Poesia escènica I

Sota el firmament, tenebra avança el sol i s’escolen
els fruits.
Sota el firmament hi ha abruptes llunes ben fàcils
de veure.
Sota el firmament, blanor de parents instruments.
Sota el firmament, carbó, sofre i relluna.
Sota el firmament, torna a judici la verdor de l’herba.
Sota el firmament, prement atuells ha estat feta la
terra.
Sota el firmament, cordes pels camins i força de
fla mes entre les amples branques.
Sota el firmament, turons a les ventades.
Sota el firmament, corrals a les ovelles.
Sota el firmament, verdesca d’ombreig als pavellons.
Sota el firmament, flames per terra colpeixen les
aigües.
Sota el firmament hi ha, de foscor, també un resum
i llamps dintre les fites.
Sota el firmament, si em giro en el caminar, veig
que les plantes prenen forma d’au. I veig com s’insolenta
el mar apilotant destrosses al basament de
les columnes.
Sota el firmament, quan camino endavant, les
plan tes espurnegen, i brilla una sola cara d’àguila,
i l’hu racà adhereix orient als pastors.
Sota el firmament, garrafes plenes de cabellera
arriben al mig d’un pou molt gran.
Sota el firmament, filats de xarxes damunt els caps.
Sota el firmament, poc fum i aiguat pacient.
- 166 -