Poesia escènica I

des en la mateixa revista (El crim, Nocturns encontres,
Esquerdes, parracs, enderrocs esberlant la figura o La
mare màscara) i d’altres foren representades tenint
com a actors alguns dels membres del grup: és el cas
d’Ahmosis I, Amenofis IV, Tutenkhamon, que, a més,
comptà amb Joan Prats com a únic espectador. D’altra
banda, es tracta de les primeres obres representades de
Brossa. L’any 1951, tant Josep Centelles com Mercedes
de l’Aldea dirigiren algunes d’aquestes peces a l’estudi
de Santi Surós, al Teatro Olimpo de Barcelona, al domicili
del doctor Joan Obiols també a Barcelona, a la casa de
Jacint Morera a Matadepera, a les Galeries Laietanes
de Barcelona i al Teatre del Cercle de Mataró. Tot això
provocà que en aquell temps Brossa fos tingut com un
autor essencialment teatral. Com ha escrit Enric Granell:
«Es el teatro de Joan Brossa en mucha mayor medida
que su poesía el origen del mundo de Dau al Set». 2
Aquesta marcada teatralitat també es reflecteix en
els poemaris brossians dels mateixos anys. Per exemple,
l’esperit d’auca dels Romancets del Dragolí de 1948 es
relaciona a la perfecció amb les peces de titelles del
mateix període; alguns textos de Proses de Carnaval
(1949) o, especialment, Carnaval escampat o la invasió
desfeta, de 1950, són fàcilment representables 3 ; i el
llenguatge fotogràfic d’Em va fer Joan Brossa de 1950
apareix sempre emmarcat en autèntiques acotacions
escèniques. També cal dir que l’any 1948 Brossa escriví
2 Enric Granell, «Dau al Set, una conjunción de volcanes desconocidos», dins
del catàleg Dau al Set en el setenta aniversario del primer número de la
revista. Madrid, Ibercaja, 2008, p. 71-79.
3 Com ho demostrà Carles Santos en l’espectacle Brossalobrossotdebrossat
al Teatre Lliure l’any 2008.
- 15 -