Poesia escènica I

La nova forma de teatralitat, la vaig portar fins
als límits; era el que podríem dir-ne un gènere
de teatre-teatre; maldava per buscar una
quarta dimensió als poemes. Després vaig anar
descobrint les possibilitats del «tema», per a
la qual cosa necessitava el testimoni de la «fotografia»,
encara que concebuda amb molta
llibertat en el plantejament. Sobre l’esquema
d’uns fets planava la força d’un diàleg com
a vehicle de poesia. Les obres, les concebia
representades amb gran senzillesa; el xoc s’ha
de produir en obrir la boca els personatges.
Enraonar a partir del silenci 6 .
Igualment, des de l’altra cara de la moneda, Brossa
treballarà la poesia literària com una posada en escena,
en què el lector serà l’intèrpret 7 i el full en blanc,
l’escenari. Els mots, com al poema «Entreacte» 8 seran
els personatges d’una acció desenvolupada en el paper.
De la mateixa manera, en la seva obra visual, sempre
hi descobrim una «teatralitat latent». En Brossa no
hi ha fronteres i uns fils invisibles lliguen els diferents
gèneres o registres.
La nova sortida al carrer de la poesia escènica
brossiana alternarà les obres de text de les diferents
èpoques amb els volums temàtics (el món del circ i de la
6 «A partir del silenci», presentació de l’estrena de La pregunta perduda o el
corral del lleó, 1985, reproduït a J. Brossa, Anafil. Barcelona, Edicions 62
(Col. L’Alzina, 16), 1987, p.197.
7 Així ho indica al poema «Preludi» d’El saltamartí, escrit el 1963. Barcelona,
Editorial Proa, 1986, p. 11 .
8 Dins del poemari Els ulls i les orelles del poeta, escrit el 1961, dins de J.
Brossa, Poemes de seny i cabell. Esplugues de Llobregat: Ed. Ariel (col. Cinc
d’Oros, 7), 1977, p. 553.
- 10 -