Poesia escènica I

esplaiós, que sigui el cop de l’enemic un repte de
circs i fàbriques contra totes les malvestats.
El Celebrant besa l’ara i, tombat de cara al
públic, el saluda amb aquests mots:
Lloat sigui el sol.
I el públic respon per mitjà del ministre:
Lloat sigui el dia.
El Celebrant torna al llibre i tot elevant les
mans diu:
Lloat sigui.
I tenint les mans enlaire esteses recita:
Els plors s’estenen fins al riu, en feréstega mesura.
Objectes d’or són els llamps damunt una colla de
poders. Presteu orella a la dura via de les arrels.
Percudeixi als vostres peus la plata de les ales. Designaré
al meu coneixement arbres altíssims. Refusaré
la furor i mudaré de mans. A les fondàries que
m’encerclen llenço la meva sabata, decebut i amb
angúnia. Caigui pels segles en llocs plens de bous
i de colat argent.
El poble respon per boca del ministre:
Tiraré grapats de cendra a la casa que sigui.
- 161 -