Poesia escènica I

CelebranT: I que l’altura empari la roca al voltant de
la columna celest.
MinisTre: Escriu una carta als altres coloms.
CelebranT: M’arrenco la cua i no vull tambor.
MinisTre: Reuniu rengles de roques per entre el bosc.
CelebranT: I pans, i eines!
MinisTre: Les hores toquin la vida.
CelebranT: Una hora toqui.
MinisTre: Tot està fet, entre cel i terra.
El Celebrant, estant profundament inclinat,
diu:
Bous com turons amago dins els plecs, i escultures
en foscos termes. Redreço el cap. Desert miratge
atorgui fortitud, mestressa de naixences. Damunt
el meu gep, flames són llamps. Hi ha draps dolents
en un forat tingut per font. Així, és fill de perill
confondre amb les riqueses d’antics testimoniatges
i guerxes canals als quals manca la força de voler
sentir caure la pedra de segle en segle.
El ministre respon al Celebrant:
No feu sortir canyars al davant meu, ni boles de
l’abisme, ni peces d’argent que arribin fins als nú-
- 156 -