Peus Negres 12 - Colla de Castellers d'Esplugues

Peus Negres
www.cargolins.org
El millor any
d'Esplugues
Primer Tres de Set
Aixecat per Sota
COLLA DE CASTELLERS D’ESPLUGUES TEMPORADA 2010 NÚMERO 15

Index
Editorial .......................................... 2
Article presidencial ............................. 3
Cap de Colla ..................................... 4
Cap de Troncs ................................... 6
Equip de Pinya .................................. 8
Canalla ............................................ 9
Grallers ............................................ 10
Chronica dels Feyts ............................. 11
Xifres de la Temporada ....................... 26
Clixé d’activitats ................................ 28
Santa Magdalena ................................. 34
Un bocinet d'història ........................... 36
Foto dels polítics ................................ 37
Entrevista a J.M. Cortès (CJXV) ........... 39
Resum de la temporada ........................ 42
Patrimoni d'un poble .......................... 49
Entrevista a Pep Ribes ......................... 50
Activitats de la canalla ......................... 54
Mitjans i castells ................................ 58
Comiat d'en Ferru .............................. 60
Sensations (Mar) ................................ 62
Novatus ........................................... 63
Tomak’t .......................................... 65
Mots Encreuats .................................. 66
PEUS NEGRES
Revista dels Castellers d'Esplugues
Número 15 Temporada 2010 III època
Redacció Josep Santacreu, Pau Albornà, Sergi Pont, Jonàs Bassó,
Paco Duran
Correcció lingüística Josep Santacreu
Col·laboracions Equips tècnics i directiu, grallers, Emili Moià,
Vella d'Esplugues, Andrés Pardo i Adrià Pallarès, Andro, Mar
Gual, Mar Bono, Lluís Muñoz, Ferru, Tomak't
Portada Primer 3de7 aixecat per sota. Foto Eloi
Imprimeix Anagràfic
Edita Colla de Castellers d’Esplugues
Josep Argemí 52 08950 Esplugues de Llobregat
650-94-61-59
http://www.cargolins.org
cargolins@cargolins.org
La Colla no es fa responsable de les opinions dels seus
col·laboradors
amb la col·laboració de:
Editorial
Diu el President en la pàgina següent que en relació al
nivell tècnic de la Colla, la dinàmica social està una mica
per sota. Hem volgut, però, que Peus Negres hi estigués
a l'alçada, si més no; així i tot, hem de donar la raó al
nostre President: la crònica social que aquí anomenàvem
Clixé d'activitats ha quedat molt curta, malgrat que aquest
any hem tingut potser el local molts més dies oberts,
des dels jocs de La Vella d'Esplugues i els seus tiberis, a
l'omnipresent futbol i, sobretot, a l'anomenada Quarta
Ronda, instaurada per la Tècnica sortint i que ens ha
permès de comentar la jugada veient els vídeos tot menjant
els pollastres del Cardona.
Per a aquest número de Peus Negres hem decidit anar
més enllà de la Colla i veure què pensa de nosaltres el
món casteller. Per això, a les properes pàgines trobareu
dues entrevistes a persones de gran importància dins el
panorama casteller: en Pep Ribes, potser el periodista
casteller més important del moment, i en Josep Maria
Cortès, president de la Colla Joves Xiquets de Valls. Tots
dos diuen coses molt interessants, tant de la nostra Colla
com de les altres d'arreu del país i del context que ens
envolta: això del Patrimoni, els mitjans de comunicació, la
Coordinadora o fins i tot la foto dels polítics. Pel que fa,
però, al que dèiem abans, és a dir, a la dinàmica interna de
la Colla, per a Pep Ribes una de les claus de l'hegemonia
dels Castellers de Vilafranca és que «tenen una vida social
com cap altra colla». Des d'aquesta revista sospitem que hi
haurà canvis en aquesta faceta de la Colla i que, per tant,
anirem, en això, també a més, tant a nivell extern com
intern.
En fi, no voldríem fer-nos pesats i, aprofitant aquest
petit altaveu, bramar molt per després criticar des de la
barra del bar de La Closca, que és un esport molt practicat
arreu del món. Així que salut, castells, i visca els Cargolins.

2011, il·lusió i expectatives
Tot just acabem
d’encetar l’any. Un
any estrany, un any
ple d’il·lusions, expectatives
i d’incerteses; una corrua
d’esdeveniments magnífics van acomiadar
el 2010: el nomenament
com a Patrimoni de la Humanitat
per part de la UNESCO, la magnífica
temporada que vam tancar esplèndidament
a Terrassa, el sopar de
final d’any, el rebombori mediàtic,
la consolidació d’un creixement lent
però constant de la Colla... Tot plegat
provoca unes immenses expecta-
Francesc Pujols
tives per al 2011.
Josep M. Tarrés i Campreciós,
President
“En proporció al nivell
tècnic de la Colla, la part
social queda una mica
enrere”
Foto Andro de Guezala
Tenir aquesta expectació és bo
perquè genera il·lusió, però tanmateix
genera pressió -que en el punt
en què ens trobem, tant per la part
tècnica com per la part social- pot
ser el gran enemic de la colla aquest
any.
I és que pujar el nivell dels castells
no és fàcil i mantenir i millorar
el caliu i bon ambient social en un
col·lectiu de més de 150 persones
tampoc ho és. En proporció al nivell
tècnic de la Colla, la part social que-
da una mica enrere, a nivell intern
caldria aconseguir una dinàmica àgil
i molt activa per tal d’aprofitar millor
tot el talent que hi ha amagat a
la colla. En l’aspecte de relació amb
l’exterior, tant pel que fa a altres entitats
i altres colles com amb Esplugues
i pobles veïns, caldria potenciar
activitats i iniciatives mes enllà de
l’àmbit purament casteller.
Però cada colla castellera és un
món, únic i diferent, perquè les colles
estan formades per castellers que
som persones úniques i diferents. I
de les capacitats d’aquestes persones
i de la seva voluntat d’abocar-ho a
la Colla, en surt el que és i fa la Colla;
de la capacitat de sumar esforços
i llimar diferències de cada casteller,
depèn el que serem capaços de fer.
Així, per l’any que encetem proposo
que fem nostre la sentència llatina
Facta, non verba, que traduïda al
català vol dir Fets i no paraules, i en
llenguatge cargolí vol dir Per la Colla
mou el cul i no maregis la perdiu.
Senyores i senyors, el quinze de
gener a l’assemblea donarem el tret
de sortida a la temporada 2011. Força,
valor i seny a tots, i que la sort
ens acompanyi.
—3—

—4—
Som la
Colla revelació
Adalbert Palau i Aris,
Cap de colla
Família, sembla mentida però
ja hem acabat una altra temporada.
Una temporada increïble
on hem tingut sensacions de
tot tipus, però, en general, i segons
el meu parer, sensacions molt positives.
Permeteu-me, doncs, escriure
quatre ratlles del que ha significat
per a mi com a cap de colla.
Està clar que un any més ens hem
superat i hem tornat a demostrar
que som bons, molt bons. El principal
objectiu era consolidar els castells
de la temporada passada, que
fins llavors estava considerada com
la millor. No tan sols hem consolidat
els castells, sinó que ens hem
superat en escreix. Hem aconseguit
que al final de la temporada els castells
de 6 s’hagin construït només a
l’assaig, incloent el 5. Hem mantingut
el 3, el 4 i el 3 i el 4 amb agulla
com a castells fàcils i hem fet que
el 5de7 fos el castell que ens servís
per agafar confiança i treure ferro a
l’hora d’encarar una diada d’alt nivell,
fins i tot portant a terme cinc
canvis a la vegada. També hem repetit
el Pde5s, amb dues alineacions
del pilar i presenciant així, a l’última
diada, una imatge mai vista fins ara
en acomiadar-nos amb dos pilars de
5 simultanis.
Un dels altres objectius del projecte
era molt ambiciós, us proposàvem
un 3de7s, havent d'alleugerir el tronc
i preparar la canalla per a aquest nou
i emblemàtic castell. La pinya tenia
un pes fonamental, feia falta aixecar-
lo amb molta tècnica, d’una forma
compensada i anivellada. Després
d’uns mesos fluixos abans d’agost,
el preparàvem per la Festa Major,
començant, així doncs, l’últim tram
de temporada ple d’assajos molt potents.
El vostre compromís i esforç
van sorgir el seu efecte i per fi el portàvem
a plaça amb gran entusiasme i
esperança. Una plaça per a nosaltres
estimada, on any rere any aconseguim
omplir-la amb gent del nostre
poble i fins i tot dels pobles veïns,
tornant així a tallar el carrer principal
de la vila perquè tots poguessin
gaudir de la que seria sens dubte la
millor diada de la història feta fins
Foto JS
llavors. Va ser un dia meravellós…
Plors, alegria, felicitat. La plaça es va
engrandir i un cop més ens vam demostrar
que som més bons del que
mai podríem haver imaginat.
Però no ens podíem aturar, cap de
nosaltres volíem que el treball aconseguit
es quedés en una sola diada i
ja desitjàvem tornar-ho a tirar. Però
teníem més ambicions, entre elles
la torre, un castell molt tècnic que
la temporada anterior es va poder
carregar. En aquesta, es va assajar
provant d’altres alineacions, però
finalment i sentint-lo moltíssim, la
vaig descartar, ja que tenia un alt
percentatge de no poder-se descarre-

gar i aquesta no és la nostra filosofia.
La nostra idea sempre ha sigut portar
a plaça aquells castells que estiguessin
assegurats, deixant per a més
endavant els que encara s’havien de
madurar.
Considero que així hem aconseguit
fer grans progressos com a
colla. De fet ens hem guanyat un
lloc en certs medis de comuncicació:
diaris, televisió, ràdio… anomenantnos
així colla revelació 2010!
I tot això ho hem aconseguit gràcies
a la vostra empenta, però sobretot
gràcies a perdre la por a caure,
aixecant-nos sempre i repetint els
castells de 7 i mig. Podeu estar ben
segurs que aquest fet és un dels més
valuosos per a mi, i que de ben segur
ens ajudarà a obrir camins que ens
portaran al cim.
Ara arribaria el moment
d’acomiadar-me, però deixeu-me
abans agrair-vos a tots, petits, grans,
grallers, a les persones que estan, a
les persones que no hi són però ens
acompanyen… el vostre interès,
motivació i energia, per haver aconseguit
que aquesta colla no tingués
límits per seguir creixent. Tots tenim
el nostre paper, la nostra feina, tots
som igual d’importants i imprescindibles,
ja siguem enxanetes, quarts,
baixos, taps, crosses, laterals o caps.
No ho oblideu mai, sense l’esforç
de tots res no tindria sentit. Per
això us dono les gràcies de tot cor!
No vull oblidar la importància de
la nostra canalla, que en certs moments
ha hagut de créixer de cop i
vèncer les angoixes i el neguit que
suposa enfrontar-se a nous castells. I
per suposat als pares per haver confiat
plenament en el gran treball portat
a terme.
Evidenment gràcies a tota la tècnica
per l’enorme treball que heu fet.
Hem rigut, ens hem enfadat, però
junts hem aconseguit ser un gran
equip, que sense els uns als altres no
—5—
hauria estat el mateix. Heu fet coses
inimaginables per la colla, però sobretot
gràcies pel vostre suport i la
il·lusió que heu transmès. Heu estat
essencials per a mi.
Finalment, gràcies a la meva família
i sobretot a la meva parella per
l'enorme suport que m'heu donat.
M’agradaria acabar transmetent
l’alegria i l’orgull que he sentit per
haver estat el vostre cap de colla durant
aquests dos anys. Han estat meravellosos.
Cal continuar construint
plegats el camí a nous reptes i, com
ja he dit en més d’una ocasió, ho
farem «si tots mirem en la mateixa
direcció, VALE?».
Orgull de canalla…
Orgull de tronc…
Orgull de pinya…
Orgull de colla…
Salut. Pit i amunt!

—6—
Dos anys de somni
Marta Cirach,
Cap de Tronc
Primer jugues a fer castells,
sense adonar-te pràcticament
de què són realment.
Després fas castells per omplir
il·lusions i aconseguir a poc a poc
els somnis que et vas plantejant i
perquè totes les persones que ho
fan amb tu són part d’aquests
somnis i il·lusions. Més tard aca-
Foto Andro de Guezala
bes fent castells perquè són la teva
vida i perquè una vida sense castells
es fa difícil de concebre.
Aquests dos anys van començar
a una casa perduts al Pirineu. Aleshores
un grapat de jovenents inexperts
jugàvem a dibuixar somnis
que volíem fer realitat juntament
amb la nostra gent. Pensàvem de
què érem realment capaços, de
què ens mereixíem com a Colla,
del que érem. Unes sessions filosòfiques
que duraven hores i que ara
m’encantaria poder mirar per un
foradet per escoltar-nos després de
tot el que ha passat durant aquest
temps. Quant n’hem après de totes
aquestes hores que en aquells
moments podien semblar una
pèrdua de temps! Com a equip
mai no ens va faltar la motivació
i la implicació perquè crèiem i
somiàvem en allò que fèiem, perquè
molts dies era en el primer
que pensàvem en aixecar-nos al
matí. Però sobretot perquè crèiem
que allò era possible, tot i que ens
suessin les mans en escriure sobre
un paper «Objectius: 2de7 i 3de7
per sota». Us ben asseguro que
malgrat creure fermament que
érem capaços d’això i de més jo
vaig trigar molt a assimilar el que
havíem fet aquesta Festa Major.
Arribar a plaça nerviosa perquè
tot surti bé. Perquè cada castell a
assaig és una petita pedreta de la
piràmide final i cada castell a plaça
una petita batalla que havíem de
guanyar en la nostra guerra particular.
No saber si riure o plorar del
fet que sempre passés quelcom,
una persona malalta que no pot
venir, un nen que es fa mal a un
ull, algú que arriba tard, un altre
que vol marxar a mitja actuació
o la dona el mata, mil excuses telèfoniques
per absències d’última
hora... segur que una abducció extraterrestre
no ens hauria sorprès
massa. L’adrenalina del directe,
sinó potser tot seria massa fàcil i
avorrit. I tots els entrebastidors,

totes les reunions per preparar assajos,
actuacions, que igualment
després es canviaven mitja hora
abans de començar. Crec que ni
nosaltres mateixos haguéssim encertat
la majoria de les típiques
travesses de la Vella els divendres
a la nit.
He après molt d’aquests dos
anys. Com sempre per a mi,
aprens d’allò realment important
dins dels castells, les persones que
et rodegen, i les persones amb qui
treballes. Aquelles amb les qui et
baralles per aconseguir quelcom i
després abraces en aconseguir-ho.
Crec que hem estat un molt bon
equip i que ha estat realment fàcil
treballar amb vosaltres, moltes
gràcies a tots!
Passar del món de la canalla al
món dels adults. D’un tronc amb
personalitat més que pròpia, on
cadascú és més que un món. On
tothom vol ser, no ens enganyem,
protagonista. Un grup de gent
molt bona tècnicament! Us asseguro
que la feina que hem aconseguit
no és casualitat, que la tècnica
que tenim, individualment i en
conjunt, és fruit de l’experiència i
treball acumulats, tenim un tronc
molt professional ple de castellers
que són capaços de fer el que es
plantegin. El 3de7 per sota no és
més que el reflex d’un tronc que
amb un mínim de temps de treball
ha sabut donar uns resultats
increïbles. Ara que tot ha passat,
us diré que gent d’altres colles em
deien que teníem un tronc massa
lleuger, i que, donada la nostra
inexperiència amb aquest tipus
de castells, més ens valia posar-hi
quilos. Però els fets parlen per si
sols.
Crec que som capaços de donar
més, crec que hem de donar el salt
als castells de vuit no només perquè
ens els mereixem com a Colla
sinó perquè crec que tècnicament
podem! Ho crec de debò, tot i que
tots sabem que són molts els factors
que condicionen aquest pas.
Haurem de treballar de valent si és
on volem arribar.
El sentiment casteller va més
enllà de si ets cap de pinya, cap de
canalla o tresorer a Junta. El sentiment
casteller el duu cadascú dins
seu i és per això que crec que jo he
viscut la majoria dels meus anys a
la Colla molt intensament, cadascun
a la seva manera, independentment
del càrrec que ocupés. I que
ho seguiré fent. Segur que a molts
us passa o us passarà el mateix.
Ara és moment de canvis, que
sempre són bons i que de ben segur
ens portaran més alegries, més
borratxeres a La Closca i més ploreres
després d’aconseguir nous
reptes i tornar a escriure història.
Però també de seguir treballant
per aconseguir créixer com a Colla
i de veure com les hores van passant
mentre anem suant faixes i
camises dins La Nau d’assaig. Allò
que finalment conforma l’essència
dels castells i que malauradament
els que no són castellers no arribaran
mai a entendre del tot. Potser
aquesta, la dels castells, és l’única
malaltia que voldré mai patir.
Marta Cirach
Assaig a La Nau
Cap de Tronc 2008-2010
—7—

Foto Andro de Guezala
—8—
Cargolins i cargolines,
Equip de pinya
La tira de castells de set, els de sis només
per als assaigs, vanos i castells de set i mig a
quasi totes les diades, la torre a la punta dels dits, el
3de7 per sota i molts números més que quan ens els
mirem flipem. Però a nosaltres el que més ens satisfà
és com fem les coses en aquesta colla, assaig constant,
bona imatge a totes les places que visitem, guanyantnos
la confiança de la canalla i el respecte del món
casteller dia a dia, assaig rere assaig. Perquè, humilment,
creiem que som més bons del que ens pensem.
Tindrem el sostre on nosaltres el vulguem posar. I a
poc a poc, seguim creixent. Perquè aquesta gran colla
la formen millors persones.
Volem aprofitar aquestes línies per agrair el suport i
ajuda rebut durant aquests dos anys, per part de tothom.
Hem intentat des de l’equip de pinya recollir i aplicar
quan ho vam creure convenient els comentaris i consells
que hem anat rebent de veterans i de novatus. Certament
els moments més difícils per a un cap de pinyes
és dir-li a gent que s’ho mereix que no entraran a certs
castells, però la implicació de tots en el projecte global
sense entrar en personalismes és motivador.
Felicitats! I Visca la pinya!
Orgull de pinya!!!
Joan Pujadas, Andro de Guezala i Eduard
Martínez

F. JS
Un any de canalla
Acaben l’any i la temporada
i ens reunim a la taula exterior
de la casa de colònies
per fer valoració del que ha estat
per a nosaltres aquest magnífic any.
Durant tota la temporada hem treballat
aspectes com la cohesió del
grup, l’autogestió, l’autosuperació,
la pèrdua de la por d’afrontat nous
reptes i la resta de valors castellers.
Creiem que tot això és imprescindible
per assolir els objectius tècnics
i pedagògics que ens havíem
proposat.
A nivell tècnic, hem intentat
transmetre els nostres coneixements
i la nostra passió pels castells.
Esperem haver-ho aconseguit.
Hem procurat que tots els
nens, independentment de les
seves aptituds, fessin i sentissin el
que és fer castells. És possible que
no tots els nens s’hagin sentit tan
partícips dels castells com hauríem
volgut però, tot i així, són imprescindibles
perquè com a grup aconseguim
tot allò que ens proposem.
És gràcies a això que la colla també
ha aconseguit objectius com el
3de7s, fer castells més lleugers o
realitzar el mateix castell de moltes
maneres diferents.
D’altra banda, a nivell pedagògic,
hem treballat perquè els nens
es coneguin fora de l’àmbit purament
casteller i perquè gaudissin
al màxim dels moments que
hem viscut junts. També esperem
haver-ho aconseguit. Creiem que
com a grup han potenciat el fet de
cuidar-se els uns als altres, ajudarse,
no deixar mai sol a l’altre, així
com integrar els nouvinguts. I és
ben cert que aquestes relacions es
reflecteixen de manera molt positiva
a l’hora de fer castells. Quan
—9—
els nens s’ho passen bé, igual que
els grans també ho fan, es crea un
vincle especial entre la canalla i la
colla, que afavoreix el creixement
de totes dues.
I per acabar, a nivell personal,
ha estat molt gratificant haver crescut
amb ells i haver après d’ells i
de la seva manera de viure els castells.
Ha estat una experiència amb
la qual hem gaudit nosaltres tant
com ells.
És possible que per fer castells
ningú sigui imprescindible però
per a nosaltres tots ells són increïbles!
VISCA LA CANALLA!
Equip de canalla, temporada
2010.
Iris, Mar, Ana, Lluís

—10—
Quan arribes amb la intenció
de tocar la gralla no
ets conscient de la feina i
la dedicació que suposa. Et quedes
sorprès la primera vegada que aconsegueixes
que surti so. Nosaltres vam
començar molt animades i encara no
sabíem com ens arribaria a engrescar
aquest instrument. La primera peça
va costar, però si volíem ser part activa
de la colla l’esforç havia de ser encara
més gran. A algú se li va acudir
de dir que encara trigaríem molt de
temps fins a ser capaces de tocar el
toc a plaça. Només ens va caldre una
mirada i ens vam entendre de seguida.
Ens anava l’amor propi, així que
durant quatre mesos, tocant a diari,
per fi vam assolir el repte que ens havíem
marcat.
Els Grallers
Un dels records més emotius va
ser el dia del nostre debut, el 23 de
maig a Sabadell. El pols ens anava a
mil per hora i ens tremolava tot el
cos, però l’esclat de joia en veure que
per fi vam fer realitat el nostre somni
va valdre la pena. Ser part activa de
la colla des de les gralles és importantíssim
per nosaltres Els castells
també són nostres, així ho sentim i
així ens sentim: part de la colla.
Malgrat tot, de vegades costa molt
ser propers, el fet d’assajar per separat
i no compartir tantes estones amb
la resta ens fa veure més llunyans. És
important fer notar que cada divendres
a la mateixa hora que tothom és
a la Nau, nosaltres ens quedem sols al
local, preparant els nostres tocs. Per
sort, cada vegada en som més, i la
petita família de grallers va creixent a
poc a poc però de manera constant,
tot i que per poder veure els resultats
a plaça encara s’haurà d’esperar.
Entre tots fem pinya i és per això
que és important que es valori la feina
de les gralles, que es respectin els
assajos, ser conscients que les gralles
no descansen, nosaltres continuem
treballant tots els divendres de l’any
a la mateixa hora. Hem de ser conscients
que de la mateixa manera que
volem créixer, no ho podrem fer si
no disposem del suport de tothom.
El somni de veure una munió de
grallers i tabalers amb camises blaves
ja no queda tan lluny!!!
Salut, castells i gralles!!!!!

Chronica dels Feyts
J. Santacreu
Aquest 2010 ha estat novament el millor any pel que fa a la collita castellera
d’Esplugues, amb el màxim de castells de set i el tres de set per sota, inèdit fins aquesta
temporada. Un any plagat d’èxits però amb l’espina del dos de set. Escrivim la crònica
de l’any, com sempre un pèl subjectiva, per tal que el pas del temps no l’obliteri... i pit
i amunt, Cargolins!
Badalona, 28 de març
Inici a mig gas
L’inici de la millor temporada de
la història dels Cargolins no va ser
precisament el millor de la història,
però va servir per començar a fer rodar
la màquina. Amb meravelloses
vistes al mar i a la via de tren, tot
just a l’inici de la Setmana Santa i
per tant amb molta gent fora, descartàvem
obrir la llauna amb algun
castell de set i descarregàvem, sense
problemes, 2de6, 4de6a i 3de6a —el
segon de la nostra història, amb un
pilar del mig que va brandar molt—,
més dos pilars de quatre.
Cornellà, deu d'abril
Ens enlairem a cals
veïns
Dues setmanes més tard, al poble
veí, aixecàvem el vol en la típica
actuació de Primavera de Cornellà.
Els assajos havien anat molt bé i ja
permetien pensar en castells de set
i mig. Vam dreçar imponent el tres
de set, molt rodonet i ràpid i potser
amb el rengle de la buida un pèl alt,
segons cròniques arcanes. Vam continuar
amb el quatre, una mica més
lent i més obert sobretot per dalt, i
amb algun desajust per baix a la descarregada.
El tercer castell va ser el
5de6, amb una pinya una mica desgavellada,
i vam acabar amb el pri-
mer pilar de cinc de l’any, que per ser
el primer tot just a la primera diada
important es va aconseguir amb una
grandíssima tranquil·litat. Al nostre
costat, els Castellers de Cornellà només
feien castells de sis en una temporada
en què han recuperat el 5de7
i que han posat les bases per tornar
—11—
al nivell de fa uns anys, com es pot
llegir en l’article d’unes pàgines més
endavant.
Ens enlairàvem des de Cornellà
per sobrevolar els núvols aquest
2010. Tot just començàvem a endinsar-nos
en les alçades per tenyir el cel
de blau elèctric. Salve!

—12—
Sant Jordi de set i mig
A Cornellà havíem estrenat el pilar
de cinc en temps rècord i a Esplugues
per Sant Jordi estrenàvem
castell de set i mig en temps rècord:
el 4de7a. El vam construir en segona
ronda, força bé de mides, poderós, i
el vam descarregar sense problemes,
amb tota naturalitat. A primera ronda
havíem dut el 3de7, amb gran
senzillesa, i vam plegar amb el 5de6
per acabar de polir-ne la pinya, que
no s’acabava de veure clara. El segon
pilar de cinc va posar la cirereta a la
millor actuació de Sant Jordi que haguem
fet mai fins ara.
Els millors a la
Trobada del Baix tres
anys seguits
El dos de maig a l’Hospitalet vam
tornar a ser els millors de la comarca
per tercer cop seguit. Les expectatives
eren altes, però es va creure
convenient no prémer en excés
l’accelerador. Obríem plaça amb el
3de7, amb canvis a la rengla i una
mica bellugat, però força tranquil;
seguíem amb el 4de7, que a plaça va
semblar força desquadrat i lent però
sense perill en cap moment. Amb
el 4de7a superàvem l’actuació dels
Castellers de Cornellà (que feien el
mateix que nosaltres però acabaven
amb 2de6) i descaregàvem tres castells
de set en una sola actuació per
primer cop en la temporada, malgrat
els entrebancs que va presentar
aquell 4de7a: molts problemes a
baixos —n’hi havia algun de nou—
i, després d’una fuetada violenta en

passar l’enxaneta, el pis de terços es va desmanegar completament,
amb el Rai i l’Aleix cadascú a un cap de la plaça de
l’Ajuntament; va haver de ser defensat heroicament durant
tota la descarregada, una mica a l’antic estil vellejant que
ens caracteritzava una mica fa uns anys. Amb l’estructura
del quatre fora, el pilar va baixar bé, i segon 4de7a al sac.
Per plegar, tercer Pde5.
Tornàvem a ser els millors del Baix però alguns dubtes
planaven per l’ambient: el bunyol del 4a, el 5de7 que es retardava,
i els grans reptes de l’any, encara lluny a l’horitzó.
Sant Cugat, quinze de maig
El primer 5de7 de l'any
El quinze de maig actuàvem davant el monestir de Sant
Cugat, amb la flaire de la Collserola selvàtica i esponerosa
i el cel blau amb borrallons de núvols frescos. Entre fires
de Sant Ponç presentàvem, d’entrada, el 3de7, que vam
despatxar sense cap mena de dificultat, i vam seguir amb
el primer 5de7 de l’any, que segons veus expertes va ser el
millor que havíem fet mai, encara més folgat que aquell
primer de Festa Major, un cinc feliç i esplèndid com una
declaració d’intencions per a la temporada. Vam acabar
amb el 4de7, mitjanament lleuger, sense gaires incidències
destacables llevat que l’Abuelo va quedar-se en calces a
quarts, anècdota que de tant en tant es veu per les places i
que des de fa uns anys no recordàvem. Vam plegar amb el
vano de cinc: havíem caigut a Sant Cugat l’any passat amb
aquesta estructura i enguany ens en vam treure l’espina de
forma sublim, amb total facilitat. D’altra banda, segons
l’equip de canalla, van pujar onze nens diferents als castells,
cosa que demostra que també en aquest registre estem en
el millor moment de la colla: molts nens molt motivats
capaços de coronar els nostres castells, una garantia d’èxit.
—13—

—14—
Sabadell, vint-i-tres de maig
Avançant a pas ferm
L’hivern quedava enrere i la primavera esclatava radiant; com a
homenatge vam obrir plaça amb un 3de7 com un pom de flors, demostració
que estàvem fent els millors tresos de tota la nostra història.
Si el 5de7 de Sant Cugat va ser un dels millors, el de Sabadell,
que portàvem a segona ronda, va ser un dels pitjors, força remenat,
amb un sacseig constant i una batzegada interessant que va rebregar
un moment tota l’estructura a l’inici de la descarregada; però al capdavall,
aquest va ser l’únic moment de relatiu perill, perquè si demanaves
a components d’altres colles no el veien pas tan dolent, i el
de Reus d’una mica més tard va ser força més desballestat. El 4de7a
de tot seguit com a principal problema tenia un segon que defensava
la seva posició amb un sol peu i que, en definitiva, tot plegat anava
remenat com les cartes de botifarra de la nostra colla Vella, però força
bé al cap i a la fi. Vam acabar amb un pilar de cinc.
Manresa, trenta de maig
El millor 5de7 blau elèctric
Pujàvem a la capital del Bages, ciutat dilecta d’En Pere III el Cerimoniós,
amb proves de tres per sota en marxa i molts castells de set
possibles. Triàvem el 5de7 per encetar el meló, un cinc que és dit que
va anar encara una mica millor que el de Sant Cugat i que demostrava
que el teníem ja més apamat que el quatre amb agulla i s’erigia
com el nostre castell insígnia, ben bé. Afluixàvem un pèl en segona
ronda amb un 4de7 dels lleugers, un pèl lent però ferm com el Canigó.
Una mica sorprenentment, tiràvem el 3de6s al final, inèdit per
nosaltres, descarregat amb crits d’«un pis més» per part dels baixos.
Ens acomiadàvem de Manresa amb un pilar de cinc saludat a dreta i
esquerra, exhibint el domini total que feia temps que havíem assolit
amb aquesta estructura.

Can Vidalet, tretze de juny
Posem fil a l'agulla!
Tornàvem a fer castells al poble i començàvem amb el 4de7a,
sense cap mena de problema, i seguíem amb el primer 3de7a
de l’any, amb un tres rodonet i un pilar marmori; els Cargolins
traginàvem felicitat a cabassos, i la gaubança era extrema i es
mesurava en hectolitres a Can Vi. La pinya del tres amb agulla
va anar millor que la dels assajos, com passa de vegades, que fins
que no és l’hora de la veritat no hi ha una bona concentració
en la solució del suc de pinya. Vam seguir amb el quatre de set,
semilleuger, amb baixes sobretot per dalt, que van fer que algun
rengle fos més feixuc que de costum; va pujar com una plaça de
braus però es va descarregar més parat que una foto i amb delit
profús per a tothom. En pilars, vam girar el vano de cinc per
primer cop en la història, amb una mica de dubtes al pilar de
cinc, que se n’anava una mica enrere. Segell espectacular per a
una diada espaterrant d’una temporada garratibant.
—15—

—16—
Sants, 20 de juny
Assalt infructuós al
2de7
El vint de juny era un dia històric
a Esplugues; d’una banda eren les
votacions sobre el dret a decidir, i
de l’altra els Castellers d’Esplugues
provàvem a la Zona Franca la torre
de set, que havíem carregat al Clot
la temporada anterior i que després
d’assajos molt bons es veia factible
per a finals de juny. Vam començar
amb la torre de set, que va petar
exactament pel mateix cantó que la
del Clot, és a dir, que el rengle de
la descarregada de la torre es va anar
obrint molt, aquest cop més i abans
que la de l’any passat, fins al punt de
plegar-se el terç i fer-la caure. El diagnòstic
semblava clar i s’apuntaven
tractaments per combatre’n els
símptomes, però tot i que fins a final
d’any es va estar assajant, la torre
de set ha quedat, aquest 2010, en un
intent malaurat a la Zona Franca.
Després de la patacada tiràvem el
5de7, cosa que demostra que som
capaços d’assumir les llenyes més
doloroses i seguir amb la diada amb
pas ferm. El cinc va estar força bé de
mides, una mica remenat, i la buida
del tres un pèl torçada cap on no
tocava, però al capdavall molt bé. A
segona ronda fèiem el 4de7a, que
vam haver de desmuntar perquè un
baix patia com una ànima infernada
enmig d’una pinya que era un guirigall.
L’actuació es feia molt carregosa
i a més érem quatre colles. En repetició,
amb un baix i un segon diferents,
descarregàvem el 4de7a, una
mica desconcertats. Plegàvem amb
el vano de cinc amb el cap posat en
la torre... què en seria, la faríem, què
passaria.

El Gall, vint-i-cinc de juliol
De vacances al Gall
Més d’un mes més tard tornàvem a fer castells. La ressaca de la
torre es va fer molt llarga; a diferència d’altres anys, pel Gall no portàvem
cap mena d'objectiu important, ni la torre descartada ni el tres
per sota immadur, que el deixàvem per setembre. Més que la culminació
del primer tram de l’any, el Gall era pràcticament un tràmit de
comiat per vacances.
Començàvem amb el tres de set, de tronc molt ferm i un pèl acogombrat
per dalt, que es va bastir ben a poc a poc. En segona ronda
gairebé repetíem malson de Sants amb un 4de7a en què un baix patia
com una ànima infernada; en aquest cas, malgrat els esgarips del
baix, que s’enfonsava,
es va poder descarregar
l’estructura. El tercer
castell va ser el 4de7,
sense novetats, més un
vano de cinc, en què el
segon, a la descarregada,
va haver d’aturar
una ventallada força
perillosa cap endavant.
A reveure fins al setembre;
un bon primer
tram de temporada, el
millor fins aleshores,
però amb una mena
de neguit acrescut pel
mes de ressaca entre la
Zona Franca i el Gall.
Ara teníem l’estiu per
recuperar energies per
Festa Major.
—17—

—18—
Onze de Setembre a Hostalets i les
Roquetes
Preníem nova embranzida després de vacances als Hostalets
de Pierola, amb els Moixiganguers d’Igualada, que havien
descarregat el quatre de vuit a la primera feia poc. Nosaltres
hi fèiem el 3de7, molt rodonet i maco, seguíem amb el 5de7,
que es va anar desmanegant progressivament, fins al punt que
els terços del tres van acabar força rebregats a la descarregada.
Com el cinc de Sabadell, però, vist amb una mica de distància
no semblava tan malament. Vam acabar amb 4de7 i Pde5,
sense problemes.
L’endemà anàvem a les Roquetes (Sant Pere de Ribes),
just abans de Festa Major. Vam fer un 3de7 plausible, a continuació
el 4de7a, amb mides passables, una mica tancat de
dalt, tot i que va quedar en carregat per un problema al pilar
del mig, que va caure per una motxilla massa maldestra. Vam
plegar amb el tres de sis per sota, sense problemes, un assaig
per Festes, i a pilars el de cinc sense més entrebancs.

Pregó, disset de desembre
El dia del pregó es va aixecar núvol i va
ploure tot el matí. A la tarda encara es va
aturar i va començar la litúrgia habitual de
Festes. Aviat van començar a aparèixer els
cargolins dels seus respectius caus, potser
atrets per l’amenaça de pluja. Va començar
a córrer el licor de ginjoler i les cerveses i va
marxar el sol completament i van començar
a caure algunes gotes. A les set tocades es va
fer l’homenatge al Roure d’Esplugues, seguit
per un ball de cada entitat participant,
amb un pilar nostre, que va finalitzar quan
havíem de baixar en cercavila a l’Ajuntament
des del Brillas per sentir el pregó, enguany
a càrrec de la Coral La Coloma, que feien
150 anys. Degut al temperi la comitiva es
va dispersar: alguns van escampar la boira,
d’altres de més aventurers van arribar a la
Casa de la Vila, i d’altres de més raonables es
van quedar al Casal de Cultura, petant la xerrada
i admirant el concert de trons i llamps.
En acabat el pregó, travessant una impenetrable
cortina d’aigua, van tornar alguns de
l’Ajuntament per seguir la festa dins el Brillas,
on en Marcel Casellas amb l’orquestra
va glossar la vida cultural d’Esplugues amb la
seva gràcia acostumada; les entitats hi fèiem
petits lluïments quan ens cantava a nosaltres.
Així, vam fer un pilar de quatre dins la sala,
una mica ajupit perquè tocava el sostre —
aquell cap de setmana els nostres sostres van
tornar a quedar-se petits—, que l’Adal va fer
Festes d’Esplugues
—19—
ballar una mica. Com que els geganters no hi podien entrar, alguns
diables van agafar una taula i la van fer dansar com si fos un cavall
de gegants. I els bastoners van picar els bastons mentre els diables se
n’enfotien, i després els diables cremaven a dins de la sala i els tècnics
de l’Ajuntament s’esveraven. En tot cas, era ja pràcticament el final i
no va passar res. En acabat, en Marcel li va demanar a en Pau Riba
que fes un pregó alternatiu; el Pau, nét de Carles Riba i Clementina
Arderiu, fill de la burgesia catalana benestant i «transgressor» estava
completament penjat i era l’artista convidat. Els versos que cantava
ell no s’entenien gens ni mica, i quan va improvisar el seu pregó va
oferir un espectacle lamentable.
Però havia deixat de ploure i la festa seguia a les Tres Esplugues!

—20—
XVII Prediada,
divuit de novembre
La cercavila de Festa Major
sortia si fa no fa cap allò de les
18h del Pou d’en Fèlix per fer la
marrada interminable de cada
any, però enguany vam anar de
dret al Brillas per celebrar la memorable
actuació de Prediada
amb els Saballuts, recent colla
de vuit. L’actuació va ser ràpida i
neta: tres de set, tres amb agulla
i quatre de set, tot sense gaires
problemes destacables, preludi
del dia de l’endemà, per al qual
ens havia de calmar els nervis
una mica i fer prendre confiança.
Vam plegar amb algun pilar de quatre.
Doncs això era l’actuació de Prediada,
i almenys aquest cronista estava molt nerviós
per l’endemà. Sortiria tot bé? Hi reeixiríem?
Faríem una nova passa endavant cap
als nostres horitzons, o ensopegaríem abans
d’arribar a aquest nou cim! Ah!, era molt
important el tres per sota, molt!
XVII Diada, dinou de
setembre
El Tres per Sota és una
realitat!
El dia s’eixorivia radiant i diàfan i amb
la notícia que els Minyons no podrien fer
l’anunciat castell de nou a la nostra plaça
per algun problema a assaig. Llàstima, algun
any arribarà que la nostra plaça serà de nou,
segurament quan poguem fem el 4de9f! Nosaltres,
tanmateix, com és natural, hi anàvem
a totes. Amb moltes camises i moltes ganes
començàvem amb el cinc de set, un castell
que fa uns tres anys que tenim i que ja fa
algun temps que dominem completament i
ens permet començar una diada amb relativa
calma. El cinc va anar força bé, de fora
estava molt bé i des de dins no es va sentir
res d’estrany. Un cinc per agafar confiança i
tranquil·litat...

A segona ronda atacàvem l’objectiu del dia, el tres
per sota. Va pujar molt compassadament, molt tranquil,
molt bé de mides, rodonet i ferm, perfecte, no
semblava pas el primer intent que portàvem a plaça i
ens va fer trempar d’allò més. L’estàvem descarregant i
els terços i els quarts estaven rient, i tota la pinya ja cridava
d’alegria, i va ser tan bonic que no sé com dir-ho
i és això, que podria haver durat aquell dia tres mesos
per poder-lo assaborir com es mereixia.
Vam plegar amb el quatre de set amb agulla, que
vam intentar fer una mica centrats tot i que teníem el
cap amb el tres per sota. Sembla que un dels rengles
estava força més alt que els altres tres, les mides no eren
les millors però encara es va fer l’aleta amb una certa
agilitat; el pilar va aguantar bé i castell al sac. En pilars,
el vano de cinc, girat a banda i banda, i ja per acabar
els pilars al balcó per on passa tota la canalla, un dels
quals va fer llenya —acostuma a passar.
Doncs això van ser els castells. Estàvem molt contents
i vam celebrar-ho a la Closca, menjant la paella
de «la Vella», fent el xirucaire i cantant garrotins. Vam
pujar a les barraques i es va acabar aquell dia que podria
haver durat tota la vida.
—21—

—22—
Tarragona, dos
d'octubre
Tornem a la càrrega
Com és costum després de Festes,
la colla s’havia relaxat a assaig i érem
relativament pocs a Tarragona i, així
i tot, vam poder fer tres castells de
set el dia anterior del Concurs de
Castells. El nostre 3de7 d’entrada,
quiet i paradet. El 3de7a, semblant.
El 4de7 per acabar, també, malgrat
que la plaça anava inclinada i una
mica claustrofòbica —la dels Sedassos,
al centre històric. Hi faltaven
molts elements titulars als troncs,
van posar els valors més segurs a
cada pis per consolidar les estructures.
Vam plegar amb el pilar de cinc,
que encara el vam fer girar.
Un 5de7 en memòria
d’en David Carreras
Disset d'octubre
Actuació a la plaça de l’Església
d’Esplugues: I Memorial David Carreras,
el principal responsable de la
Colla. Els diables ens van obrir camí
fins a l’església. Ens seguien la Jove
de Sitges i els autoanomenats Gausacs.
Començàvem amb el 5de7, un
castell que havia provat en Carreras
un any sense reeixir-hi. El cinc
d’enguany va veure una pinya des-
feta, un peu desmuntat i un intent
desmuntat, a ritme arrossegadíssim i
desballestador. L’intent pujava molt
bellugat i una batzegada important
va esporuguir la canalla, que va
dubtar. En repetició, el 3de7, amb
molta quietud però força inquietud,
un rengle s’anava obrint, vaja, allò
de sempre, quietud tensa. A segona
ronda, sant tornem-hi, 5de7, amb
un baix anat a buscar a Sant Just,
un cinc que va pujar al primer peu,
bellugat, amb la rengla també que
s’obria, molt defensat però no tant
com podria semblar. Després, el
4de7, que va ser una cosa rara, però
és que va ser un dia estrany, amb
molta gent que encara descansava de
Festa Major, amb alguna gent que va
venir després de molt de temps només
per record del David, i amb uns
assajos que no acabaven de rutllar.
Doncs vam plegar amb el 4de7, que
tampoc no va acabar d’anar a l’hora,
era un dia estrany, i llestos.

Sant Just, vint-iquatre
d’octubre
Can Ginestar ple com
ou per Festes de Tardor
Set dies més tard actuàvem a Can
Ginestar, en un ambient molt bo,
amb molta gent en un lloc tan maco
com aquell: la millor colla de la comarca
en un dels millors llocs del
Baix Llobregat.
Començàvem amb el 3de7a, que
va anar molt bé, potser amb el baix
del pilar un pèl massa endavant, que
va contribuir a fer-lo brandar una
mica més del compte. Vam seguir
amb el 5de7, que segons els informants
va ser insultantment senzill,
dels millors de l'any. Ja en portàvem
un grapat, set o vuit. Vam plegar amb
el 4de7, que es va desquadrar per tot
arreu i al vídeo feia fredat, però molt
ben defensat. Finalment el vano de
cinc, girat espectacularment a banda
i banda. De puta mare!
Granollers, tretze de
novembre
Ensopeguem amb el tres
per sota
Pujàvem a la capital del Vallès
Oriental en dos autocars plens a
petar i amb un objectiu al cap omnipresent:
el 3de7s. Pel centre de
la ciutat, els autocars havien de girar
cua per un error en el trajecte,
col·lapsant una avinguda vallesana.
Nosaltres també ens col·lapsaríem
amb el tres per sota i hauríem de
canviar de plans.
Començàvem amb el 5de7. Teníem
la pinya justa per lligar-ne
uns tres cordons, que
va anar força bé, millor que
d’altres. En segona ronda
provàvem el tres per sota, el
segon de la temporada i de
la història, després d’uns assajos
força bons i amb uns
quants nervis al damunt.
Cada aixecada va anar pujant
bé l’estructura, però a la pe-
—23—
núltima el rengle de la plena es va
quedar encallat i va petar el castell.
L’hòstia deixava alguna contusió
i les esperances pel segon tres per
sota, per terra. En repetició, això no
obstant, descarregàvem, sense massa
problemes llevat d’algun als baixos,
el 4de7a, demostrant que sabem
reaccionar amb contundència després
d’una ventallada important,
com ja havíem fet a la Zona Franca.
En tercera ronda, un simple 3de7,
que ja escampava molta gent i es feia
tard i massa llarg. Acabàvem amb el
primer pilar de cinc aixecat i descarregat
per sota de l’any, que va ser el
goig de la plaça.

—24—
Calia veure ara si reaccionaríem al
cop i podríem fer un altre tres per
sota i, sobretot, si aconseguiríem
tenir la torre per alguna de les diades
que restaven. Les diferents alineacions
anaven definint-se en una,
però encara semblava molt verd.
Maduraria?
El Clot, catorze de
novembre
Clot benastruc
Amb la ressaca del dia abans
fèiem cap al Clot, on actuàvem
amb els de Barcelona i els
Al·lots de Llevant. Faltava molta
gent respecte el dissabte i vam plantejar
castells més senzills de set: tres
i quatre, descarregats amb molta facilitat,
i el tres amb agulla, amb algun
problema més però res de l’altre
món. Acabàvem també amb el pilar
de cinc per sota, el segon. Ens acompanyaven
un grup de disminuïts
psíquics que guiava l’Oliver, que ens
van ajudar a fer pinya i s’ho van passar
molt bé.
Així passàvem l’actuació del Clot,
considerada malastruga per la gent,
tot i que aquest cronista hi està en
contra: hi hem carregat el nostre millor
castell fins ara i hi hem fet molt
bones actuacions. Així, jo defenso la
benastrugança del Clot, en contra de
l’opinió general de la Colla. Com a
prova de la benastrugança, vam acabar
amb un tres de sis de germanor
amb Al·lots i Barcelona, un castell
inèdit per part nostra aquesta temporada.
Vigílies de Minyons,
vint de novembre
La millor actuació
La primera diada a Catalunya
després que la Unesco declarés immaterials
els castells era la Vigília de
Minyons de Terrassa, i com a homenatge
al reconeixement mundial de
la nostra activitat vam descarregar la
nostra millor actuació, repetint la de
Festa Major però afegint-hi, com a
colofó espaterrant, dos pilars de cinc
simultanis, el primer cop en la nostra
història.
Com és costum, l’actuació començava
amb almenys mitja hora de
retard, a les set ja tocades. Els Minyons
eren els primers i «assajaven»
l’actuació de l’endemà amb un pis
menys. Nosaltres començàvem amb
un castell que tenim molt ben apamat,
el 5de7, que ens va donar moltíssima
confiança per al gran repte
després de la patacada de Granollers,
el 3de7s.
El tres per sota es va anar aixecant
molt trontolladís i amb mides
estranyes i feia patir una mica. Tanmateix,
de fora estant, a banda del
bellugueig, les aixecades es veia que
anaven a bon ritme i que el castell
tenia corda. L’última aixecada va ser
titànica i el tronc es va quadrar i as-

—25—
sentar en passar la canalla. La pinya el vam lligar ben lligar i tres
per sota al sac. Una gran eufòria electritzà de color blau la plaça,
gaubança extrema i gaudi intens d’orgasme. A tercera ronda,
el 4de7a, que en aquesta avinentesa va pujar amb un quatre
romboïdal i obert com una mala puta però sense cap maldecap
important, i un pilar romàs ert.
Ja per plegar, amb un ull posat als cinquanta mil pilars de
quatre que perpetraven els Minyons, fèiem els dos pilars de cinc
alhora. Ningú no se’ls esperava, malgrat que era evident que
els teníem, segurament per la famosa tàctica de la distracció:
tothom estava tan capficat amb el tres per sota i la torre de
set —descartada l’assaig abans— que vam trobar-nos amb els
dos pilars de cinc tan d’improvís que els fèiem a plaça i encara
semblava mentida. El pilar aixecat per sota va acabar d’alçar-se
just quan el de la dreta era també coronat per l’enxaneta, amb
una mena de coordinació sincrònica perfecta. Va ser una cirereta
magnífica i inesperada i el millor comiat imaginable per a una
temporada esplèndida, la millor de la història, en la qual només
ha faltat la torre per acabar-la d’arrodonir.

—26—
Xifres de la temporada
Emili R. i J.S.
Heus ací la clàssica anàlisi estadística,
aquest cop elaborada
a partir de dues taules
que ha confegit amb moltes ganes
l’Emili, que són les dues de la pàgina
següent.
El calendari
La taula del calendari és la d’aquí
sota, que per un error informàtic es
titula «taula estadística». Hi són tots
els resultats, fins i tot de les actuacions
testimonials com la dels aniversaris
de La Coloma i de l’Esbart
dansaire. Aquest cop hem prescindit
de les puntuacions perquè l’Emili
ja se n’ha ocupat per la seva banda
i perquè realment ja n’estem una
mica farts. La ullada al calendari i
la valoració crítica potser no ens corresponen
a nosaltres, però ho farem
igualment. L’inici de les actuacions
va ser just abans de Setmana Santa,
que pot considerar-se una putada
perquè molta gent era fora. És
l’única actuació sense castells de set
de l’any. L’inici de debò va ser a Cornellà,
en què vam fer millor actuació
que els nostres veïns a casa seva i en
què vam descarregar tres i quatre de
set, millor que l’any anterior. La progressió,
com es pot veure, ha estat ascendent
just fins a la Zona Franca,
amb el clatellot del dos de set, que
en cas d’haver aguantat una mica
més hauríem carregat, però que va
quedar en intent i que va suposar un
punt d’inflexió molt important en
la temporada. El descans d’un mes
TAULA ESTADÍSTICA DE LA TEMPORADA 2010
fins al Gall va ser una mica mortal i
ben bé ho deixàvem tot per la segona
part del calendari. La represa va ser
intensa, a Hostalets de Pierola i Les
Roquetes, i ens va permetre accelerar
per enlairar-nos per Festa Major:
la Prediada eren els darrers metres
de la pista de l’aeroport, i la XVII
Diada ens va veure arribar a uns cels
encara inexplorats i que, almenys a
nosaltres, ens feien força respecte.
Aquella actuació, com es pot veure
a la taula de la dreta, és la millor de
la nostra història. La repetiríem a final
de temporada, amb la torre del
tot descartada, i amb dos pilars de
cinc simultanis, fet inèdit en la nostra
colla, que fins fa molt poc temps
tenia molts problemes amb el pilar.
De fet, enguany és el primer cop
DATA Lloc i motiu Altres Colles Actuació
21/mar L'Avenç, Aniversari La Coloma Pde4scam
28/mar Badalona, Actuació Badalona i Cerdanyola Pde4, 2de6, 4de6a, 3de6a, Pde4, Pde4s
10/abr Cornellà, Diada Primavera Cornellà Pde4, 3de7, 4de7, 5de6, Pde5
18/abr Robert Brillas, Sant Jordi Moixiganguers i C. de Terrassa Pde4, 4de7a, 3de7, 5de6, Pde5
01/may L'Hospitalet, Trobada del Baix Colles del Baix Pde4cam, 3de7, 4de7, 4de7a, Pde5, 2Pde4
08/may Pou d'en Fèlix, Aniversari Esbart Pde4girat
15/may Sant Cugat, Diada Sant Ponç Sant Cugat i Jove Sitges 3de7, 5de7, 4de7, vano 5
23/may Sabadell, Festes Creu Alta Saballuts i Reus Pde4, 3de7, 5de7, 4de7a, vano 5
30-may Manresa, Actuació Tirallongues i Sagals Pde4dol, 5de7, 4de7, 3de6s, Pde5
13/jun Festes Can Vidalet Serrallo i Tirallongues Pde4, 4de7a, 3de7a, 4de7, vano 5
20/jun Sants, Festes Zona Franca Borinots, Poble Sec i Joves de Valls i2de7, 5de7, id4de7a, 4de7a, vano 5
23 juny Pou d'en Fèlix, Sant Joan Pde4
22/jul Esplugues, Santa Magda Pde4cam, Pde4, Pde4, Pde4cam, Pde4cam
25/jul Pou d'en Fèlix, Festes Gall Barcelona i Cornellà Pde4, 3de7, 4de7a, 4de7, vano 5
11/sep Hostalets de Pierola, Onze Setembre Moixiganguers Pde4cam, 3de7, 5de7, 4de7, Pde5, Pde4
12/sep Sant Pere de Ribes, Onze de Setembre Jove de Sitges i Castelldefels Pde4, 3de7, 4de7a(c), 3de6s, Pde5
17/sep Esplugues, Pregó Pde4, Pde4
18/sep Robert Brillas, XVII Prediada Saballuts Pde4, Pde4, 3de7, 3de7a, 4de7, 3Pde4
19/sep Plaça de l'Ajuntament, XVII Diada Borinots i Minyons de Terrassa Pde4, 5de7, 3de7s, 4de7a, vano5, 2Pde4 balcó
02/oct Tarragona, Actuació Serrallo i Guissona 3de7, 3de7a, 4de7, Pde5
17/oct Pl. de l'Església, I Memorial David Carreras Sant Cugat i Jove Sitges Pde4cam, id5de7, 3de7, 5de7, 4de7, 2Pd4, Pd4s
24/oct Sant Just Desvern, Festes Xics Granollers i Badalona Pde4, 3de7a, 4de7a, 5de7, vano5
13/nov Granollers, Actuació de Vigílies Xics Granollers Pde4dol, 5de7, i3de7s, 4de7a, 3de7, Pd5s
14-nov Festes del Clot Castellers de Barcelona Pde4cam, 3de7, 3de7a, 4de7, Pde5s, Pde4, Pde4s
20-nov Vigílies de Minyons de Terrassa Minyons de Terrassa 5de7, 3de7s, 4de7a, Pde5, Pde5s

MILLORS ACTUACIONS DE LES DARRERES TRES TEMPORADES
aquests darrers anys, com es veu en
la taula de sota, que no caiem amb
el pilar. És destacable, del calendari,
l’actuació a Sant Just, que va ser
molt bonica, i la d’en David Carreras,
també molt maca. Un calendari
que s’ha fet llarg en alguns trams
però que ha estat molt bé pel nivell
general de les altres colles amb qui
compartíem plaça.
La millor collita
La taula de dalt compara les deu
millors actuacions dels tres darrers
anys. Entre parèntesis, hi ha la posició
històrica que ocupa l’actuació en
concret. Es veu, doncs, que sis de les
deu millors actuacions del 2010 estan
al top ten, entre les quals la primera i
la segona, que són fet i fet la mateixa
amb un pilar de cinc de diferència
(en punts són iguals). Aquesta actuació
supera la del Clot, amb la torre
carregada, per pocs punts. I aquest és
un bon moment per discutir quina
és realment millor actuació, a banda
de la puntuació, i nosaltres exclamarem,
sense titubeig de cap mena, que
al nostre parer la de la torre, malgrat
aquell 3de7 en segona ronda. Perquè
si bé potser la d’enguany és molt més
completa, també és cert que la torre
és una frontera, el primer castell de
vuit, importantíssim, i que el tres
per sota és també molt important i
molt tècnic, i que també representa
altres coses, com esperit de pinya i
de colla, però el que significa la torre
de set per a una colla és més que
el que significa el tres per sota. És el
nostre parer!
Un altre aspecte destacable és que
no hi ha cap castell de sis a la taula
del 2010, per tal com enguany
hem fet un fotimer d’actuacions,
catorze, amb tres castells de set, un
altre rècord. Això ha significat, també,
que féssim el mínim històric de
castells de sis, com es pot apreciar a
la taula de sota. Aquest fet és molt
positiu per al nivell de la colla, tot i
que hi ha qui opina (nosaltres només
hi estem mig d’acord) que això impedeix
a gent menys experimentada
rodar-se a plaça.
La taula de dalt també informa
sobre les estrenes de nous castells. El
2008 vam estrenar el 5de7 i enguany
n’hem fet deu; també hi vam estrenar
el vano de 5, a Figueres l’últim dia de
la temporada, i enguany el repartíem
per tot Catalunya: set n’hem fet, en
concret, segons l’Emili. El 2009 des-
virgàvem el tres amb agulla,
controlat perfectament enguany,
i el pilar per sota, a
més de la torre de set, que ja
sabem com està. Finalment,
enguany hem pintat de blau
elèctric també el tres de set
per sota, que esperem que
tingui la mateixa sort que
els castells amb agulla i el
cinc de set, i que s’hi uneixi
la torre. Per acabar, només
ens cal dir, un altre cop a
títol personal, que esperem
que l’any vinent puguem
ombrejar un altre castell
nou, tot i que serà difícil i
necessitarà molta més gent
implicada... però el quatre
—27—
2008 2009 2010
15 nov Terrassa 5d7, 4d7a, 3d7, Pd5 559 (6) 15 nov El Clot 2d7c, 3d7, 3d7a, Pd5 591 (3) 20 nov Terrassa 5d7, 3d7s, 4d7a, Pd5, Pd5s 616 (1)
22 jul Gall 4d7, 3d7, 5d6, Pd5 430 20 set Festes 5d7, 4d7a, 3d7a, Pd5 577 (5) 19 set Festes 5d7, 3d7s, 4d7a, Vd5 616 (2)
19 oct S. Feliu 5d7, 4d7a, Pd5 423 25 oct Sabadell 5d7, 4d7a, 4d7, Pd5s 536 (9) 24 oct Sant Just 3d7a, 5d7, 4d7a, Vd5 577 (4)
21 set Festes 3d7, 5d7, 4d7 415 19 jul Gall 5d7, 3d7, 4d7, Pd5 508 13 nov Granollers 5d7, 4d7a, 3d7, Pd5s 549 (7)
7 set Montserrat 3d7, 2d6, 4d6a, Pd5c 379 3 oct Castelldefels 4d7, 4d7, 4d7a Pd5 496 23 maig Sabadell 3d7, 5d7, 4d7a, Vd5 549 (8)
23 nov Figueres 4d7, 4d6a, 5d6, Vd5 368 7 nov Terrassa 4d7, 4d7a, 4d7 Pd5 496 13 juny Esplugues 4d7a,3d7a, 4d7, Vd5 524 (10)
9 nov El Clot 3d7, 2d6, 4d7 325 8 nov Figueres 4d7, 3d7a, 3d7, Pd5s 491 15 maig S. Cugat 3d7, 5d7, 4d7, Vd5 508
4 oct TGN 3d7, 4d7, 2d6 325 21 nov Terrassa 5d7, 4d7a, Vd5 423 11 set Hostalets 3d7, 5d7, 4d7, Pd5 508
6 jul Barberà Vallès 3d7, 4d7, 2d6 325 19 abr Esplugues 3d7, 4d7, 5d6, Pd5 401 1 maig Hospitalet 3d7, 4d7, 4d7a, Pd5 496
20 abr R. Brillas 3d7, 4d7, 5d6 308 14 juny Esplugues 4d7a, 5d6, 2d6, Vd5 397 25 jul Gall 3d7, 4d7a, 4d7, Vd5 496
TOTAL PUNTS
MITJANA CASTELL
RÀNKING AVUI
3857
96
30
TOTAL PUNTS
MITJANA CASTELL
RÀNKING AVUI
de vuit sembla, avui dia, molt més a
tocar que fa un any.
A la taula de sota també s’observa
que seguim sent una colla molt segura,
tot i anar trencant sostres
contínuament i enfrontar-nos a
construccions noves. El percentatge
de descarregats sempre és superior
al 96% i les llenyes basculen entre
dues i tres per temporada. Més segur
potser sí que es pot ser, però és
impossible ser-ho si es vol créixer.
En tot cas, cal reconèixer que hem
après a caure, un tema que abans
feia tronar i ploure però que ara es
pren a plaça amb total naturalitat.
Un reflex més del fet que ens hem
fet grans com a colla, i tant de bo,
tant de bo, que seguim creixent i que
cada any puguem tornar a dir que ha
estat la millor temporada de la nostra
història.
CASTELLS PER TEMPORADA
2008 2009 2010
d c i id d c i id d c i Id
6 3d6
1 1 3d6a
7 4 1 4d6a
10 6 2 5d6
2 3de6s
7 4 1 2d6
3 1 9
8 Pd5
2 3 Pd5s
4
2 1
7
Vano5
12 12 11 4d7
13 12 13 3d7
4 1 5 3de7a
2 5 10 1 1 4de7a
3 1 4 10 1 5de7
2 1 3de7s
1 2 1 2de7
121 1 1 0 116 2 0 3 132 1 2 2 total
98%
4920
123
27
1%
1%
0%
Per Emili R. Moià
96%
2%
0%
TOTAL PUNTS
MITJANA CASTELL
RÀNKING AVUI
2%
96,4%
1%
1,5%
1,5%
5439
135
23
Font: Emili R. Moià
Els castells ombrejats són els primers de la història.
El número entre parèntesi indica l’ordre de l’actuació en punts en el global històric de la colla
%

—28—
Clixé d’activitats
La Vella emborratxa la Jove amb cava Analec
La Vella cuina la paella
Garrotins de Festa Major
La Vella
d'Esplugues
De tots és sabut que una
colla castellera té la virtut
de ser una entitat
integradora, de fet ha estat un dels
motius per ser proclamada Patrimoni
Immaterial de la Humanitat.
Tothom és vàlid, no importa si
ets alt o baix, blanc o negre, gras o
prim, jove o vell; repeteixo: tothom
hi té el seu lloc.
La nostra colla no n'és una excepció;
tenim tot això però, per
sobre de tot, tenim LA VELLA!,
amb la seva marxa, el seu bon rotllo,
la seva simpatia, els seus tiberis
(no ens negareu que estan de conya)...
però si fins i tot som guapos,
o no?
També és veritat que per poder
estar en forma i poder aguantar
aquestes temporades tan dures -la
calçotada, el dinar de Festa Major,
la Castanyada, el Sopar de Nadal-
ens hem de preparar fent un stage
de pretemporada sense mirar prim
(pagant la Colla, evidentment).
Bé, parlant una mica més en sèrio,
la veritat és que ens agrada sentir
que som estimats, sentir-nos un
més de vosaltres, i escoltar de tant
en tant que de grans voldríeu ser
com LA VELLA. Nosaltres ens
ho passem de conya fent activitats
conjuntes amb «LA JOVE», com
jugar a la botifarra, cantar garrotins,
celebrar el èxits de les diades
amb alguna copa de més, jugar a

«És una qüestió d'actitud
davant la vida: pots triar
quedar-te a casa amb el
comandament a distància
o sortir al carrer. Preneu
compromís i no us ho quedeu
mirant de lluny!»
futbol, al futbolí i al que faci falta,
què cony, que no ens en perdem ni
una.
Doncs bé, per a això només hi
ha una resposta, és una qüestió
d’actitud davant de la vida, pots escollir
quedar-te a casa amb el mando
de la tele o sortir al carrer. Segur
que algú et trobaràs, sobretot si
t’acostes a CASTELLS.
Feu cas de l’experiència, agafeu
la segona opció i preneu compromís
amb allò que escolliu i no us
ho quedeu mirant de lluny, penseu
que LA VELLA també té caducitat
i ens farà falta un relleu.
Ja sabem que hi ha gent que
està agafant aquest compromís i
que està treballant bé, però potser
en voldríem veure més i no ens referim
únicament als castells, que
també, sinó a l’aspecte social de la
colla.
No podem abaixar la guàrdia si
volem triomfar.
SENY EQUILIBRI PIT I
AMUNT
UNA ABRAÇADA,
LA VELLA
Postdata. Nosaltres també voldríem
ser com vosaltres.
La Vella al Toubkal (4167m)
Stage de pretemporada de La Vella
Foto Eugènia Tarrés
—29—

—30—
Futbol i
castells
Andrés Pardo i
Adrià Pallarès
Bona tarda, no?
Closca».
Primer de tot parlarem
del nostre estimat
local, conegut com «La
Aquest any hem fet un pas endavant
(UPA Dance) contractant el
Canal Plus per poder veure tots els
partits de futbol.
Tots vam fer un esforç de pagar
10€ per persona; encara que alguns
no tenien clar si aquest nou invent
funcionaria, va resultar favorable per
als interessos de la colla. No només
per veure el futbol, sinó per tenir
una «excusa» per quedar els dissabtes
i/o diumenges i així passar una bona
estona tots junts, jugant al futbolí o
fent una cervesa que, a més a més,
això fa pinya...
D’altra banda, aquesta iniciativa
va anar molt bé per incrementar,
en tot el possible, l’economia de la
colla, aconseguint així millores en el
bar (com la nova cafetera, com els
pica-pica del futbol, incrementant
les barres lliures, que a tots ens agrada,
o no...?)
També, gràcies a l’ajuda de molta
gent de la colla, vam poder ampliar
la zona del bar, tirant a terra la paret
que separava les dues sales.
Per acabar el tema de La Closca,
esmentar que en un futur no molt
llunyà s’adequarà el bar per fer-lo el
més acollidor possible.
Canviant de tema, anem a parlar
del fantàstic Torneig de Futbol Sala
Intercasteller.
Enguany es disputarà el cap de setmana
del 19 i 20 de Febrer a Granollers.
Esperem aquest any continuar
Foto: Orgull de Pinya!
«Enguany us convidem a formar una afició
que faci ombra als Borinots i a Poble Sec»
amb la bona ratxa d’aquests últims
anys, tot gràcies al gran esforç i treball
de tots els integrants de l’equip.
El nostre fantàstic planter
s’entrena dilluns rere dilluns en el
col·legi Lola Anglada de 20.30h a
21.45h, però no hi va tota la gent
que hi podria anar i això complica
molt les tasques de millorar el treball
en equip.
Cal afegir que la directiva de
l’equip està molt disgustada amb
l’afició, que no ve al torneig i, si hi
vénen, és quan arribem a quarts de
final... ASÍ QUE AL LOROOOO!!
Que no nos embauquem!! Que dicen
que son de Esplugues, y no lo son!! Per
això, aquest any, des de l’equip, us
convidem a formar una afició com
Déu mana, per fer ombra a Sants i
a Poble Sec, que aquestes dues colles
tenen el monopoli de grans aficions i
lluiten cada any pel premi a la millor
afició...
Gràcies a tots, y suerte en la
vida...

«Els crits i sorolls,
la màgia maligna
que s'hi produïa, no
era res per als més
porucs de la canalla,
però va acollonir els
més valents de La
Vella»
La
Castanyada
del Terror
Jonàs Bassó
Ja és una celebració típica
i tradicional cargolina la
festa de Tots Sants al local.
La catalana castanyada
conviu amb l’americà Halloween de
forma inevitable. No és un fet que
es doni a la colla, sinó que arreu de
Catalunya ja es poden veure tantes
carbasses il·luminades com castanyeres.
Podem estar-hi d’acord o no,
però el cas és que ja són un quants
anys en què a més de menjar-nos
les castanyes, es munta algun show
relacionat amb la por per la canalla.
A diferència de l’any passat,
quan la història de la «castanyera
assassina» va fer de fil argumental i
va embolicar així totes les sales del
nostre local, enguany la castanyada
i el túnel del terror van tenir el seu
respectiu temps. Aquí sí que no hi
va haver malentesos: primer, van ser
les castanyes, els moniatos i el moscatell.
D’això se n’encarregà principalment
La Vella, especialista en la
preparació de banquets i borratxeres,
també de torrar les castanyes.
El també tradicional concurs de
panellets no va aparèixer-hi, aquesta
vegada. És curiós veure com als
Cargolins ens agrada trobar-nos per
a endrapar, beure i, de tant en tant,
fer algun castell. Bromes a banda,
una vegada atipats, vam engegar les
màquines d’un túnel que deixaria
més d’un cargolí sense son aquella
nit.
El túnel del terror feia patxoca,
estava ben organitzat i realment
espantava aquells que hi gosaven
entrar. Totes aquestes virtuts que
tenia, van anar-se esvaint a mesura
que passaven els grupets, doncs,
entre pors i nervis, alguns espectadors
trencaven el decorat de
l’atracció. Amb tot, s’ha d’esmentar
que el muntatge, fet per part dels
—31—
Foto JS
voluntaris que hi van participar,
feia goig de veure. És una feinada
que s’ha de reconèixer, és un èxit
convertir el gimnàs en un recorregut
per diferents sales connectades,
encabint-hi fins i tot un túnel fosc
i misteriós. L’atrezzo comptava amb
teranyines que s’enganxaven per tot
arreu, espelmes de totes mides i colors,
un taüt, fulles per terra, sang
a les parets, sons esgarrifants... La
inventiva dels personatges i les disfresses
dels actors, els crits i sorolls
que reproduïen, la naturalitat amb
què actuaven, la màgia maligna que
podien arribar a produir... no significava
res per als més porucs de la
canalla i, en canvi, va acollonir els
més valents de La Vella.
Una vegada espantats, les tenebres
es van desfer i vam recollir
l’escampada del túnel del terror.
La celebració de la festa no s’havia
acabat encara i, aprofitant la temàtica,
va tenir lloc un altre tipus
d’horror... L’Adrià es dirigia a la
taula de mescles per posar la seva
sessió musical...

—32—
Quatre línies
sobre el gimnàs
Jonàs
No sé si ningú és conscient que
hi ha una altra sala en el nostre
local social. Una sala on
no hi ha la barra del bar ni
futbolí però que no té l’entrada prohibida a
cap cargolí. Evidentment us parlo del gimnàs
de castells de la nostra colla, aquell espai
que existeix més enllà de la castanyada o de
la cuina del sopar de Nadal. Parlo del gimnàs
jo mateix perquè si ho hagués de fer ell potser
ploraria desconsoladament.
En aquesta edició de Peus Negres no us
avorriré amb la rutina que seguim al gimnàs
ni tampoc faré cap Oda a Quique. Aquesta
vegada simplement us animo a venir, a donar
vida al gimnàs de la colla. No és sols per
posar-vos forts, per evitar lesions o per fer
millors castells. Si veniu al gimnàs estareu
fent una gran acció solidària amb els pocs
cargolins que hi assisteixen, entre aquests un
servidor.
Aprofiteu aquests primers dies d’any,
temps de promeses i propòsits, veniu al gimnàs
de la colla! Recordeu que hi som tres dies
a la setmana: dilluns, dimecres i divendres a
partir de les 19h de la tarda.
Orgull de pinya!

—33—
El millor viatge al millor preu!
Amsterdam - Port Aventura - Eurodisney -
New York - India - Creuers - Egipte -
i molt més...
La nova forma intel·ligent de viatjar
per la gent d’Esplugues
C/Sant Francesc Xavier Nº 10
93.372.07.42
www.outletviatgesesplugues.com

—34—
Crònica terrorista de Santa Magdalena
text i fotos J. Santacreu
Festa de Santa Magdalena,
la patrona dels esmorzars.
Com va dir Proust en
una de les seves quaranta
mil pàgines, «jo me l’hauria tirada».
Fora bromes, ens posem seriosos per
denunciar que al poble aquest 2011
serà festiu per Sant Valentí i per Sant
Gener, per comptes de Santa Magda
i Sant Mateu. No és per motius religiosos
que m’exclamo, que per a mi
no tenen cap importància, sinó per
pura i simple decència i amor al nostre
poble. Si algú de l’Ajuntament
llegeix això, que sàpiga que fan
pena. Qui s’imagina una Mercè fora
de data, o que a Sant Just Desvern,
també sociata, canviïn la festivitat
per fer pont? Indignació.
I ara redactarem la crònica objectiva
i sense demagògia de Santa
Magda. Aquell dia vaig plegar uns
minuts abans de la feina i volant
amb la bici vaig plantar-me al Ro-
bert Brillas on, estrany d’allò més,
encara hi eren les colles, que encara
no havien començat a passar. A què
era degut aital retard? Resposta més
òbvia: a la manca de licor de ginjoler
o aigua de valència marca TiC. Sense
l’excitació sanguínia subsegüent a
la ingesta d’aquestes ambrosies dels
déus, els actes se succeïen a empentes
i rodolons.
Vaig esmunyir-me de totes les
pinyes dels pilars, armat amb xibeques,
i vaig retratar el de Can Tinturé
i el de Can Cortada. Aquest,
per vacil·lar, el van voler fer caminar
amunt i avall pel passadís que tradicionalment
la Colla de Diables ens
dedica, amb una certa sornegueria,
en passar-hi. Però el primer intent
del pilar va caure endavant, segurament
a causa d’una agulla poc amatent:
sóc imprescindible!
El segon intent del pilar va reeixir
així com cal, i after that la majoria
de colles de cultura popular ja havien
ofert el seu ball a la patrona dels
esmorzars. Jo, amb la camisa ben
cordada com a cuirassa contra les
influències malignes d’una qualsevol
església, a manca de la samarreta satànica
que cada any faig servir per a
tal efecte, vaig prendre posició rere
l’altar, des d’on se m’oferia una perspectiva
immillorable per fer fotos.
Vaig provar sense flash i amb flash
i totes van sortir prou bé. L’església
ens il·lumina!
El pilar dins el, diguem-ne, temple,
va ser radiant i espaterrant, fet
caminar pel passadís entre la gernació
embadalida i àvida per aplaudir.
Com sempre, va ser molt emocionant
i sensacional en el sentit que
causa sensacions insospitades i meravelloses,
orgàsmiques: el pilar, símbol
fàl·lic, ert, ofrenat en societat a
un déu per a un any casteller fecund
i fructífer, pot ser una interpretació

pagana de l’assumpte.
En acabat, a fora el mossèn repartia
cerveses als fidels, marca Mercadona,
i els diables ballaven amb
banderes de l’Estat espanyol i una
pancarta en què hom podia llegir
«Espanya Decideix». Jo sospitava
que, sense voler, com que són una
colla de foc, saltaria involuntàriament
una espurna peregrina que cremaria
una d’aquelles banderes: però
no, fins i tot en aquesta colla són porucs
i destrempats!
Els versots van estar força bé, tot i
que jo m’esperava alguna cosa contra
nosaltres els Castellers. Fins i tot en
Llucifer va dir que les castelleres estan
molt bones —cosa que és de tots
sabut i que constitueix un dels grans
atractius de Castells.
Així les coses, van enfilar de tornada
cap al Brillas, on se suposava
que hi havia programat un sopar de
carmanyola amb música d’en Casellas.
Tanmateix, els de la carmanyola
érem pocs, perquè la majoria va escampar
la boira i va sopar a una altra
banda. I d’això jo en dic poc esperit
de pinya, però bé.
En acabat, ja a quarts d’una, si
fa no fa, van sortir els recitadors de
garrotins, amb l’absència destacada
d’alguns diables que van optar per
no pujar-hi. Clàssiques disputes entre
cargolins i riffenyos i en acabat
bona nit i tapa’t. Quan en Marcel
Casellas ja plegava veles, uns acordions
van anar volant cap a la banda
dels diables, però veient l’hora i
el dens enterboliment de cap que
m’assetjava, vaig tornar, també volant,
amb bici a casa meva.
Un dels dies més bonics a Esplugues,
típic de festa tradicional, que
esperem que vagi cada cop a més
malgrat la desunió popular, les retallades
pressupostàries i la condició
laborable de la jornada, que ja sabem
que la nostra veritable patrona és...
Santa Mercadona.
—35—

—36—
un bocinet d'història...
La torre de sis per sota
Paco Duran
Els Castellers d'Esplugues
vam descarregar el 2d6s en
la nostra VII Diada. Només
els Castellers de Montcada i
Reixac l'havien fet abans, a
principis dels 90.
Sens cap mena de dubte aquest
ha estat l’any dels castells aixecats
per sota. La Colla ha treballat
força per poder portar a plaça el
3de7 i el pilar de 5 aixecats per sota
i al final el treball ha estat recompensat,
aconseguint descarregar-los
un parell vegades enguany, amb la
sensació que són construccions que
podrem repetir amb assiduïtat.
Per a moltes i molts de vosaltres
ha estat la primera experiència pel
que fa als castells aixecats -a banda
dels pilars de 4 que ja havíem portat
a plaça en moltes ocasions-, però no
ha estat el primer any en què la Colla
descarreguem un castell d’aquestes
característiques.
El primer castell aixecat per sota
que la Colla va portar a plaça va ser
una torre de 6. L’any 2000, en el desaparegut
Poliesportiu de Les Moreres,
que ens servia de local d’assaig,
ara en fase de renovació, es va començar
a assajar la torre de 6 per
sota. Immediatament vam començar
a sentir que aquella torre ens portava
un aire nou, noves sensacions. La
pinya i el tronc van ser conscients
que es necessitava treballar amb més
concentració i tenacitat del que es
feia habitualment degut a la complexitat
dels moviments de l’aixecada i
la necessitat de treballar amb força
però amb suavitat per tal de compensar
i equilibrar la pujada. Poc
després, en una actuació a la plaça
Pare Miquel d’Esplugues -la plaça
de l’església de Santa Magdalena- la
torre va anar pujant amb tremolor
però amb tota la decisió del món.
Els darrers moments abans de coronar-la
van ser molt emocionants, ja
que l’enxaneta d’aquell moment -la
nostra Eugènia- va tenir alguna dificultat
per remuntar dosos, però finalment
va arribar a dalt. Feta l’aleta
i la passa, de mica en mica es va anar
descarregant el castell amb gran eufòria
de tota la Colla.
Curiosament aquell castell no es
va tornar a repetir.
Foto Cargolins
Ara, aquest any, hem pogut tornar
a viure aquestes sensacions tan especials,
la complicitat de tothom, els
nervis, la tensió, els dubtes... i per fi
la recompensa... l’alegria de la descarregada,
l’esclat de la plaça, els aplaudiments
del públic i, per què no dirho,
aquella emoció que et fa plorar
quan vius un moment tan especial.
Aquesta és una més de les moltes
petites històries dels castells d’una
gran Colla.
Visca els Cargolins!!!

Es podria afirmar, sense por a
equivocar-se, que el 28 de novembre
és el dia en què més hem
aparegut els Castellers d’Esplugues
als mitjans de comunicació:
TV3, Avui, La Vanguardia, El Mundo...
i fins i tot l’Ara, un diari que va
veure la llum, en la seva versió digital,
amb la fotografia dels Castellers
d’Esplugues en primer pla. Ningú
s’ho va voler perdre, ni tan sols cinc
homes i una dona que passaven per
allà i, encuriosits per l’enorme grua
que van instal·lar a La Nau, van voler
participar de la instantània.
Més tard vam
saber que es deien Artur
Mas, José Montilla,
Joan Herrera,
Joan Puigcercós, AlíciaSánchez-Camacho
i Albert Rivera,
i que un d’ells era el
president de la Generalitat
i un altre estava
a punt de ser-ho. Vés,
quantes casualitats!
La fotografia va
reunir un nombre
considerable de cargolins,
tot i que alguns
van decidir quedar-se
a casa. També es va
Sergi Pont
La Colla no fa política
donar el cas d’algun casteller que
amenaçava amb no venir i finalment
va acabar xupant càmera entre Mas i
Montilla a la pàgina 5 del diari Avui.
Com si fossin al canòdrom, molts
cargolins van fer apostes sobre quin
«intrús» tocaria a la seva rengla. Els
llebrers més cotitzats eren Albert
Rivera i, sobretot, Alícia Sánchez-
Camacho. L’Erik Kvam va tenir
l’honor d’endur-se el premi gros i va
fer-se la fotografia amb la popular,
entenent per populars els membres
del Partit Popular.
Foto EFE
—37—
La jornada ens va deixar altres
imatges impactants i grotesques,
com la que delatava el possible affaire
entre l’alcaldessa Pilar Díaz i
l’actual president de la Generalitat,
Artur Mas. Ningú dubta tampoc de
l’amor a primera vista entre l’Albert
Rivera i la Susa, que no es va resistir
als encants del candidat trilingüe.
Acabada la feina, molts van aprofitar
per conversar i fotografiar-se
amb els novatos. Mentre José Montilla
afirmava que no pot venir als
assajos perquè no té temps (ara suposem
que en tindrà
més), el Ramon
Sàlvia aprofitava per
conversar de forma
distesa amb l’Alícia,
a qui no va fer gaire
gràcia els crits independentistes
que
s’havien sentit minuts
abans.
Tot plegat, un
esdeveniment únic
que va permetre
acostar els candidats
al món casteller
i situar la colla
a primera plana de
l’actualitat.

—38—
El Josep Maria i la seva xicota, la Núria, llueixen el trofeu de segons
classifacats al Concurs
Entrevista a
Josep Maria Cortès,
president de la
Colla Joves
Xiquets de Valls
Per Sergi Pont
«Et poden fallar els amics
o la família, però la colla
no et fallarà mai»
En Josep Maria Cortès pot
presumir de ser el primer president
de la Colla Joves que no és de Valls.
Va néixer a Lilla (Montblanc) i,
des de fa tres anys, viu a Sant Just
Desvern amb la seva parella. Tot i
això, després de 17 anys a la colla,
la seva passió pels seus colors i
pels castells és tan gran com la de
qualsevol vallenc. Tant és així que,
tot i no considerar-se un radical, en
tota l’entrevista no ha pronunciat
el nom de la Colla Vella, a qui ell
anomena «l’altra colla».
Què significa per a tu ser el president
de la Colla Joves?
És un honor impressionant. Jo
porto 17 anys a la colla, poc comparativament
amb molts castellers
que porten més de 40 anys fent
castells. Estava a la junta, el president
ho va deixar i aleshores va
sorgir aquesta oportunitat de ser
president.
Per què creus que els castells me-

eixen el reconeixement de Patrimoni
de la Humanitat?
Tots els valors que pretén inculcar
la UNESCO estan presents en
els castells: són l’excel·lència del
treball en equip, són singulars... A
més a més, les colles desperten un
sentiment d’identitat molt important.
Diuen que, per conèixer un
país, has d’anar al mercat. Jo crec
que si vols conèixer un poble has
d’anar a un assaig casteller, on hi ha
la representació de tot el municipi.
A la Joves hi ha persones que malviuen
pels carrers de Valls i altres
que tenen cotxe oficial, però el dia
de l’actuació tots dos es posen la
camisa i fan força per igual.
Què significa la declaració dels castells
com a Patrimoni Mundial?
El fet que s’hagi declarat els castells
Patrimoni Immaterial de la
Humanitat implica que el govern
espanyol es compromet a protegir
els castells. D’altra banda és una
promoció brutal i una projecció
internacional molt forta.
Què et sembla que algunes colles promocionin
els castells a l’estranger?
Crec que hi ha dos models
d’exportació dels castells. El de Vilafranca
és un model d’integració
social en una zona marginal de
Xile. En canvi, el projecte a la Xina
[la Colla Vella va anar a Shangai a
finals de maig] crea reticències ja
que s’ha implantat en una empresa
per desig del seu propietari. La
Xina no és un país que destaqui
per les seves llibertats individuals,
per tant, no sé si això prosperarà o
acabarà sent una imposició.
Com es va celebrar a Valls la declaració
de la UNESCO?
És un dels llocs de Catalunya on
més es va celebrar perquè allà apa-
regueren els castells fa 200 anys.
Qualsevol pare està orgullós del
que fa el seu fill i aquest reconeixement
mundial és un honor impressionant
per a Valls.
Un dels punts més febles de la candidatura
va ser la pressió que s’exerceix
sobre els nens que pugen. Això, fins a
quin punt és cert?
Els que parlen de la pressió als
nens és perquè no han estat mai
castellers. Totes les colles volen coronar
els castells i, per tant, només
els fan amb nens que saben que
estan convençuts. La canalla té un
esperit competitiu impressionant i
veure que 400 homes i dones els
adoren és per ells un motiu d’orgull
molt gran. Els nens castellers, a les
escoles de Valls, són líders.
Ser de la Joves o de la Vella és com
una religió a Valls?
En 200 anys, els exemples de
persones que han canviat de colla
es poden comptar amb els dits
d’una mà. Et poden fallar els amics
o la família, però la colla no et fallarà
mai. Hi estàs per sentiment
i trair-lo és una de les coses més
fortes que et pot passar a la vida. Si
em passés a l’altra colla, a Valls em
farien un llibre.
La rivalitat és sana?
Com a tots els grups hi ha els
integristes, que ho porten molt
endins i no poden amb l’altra colla.
Aquesta és la rivalitat malsana.
Però per la majoria de gent, la rivalitat
és molt sana.
Com es tradueix aquesta rivalitat en
una diada com la de Santa Úrsula?
—39—
«A la Joves hi ha persones que malviuen i
altres que tenen cotxe oficial, però el dia de
l’actuació tots dos es posen la camisa i fan
força igual»
La Colla Joves sempre intentem
fer els castells amb seny i fer els
castells que podem amb la gent
que tenim. Només hi ha dos dies
que ens bevem l’enteniment: pel
Concurs i per Santa Úrsula. A Santa
Úrsula anem a fer-ho tot. Fa dos
anys, per exemple, després de fer
un 5 de 8 vam tirar un 2 de 9. Però
això només s’entén en clau de Santa
Úrsula.
Per a una persona que no hagi viscut
mai Santa Úrsula, com la definiries?
Tradicionalment es diu que és
la mare de les actuacions. És una
plaça molt petita, per tant tothom
està apretat. A més, Santa Úrsula
és l’únic lloc on, després d’una
llenya, la colla torna a intentar el
castell immediatament. Quan has
de muntar una pinya després d’un
intent fallit, la resta de la plaça posa
pressió perquè vagis ràpid i cometis
alguna imprudència. Tot influeix
en aquesta diada i les celebracions
són impressionants.
I guanyar la Vella per Santa Úrsula
pot salvar una temporada?
I tant! És l’última gran diada que
tenim. Pots haver tingut una temporada
molt dolenta i guanyar per
Santa Úrsula et salva la temporada.
La rivalitat depara algunes anècdotes.
En podries explicar alguna?
Tot el que diguin i més, és veritat.
Diuen les males llengües que
quan caus d’un castell les colles es
troben llenya al seu local, perquè el
més normal és que quan fas llenya

—40—
«Els Castellers de Vilafranca s’autodeclaren
club esportiu, però per fer un esport hauríem
de jugar tots amb les mateixes armes»
la recullis. Però com que a Valls es
fan moltes calçotades, si tens llenya
ja pots fer-ne una. És anecdòtic,
però fa ràbia.
Darrerament els Castellers de Vilafranca
estan sobresortint. És positiu
que hi hagi una colla tant superior?
Els Castellers de Vilafranca sovint
s’autodeclaren com un club
esportiu i això, per a mi, no té raó
de ser. Opten per un model que
es basa en tenir moltíssima gent i
fer macroestructures, i nosaltres
no podem competir-hi perquè la
nostra ciutat és molt més petita.
Si volen fer un esport, s’haurien de
regular el tronc, el folre i les manilles...
Nosaltres fem un dos de nou
amb 47 persones al folre i ells l’han
arribat a fer amb 100. Si tinguéssim
les mateixes armes, podríem comparar.
De totes maneres, em trec el
barret amb la torre de vuit que van
descarregar.
Els Minyons de Terrassa renuncien a
participar al concurs perquè no volen
competir fent castells. Per a tu, els
castells són competició?
Als Minyons de Terrassa no els
entenc; porten la competició al
límit. Si coincideixes amb ells en
una plaça sempre intentaran fer un
castell superior al teu, encara que
la resta de la seva actuació sigui
normaleta. A la zona tradicional, si
falles un intent important, tornes
amb castells grans. Per a mi els castells
no són una competició perquè
són subjectius. Em pot agradar més
un dos de vuit net que un tres de
deu i els dos són grans castells. Per
tant, no entenc que hi pugui haver
aquesta competitivitat quan es fan
construccions diferents.
Enguany heu carregat el cinc de nou
un parell de vegades. Esteu satisfets
de la temporada?
Estem contents perquè els gammes
extres no es poden fer cada
any. Suposen una feina de motivació
i mobilització molt gran i costa
molt tenir la gent necessària per
aconseguir-ho. Nosaltres portem
des del 2006 fent un munt de 5 de
8, que són els que ens donen les
garanties per poder provar el 5 de
9.
Quantes camises podeu arribar a
aplegar en una diada gran?
Fins ara aquesta era una pregunta
retòrica. Ningú ho tenia clar
i tothom intentava donar una xifra
aproximada. Però aquest any al
Concurs, per motius de seguretat,
van comptar les persones que va
portar cada colla. Nosaltres érem
608 en una de les diades amb més
castellers dels últims anys.
Quins objectius us marqueu de cara a
la temporada que ve?
Hi ha canvi de cap de colla i
caldrà veure si aposta per castells
amb folre i manilles o es decanta
per castells nets. Però la colla porta
una tendència i seria una llàstima
deixar-la.
Amb el quatre s’ha fet una feina
impressionant i, inclús l’any
passat,no es descartava tornar a
tirar el quatre de nou sense folre.
També hem treballat molt el pilar i
un altre objectiu podria ser atacar
l’espadat de vuit, que no hem aconseguit
mai.
Creus que és possible desbancar Vilafranca
en un futur proper?
Vilafranca ha aconseguit que
tots seguim el rànquing i nosaltres
no hi creiem per un motiu: no tots
fem les mateixes actuacions. A ells
els conviden, per exemple, a Santa
Tecla i a la Mercè, i això implica
poder fer grans actuacions, amb
més diners per publicitar-ho i més
motivació per part de la colla. L’any
2009, però, la millor actuació va ser
de l’altra colla de Valls. Al cap i a la
fi, si tens un bon pilar ets perfectament
competitiu amb ells, ja que
pots plantejar-te tres gamma extra:
el tres i el quatre de nou amb el pilar
i l’espadat de vuit. Sense el pilar,
perds molta gamma. De totes maneres,
el que van fer per Tots Sants
és impressionant.
Com veus el panorama casteller del
Baix Llobregat?
Al Baix Llobregat hi va haver
un «boom» als anys 80 i 90 i van
aparèixer diverses colles. Els Castellers
de Cornellà fins i tot van
aconseguir fer el quatre de vuit.
Però ara sembla que hi ha formacions
que estan desapareixent i en
queden dues més destacades: els
Castellers de Cornellà i els Castellers
d’Esplugues.
I als Castellers d’Esplugues?
Esteu fent un gran creixement:
en els últims tres anys, us heu superat
progressivament. Però ara
teniu el gran repte de fer el dos de
set i el salt als vuit pisos. El dos de
set, per la seva banda, és un castell
molt tècnic. Però amb la bona tèc-
«Si tens un bon pilar ets perfectament
competitiu amb Vilafranca, ja que pots
plantejar-te tres gamma extra»

nica que es veu en castells com el
pilar, sembla que la torre pot ser
una realitat aquest any, si teniu el
pom de dalt perfecte. Pel quatre de
vuit, a més de tenir la canalla perfecta,
has de tenir una consolidació
de pisos. Cada colla fa el salt a la
seva manera: si es tenen uns terços
grans es poden afegir uns quarts/
quints, i si els terços són lleugers
es pot afegir el pis de terços. A Esplugues
teniu un mix, i això pot ser
positiu ja que es poden afegir castellers
a terços i quarts que ja tindran
experiència. El gran handicap,
en una zona com el Baix Llobregat,
és que una caiguda castiga molt.
En una construcció com aquesta,
els nervis de qualsevol persona de
tronc o de les primeres mans pot
trair el castell i es necessita un assaig
extraordinari per fer-lo amb
seguretat. Els Castellers de Sants
són un magnífic exemple de colla
extremadament nova i d’una zona
no tradicional, que han anat fent
una progressió increïble i amb una
seguretat insòlita.
Què et semblen les colles universitàries?
Són una escola de castells i un
punt de trobada. Hi ha castellers
de la Joves que han après a pujar
a les colles universitàries i que ara
descarreguen tresos i quatres de
nou i que potser, en un altre cas,
no haurien pujat mai. També és un
lloc on hi ha intercanvi de coneixements.
A Valls ens pensem que
ja ho sabem tot sobre els castells,
però a les colles universitàries
s’aprenen moltes coses que poden
ajudar. D’altra banda, es creen simpaties
entre la gent del món casteller,
que després et vénen a ajudar
en diades importants.
La Joves desperta moltes simpaties?
Fent un símil amb el món de
El primer 5de9f dels dos que ha carregat enguany la Colla Joves
Foto Pol Montserrat
l’esport, hi ha entrenadors que
els agrada el paper d’antipàtic i el
potencien. En canvi, a altres entrenadors
els encanta el paper de la
humilitat. Hi ha colles que agafen
aquest paper de la prepotència i
l’únic que busquen són enemistats
i caure malament. La Colla Joves
té un paper d’humilitat, ja que si
no ens ajudem entre tots no ho
aconseguirem. Nosaltres agraïm a
aquesta gent que ens ve a ajudar,
perquè sovint els últims cordons
—41—
«El gran repte dels Castellers d’Esplugues és
ara fer el salt als castells de vuit»
són els més necessitats i els que
et donen més força i seguretat. Les
altres colles tenen un model diferent
i ells saben si els funciona.
Aleshores, Vilafranca és el Mourinho
dels castells?
[Riu] Sí. I l’altra colla també.

—42—
Resum de la
temporada
Sergi Pont
Enguany ha estat, en general, un any molt bo
per al món casteller en global, en què el nivell
mitjà ha pujat malgrat que alguna colla ha
baixat una mica. Ens centrarem en les les colles de set
i vuit, que conformen el gruix de la nostra activitat i
que reben normalment poca atenció mediàtica.
Gamma extra de luxe
Poques coses més es poden dir de la torre de vuit neta
dels Castellers de Vilafranca o del tres de deu dels Minyons
de Terrassa, que se n’han tornat a sortir amb el seu
gamma extra predilecte. A Valls, regust amarg per a la
Colla Vella, que no va ser capaç de fer ombra als verds
al Concurs de Tarragona ni de superar una Colla Joves
que va ser molt superior a Santa Úrsula i fins i tot, contra
pronòstic, a la Tàrraco Arena. Els Capgrossos de Mataró
són un altre dels vencedors del 2010, ja que han entrat a la
gamma extra per la porta gran amb una esplèndida torre
de nou a Vilafranca. Els Castellers de Sants, per la seva
banda, també completen una temporada magnífica, consolidant
el tres de nou, estrenant el quatre i desmarcant-se
com a millor colla de la capital. Per acabar el repàs de les
colles de nou, centrem la mirada a Tarragona, on la Colla
Jove de Tarragona ha estat una altra de les triomfadores
del 2010 amb el tres de nou, deixant enrere els Xiquets de
Tarragona, que només l’han carregat.
Els Capgrossos entren per la porta gran al selecte
club dels ‘gamma extra’ (foto Capgrossos)

Rècord històric: 20 colles
assoleixen els vuit pisos
Les dues colles de vuit més destacades
han estat els Castellers de
Barcelona i els Castellers de Lleida,
que han estat capaços d’assolir la
torre de vuit amb folre en més d’una
ocasió. Els barcelonins, que estan
patint una renovació de tronc a causa
de les nombroses baixes que han
tingut, han revalidat la torre però
han perdut, en canvi, un pilar que
els havia donat moltes alegries en els
últims anys. La temporada ha acabat
in crescendo i ara el seu repte serà revalidar
els castells de nou pisos. Els
de la terra ferma, per la seva banda,
han descarregat en dues ocasions la
torre de vuit folrada però han perdut
el pilar de sis que van aconseguir la
Vilafranca domestica la ‘bèstia indomable”
(foto CdV)
temporada passada. El 2010 també
passarà a la història dels lleidatans
per haver fet el primer intent de
castell de nou, per Tots Sants a Vilafranca.
Tres colles més tenen l’honor
d’haver fet l’aleta en una torre de
vuit folrada. Parlem, en primer lloc,
dels Nens del Vendrell, una de les
sorpreses de la temporada. Han recuperat
el quatre de vuit, perdut
l’any 2008, descarregant-lo en fins
a cinc ocasions. Han completat la
fita històrica descarregant el dos de
vuit per Santa Teresa. També s’han
apuntat la torre, en aquest cas carregada,
els Xicots de Vilafranca i els
Castellers de Terrassa. Els del Penedès
han sovintejat els castells de vuit
(especialment el carro gros) i fins i
2de8f de Barcelona al Clot
(foto J.S.)
—43—
tot han portat a plaça el pilar de sis,
en un intent molt feble que va caure
tot just quan l’enxaneta començava
a pujar. Els blau turquesa han tingut
una temporada irregular, amb certs
problemes per descarregar els castells
bàsics de vuit, ja que s’han quedat
sense el tres, l’assignatura pendent
de cara al 2011.
El tres de vuit ha estat el castell
límit de quatre colles. Els Castellers
de Sabadell han fet història,
completant una clàssica de vuit amb
dues novetats: el tres de vuit, que
estrenaven enguany, i el quatre de
vuit, que només havien carregat una
vegada fa tretze anys. Gran temporada
dels Castellers de la Vila de
Gràcia, que han consolidat el quatre
de vuit i la torre de set, i han fet
Els Nens recuperen el 2de8f
(foto Nens del Vendrell)

—44—
El primer 3de8 de Sabadell
(foto C. Ventura)
un pas endavant molt esperat per la
colla amb el tres de vuit descarregat
en dues ocasions. L’actuació estel·lar
dels graciencs va arribar a mitjans de
novembre a Granollers. Els Xiquets
de Reus, per la seva banda, han assolit
menys castells de vuit que la
temporada passada i s’han centrat en
la torre de set, que han celebrat fins
a nou vegades. I per acabar aquest
bloc, els Sagals d’Osona, que només
han carregat un castell de vuit i tres
torres de set. El esforços dedicats al
seu castell insígnia, el tres de set per
sota, s’ha traduït en fins a dotze descarregades.
Per acabar amb la llista de colles
de vuit, cal esmentar les tres colles
que han coronat un quatre de vuit.
Els Moixiganguers d’Igualada i els
Xics de Granollers han descarregat
un sol carro gros, tots dos actuant
com a locals. Els morats, a més, han
carregat una torre i han sovintejat
el tres per sota. Els Bordegassos de
Vilanova, tot i estar lluny dels seus
anys daurats, acaben la temporada
amb èxit. I és que malgrat no sortirse’n
amb la torre de set, han recuperat
els vuit pisos amb un quatre
carregat per Festa Major.
Augment de colles que
assoleixen els set pisos
D’entre les colles de set destaca la
presència dels Marrecs de Salt, els
Al·lots de Llevant i la Colla Jove de
Castellers de Sitges. Els gironins,
després de quatre anys, han deixat de
ser de vuit, tot i que s’han mostrat
sòlids amb la gamma alta, sobretot
amb el tres de set per sota i amb la
Els Moixiganguers descarreguen el carro gros
al primer intent (foto Moixiganguers)
torre com a fita màxima. Els balears
també han tingut èxit amb la torre
de set, tot i que els ha costat portar
a plaça els altres castells catalogats
de set i mig. Ben diferent ha estat
la història per als sitgetans, a qui els
ha costat pair la gran temporada que
van fer el 2009 i han tornat a batallar
amb castells com el quatre de set
amb l’agulla, el cinc de set o el tres
de set per sota, que no han aconseguit.
Els Castellers de Sant Cugat i els
Castellers de Mallorca han tingut el
seu sostre en la torre de set, un castell
gens fàcil, al límit entre els set i els
vuit pisos. Els vallesans l’han recuperat
després de cinc anys sense fer-la
i han afiançat encara més la gamma
alta de set. Els de Palma s’han mantingut
constants i han descarregat
el dos de set en fins a cinc ocasions,

Torre de set envejable dels Al·lots
(foto J.S.)
una fita gens menyspreable per una
colla de fora del Principat.
Els Margeners de Guissona han
experimentat un lleuger retrocés pel
que fa als seus dos principals castells,
el tres de set per sota i el set de set,
un castell poc habitual. Tot i això
van aconseguir descarregar tots dos
castells a la diada de Festa Major de
Guissona. D’altra banda, van fracassar
en l’únic intent de torre de set de
la temporada.
A banda de la Colla Jove de Sitges,
fins a vuit formacions han arribat
al cim de la temporada amb el
cinc de set. Aquest castell marca
enguany el límit dels Castellers del
Poble Sec, els Castellers de Cornellà,
els Tirallongues de Manresa,
els Xiquets del Serrallo, els Nois de
la Torre, els Castellers d’Altafulla,
els Minyons de l’Arboç i els Caste-
llers de Sant Pere i Sant Pau. Per als
del Poble Sec, però, el gran èxit ha
estat el tres de set amb l’agulla que
van estrenar conjuntament amb el
seu nou local: Can Bandarra. Al Tarragonès
també estan d’enhorabona
ja que tres colles han recuperat el
cinc de set: els Castellers d’Altafulla,
els Xiquets del Serrallo i els Nois de
la Torre. Els Minyons de l’Arboç
i els Castellers de Sant Pere i Sant
Pau han acabat la temporada amb
un regust amarg, ja que han portat
a plaça castells de més entitat que no
han pogut ni tan sols carregar. Els
de Tarragona van intentar la torre al
Concurs i els del Baix Penedès, en
una mostra de la rauxa característica
de la zona tradicional, van portar a
plaça un primer intent històric del
carro gros, malgrat que la temporada
passada només van descarregar
dos quatres de set. Finalment, els del
Bages han mantingut els castells que
van aconseguir el 2009 i han pogut
portar a plaça el cinc de set en tres
ocasions.
Els Castellers de la Sagrada Família
han fet una temporada extraordinària
amb tres construccions
inèdites: el tres de set, el quatre de
set amb l’agulla i el pilar de cinc aixecat
per sota. Han consolidat la feina
feta la temporada 2009, quan van
descarregar el primer castell de set.
Ben diferent és la història dels Castellers
de Cerdanyola que, després
d’uns primers anys fulgurants, ara
lluiten per mantenir els castells de
set. Han perdut el cinc però mantenen
el quatre amb l’agulla.
Set colles es queden amb castells
de la gamma bàsica de set. Hi destaquen
els Castellers del Riberal, que
ho tornen a aconseguir després de
dos anys. Els Castellers de Figueres
i els Salats de Súria, per la seva
banda, consoliden la categoria de
set. Els Castellers d’Esparreguera
i els Castellers de Badalona, més
coneguts com a micacos, han perdut
el seu castell més preuat, el cinc de
set, però es mantenen en els set pi-
—45—
sos. Dels Matossers de Molins de
Rei i la Colla Jove de l’Hospitalet,
que han aconseguit el tres de set, se’n
parla més extensament al resum de
les colles del Baix Llobregat.
Novetats entre les colles
de sis
Malgrat no fer els castells més alts
ni ser protagonistes als mitjans de
comunicació, la base del món casteller
la trobem en les colles de set i
també en les colles de sis, que lluiten
contra les adversitats per poder actuar
i portar castells a plaça. Quatre
d’aquestes colles han descarregat el
pilar de cinc: els Nyerros de la Plana,
els Xerrics d’Olot, els Castellers
de Mollet i els Castellers de Caldes
de Montbui. Els Torraires de
Montblanc i els Castellers de Rubí
han completat amb èxit la torre de
sis, els Castellers de Castelldefels
han descarregat el tres de sis amb
l’agulla i els Angelets del Vallespir
s’han hagut de conformar amb el
tres de sis.
Capítol a part mereixen les colles
de nova formació. La Global
de Salou està fent una gran tasca de
captació de castellers per tal de poder
començar a fer castells de sis ben
aviat. La novetat de la temporada és
la Colla Jove de Vilafranca, que ha
començat amb força i ja ha descarregat
el cinc de sis i el quatre de sis amb
l’agulla. Aquestes colles somien amb
passar a la història i anar-se fent un
lloc al món casteller. Però si una colla
ja ha nascut fent història, aquests
són els Castellers de lo Prado. Els
xilens són la primera colla formada
a l’estranger i no han parat de créixer
des de la seva formació. Tant és
així, que aquest any han descarregat
un pilar de cinc, tot una fita tenint
en compte que assagen a milers de
quilòmetres de Catalunya, amb les
dificultats que això suposa.

—46—
El Baix Llobregat es desperta
J. Santacreu
Totes les colles de la comarca, llevat d’Esparreguera, han millorat el nivell de castells
aquesta temporada, des de Cornellà a l’Hospitalet. El panorama es posa força interessant
i fa preveure una propera Trobada del Baix amb molts castells de set pisos.
3de7a dels Castellers de Cornellà durant la
seva XX Diada. (foto J.S.)
Els Castellers de Cornellà, per
exemple, enguany han recuperat
el 5de7, que no aconseguien
des del 2008, i han completat els tres
primers 3de7a de la seva història. Els
nostres veïns, que aquest 2011 fan
vint anys, han realitzat una passa
molt important per atènyer el nivell
d’altres anys i, a més del 5de7, han
descarregat quatre 4de7a (l’any passat
només un) i han sovintejat molt
el 3 i 4de7. Durant la Festa Major
del Prat de Llobregat, a més de fer
l’únic 5de7 de l’any, els de Cornellà
van estrenar el 3de7a, descarregant
tres castells de set i mig per primer
cop en molts anys. L’endemà, al barri
del Pedró (Cornellà), repetien 3
i 4 amb agulla, però havien de descartar
el 5 per manca de camises, i
apostaven pel 3de7; tot plegat, per
exhibir uns troncs molt ferms i experimentats
que, de ben segur, amb
una mica més de gent a assaig, els
permetria portar a plaça castells
més elevats i, fins i tot, plantejar-se
el carro gros. La darrera actuació de
la temporada de Cornellà va ser el 7
de novembre, en la seva Diada, en
la qual van descarregar un altre cop
els dos castells amb agulla, tot i que
a segona ronda havien de desmuntar
el 5de7 que, malgrat tenir mides
perfectes, la canalla el va fer tirar
enrere. I és que, malgrat la canalla
força nova d’enguany, els Castellers
de Cornellà han descarregat tots els
castells que han portat a plaça i només
n’han desmuntat dos, aquest
cinc i una torre de sis. De cara a
aquest 2011, amb una tècnica nova

encapçalada per en David Calabuig,
que barreja gent experimentada amb
sang nova, Cornellà haurà de consolidar
aquesta remuntada per, entre
d’altres coses, donar-nos guerra.
La colla revelació de la temporada,
si es pot dir així, ha estat la Jove
de l’Hospitalet, que per primer cop
a la seva història ha fet castells de set
pisos. Malgrat els problemes de camises,
que vam poder comprovar durant
la Trobada del Baix d’enguany
precisament a l’Hospitalet —ciutat
que pertany al Barcelonès però que
per lligams històrics i geogràfics se
sent de la nostra comarca—, els de
la Jove han aconseguit dos 4de7 i un
3de7. El primer castell de set el van
dur a plaça durant el seu Xè Aniversari;
aquell dia, després de la torre
de sis, van provar-lo en segona ronda,
però el van haver de desmuntar
dues vegades seguides, malgrat que
foto Jove L’H
els intents eren força bons, sobretot
el primer. Així i tot, a la tercera va
ser la vençuda, i a tercera ronda, havent
quedat l’anterior en blanc, van
poder descarregar el seu primer 4de7
de la història, amb mides no tan bones
com el primer, però molt ben defensat
al capdavall. Durant la recta
final de l’any van estar assajant fort
el 3de7, que ja estava en el plàning
del Xè Aniversari, però no va ser fins
a la darrera actuació de l’any, a Sant
Andreu de Barcelona, amb els Castellers
de Sants, que va ser una realitat.
Van descarregar, en primera ronda,
el 4de7, el segon de la història,
per tot seguit atacar el tres, que en
primer intent van haver, també, de
desmuntar. En repetició, tanmateix,
va alçar-se amb mides heterodoxes i
va completar-se amb gran eufòria.
Van plegar amb el 2de6, amb figuereta
inclosa, cirereta espectacular per al
Esquerra, primer 3de7 de la Jove
de L’H. A sota, intent de 5de7 dels
Matossers. A la dreta, un 3de7 seu.
foto Matossers
foto Matossers
—47—
millor any de la Jove de l’Hospitalet,
que fins i tot havia pensat a portar
el 4de7a aquesta temporada, a Sant
Andreu. D’aquesta manera, doncs,
aquesta temporada es presenta molt
engrescadora per als verds, en què
hauran de consolidar aquestes construccions
i intentar afegir-hi algun
castell amb agulla, repte important
per a una colla que sempre ha tingut
problemes de camises però que està
en clar creixement.
Una altra colla en ple creixement
són els Matossers de Molins de Rei.
Com la Jove, han signat també enguany
la millor actuació de la seva
història, el 24 d’octubre durant la
seva 8a Diada, amb 3 i 4 de 7 i 2de6
més el pilar de 5. Aquell dia, a més
a més, van fer el primer assalt a un
castell de set i mig, el 5de7, que es
va desmuntar malgrat que tenia bones
mides. Com diu l’Albert Rovi-

—48—
ra, RRPP de la colla, els Matossers
estan molt satisfets de la temporada
en descarregar sis castells de set pisos
(tres 4de7 i tres 3de7; dos d’aquests
últims, a més, fora de casa). Per al
2011, els molinencs volen consolidar
la feina feta i lluitar per posar l’agulla
a tres i quatre i seguir treballant amb
el cinc; a més a més, aquest 2010 han
estat treballant, a poc a poc, el tronc
de la torre de set, que si tot anés molt
rodat podrien arribar a plantejar-se
per al curs que ara comença. També
volen rescatar els castells aixecats
per sota, tant el tres com els pilars,
que fa temps que no treballen. Per
tot plegat, també es presenta un any
molt engrescador per als Matossers,
que aquest 14 de gener elegirà nova
Junta i Tècnica, que haurà d’encarar
aquests reptes amb valentia.
L’única colla a la comarca que ha
perdut nivell i castells ha estat Esparreguera,
que fa algunes bugades
que perden llençols i que enguany
s’han quedat molt lluny dels objectius
tècnics de la temporada: ha estat
el primer any des del 2001 sense
cap castell de set i mig, deu anys en
què han arribat a carregar la torre
de set i a dominar tota la gamma
de set. Enguany només han intentat
dos 4de7a, que van desmuntar
durant la seva Festa Major, el 10
de juliol, de la qual van sortir amb
només dos castells descarregats. En
paraules d’Efrèn Garcia, dels Castellers
d’Esparreguera, «la manca de
camises en els desplaçaments, però
sobretot un gran nombre de baixes
a nivell de tronc, han impedit
l’evolució tècnica que passava per
alleugerir paulatinament el pes dels
castells per poder atacar objectius
superiors.» Així, si en la temporada
2009 només havien aconseguit un
4de7a i un 3de7a, enguany no ho
han pogut repetir, i només els queda
com a consol haver fet dos pilars de
cinc, que l’any anterior no havien assolit.
Amb tot i això, onze castells de
7 i deu torres de 6 els avalen com a
tercera millor colla del Baix, després
d’Esplugues i de Cornellà. En tot
cas, si aconsegueixen recuperar-se de
les baixes i motivar els seus castellers,
podran redreçar el seu rumb.
Finalment, tenim el cas dels Castellers
de Castelldefels, una colla
que va reaparèixer l’any 2008 i que
enguany han pogut fer castells de
sis fora de casa amb una certa assiduïtat.
Si els vam poder veure encara
molt tendres a la Trobada del Baix,
de la qual van sortir amb només
el tres de sis carregat, en la segona
part de l’any van aconseguir fins i
tot el 3de6a, a Roquetes, una plaça
que van compartir amb nosaltres.
Esperem que aviat arrosseguin més
gent i puguin plantejar castells de la
gamma alta de sis més sovint. Els de
Castelldefels són la colla més antiga
de la comarca en actiu, malgrat uns
anys d’hivernació que van trencar el
2008.
A aquest panorama només caldria
afegir-hi la nostra colla, però ja ha
quedat força clar en la resta de la
revista. Paradoxalment, tot i ser la
colla més en forma, junt amb els
d’Esparreguera som els únics que
hem perdut un castell, el 2de7. Així
i tot, hem fet el primer 3de7s i hem
consolidat tot el ventall de set malgrat
la torre. Hem fet castells de set
i mig després de dues llenyes de set
i mig (torre de set i tres per sota).
Hem fet més castells de set que mai,
gairebé en totes les actuacions; mai
no havíem estat tantes camises arreu
de les places ni mai hi havia hagut
tanta dinàmica interna en la colla.
Vam tornar a fer la millor actuació
a la Trobada del Baix per tercer any
consecutiu i, si seguim treballant
com fins ara, continuarem fent-la
durant molts anys.
Amunt Cargolins!
Intent desmuntat de 4de7a d’Esparreguera. (Foto
CdLleida). A sota, 3de6a de Castelldefels a Roquetes.
(Foto Laura Gòmez)

Patrimoni d’un poble
Pau Albornà i Torras
Ser declarats Patrimoni de la Humanitat no canviarà gaire res, però tot
i això a tots els castellers ens omple d'orgull ja que és el reconeixement a la
nostra cultura i tradició i al nostre país.
Un matí assolellat de diumenge
en una plaça qualsevol
de Catalunya. Homes,
dones, avis i nens xerren distesament
mentre sostenen amb força la faixa
perquè un altre se la vagi cargolant
al voltant de la cintura. Més enllà,
els nens juguen sota l’atenta mirada
dels caps de canalla, pendents que
cap no s’escapi i arribi tard al castell.
En un racó, els caps de pinya no paren
de treure papers per quadrar el
complex engranatge humà que formarà
la base del castell. «Ja ha arribat
tothom? No, falta el Jornet». Els de
tronc estiren braços i cames per estar
a punt, mentrestant el Quique
se’ls mira pensat que això també
ho hauria de fer la pinya... Les
gralles i el tabal van afinant
el toc de castells, n’hi ha una
que avui s’estrena i les altres
l’animen perquè no es posi
nerviosa. Des d’un balcó,
una veïna admira el bonic
cromatisme que formen les
camises de les tres colles que
avui protagonitzaran la Diada.
Hi ha un color per a cada colla,
però els pantalons són sempre blancs
i, el mocador, vermell amb punts
blancs. Hi ha qui se’l posa al cap per
protegir-se del sol o simplement per
fer-se el pinxo, d’altres el lliguen a la
faixa perquè la canalla pugui pujar
més fàcilment. «Vinga, tothom enfaixat,
que comencem!» Ja és l’hora,
a veure com ens anirà avui.
«Baix, Beitia; contrafort, Merche;
agulla, Josep; crosses, Sílvia i Mar;
primeres mans, Josep Maria, Dani,
Horaci i Salva; laterals per la dreta,
Sàlvia i Jonàs; laterals per l’esquerra,
Bartu i Sergi; vents, Macià i Marcel;
taps, Candi i Fina». El cap de pinya
va cantant tots els rengles perquè
cadascú sàpiga on s’ha de col·locar.
Un cop tothom és a lloc, mirant de
no remenar massa la pinya, el cap de
colla crida els segons perquè pugin
dalt. L’espectacular escenografia dels
castells ja està en marxa. Una vegada
s’han quadrat mides pugen els terços
que, quan donen el senyal, indiquen
que el castell ja pot tirar amunt.
Sonen les gralles i els quarts comencen
a trepar, després és el torn de la
canalla, els més valents. Primer van
els dosos i, finalment, l’aixecador
i l’enxaneta, els que coronaran la
il·lusió de tots. Esperem que no hi
hagi llenya, però si és així, ens tornarem
a aixecar junts...
El novembre passat els castells van
ser declarats Patrimoni Immaterial
—49—
de la Humanitat per la UNESCO,
una distinció que reconeix una activitat
cultural catalana de més de
200 anys d’història. El món casteller
viu el seu moment més dolç i ser Patrimoni
Immaterial de la Humanitat
no canviarà gaire res, però tot i
això, a tots els castellers ens omple
d’orgull ja que és un reconeixement
a una cultura, a una tradició,
a un país, a una activitat que més de
7.000 persones duen a terme sense
cap ànim de lucre, simplement per
compartir. Per fer pinya.
Faci sol, plogui o nevi, cada dimarts
i divendres els cargolins ens
deixem la pell a La Nau per seguir
fent realitat una de les tradicions
més característiques de la nostra
terra. Hi ha qui aquest fet se’l
pren a pit –com jo–, d’altres fan
castells per les amistats o per
passar-s’ho bé –també com jo–,
però, sigui quin sigui el motiu
pel qual cadascú decideix enfundar-se
la camisa i la faixa, tots ens
convertim en un de sol. Tots fem
i som Patrimoni Immaterial de Humanitat
cada dia de les nostres vides.
Actualment, al Baix Llobregat hi
tenim cinc colles en actiu –Esplugues,
Cornellà, Esparreguera, Molins
de Rei i Castelldefels, a més de
la Jove de l’Hospitalet–, totes ens
plantegen uns objectius, alguns més
ambiciosos i d’altres més humils,
però totes lluitem per complir-los
amb esforç. Som grans famílies que
aixequem somnis en forma de castells
humans.

—50—
Foto Castellers de Lleida
En Pep Ribes és, segurament, el
millor periodista casteller del
país. Exerceix de coordinador
de la informació castellera de
Ràdio i Televisió Vilafranca, on
també és el carismàtic locutor de
les diades –quan estigueu a plaça,
fixeu-vos en els balcons i segur que
el trobareu armat amb el micròfon
i els cascos. Fill seu és el 'Va de Castells',
el millor programa de castells
per a castellers de l’actualitat, que
s’emet des de Vilafranca Televisió a
la Xarxa de Televisions Locals i que
també té un germà a les ones hertzianes
de COM Ràdio.
Com bé afirma en aquesta entrevista,
ha estat «escolà abans
que capellà», i és que quan en Pep
Ribes parla de castells ho fa amb
coneixement de causa i no des
de la distància. D’ascendència vilafranquina,
amb només 11 anys
comença a la canalla dels Castellers
de Barcelona de la mà del
seu pare, on més endavant arriba
a formar part de la Tècnica. Uns
anys més tard, marxa a viure a
Castelldefels per motius de feina i,
després d’entrar a la colla degana
del Baix Llobregat, n’esdevé
el cap de colla entre el 1990 i el
1995.
Els periodistes també tenen camisa?
En Pep n’ha portat dues, és
un apassionat dels Castellers de
Vilfranca i sempre ha estat al
costat dels Cargolins, però em
sembla que la seva camisa és la
castellera, més enllà dels colors...
Entrevista a
Pep Ribes,
coordinador de la
informació castellera de
Ràdio i Televisió Vilafranca
i director del programa
'Va de Castells'
Per Pau Albornà
«Ha calgut que Esplugues fes un
bon salt per esperonar Cornellà»
Què ens pots dir de la temporada
que hem realitzat enguany els
Castellers d’Esplugues?
Caldria puntuar-la amb un
excel·lent alt. Una temporada,
també caldria afegir-hi la del
2009, on la colla ha assolit allò
que feia anys que perseguia i que
no hi havia manera de consolidar.
Un canvi important i que fins hi
tot ha sorprès una part del món
casteller, bàsicament desconeixedor
de les colles més petites.
Personalment, sabeu que estic
molt orgullós de poder parlar
de la colla d’Esplugues i de la
seva progressió en els darrers
temps.

«La rivalitat sana entre Cornellà i Esplugues és fantàstica, esperem
que aviat puguem veure dues colles de vuit a la comarca»
Moltes colles s’obsessionen amb
els castells de 8 quan comencen
a assolir amb assiduïtat la gamma
alta de castells de 7, moment en
què ens trobem ara els Cargolins.
Creus que estem preparats per fer
aquest salt?
No cal obsessionar-s’hi... Fixeu-vos
que les darreres colles
d'arribar als castells de vuit
portaven uns quants anys amb
els castells de la gamma alta de
set, i algunes sovintejant la torre,
com Sabadell, Igualada... Cal
anar a passos, anar provant gent,
crear bons castellers i els seus
recanvis i fer assaigs atractius
per engrescar un peu necessari
per assumir com a colla els castells
de vuit. I cal entendre bé la
paraula colla.
La nostra filosofia és anar pas a
pas, mentre que la d’altres colles és
jugar-s’ho tot a plaça tirant castells
difícils sense gairebé assajar-los.
Amb quina estratègia et quedes?
Anar a plaça conscient de les
teves possibilitats, amb el risc
necessari per poder pujar un
graó més. Cada dia es demostra
que els bons assaigs són necessaris
per dur els castells amb
garanties. Allò de «provem-ho
a veure què passa» ja ha passat
de moda. Aquests casos només
es veuen en colles més veteranes
i/o de l’àrea més tradicional,
però puntualment.
Quin paper creus que tenim colles
com Esplugues dins el món casteller?
Ara teniu un paper important
en el grup de colles de set de
gamma alta. Dins de la comarca
sou la colla més en forma, però
com sabeu l’atenció dels mitjans
no sempre és la que un vol.
Ara s’obriran per a la colla noves
places i diades de relleu, on
la colla haurà d’anar a fer bons
castells. Això no sempre es fàcil
d’assumir i resoldre. Per tant, cal
no adormir-se.
Com valores l’estat actual dels castells
al Baix Llobregat?
Home, no és la més bona, no
se’ns escapa que fa pocs anys la
comarca vivia en un núvol d’anar
a fer castells i passar-ho bé... però
amb això no n’hi ha prou. Hem
estat massa temporades sense
que les colles evolucionessin. Ha
calgut que Esplugues fes un bon
salt per esperonar Cornellà.
Tenim colles que fa que anys estan
en una mena d’ascensor, ara
pujo ara baixo, sense un objectiu
eficaç per dur un rumb adequat, i
d’altres que potser ja ho han donat
tot pel món casteller i que si
deixessin de fer castells no passaria
res. No cal posar-hi noms...
però crec que tothom sap el
que dic. El Baix Llobregat no és
ni de bon tros una comarca que
ajudi a la creació, consolidació i
atenció que una colla castellera
necessita i pot merèixer.
Moltes colles ‘grans’ critiquen
l’existència de les colles petites que
no passen de castells de 6. Com a
antic cap de colla dels Castellers
de Castelldefels, la colla degana
del Baix Llobregat, què en penses
d’aquesta postura?
Aquest ha estat el pa nostre
de cada dia de sempre. Anys
enrere, a la dècada dels 80, una
colla petita queia simpàtica i fins
i tot si feia algun castell de set
—51—
podia ser convidava a places que
ara son tabú per a colles petites
(Tots Sants o Diada de Minyons,
per exemple...). El ritme del món
casteller, el creixement de colles
dels 90, l’evolució dels mitjans i
els registres de grans castells, ha
fet que les colles de sis siguin ara
com una mena de destorb. També
cal dir que ara mateix penso
que una colla no hauria d’estar
més de dos o tres anys seguit
fent exclusivament castells de
sis. Si això passa potser sí que
caldria deixar-ho estar.
Sembla que aquest darrer any, els
Castellers de Cornellà s’han
posat les piles, potser en reacció
als excel·lents resultats dels Cargolins...
Com creus que afecta aquesta
competència sana a les colles?
Per a la colla d’Esplugues i evidentment
per a la de Cornellà,
aquesta sana rivalitat és fantàstica.
Els castells no s’entenen
sense mirar la colla del costat
i poder ser millor o almenys
assemblar-t’hi. Primer mirar-te
el melic i després mirar el del
costat. A veure si gràcies a això,
podem arribar a veure dues colles
de castells de vuit ben aviat...
Difícil, molt difícil... però no impossible.
També vas formar part durant
molts anys dels Castellers de
Barcelona i, ara et caracteritzes
per ser un gran seguidor i ‘el periodista’
dels Castellers de Vilafranca.
Com s’explica aquesta
passió pels ‘verds’?
Anem a pams. El meu pare i
la seva família són originaris de
«Els Castellers de Vilafranca són els qui
millor assagen i tenen al darrere una afició,
una vila i una comarca que els fan costat»

—52—
Vilafranca. Tinc un lligam amb el
Penedès i els castells de naixement.
Tinc gairebé 45 anys i no
m’he perdut ni una sola Festa
Major, a part de la família i amics
que hi viuen. Els Castellers de
Vilafranca sempre han format
part de la meva manera de viure
els castells i la «passió verda»
ve d’aquí. També cal dir que
sóc un acèrrim defensor dels
Xicots de Vilafranca, amb
els quals sempre he tingut uns
lligams molt especials. Van ser
tiets meus els que van fundar
aquesta colla. El meu pare es
va casar i traslladar a la capital,
i per això va ser casteller de
Barcelona des dels inicis de la
colla l’any 70 i fins que ens va
deixar l’any 97. Va ser uns dels
segons més destacats de la colla
durant molts anys. El meu germà
i jo els vàrem seguir els passos
i ens vàrem incorporar a la colla
a mitjans-finals dels 70. Jo era
un marrec. Vaig fer castells molt
anys a galeres, vaig ser membre
de la tècnica diverses temporades
fins que per motius de feina
i amistat vaig anar-me’n cap a
Castelldefels, on vaig ajudar a
créixer la colla. La millor època
de la degana del Baix va coincidir
amb el meu mandat de cap de
colla del 90 al 95. Ja a l’any 93-
94 començo a dedicar temps a
la informació castellera fins a dia
d’avui, i no faig castells amb cap
colla. Però he estat escolà abans
que capellà i, per tant, puc parlar
de castells amb coneixement de
causa. És el que té portar gairebé
35 anys vinculat al món dels
castells.
No creus que aniria bé més igualtat
en comptes d’aquesta enorme
superioritat vilafranquina?
Vilafranca és superior per un
sol motiu: tenir els elements
idonis en el moment idoni i, sobretot,
assajar com ningú. És la
colla que més i millor assaja. Té
al darrere una afició, una vila i
una comarca que li agraden els
castells i fan costat a la colla.
Dediquen moltes, moltes hores
a assajar tot tipus de castells i
gent. Té una vida social com cap
altra. Per això han estat superiors
la darrera dècada. Han estat
els que millor s’han adaptat
als nous canvis. Potser això canvia,
però de moment cal gaudirho.
I que duri. Si altres colles han
de ser millors, que sigui per mèrits
propis i no pas per demèrit
dels vilafranquins.
Com ens veuen als Cargolins des
de Vilafranca i les colles ‘grans’?
Vols que et digui la veritat?
Poca cosa en saben.
M’ho temia...
Foto Castellers de Lleida
«La foto de campanya és una col·laboració
interessant que ha posat el nom d’Esplugues
en tots els mitjans»
Només els més immersos en
el dia a dia de cada colla gran
saben més o menys el que fan
la majoria de colles. Però la impressió
sovint és que cada colla
gran té un parell o tres de colles
petites amigues amb les que hi
col·labora. A la resta de gent de
les colles grans no els interessa
el que fan la resta de colles,
siguin més o menys grans, sinó
només la seva.

«Cal donar un tomb radical al funcionament
de la Coordinadora de Colles
per a garantir-ne el futur general»
De quina manera ens beneficiarà la designació
de Patrimoni Immaterial de la
Humanitat per la UNESCO?
De moment haurem de veure com
es gestiona l’èxit i com afecta al conjunt
de les colles i al món casteller
en general. Potser no serà una cosa
que es pugui palpar cada setmana tant
com ens pensem. Sens dubte beneficiarà
més a les colles grans i el seu
entorn.
Els castells tornen a estar de moda i han
entrat de nou a l’agenda mediàtica dels
mitjans de comunicació. Què et va semblar
que els Cargolins protagonitzessin la
foto de campanya de les darreres eleccions
catalanes?
Em va semblar bé. Per què no els
Cargolins? No es va fer cap acte en favor
de ningú, només una col·laboració
interessant i que ha servit per posar
el nom d’Esplugues a tots els mitjans.
A la darrera Festa Major d’Esplugues
ens vam sentir indignats pel tracte del
programa 'Quarts de 9', que va preferir
treure castells de 8 dels Minyons i
Sants en comptes de fer referència a la
nostra millor diada de la historia. Com a
coordinador del programa ‘Va de castells’,
com veus aquesta política de continguts?
No puc entrar a valorar el que fan
els altres. No obstant això, comprenc
l’enfocament del 'Quarts de 9'. Amb
en Xavier Capdevila, el seu director,
m’uneix una forta amistat i sovint
en parlem. El 'Quarts de 9', amb
errors o sense, és un molt bon programa,
pensat per a tothom i acotat
en el temps i l’interès immediat. En
canvi el 'Va de Castells' està pensat
més pels propis castellers, ja que es
va crear bàsicament per informar
del que s’havia fet a les places. Per
això apostem per acostar-nos cada
setmana a tres places, cosa que per
a una televisió local té molt valor, ja
que les imatges gairebé sempre són
de collita pròpia. Això ens permet
apropar-nos a espais on sabem que
no anirà mai la tele nacional. Una altra
cosa és el tractament de les imatges
i les colles. Jo sóc molt sensible
a mirar de parlar i establir criteris
perquè totes les colles, ja siguin de
6 o de 9, puguin sortir algun cop al
programa. Cosa complicada. A Ràdio
Vilafranca i COM Ràdio dediquem
molt temps als castells, per no parlar
de Penedès Televisió i la Xarxa Local
de Televisions.
Creus que estem vivint el millor moment
de la història dels castells?
Estem en un molt bon moment,
amb les colles amb temporades més
completes i superant els registres
globals castellers. L’any 2010 ha estat
excepcional. Ara caldrà veure si
hi haurà la mateixa continuïtat. Encara,
però, queden moltes coses per
fer. Pensar en la durada de les actuacions,
quan i com s’han de fer i sobretot
no fer que els castells puguin
crear sobredosi a la gent corrent,
que es mira els castells des de fora.
Una altra cosa a millorar d’immediat
ha de ser donar un tomb radical al
funcionament de la Coordinadora
de Colles, per garantir-ne el futur
general.
«El ‘Quarts de 9’ és un molt bon programa,
pensat per a tothom i acotat en el temps
i l’interès immediat»
—53—

—54—
COLÒNIES DE NADAL desembre 2010
Dia 27
Activitats de la canalla
Ens vam trobar al local a les 9 per sortir des d’allà fins a
la casa de colònies a Malanyeu. Al arribar vam col·locar-ho
tot, vam repartir els torns de parar i desparar taula i vam
anar a donar un volt per les rodalies de Can Brunet (la
casa), on vam fer jocs. Ens vam entretenir molt i vàrem
dinar molt tard, per això el taller de la tarda es va donar a
continuació. Aquest taller es tractava de fer “monigotes pitipians”
amb capses de cartró i cubs de papiroflèxia que ens
va ensenyar a fer l’Ana. Després vam fer jocs. Per la nit vam
sopar i vam fer el Caga Tió. Vam inventar-nos les cançons
del Tió i ens va cagar moltes vegades: primer pedres, segon
xuxes, després dos puzles molt bonics del 3de7 per sota i de
les colònies d’estiu, i per últim mandarines.
Dia 28
Vam fer una excursió per unes muntanyes de Malanyeu
que ens va durar tot el matí. Va ser molt divertida
perquè ens vam trobar bassals congelats, vam creuar un
riu, i al arribar a dalt de tot vam fer molts jocs. Al migdia
vam tornar al poble per dinar i jugar a futbol, i com
era el dia dels Sants Innocents els hi vam fer una broma
als caps dient-lis que ens havien robat les motxilles XD.
A la casa, vam tenir temps lliure i ens vam inventar un
crit de guerra de la canalla. Cap al vespre els caps ens
explicaren un joc de la oca que vam muntar entre tots
per tota la casa amb el que ens vam divertir molt. Vam
sopar i vam fer un joc de nit.
Dia 29
Pel matí vam anar al bosc a fer jocs. Vam tornar a la
casa i els hi vam ensenyar un ball als caps que ens
vam inventar. Vam dinar i per la tarda vam tornar
al bosc per fer una gincama molt divertida que el
objectiu era desxifrar un codi pitipià, que deia: Els
pitipians us desitgem un bon any nou. Vam tornar
a Can Brunet i vam fer jocs: el llop i les cabretes, el
tomàquet i els caps van fer un joc de telepatia que
ens va ensenyar la Marta, era impressionant! Per la
nit vam sopar i vam fer l’amic invisible. Els regals
eren molt bonics i estaven molt ben fets, i ens vam
quedar a casa en comptes d’anar a fora a jugar per jugar
amb els regals. L’Adal ens va fer un joc molt difícil
en el que estàvem lligats dos persones amb cordes i ens
havíem de separar. Després vam anar a dormir.
Dia 30
Ens hem aixecat molt tard perquè estàvem tots molt
cansats, ho hem recollit tot, ho hem carregat als cotxes,
hem fet una cadena per passar la llenya que ens sobrava
en el cotxe d’un amic de la Mar i ara estem escrivint per
grups les tres activitats que ens faltaven per redactar:
el sopar de Nadal, el torneig de futbol i les colònies.
Dinarem i marxarem cap al local.
Escrit per la canalla

SOPAR DE NADAL desembre 2010
1. Ens van fer esperar a fora del local
2. Vam entrar i ens van dir com es deia i com funcionaria
el sopar, també ens van dir que eren del planeta Pitipí
i eren pitipians.
3. Després d’explicar-nos tot, vam entrar a la nau i ens
vam pintar la cara perquè si no ens cremaríem la cara del
sol pitipià i vestir-nos tot d’un mateix color.
4. Vam fer grups i vam passar unes proves per salvar la
nau pitipiana.
5. Després de salvar la nau ens van donar unes màscares
per entrar al planeta Pitipí i acostumar-nos al seu
aire, quan vam entrar ens van fer d’escriure una cosa de
l’univers per entrar a sopar.
TORNEIG DE FUTBOL desembre 2010
Després d’anar al sopar de Nadal, vam anar al torneig
de futbol. Quan vam arribar al torneig, després vam anar
caminant fins al camp de futbol. Primer vam escalfar, i després
vam començar el torneig de futbol. Els equips eren:
Castellers d’Esplugues, Castellers de Barcelona, Minyons de
Terrassa i Bordegassos de Vilanova. El primer partit va ser
contra Barcelona, després contra els de Terrassa i per últim
contra Vilanova.
Al primer partit vam perdre 0-1 contra Barcelona, al segon
partit vam empatar 0-0 contra Terrassa, i l’últim partit
vam guanyar 1-0 contra Vilanova. Al final vam empatar
amb Terrassa segons, llavors vam haver de fer penaltis. Els
penaltis vam xutar: l’Alia, el Sergio i el Joel. El Joel va marcar
un gol, el Sergio no el va marcar i l’Alia tampoc, i ells van
marcar dos. Llavors vam quedar tercers.
Primers va quedar Barcelona, segons van ser Terrassa, tercers
vam ser nosaltres i per últim va ser Vilanova.
Escrit per la canalla.
6. Després de sopar ens van dir que la mascota pitipiana
era un malefici de “Momomó Pototó”, el malvat del
planeta.
7. El vam ajudar a fer una poció perquè se la begués i
es tornés normal. Aconseguint proves.
8. Vam aconseguir les proves, així que vam ajudar a la
mascota.
9. Ens vam posar el pijama i no ens vam anar a dormir
fins les tantes.
10. Ens vam aixecar d’hora i vam esmorzar. Després
d’esmorzar, vam marxar al torneig de futbol.
Escrit per la canalla.
TALLER CONCURS DE CASTELLS D’ESPLUGUES octubre 2010
Ens vam trobar tots al local pel matí. Ens van explicar
que havíem d’aconseguir formar una colla per anar
al famós i conegut concurs de Castells d’Esplugues.
Per aconseguir la colla, havíem de trobar els elements
necessaris per formar-la que eren: la pinya, el tronc, la
canalla i els músics. Vam fer tres grups, i cada grup es
va posar el seu nom de colla. Vam haver de fer proves
per aconseguir cada cosa, i quan ho vam tenir tot i
ja teníem la colla, ja estàvem preparats per anar al
concurs. Ens van explicar com funcionava el concurs
i vam fer diferents construccions amb les peces de
fusta. Alguns dels castells van caure i el pilar més alt
que es va fer tenia 15 pisos. Va ser molt divertit i vam
aprendre coses del concurs de castells.
—55—

—56—
COLÒNIES D’ESTIU A MAS MUXACH
juliol 2010
Abans d’anar de colònies vam dormir al local. Era boníssim.
Vam agafar els cotxes, i al cap d’una estona vam arribar
a la casa. Quan vam arribar ens van ensenyar tota la casa
que era molt gran. Després vam anar a la piscina perquè
feia molta calor. A la piscina fèiem molts castells i jugàvem
a molts jocs. Teníem molta gana mmmmm, a molts nens
no els hi va agradar el dinar perquè el peix estava per vomitar-lo
eeeecs…! Però l’arròs estava boníssim mmmmm!
Després vam anar a les habitacions a organitzar-ho tot i
ens vam canviar per anar a fer una gimcana molt divertida.
Per grups vam haver de buscar unes pistes, vam fer una
cadena de roba i vam passar la frontera.
CONCURS DE CASTELLS DE SORRA
juliol 2010
El diumenge dia 11 de juliol vam anar a fer un concurs
de castells de sorra amb els Castellers de Barcelona i els
Castellers de Sagrada Família. Vam arribar una mica tard,
quan quedava poc més d’una hora. Ens vam espavilar molt
ràpid i en dos grups vam fer un cargol súper gros de sorra i
una illa amb castells molt maca. Com que feia molta calor
i la sorra estava seca, l’havíem de mullar perquè les figures
no es trenquessin, i de pas ens remullàvem nosaltres amb
la dutxa amb la què omplíem les galledes. Quan vam acabar
de fer els castells de sorra, després de que ens donessin
uns packs per haver participat, ens vam anar a banyar
al mar per refrescar-nos i divertir-nos encara més amb les
nenes petites i amb tots els altres. Finalment vam fer un
aperitiu amb patates i pa amb all.
Escrit per: la Rosa, l’Ana, la Mimi, la Tatiana, la Zoe, la Sara
i l’Àlia
Un grup va parar la taula i vam anar a sopar. A la nit
ens van fer un joc de nit que feia molta por, molta gent va
sortir plorant però després vam descobrir que era el Rai.
Després vam jugar al castell i després vam fer un planisferi
i vam aprendre moltes constel·lacions i estrelles noves.
El segon dia la Zoe i el Pau ens van donar un massatges
relaxants. A la nit abans del joc de nit vam ballar el waka
waka del mundial.
El tercer dia ens vam aixecar a les 8.00, uns van parar
la taula per esmorzar, els altres vam preparar la maleta. La
meitat vam anar amb tren al local i els altres en cotxe. Ens
ho vam passar genial!!! Tot ja sabia acabat!!!!
Escrit per: la Imma, l’Anna, la Zoe, l’Àlia, la Rosa, el Pau, la
Sara i la Mimi.
SORTIDA AL NATUPARC
maig 2010
Al Natuparc ens ho vam passar súper bé,
va ser divertidíssim!!! El què vam van ser
aventures per les cordes i tirar-nos per les
tirolines. Cada circuit tenia un color, que
eren: vermell, taronja, negre, verd i blau. El
més difícil va ser el negre. I el dinar estava
molt bo.
Escrit per: l’Àlia, la Imma i el Pau

Ara sí, moltes gràcies
Lluís Muñoz
Han passat dos anys des que
va començar el nostre projecte,
alguns des del primer
dia i d’altres us hi heu anat afegint,
d’altres fins i tot sou tan petits que
encara no sou conscients que n’heu
format part, però tots hi heu estat.
Dos anys que heu estat una part molt
important de la meva vida i s’acaba.
Però no sense jo sentir-me immensament
orgullós d’haver pogut estar
amb vosaltres, d’haver intentat que
fóssiu grans castellers, d’haver conviscut
amb vosaltres tant de temps.
És ara, una altra vegada, que us vull
donar les gràcies. A vosaltres.
Gràcies per demostrar que allò
que ens proposem és possible, que
tenim ganes de fer coses grans i les
fem, que ens deixem la pell en cada
assaig i cada actuació, que les hores
que hi dediquem mai són en va, que
sou petits però tan grans, que disfrutem
fent castells perquè és el que ens
agrada, que moments com els diumenges
fan que tot valgui la pena,
que teníem ganes de fer la torre
i ja l’hem carregat, que la descarregarem
perquè en un any
ens hem aixecat i hem tornat a
voler fer la torre i vam tornar a
caure però hem demostrat que
volem més. I aquí tenim l’increïble
3de7s. Gràcies per la dedicació,
l’amor i la passió que teniu pels
castells. Gràcies per aguantar la
meva exigència i creure que era
possible. Gràcies per tantes i tantes
hores d’assaig en què tant els
que anàveu molt cansats com els
que no fèieu tantes proves aguantàveu
els assajos amb molta força
de voluntat per aconseguir-ho.
Gràcies per formar el grup que
formeu, tan unit i amb tant de respecte.
Gràcies per superar les vostres
pors. Gràcies per la vostra implicació
en la Colla. Gràcies per ser i estar a
la Colla.
També vull donar les
gràcies a tot l’equip
de Canalla per
l’esforç i el treball
que han
fet i dedicat
perquè tot
surti bé i
que sovint
no es veu tan
recompensat.
També per aguantar-me
i creure en un
projecte tan ambiciós.
Gràcies Iris, Mar i Ana per
estar al meu costat.
—57—
Gràcies Joel, Carol, Carla, Zoe,
Pau, Sasi, Ana, Tati, Paula, Ana,
Imma, Rosa, Sara, Natalia, Nico,
Iván, Àlia, Júlia, Clara, Candela,
Mar i Maria.
Gràcies per les vostres aletes,
gràcies pels vostres
somriures.
Lluís.

—58—
Mitjans i castells,
un binomi complex
Pau Albornà i Torras, periodista
Els castells estan més de moda
que mai, diguem-ho alt i clar
i felicitem-nos per aquest
fet. Han estat designats Patrimoni
Immaterial de la Humanitat per la
UNESCO, han ocupat portades
dels principals diaris catalans i ecspanyols,
han protagonitzat grans retransmissions
en directe com el Concurs
de Tarragona o la Diada de Sant
Fèlix –amb una despesa important–
i, fins i tot, han estat el tema escollit
per ambientar la foto de campanya
de les darreres eleccions catalanes,
amb els Cargolins i sobretot La Vella
d’Esplugues com a protagonistes.
No dèiem que la colla era apolítica?
Un tema interessant, però aquesta és
una altra història...
Periodísticament parlant, els castells
estan presents a totes les plataformes
comunicatives: hi ha seccions
més o menys regulars a diaris com
l’Avui, El Punt, La Vanguardia, El
País o l’Ara, que anuncia nova secció;
també ens segueixen a setmanaris o
revistes com El 3 de vuit, Setmanari
7 Dies, La Fura, Hora Nova, la revista
Castells (una publicació exclusiva
del món casteller) i el setmanari 30º,
on un servidor i en Josep Santacreu
han estrenat la primera secció castellera
del Baix Llobregat (val a dir que
surt els dijous i el podeu trobar a la
majoria de quioscos de la comarca,
per si lamentablement encara no ho
sabíeu...).
A les ones hertzianes hi tenim
molts programes: «Tres Rondes»
(Catalunya Ràdio), «Va de Castells»
(COM Ràdio), les retransmissions
de les diades a Ràdio Vilafranca, «Toc
de Castells» (Tarragona Ràdio), «Terços
Amunt» (Ràdio Gràcia), «Mirant
amunt» (Mataró Ràdio), «Pilar
de Vuit» (Altafulla Ràdio), «Toc de
Foto Quique Hernàndez
«Cal reconèixer l’esforç de TV3 per promoure els castells, tot i que
‘Quarts de Nou’ és pensat per a un públic no casteller, presentat
per una rossa que no diferencia la rengla de la plena»
Castells» (Ràdio Arrels, Catalunya
Nord), «La Torre de Set» (Ona la Torre),
i fins i tot vàrem tenir una efímera
secció sobre els Cargolins a «La
Penya del Morro» (Ràdio Desvern),
locutada pel Pujo, el Lluís i l’Edu. La
xarxa és molt prolífica ja que a més
a més de bitàcoles personals com Lo
Negre deTerrassa o El Bloch Gris, el
millor i més planià de tots, hi ha diverses
webs castelleres com La Malla
(on escriu el redactor en cap de Peus
Negres),Web Casteller, Món Casteller
i El Joc Casteller; també fòrums, La
Pinya, i els de cada colla, que descansi
en pau els dels Cargolins. Pel
que fa a la petita pantalla, es tracta
del mitjà on la presència castellera és
més minsa i també el que ha provocat
més crítiques durant la darrera
temporada. Sí, com deveu imaginar
parlo del programa «Quarts de 9» de
TV3, però també del «Va de Castells

«Periodisme és sinònim de selecció, i els
mitjans generalistes apliquen la llei del més
fort: les petites grans colles no hi entrem»
de Vilafranca Televisió, que s’emet
en diferit a la XTVL (Xarxa de Televisions
Locals).
Joan Beumala, Josep Almirall,
Jordi Andreu, Guillermo Soler, Ramon
Francàs, Roser Llagostera,
Carles Herèdia, Efren Garcia, Joan
Ramon Ocaña, Pep Ribes (amic
dels Cargolins i el qual entrevistem
en aquesta edició de Peus Negres)...
La nòmina de periodistes castellers i
de castellers amb dons per escriure
també és extensa, per tant queda clar
que l’observatori del món casteller
està més que assegurat. Ara bé, que
aquesta cobertura sigui objectiva, de
qualitat, professional i justa amb totes
les colles ja és més difícil...
Haig de reconèixer que aquest
article ha estat motivat per la polèmica
generada arran de la cobertura
televisiva de la darrera Festa Major
d’Esplugues, on el programa «Quarts
de 9» va preferir emetre els rancis castells
de 8 dels Minyons i Sants (quan
serà Santa Magdalena plaça de 9,
president?), en comptes de la millor
diada de la nostra història. Tan sols
es van limitar a esmentar-ho en una
barra de titulars que no es podia ni
llegir, fet que els va suposar un atac
de missatges de queixa cargolins. La
meva reacció en calent va ser irada,
és cert, em va semblar lamentable
que no diguessin res sobre la nostra
diada i, ja abans de llavors, fa temps
que no miro el «Quarts de 9».
A partir d’aquí, és important
puntualitzar que el periodisme és
sinònim de selecció i els mitjans generalistes
sempre apliquen la llei del
més fort a la seva política de continguts.
Per aquesta raó, mai surten els
equips petits als Esports o els morts
iraquians valen molt menys que els
americans. Amb els castells passa
exactament el mateix, primen els
rànquings i els Top 10, o el duel entre
les colles de Valls i els verds. Les
petites grans colles no hi entrem.
Nosaltres no fem castells per sortir
a «Quarts de 9», tot i que si fem les
coses bé ens fa il·lusió sortir-hi, com
és normal. Cal reconèixer l’esforç
que està fent la televisió nacional per
promocionar els castells i el «Quarts
de 9» també s’adscriu a aquesta filosofia:
és un programa per a NO castellers,
amb una presentadora rossa
i maca per atraure el públic masculí
però que no diferencia la rengla de
la plena, i uns continguts més de la
salsa rosa de les places que no pas de
les diades i els castells.
Si voleu estar ben informats sobre
el que passa al món casteller només
depèn de vosaltres. Podeu fer-ho a
través d’algun dels espais abans citats
(es recomana la multiplicitat
de fonts per no ser manipulats per
algun periodista; tots tenen una camisa,
no ens enganyem), però si el
que us interessa és la televisió, jo em
quedo amb el «Va de castells», un
dels millors programes del panora-
—59—
ma mediàtic casteller; tot i que faci
una mica pudor a orgull verd, parlen
sovint de petites grans colles com
nosaltres. Són els que ens han descrit
com «una de les colles revelació de
la temporada». També podeu parlar
amb el típic cargolí que ho sap tot
o que a vegades s’ho pensa (com el
gran Jaume Verge o el savi Lluís), o
escoltar els traïdors dels arreplegats
cargolins (permanentment connectats
amb la flor i nata de les colles).
Per als que preferiu la informació de
proximitat, insisteixo que teniu en el
setmanari 30º el vostre mitjà, ja que
cada setmana detallem les notícies
més importants del Baix Llobregat.
I si amb això no us conformeu,
sempre us quedarà Peus Negres, que
tot i tenir una periodicitat anual i
no ser gens objectiva, és una revista
elaborada amb passió per un Consell
de Redacció que s’hi ha deixat la
pell i forces membres de la colla, mai
no són prou, que han fet d’aquesta
publicació un espai més heterogeni
i divers.
Us he avisat, tots els periodistes
tenim una camisa, i la meva és blau
elèctric, la dels Cargolins...
Crònica al 30º del 6 de gener

—60—
Ara fa tot just nou mesos que
vaig aterrar a la Nau per «fer
castells»; mai hauria pensat
que això tan nostrat de fer castells es
convertiria en quelcom tan important,
en una necessitat.
I el cert és que ho ha estat, perquè
la colla de cargolins que em va
acollir m’ha demostrat afecte, paciència,
alegria i ha fet que em sentís
tan còmode i tan bé que he arribat a
desitjar que fos dimarts o divendres
al vespre per tornar aquí, amb vosaltres.
Al vostre costat he vist que la
constància i l’esforç son l’únic camí
cap a l’èxit, cap a assolir de mica en
mica els somnis que teníem ahir.
Evidentment, a l’esforç i la constància
hi hem d’afegir la solidaritat
i la companyonia que sempre us ha
guiat. Aquí tenim molt clar que tots
som u i que ningú és més important
que l’altre, que tots ens necessitem i,
el que és més important, que tothom
hi té cabuda.
Hola...
i fins sempre!
Amb vosaltres he viscut moments
intensos, però els més especials han
estat el meu primer pilar a l’església i
la memorable diada de la nostra Festa
Major d’enguany.
Del pilar a l’església us haig de dir
que mai havia patit tant per fer-ho
bé, ni en el meu primer judici. Inclús
crec que vaig acabar pregant a
Déu (jo que només crec en el Vent
del Nord, en la Mar salada, en la
Lluna...) que no em fes caure a les
escales i que no m’entrebanqués amb
res. No vaig sentir ni les gralles, ni el
silenci ni els aplaudiments de la gent
que omplia l’església a vessar, estava
concentrat a fer un passet i un altre i
un altre, que el pilar no es mogués, a
no apretar massa ni massa poc, amb
el cap abaixat, mirant el terra i ama-
«Al vostre costat he vist que la constància i
l’esforç són l’únic camí per assolir els somnis»
tent a la veu «a la dreta, girem, a poc
a poc, quiets...». La veritat és que em
vaig emocionar de veure que a mi, al
més nou de la colla, l’havíeu deixat
participar en un dels moments culminants
de la temporada. Llavors
Ferran Moreno
“Gràcies per haver-me fet
vostre tot aquest temps,
aprenent, rient, patint”
Foto Quique Hernàndez
vaig entendre el perquè del pilar
a l’església i, sobretot, la grandesa
d’aquesta colla.
I de la diada de la Festa Major no
us puc explicar gran cosa que no sapigueu.
Va ser memorable, irrepetible,
magnífica i totes les lloances que hi
vulgueu posar. Però el gran moment
va ser el 3de7s, el nostre castell, el
meu castell, el castell de tots! Recordo
el pessigolleig a les mans, la concentració
de tots, les cares serioses de
la pinya, el convenciment que sortiria
bé que regalimava per les camises
blaves. En Pujo va cantar la pinya (ja
ens la sabem, va anem per feina!) i va
començar el gran moment, la gran
fita històrica. Acotxador a lloc, Pau
mira endavant i agafa’t fort; dosos a
punt, Rosa i Sara, fortes; Anna, Gemma
i Júlia, quarts a punt? Sí! PREPA-
RATS, ATENCIÓ, UN DOS TRES!
PREPARATS, ATENCIÓ, AMUNT!
Agulla dins; enxaneta prepara’t, no
Carol, l’altre peu a la faixa, ara, així!;
vinga, entren terços, Marta, Paco i
Aleix, a punt?, col·loquem cama...
PREPARATS, ATENCIÓ, UN
DOS TRES! PREPARATS, ATEN-
CIÓ, AAMUUNT! Segons prepa-

ats, contrafort Just, entren agulles, va
nois, Jaume, Rai, Jordi... col·loquem
cama... PREPARATS, ATENCIÓ,
UUNN, DOOS, TREES! PREPA-
RATS, ATENCIÓ, AMMMUUN-
NTT!; baixos dins, Jaume Baix,
Beitia, Adrià, va colla, ara, eh?, ara,
forts! Col·loquem cama... PREPA-
RATS, ATENCIÓ, UUUNNNN,
DDOOOOSSSS, TREEEEESSSSS!
PREPARATS, ATENCIÓ, AAAMM-
MUUUUUNNNNNTTTTT!!!!
Ja està, vinga que ja està! Enxaneta
amunt, aleta!!!! Jaume Baix, no riguis
encara... ja està, l’hem fet! No, no, una
mica més, forts, una mica més....! Que
baixen dosos, quarts, terços, segons...
Castell descarregat, ara sí, ara sí!!!! I
un esclat d’alegria immens, abraçades,
llàgrimes... un crit unànime: CAR-
GOLINS, CARGOLINS, CARGO-
LINS!!!
Vaig sentir com un alliberament,
com si tota la tensió acumulada es-
clatés de cop i em van brollar, del
fons del cor i del racó més profund
de l’ànima, les llàgrimes. Em
vaig abraçar a totes les camises blaves
que trobava, però era com si el
meu cos estigués separat de mi, veia
l’espectacle com si estigués dalt del
balcó de l’Ajuntament, pujat als
arbres, vora el Sol... ho havíem fet,
amunt, sempre amunt!!! Aquest moment
no l’oblidaré mai!
Ara em toca donar-vos les gràcies
per haver-me fet vostre, per haverme
fet gaudir tot aquest temps amb
vosaltres, al vostre costat, aprenent,
rient, patint. I em toca donar-vos
les gràcies perquè, lamentablement,
la temporada vinent no podré venir
als assajos ni podré compartir el dia
a dia amb els millors castellers que
SOLUCIÓ ALS MOTS
Diuen que som l'única publicació que posa
les solucions abans dels mots encreuats; doncs
per molts anys!
—61—
conec, ja que per circumstàncies de
la vida marxo massa lluny per seguir
venint sempre. Però una cosa sí que
us puc assegurar, i és que, per culpa
d’haver-me pintat el cor de blau,
«Per haver-me pintat el cor de blau mai no
us oblidaré, sempre em sabré cargolí»
sempre us tindré presents, mai us
oblidaré i, per sempre, em sabré cargolí.
Només us demano una cosa: quan
tireu la torre de set a plaça, m’aviseu
perquè vull ser amb vosaltres!!
I no us penseu que us lliurareu
de mi tan fàcilment, recordeu que el
Vent del Nord i la Mar (i la llista@
cargolins.org) em seguiran dient tot
el que feu. Molta sort a tots!!!
Gràcies per tot i fins sempre! Cor
blau, orgull de pinya!!!!
Ferru, desembre del 2010
12 T R A U R I A A N S A
11 R L A I I S T I U S
10 A C O S T A R E S K U
9 P I S N A I R O B I
8 L I R A T U C A S
7 L O A C A N A S H O
6 L E N T I E S S O S
5 E A S I C S E N T S
4 T I B E R I A M E N A
3 N U N E T E J A R E M
2 A Q U I F E R I A I O
1 C A R G O L I N S O D
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

—62—
Sempre és difícil deixar allò que
estimes, tots els que us estimeu
la vostra camisa us ho podeu
imaginar. Només trepitjar La Nau,
els ulls ja se m’obrien com dues taronges,
i les emocions de temps passats
corrien per les venes com si no
volguessin parar.
Em vau rebre a mi i, després, a
tots els de Sant Feliu, com si ja forméssim
part d’allò que estàveu fent,
com si ja tinguéssim un lloc entre
vosaltres. Això ho vaig valorar molt,
feia massa temps que no tornava a
sentir els castells i amb pocs assajos
ja començava a retrobar-me amb
aquella emoció tan desitjada.
Ens heu rebut amb els braços
oberts, sense condicions ni demanar
res a canvi, sense pressió i amb un
«hola, què tal?». Al principi, em costava
creure que tot i amb el temps
pogués sentir el color blau elèctric,
però a poc a poc estic veient que és
impossible no arribar a sentir-lo.
Quan em van comentar fer aquest
article, vaig pensar... «Jo? I què puc
escriure jo!». Ara que ja estic immer-
Sensations
Mar Bono
sa entre paraules, només em surten
emocions, emocions castelleres,
emocions de colla, i la paraula que
repeteix el meu inconscient no deixa
de ser ORGULL. Orgull de colla,
orgull de pinya, orgull de canalla,
orgull cargolí! Com a nouvinguda us
agraeixo l’acolliment que heu fet, i
desitjo continuar caminant amb vosaltres!
Pit i amunt! Que ens espera una
gran temporada!
Moltes gràcies.

Qüestionari als nous
Quatre coses, quatre motius
Primera. Perquè els nous us sentiu com a casa vostra.
Segona. Perquè la gent de la colla us conegui.
Tercera. Perquè els qui no són de la colla i vulguin ser-ho vegin que no és un club privat.
Quarta. Perquè les cinquanta-tres colles restants vegin com creixem en quantitat
i qualitat el nombre de camises.
Salut!
Emili R. Moià
Emmel Martínez
20 anys. Sant Feliu. Estudio energia solar
i sóc lampista. Vaig arribar a la colla a
través de l’Oscar i la Mar de Sant Feliu.
M’agrada parlar pel facebook. Veig la Colla
bastant bé, molt aplicada. Hi ha molt
companyerisme. En el futur, la colla anirà
a més. El meu primer dia em van acollir
molt bé. La meva primera diada va ser
el memorial David Carreras. Una diada
molt bona.
Xavi Domínguez
35 anys. Esplugues. Estudio informàtica
(ETIS) i estic a l’atur. Vaig arribar a
la Colla a través del Ramon i la Maria.
M’agrada el bàsquet i la lectura. Veig la
Colla com una família. En el futur, la Colla
estarà al Top 10. El meu primer dia: “Ostres!
No em fa mal l’esquena!” La meva
primera diada va ser a Cornellà. Amb ganes
de més!
Marta Celma
27 anys. Sant Just. He estudiat enginyeria
tècnica agrícola i treballo al camp. Em va
portar a la Colla gent de Sant Just: l’Edu,
el Joan Mora... M’agrada el muntanyisme,
l’horta i el bàsquet. Trobo que a la Colla hi
falta puntualitat, però hi veig moltes ganes.
Anem a més. En el futur la colla anirà a més.
Arribarem al Top 20. El meu primer dia vaig
patir i em vaig estressar dins de la pinya,
però va ser molt divertit. La primera diada
va ser a Badalona. Va estar molt bé.
Júlia Viladot
—63—
20 anys. Sant Just. Estudio dret. Vaig arribar
a la Colla per la meva germana, la
Cèlia. M’agrada el futbol, la percussió i la
gralla. Veig la Colla bé, amb moltes ganes
de créixer. En el futur, la Colla farà castells
de 9 pisos. La meva primera diada: va ser
per Festa Major i vaig tocar el tres per
sota. La pell de gallina.
Álex Majuelo ‘Soto’
39 anys. Esplugues. Ocupació? Vàries
feines. Vaig arribar a la Colla pel Molina,
el Cardona i l’Emili. Hobbies? Patins en
línia, Tai chi Chuan. Veig la Colla molt bé,
jove com jo. Gent molt trempada i amb
moltes ganes de superació, anirem a
més. En el meu primer dia la gent va ser
molt receptiva i sempre van estar per
mi. La meva primera diada va ser a Cornellà.
Va ser molt emotiu i emocionant.

—64—
Ramsès Herrero
32 anys. Cervelló. Tècnic de so. Vaig arribar
a la Colla pel meu amic Xavi. Abans
anava a veure castells a les places. Tinc
altres hobbys, relacionats amb la feina.
Veig la Colla de puta mare. Tothom m’ha
acollit molt bé i hi estic molt a gust. En el
futur la Colla anirà cada vegada a millor.
El meu primer dia vaig fer d’agulla a la
torre. I quin tros de posició! La meva primera
diada va ser la Trobada del Baix.
Ferran Moreno ‘Ferru’
48 anys. Esplugues - Sabadell. Sóc advocat.
Vaig arribar a la Colla per la Maria i
el Ramon. M’agrada la muntanya, l’esquí i
fer excursions amb bicicleta. Veig la Colla
molt bé i molt forta, anirà a més. El meu
primer dia va ser fantàstic, gràcies al que
vaig veure segueixo venint. La meva primera
diada va ser Sant Jordi, molt emotiva
i engrescadora.
Montserrat Rovira
36 anys. Esplugues. Treballo en un laboratori
de cosmètica natural. Vaig arribat
a la Colla `pel Jaume Baix. M’agrada el
senderisme i la pintura. Veig de conya la
Colla, i en el futur més de conya, amb
molt de futur. El meu primer dia van tenir
molt bones sensacions per la rebuda. La
primera diada va ser a Tarragona. Amb
molta energia i molt bon rotllo.
María José
45 anys. Esplugues. Administrativa. Vaig
arribar a la Colla per la Maria, la meva
filla, que us va veure a plaça. M’agrada
caminar per la muntanya. Veig que hi ha
molt bon rotllo a la Colla i crec que en el
futur anirà a més. El meu primer dia... bé!
La primera diada va ser la del Memorial
David Carreras. Ja volia ser de la colla!
Cèlia Viladot
18 anys. Sant Just. Estudio arquitectura
tècnica. Vaig arribar a la Colla pel Pujo i
l’Edu. M’agrada el bàsquet, l’esquí, etc.
Veig la Colla molt bé, en el futur anirem
a més. El meu primer dia m’ho vaig
passar molt bé, la primera diada va ser
emocionant i engrescadora.
Oliver Magdaleno
30 anys. Vaig néixer a Astúries i visc al
Vendrell. Sóc educador de persones amb
discapacitats intel·lectuals. Vaig arribar
per la Mar i, en general, la gent de Sant
Feliu. M’agrada el el futbol i el busseig.
Veig la Colla acollidora i in crescendo. El
meu primer dia el vaig viure amb expectació
i vaig sortir molt content. La primera
diada va ser a Sant Pere de Ribes. Amb
ganes de gaudir molt.
Òscar Rodríguez
42 anys. Esplugues. Ocupació? Manteniment
al Palau Sant Jordi. Vaig arribar a la
colla pel meu amic Molina. Altres hobbys?
De grans. No es poden explicar... Veig la
Colla molt bé, en el futur s’intueix que
anirà a més. El meu primer dia... Calor
humana. Em van posar de baix i se’m va
ressentir una mica l’esquena. La primera
diada: va ser a Cornellà. Vaig descobrir des
de dintre alguna cosa diferent.
Mar Bono
23 anys. Sant Feliu. Estudio magisteri
d’educació especial i treballo com a cangur
i professora de repàs. Vaig venir a la
Colla per laMarta Abuelo i perquè tenia
mono de castells. M’agrada viatjar, llegir
i sortir. Veig la colla amb molta moral. El
futur de la Colla? Més, més. Sempre més!
La primera diada va ser als Hostalets de
Pierola, va ser una bona diada.

T MAK’T
Degut a greus conflictes
d’interessos en la direcció
del Tomak’t, la redacció
s’ha vist obligada a recórrer a
canals d’informació independents
per a poder fer aquest article.
També volem informar que aquest
escrit no està supervisat per la
direcció del Tomak’t i segurament
suposarà l’acomiadement de tots
els que hi han col·laborat. Malgrat
tot, el nostre deure envers la informació,
la nostra responsabilitat de
cara els lectors i degut a la gravetat
dels esdeveniments que ara
exposarem, ens veiem obigats a
córrer aquest risc.
Segons ha informat Wiki-
Leaks en les darreres hores, la
nova tècnica dels Castellers
d’Esplugues ja està tocada
per la corrupció. Abans fins i tot
d’ocupar el seu lloc, ja han començat
a manipular la Colla. Segons
publica la polèmica web en
la seva última actualització, membres
de la nova tècnica s’haurien
reunit amb la tècnica sortint per a
fer el traspàs de poders, així com
dels comptes en paradisos fiscals.
En aquestes reunions clandestines,
l’antiga tècnica s’assegurava
uns ingressos durant els pròxims
deu anys, a part de les propietats
adquirides durant el seu mandat;
per la seva part, la nova tècnica
es quedaria amb la gestió de les
últimes inversions a l’orient mitjà i
s’augmentaria el sou un 80%.
Tots aquests acords s’han
aconseguit gràcies a la seguretat
que la nova candidatura sortirà
escollida en les properes eleccions,
i aquesta confiança es
basa en la manipulació de les
eleccions.
Una sofisticada trama
s’ha dedicat a la compra
de vots, utilitzant
xantatges i extorsions.
Una meticulosa feina de
seguiment i espionatge a
tots els membres de la colla
durant els últims mesos ha
posat al descobert els draps bruts
de molts dels integrants
de la colla i les fotografies
i gravacions obtingudes
s’han utilitzat per aconseguir
el seu vot.
Segons els informes dels investigadors
als que ha tingut accés
WikiLeaks, entre els membres
dels Castellers d’Esplugues hi
podem trobar un important grup
de zoofílics (que es reunien
clandestinament els dimecres
a la nit al local, per dur
a terme les seves pràctiques
sexuals, principalment amb
cargols i tota classe de moluscs).
També s’hi ha detectat un petit
grup que es dedica a la falsificació
de faixes i camises, a través
d’una xarxa d’explotació infantil
que obliga la canalla a fabricar
faixes i camises d’una qualitat
ínfima, que després es venen a la
paradeta com si fossin de qualitat
superior. L’agència d’espionatge
també ha destapat una grup que
es dedica a l’obtenció de coure;
aquest grup va començar arrencant
tot el cablejat de la Closca
per seguir robant el coure de les
obres del nou poliesportiu Les
Moreres, fins ampliar el seu radi
d’acció a tota la comarca. Un
altre grupet ha muntat una xarxa
d’apostes il·legals: el que va
començar com una petita porra
per endevinar els castells de
cada diumenge, s’ha convertit en
un complex sistema d’apostes
il·legals en totes les places
castelleres del país, que aporta
importants beneficis als seus
creadors.
Amb tota aquesta informació
podem arribar a la conclusió que
la corrupció dins els Cargolins no
es limita a la Junta i a la Tècnica,
com ens pensavem fins ara, sinó
que esquitxa la majoria de membres
de la colla.
—65—
No sabem si aquest article
suposarà la fi del Tomak’t, però
podem assgurar que ja sigui des
d’aquí, des de WikiLeaks o des de
qualsevol altre mitjà, treballarem
perquè la veritat i la informació
arribi a tots els membres de la
colla.

1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
—66—
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
Matatemps
solucions p. 61
per Senkreu
HORITZONTALS. 1. La millor colla del món. Oda inacabada. 2. Reserva
d’aigua. Avi. 3. Despullat. Deixarem ben net i polit el local després d’una
festa. 4. Una bona teca com la dels de la Vella d’Esplugues. Distreta i
agradosa i que fa passar bé el temps. 5. Esplugues. Marca de sabatilles
esportives. Arbres mil·lenaris que celebraven concilis al Senyor dels Anells.
6. Que va a poc a poc. Nom llatí del poble dels Margeners. Revolt perillós. 7.
Article masculí que fan servir per Lleida i les Terres de l’Ebre. Mesura amb
una cana. S’ho mira al shop i s’ho endú. 8. Mena d’arpa petita que tocava
Apol·lo i Orfeu. Pic, cim cairut i elevat, a tocar del cel… En pòker és qui
mana, però en botifarra l’escombra la manilla. 9. El de quints el posarem
enguany a plaça. Capital de Kènia. 10. Atansares al meu costat. Símbol kímik
del koure. 11. Fa vibrar. Composició poètica medieval. Estius barcelonins.
12. Llevaria d’un lloc per posar-lo en un altre. Nansa.
VERTICALS. 1. La vora estreta d’un castell. En la primera, el Barça ja
acostuma a anar guanyant. 2. En aquest precís indret. Relatiu al déu dels
vents i al vents en general. Brogit de motors als carrers d’Esplugues. 3.
Gairebé és rus. Edicte oficial municipal que es penja a l’Ajuntament i es
llegeix de vegades, com per Festa Major. L’aïlla i la deixa sola. 4. Nom d’una
masia modernista del barri de muntanya d’Esplugues. Pantà amb nom de
grup de rock. 5. Donà en oferiment. Conserva l’aigua i el calimotxo
fresquets. 6. Joia i alegria, que dóna nom a una princeseta dels collons.
Doble anarquia. Estirada i estreta. 7. Aniré a l’Empordà. Notaria una
sensació. 8. Nitrogen. Ara mateix. Rèptils. 9. Germà bessó que neix enganxat
a l’altre. És difícil arribar a la del Garraf. 10. Ple de sorra. Bé! No està out. 11.
Que escolta la ràdio. Poemes breus típics japonesos. 12. Antic teixit de seda
que es penja a palaus i castells i que ara es feien servir per protestar contra
el Caufec. Fa servir als Estats Units.
www.manresainfo.cat

—67—

Castellers d’Esplugues
www.cargolins.org
facebook.com/cargolins
youtube.com/cargolins
twitter.com/cargolins
Memorial David Carreras
cinc de set
plaça de l'església,
Esplugues
FOTO: Lluís Tarrés