quan serà pintada una escena de fons sense fi? Dona: No cal dir-ho. Jo també voldria imitar la rotació de l’horitzó tal com es veu de la finestra estant d’un tren en marxa. 4 És cosa sabuda que després cadascú seguí una trajectòria diferent i s’allunyaren força d’aquella estètica, fora del cas de Joan Ponç. 5 Vegeu les p. 90-91 de J. Brossa, Carrer de Joan Ponç. Barcelona, Edicions Poncianes, 2010. - 18 -

HoMe 1: ¿Què hi fa que els llençols s’esquincin pel pes d’un gerro? - 19 - Glòria Bordons Barcelona, febrer de 2012

HoMe 1: ¿Què hi fa que els llençols s’esquincin<br />

pel pes d’un gerro?<br />

- 19 -<br />

Glòria Bordons<br />

Barcelona, febrer de 2012

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!