Mes Informació - Federació Catalana de Caça Territorial de Barcelona

REVISTA DELS CAÇADORS FEDERATS DE CATALUNYA
Territorial de Barcelona
Territorial de Girona
Territorial de Lleida
Territorial de Tarragona
Territorial Terres de l’Ebre
Amb el suport de:
Número 14 Desembre 2009 Tirada 60.000 exemplars. 1
PODI PER ALS CAÇADORS CATALANS A
ESPANYA I AL MÓN
Fires
de Caça
Llicència gratuïta
per als majors
de 65 anys
Federació Catalana de Caça
La formació és
prioritària per a
la Federació

2
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com

EDITORIAL
CARTA DE PRESENTACIÓ DEL NOU PRESIDENT
DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
En primer lloc, em presentaré per als qui no em coneixeu. Em dic
Paco Piera, tinc 54 anys i vaig començar a caçar el conill de ben
petit al costat del meu pare.
Vaig fer petites incursions al món de la falconeria a l’època del
Fèlix Rodríguez de la Fuente. Després van venir els meravellosos
anys de la perdiu. També soc aficionat als ocells de cant, actualment
sóc cap de colla, i porto la meva pròpia canilla del senglar.
Dins del món federatiu, des de ben jove ja vaig ser president de la
Societat de Caçadors de l’Estany, i vaig intercalar durant aquests
anys diferents càrrecs, com a secretari de la Societat de Caçadors
La Torcaz, vocal de l’R.T. Barcelona i vicepresident d’aquesta societat,
així com president de la Societat de caçadors de Montfalcó.
Les meves inquietuds federatives em van portar a presentar-me
a les eleccions com a president a l’R.T. Barcelona i posteriorment
em vaig presentar a president de la Federació Catalana de Caça, i
cap de les dues vegades vaig guanyar, però a la tercera ha estat la
vençuda, ja que ara sóc el president de la Federació Catalana de
Caça i també el vicepresident de la Real Federación española de
Caza entre altres càrrecs. Durant 30 anys he ocupat ininterrompudament
algun càrrec federatiu. Vull dir amb això que sóc una
persona constant i perseverant en els meus objectius.
Sempre he defensat i defensaré ara més que mai la transparència,
les bones formes i les pràctiques democràtiques.
Acostumo a dir que els caçadors fem mal fet en queixar-nos dels
ecologistes, animalistes perquè ells són quatre i fan la seva feina,
i nosaltres som milers i no la fem prou bé. És per aquest motiu
que els caçadors hem de treballar tots units per tal de demostrar
als polítics que som 57.015 caçadors agrupats en 949 societats de
caçadors repartides arreu del territori català, per tenir la rellevància
i defensar davant la societat el lloc que ens pertoca.
En aquests moments, moltes vegades els caçadors en lloc de caçar,
ens dediquem a fer controls poblacionals d’ungulats per tal d’evitar
danys a l’agricultura i a les persones. Aquestes tasques no han tingut
ni la difusió ni el reconeixement necessari per part de la societat.
En aquest primer cicle que he estat a la Federació he intentat tenir
més presència a la Real Federación Española de Caza i més contacte
polític, perquè crec que, després de la manifestació de Madrid,
hem de seguir mantenint el pols als polítics.
El departament de Medi Ambient i Habitatge enguany ens ha reduït
en un 55% la subvenció que teníem adjudicada els caçadors, que es
destinava per a l’escola de caça, estudis, recerca, etcètera, per tant,
ens veurem obligats a reduir una part important dels projectes que
s’anaven desenvolupant, i també forçats a traslladar l’escola de caça
a la seu de la Federació Catalana de Caça, i a ser molt curosos en el
nou moment que ens toca viure a tots. Això no vol pas dir que no ens
hágim queixat molt seriosament al conseller de Medi Ambient i que
no estiguem pendents de com es reparteixen els pressupostos del departament
de Medi Ambient i de si actua amb el mateix criteri amb
un col·lectiu tan nombrós com el nostre que davant de col·lectius
minoritaris i que, a més, no paguen cap taxa. A partir d´ara, les nostres
inquietuds les traslladem als polítics en enquestes que es veuran
publicades en aquesta revista i, així tots podrem saber i valorar el què
pensen els nostres polítics de la nostra afició, la caça.
La Geneta és el principal mitjà de comunicació que tenim els
caçadors, per tant, intentarem editar més números i fer-la més
participativa. Estem treballant en una nova pàgina web, perquè
sigui més atractiva i interactiva. També com a prova pilot tenim la
modificació de l’assegurança S per als gossos. La bona notícia per a
l’any que ara comencem és que per als caçadors i ocellaires majors
de 65 anys, la llicència de caça tipus A i B serà gratuïta. Assolim
així un dels objectius més reivindicats per aquesta Federació.
També estem treballant conjuntament amb l’administració en els
temes d’alliberaments, repoblacions, plans tècnics i negociem la
participació en l’enèsim esborrany de la llei de la Protecció dels
Animals i, molt concretament, el tema de nuclis zoològics.
Per tant, vull agrair-vos la vostra paciència i demanar-vos la vostra
col·laboració. Sapigueu que la Federació sou tots i que qualsevol
idea i/o ajuda serà benvinguda per a aquesta Federació i amb l’únic
objectiu que és fer la feina ben feta pel bé de la caça.
BON ANY NOU!
3

4
REVISTA DE LA
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
Rbla. Guipúscoa, 23-25, 3a planta
08018 Barcelona
Tel.933 191 066
Fax. 932 683 795
President
Paco Piera
Responsables
Joaquim Vidal
Joaquim Zarzoso
Responsables de les Territorials
Josep Ricart (Barcelona), Josep Ma Dausá (Girona)
Ramon Mayench Cots (Lleida),
Joaquim Vidal (Tarragona),
Joan C. Colomer (Terres de l´Ebre)
Col·laboradors
Bàrbara Ferrer, Neus Lobera, Sebastián Marmolejo,
Josep Ma Mir, Josep Ricart, Diego de la Torre,
Josep Ma. Panisello, Montserrat Romeo,
Santi Ferron, Joaquim Zarzoso, Josep Oliva,
Santiago Lavín, Josep Ma Dausá, Narcís Sánchez,
Joana Feria, Jordi Pedrosa, Armand Rivero,
Ma Pilar Alsina, Josep Vendrell, Andreu Orrit,
Ramon Mayench Cots, Joaquim Vidal,
Ramon Vargas, Cèsar Domènech, Dani Francino,
Ángeles Burgos, Miquel Piño, Joan C. Colomé, Manolo Royo,
José Pedro Tomàs, Joan Josep Adell, José Morales
Correcció
Carme Geronès
Maquetació
Enprensa Comunicació
Edició
Edicions La Terra S.L.
Av. Francesc Cambó, 14, 3r C
Tel. 93 268 71 28
e-mail: ed.laterra@agronet.org
Publicitat
Rosa Picas
Tel. 93 268 71 28
Impressió
Litografia Rosés
Dipòsit Legal
SS-439/02
Tirada
60.000 exemplars
Distribuïda a tots els federats
Amb el suport de:
Periodicitat
Trimestral
PRESENTACIÓ
Ja teniu a les vostres mans un nou
exemplar de la revista La Geneta. Volem
recordar que aquesta revista naixia
l’abril de 2002 com a continuació del
Butlletí que també editava la Federació
Catalana. Seguim la línea marcada fa
vuit anys, amb el compromís i la il·lusió
que La Geneta sigui una eina de comunicació
i informació entre tots els
caçadors federats de Catalunya. A través de les pàgines de la revista volem fer conèixer la
nostra activitat, no solament als caçadors sinó també a les persones que no practiquen la
nostra afició, perquè s’assabentin de totes les accions positives que fem per la natura la
resta de l´any, quan es tanca la veda.
Agraïm l’interès i la col·laboració de les Representacions Territorials, així com dels particulars
que ens fan arribar els seus articles, perquè amb aquesta mena de pinya que fem,
hem aconseguit editar un nou exemplar de l’esperada Geneta.
Joaquim Zarzoso i Joaquim Vidal
Coordinadors de la revista
Federació Catalana de Caça: Rbla. Guipúscoa nº 23-25, 3ºC 08018 Barcelona
Tel 933 191 066 Fax 932 638 795
e-mail: info@federcat.com
web: http://www.federcat.com
Territorial de Barcelona: Via Laietana 9, 4t 3a 08003 Barcelona
Tel 932 682 307 Fax 932 682 927
e-mail: info@fedecazabarcelona.com
web: http://www.fedecazabarcelona.com
Territorial de Girona: Emili Grahit 62, ent. 17003 Girona
Tel 972 203 413 Fax 972 200 571
e-mail: fedcagir@telefonica.net
Territorial de Lleida: Ramon Soldevila 7, altell 25002 Lleida
Tel 973 279 344 Fax 973 279 117
e-mail: info@fclleida.cat
web: http://www.fclleida.cat
Territorial de Tarragona: Compte de Rius 21, 1er 43003 Tarragona
Tel 977 212 766 Fax 977 214 513
e-mail: fcct@fcctarragona.org
web: http://www.fcctarragona.org
Territorial Terres de l’Ebre: Mestre Sunyer 24, ent. 43870 Amposta
Tel 977 708 080 Fax 977 708 080
e-mail: info@fccterresebre.cat
web: http://www.fccterresebre.cat
D´acord al que disposa la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal,
s´informa que les seves dades formen part d´un fitxer automatitzat per al seu tractament informàtic que té per
finalitat permetre la gestió de llicències de caça i altres gestions directament vinculades a la cacera, i proporcionar
informació sobre serveis i productes oferts per l´entitat.
El fitxer esmentat, registrat davant de l´Agència de Protecció de dades, és propietat de la Federació Catalana de Caça,
amb domicili a Barcelona, Rambla Guipúscoa, núm. 23, 3a planta, qui garanteix la seguretat de la informació personal
aportada i que aquesta no serà cedida a terceres persones per a la seva explotació, sense el consentiment de l´afectat.
Així mateix s´informa de la possibilitat d´exercir els drets d´accés, rectificació, cancel·lació i oposició, mitjançant escrit
dirigit a Federació Catalana de Caça.

Mes
FIRES DE CAÇA 2010
LLISTAT DE FIRES
Fira Dia Pers. Resp. Telf.
MARÇ CAÇA, PESCA I GASTRONOMIA. CASSÀ DE LA SELVA 13 i 14 Sr. Jordi Pons 972 46 52 43
MAIG
JUNY
FIRA DEL SENGLAR D’OSOR
V CINEGÈTICA FIRA DE GIRONA
IV FIRA DEL CAÇADOR (Alguaire)
2
7, 8 i 9
22 i 23
JULIOL XXXI FIRA DE TARADELL 24 i 25
SETEMBRE
SOLSONA I COMARCA
SILVESTRE, FIRA DE FIGUERES
AGOST XX FIRA DE GUARDIOLA DE FONTRUBÍ 1
CAÇARAN (Salardú i Vielha)
MONTCADA I REIXAC
XXIII CAÇAFIR (Mora d’Ebre)
FIRA DEL SARRAL
IX FIRA DEL CAÇADOR CIUTAT DE TÀRREGA
5 i 6
12,13 i 14
04 i 05
A determ.
11 i 12
A determ.
26
OCTUBRE III EDICIÓ FIRA DEL CAÇADOR (Masdenverge) 1, 2 i 3
R.T. Girona
Sr. Eduard Martínez
Anna Díaz Morello
Sr. Felip Robinat
NOVEMBRE ARBECA. LLEIDA 28 Sr. Francesc Xavier Torres 659 94 95 61
LES FIRES SÓN EL MÀXIM EXPONENT PÚBLIC I SOCIAL DELS CAÇADORS. PER TANT
DES D’AQUESTA FEDERACIÓ US ANIMEM QUE HI PARTICIPEU ACTIVAMENT
PER A MÉS INFORMACIÓ TELEFONEU A LA VOSTRA REPRESENTACIÓ TERRITORIAL
972 20 34 13
600 47 89 81
Sr. Joan Albets 616 97 43 94
649 94 95 20
973 31 33 81
5

El dissabte 20 de juny al matí, a les 10
tocades, va començar l’Assemblea General
Ordinària de la Federació Catalana de
Caça i es va fer, com és costum, a l’Hotel
Bellaterra.
Enguany, va ser presidida pel nou president,
Sr. Paco Piera, el qual va començar
fent una breu ressenya de la seva trajectòria
com a caçador federat des de ja fa
25 anys. També va fer esment al fet que
s’han de sumar esforços per aconseguir
bons resultats en la gestió del medi, i que
aquest any seria molt difícil aconseguir les
subvencions que atorga Medi Ambient,
per dur a terme totes les activitats previstes.
Tot seguit, el Sr. Piera va presentar els
membres que componen la Junta Directiva
actual, arran de les eleccions celebrades el
passat mes de març, i tot seguit va explicar
les responsabilitats de cadascun d’ells.
El Sr. Guillem Díaz, com a veterinari i responsable
de la granja de Torreferrussa, va
informar que la producció, tot i la reducció
de pressupost per part de l’administració,
se situaria al voltant de 25.000 i 35.000
perdius d´una gran qualitat genètica.
De mans del Dr. Santiago Lavin es va informar
sobre l’estat sanitari de la fauna
cinegètica a Catalunya, del pestivirus, de
la sarna, la recuperació del conill de bosc,
i un llarg etcètera.
6
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com
ASSEMBLEA GENERAL
Posteriorment, es va cedir el torn de paraula
al Sr. Carles Dilmé, qui va comentar
que s’ha gestionat amb Mutuasport una
assegurança molt bona per als gossos, que
fins ara no hi era.
El Sr. Pere López com anys enrere, ens va
posar al dia del projecte de “La caça a les
Escoles”.
El Sr. Panisello va ser l’encarregat
d’informar tots els assistents de quina és
a hores d´ara la situació sobre la captura
d’ocells fringíl·lids amb vesc.
El president de les Terres de l’Ebre, Sr. Manolo
Royo, va ser qui va informar de la
modalitat de caça de les aus aquàtiques, i
va explicar el congrés que se’n va celebrar
a Madrid.
Quant al control de predadors, qui ens va
fer tot tipus d’explicacions, va ser el sr.
Joaquim Vidal.
El Sr. Josep Ma Mir, com a assessor jurídic
de la FCC, va prendre la paraula per
explicar en quin punt estaven els recursos
contenciosos administratius que tenia interposats
la Federació, sobre la caça controlada
a Collserola, la caça amb vesc i la
llei de protecció dels animals.
L’assessor fiscal, Sr. Eduard Fernández, va
El president Sr. Paco Piera lliura la placa commemorativa al nou president honorífic,
Sr. Ramon Mayench

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com
fer la lectura obligada dels comptes, que
van quedar aprovats.
En aquesta jornada d’assemblea, també va
quedar aprovada la modificació estatuària
mitjançant la qual les Representacions Territorials
puguin tenir tres vicepresidents i
la Federació Catalana de Caça, cinc, incorporant-hi
així les Terres de l’Ebre.
Enguany, el Memorial Joaquim Gràcia va
ser adjudicat al Sr. Xavier Farré per un
senglar de 127’07 punts, caçat a Rocafort
de Queralt.
El Sr. Paco Piera va lliurar una placa commemorativa
al nou President Honorífic,
Sr. Ramon Mayench i Calvet, qui va dirigir
unes paraules d’agraïment a tota la junta
i als assistents.
Cal destacar que cada cop que es tancava
un punt de l’ordre del dia, el president Sr.
Paco Piera, deixava el torn obert de paraula,
perquè tot president o representant
de les societats que estigués interessat a
intervenir en aquell moment ho pogués
fer lliurament, sense necessitat de deixar
totes les intervencions per al final, cosa
que va fer que l’assemblea en general fos
més distesa i molt més participativa, i per
Entrega del Memorial Joaquim Gràcia, al Sr. Xavier Farré
primer cop, cada punt es va anar aprovant.
El Sr. Paco Piera va informar tots els assistents
que no havia convidat cap representant
de l’administració i altres Institucions
a l’Assemblea perquè així era una reunió
de caçadors.
En finalitzar es va fer el tradicional dinar i
es va gaudir d’un molt bon ambient i amb
la sensació d’haver fet una bona tasca, i
fins l’any vinent.
Bàrbara Ferrer
7

CAMPIONAT DE CATALUNYA OCELLAIRE 2009
El diumenge 17 de maig, la societat ocellaire
de Cornellà va organitzar el campionat
de Catalunya d’ocellaires 2009.
El 39è campionat de Catalunya va coincidir
amb el 25è aniversari de la fundació de la
S.O Cornellà i es va celebrar al pavelló esportiu
de Can Carbonell, un local cedit per
l´Ajuntament de Cornellà (Barcelonès).
A les vuit del matí va començar el campionat
de Catalunya, oficial i puntuable per als
guanyadors de les diferents categories en representació
de les seves comarques. En aquest
campionat de Catalunya es van posar a la
taula de competició un total de 863 ocells.
Cal destacar la gran labor realitzada pels brilladors,
i pel president de la Societat Ocellaire
de Cornellà, Pedro Escalante Castaño.
El certamen oficial va començar amb l´ordre
de competició següent: Pinsans, passerells,
verdums i caderneres.
En el campionat vàrem poder comptar
amb la presència de les personalitats, que
us relacionem tot seguit, els quals van fer
entrega dels trofeus als guanyadors de les
diferents categories:
- Alcalde de l´Ajuntament de Cornellà, Sr.
Antonio Balmon i Arevalo.
- Regidor d’ esports de l’ Ajuntament de Cornellà,
Sr. Jose Manuel Parrado i Garbajosa.
- Regidora de barri de l’Ajuntament de Cornellà,
Sra. Aurora Mendo i Sánchez.
8
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com
- President de la Federació Catalana de
Caça, Sr. Paco Piera i Orozco.
- President de la Federació Territorial de
caça de Barcelona, Sr. Josep Maria Panisello
i Palli.
- Vicepresident 1r. de la Federació Territorial
de Caça de Barcelona, Sr. Joaquim Zarzoso
i Espinal.
- Vicepresident 2n. de la Federació Territorial
de caça de Barcelona, Sr. Francesc Pons
i Moll.
- Responsable secció ocellaire de la Federació
Territorial de Caça de Barcelona i President
de la comarca Bages Berguedà, Sr.
Josep Muñoz i Font.
- President de l’Associació Ocellaire La Unió
Barcelona, Sr. Mariano Maté i Cuadrado i
delegat comarcal de la Federació Territorial
Caça de Barcelona.
- Vicepresident de la Societat Ocellaire La
Unió d’Osona, Sr. Ramón Vila i Arumí.
Sebastián Marmolejo
Secretari de la comarcal
ocellaire de Barcelona
PINSANS
1. Campió de Catalunya 2009. José Manuel
Díaz Feria, amb 70 rossinyols. S.O Cornellà.
2. Francisco Camacho Osorio, amb 70 rossinyols
S.O Creu Alta.
3. Francesc Mas Barjuan, amb 63 rossinyols S.O
Canovelles.
4. Lluis Marginet Mesa, amb 63 rossinyols S.O
Berguedana.
5. Francisco Camacho Osorio, amb 57 rossinyols
S.O Creu Alta.
6. Salvador Marín Román, amb 56 rossinyols,
S.O Sabadellense.
7. Josep Selles Puigcorver, amb 51 rossinyols,
S.O El Verdum de Torelló.
8. Barbara Rodríguez Jiménez, amb 49 rossinyols
S.O Cornellà.
9. Germán Garrido Godoy, amb 48 rossinyols,
S.O Igualada.
10. Francisco Fernández López, amb 48 rossinyols,
S.O Ca N’oriach.
PASSERELLS
1. Campió de Catalunya 2009. Avelino
Sepulveda Albarral, S.O Cunit.
2. Joan Creus Torras, S.O Osona Vic.
3. Pedro Navarro Noguera, S.O El Carmelo.
4. Juan Ruiz Jiménez, S.O Sabadellense.
5. Jordi Giralt Belmonte, S.O Esplugues.
6. Antonio Reyes Gabarre, S.O Creu Alta.
7. Federico Barceló Quirant, S.O Sant Martí.
8. Francisco Jiménez Jiménez, S.O Creu Alta.
9. José Expósito Planton, S.O Badalona.
10. Francisco Reyes (sense puntuar).
Amb un total 13 remeses.
VERDUMS
1. Campió de Catalunya 2009. Antonio
Morales Romero. S.O Bellvitge.
2. Jose Angel Romero Martin. El Nido Montmeló.
3. Jose Angel Romero Martin. El Nido Montmeló.
4. David Asensio Martín. S.O Cerdanyola.
5. Juan Cortés Fuentes. (Sense puntuar).
6. Rafael Quirós Rangel. S.O Esplugues.
7. Jordi Giménez Villalba. S.O El Nido Montmeló.
8. Julián Marín Ruzafa. S.O El Passerell Tarragona.
9. Luís Fernández Manzano. (sense puntuar)
10. José António Arjona Martín. S.O El prat.
Amb un total 9 remeses.
CADERNERES
1. Campió de Catalunya 2009. José Rodríguez
Rodríguez. S.O Cornellá.
2. Edu Castillo Ortigosa. S.O El Passerell de Solsona.
3. Julián Marín Ruzafa. S.O El Passerell Tarragona.
4. Iván Martín Gómez. S.O Mataronesa.
5. Caleb Atencia Palacios. S.O Sant Martí.
6. Francisco Gabriel Casado Caballero. S.O Súria.
7. Javier Molina Ortiz. S.O Sant Andreu de la Barca.
8. Miguel Angel Doya Dual. S.O Sant Pere de Terrassa
9. Francisco Recio Guzmán. S.O Canyelles.
10. Antonio Fernández Rodríguez. S.O Sant Martí.
Amb un total 18 remeses.

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com
DEBAT SOBRE LA CAÇA AMB VESC RECURS JUDICIAL CONTRA LA
PROHIBICIÓ DE CAPTURAR
OCELLS FRINGÍL·LIDS AMB VESC
El 20 de maig passat es va celebrar a
l’edifici El Sucre de Vic (Osona), un debat
sobre la caça de fringíl·lids amb vesc.
Aquesta reunió va ser possible gràcies al
Sr. Jordi Fàbrega, delegat del Govern de
la Generalitat de la Catalunya Central,
atesa la inquietud que li havien expressat
membres de les societat ocellaires
del territori, en relació a la captura dels
fringíl·lids amb vesc.
La reunió va estar encapçalada pel mateix
Jordi Fàbrega i va comptar amb
la presència de Núria Buenaventura,
directora general de Medi Natural, Ricard
Casanoves, responsable de l’Àrea
d’Activitats Cinegètiques, Carolina Batet,
del departament del Medi Natural
de Vic i Paco Piera, president de la Federació
Catalana de Caça.
Tanmateix també van ser presents a la
reunió el president de la Federació Te-
rritorial de Caça de Barcelona, Josep Ma
Panisello, Josep Muñoz i Font, responsable
ocellaire de la Federació Territorial
de Caça de Barcelona, Ramon Donadeu,
president de l’Agrupació Vic Osona i
Mariano Maté, president de l’Associació
ocellaire La Unió-Barcelona. A la convocatòria
hi van assistir més de 100 persones
de diferents entitats ocellaires de
tota Catalunya.
La Sra. Núria Buenaventura, directora
general del Medi Natural i Ricard Casanoves,
responsable de l’Àrea d’Activitats
Cinegètiques, varen manifestar que
l’administració havia fet un nou plantejament
degut a la gran polèmica creada
davant la prohibició de la caça tradicional
amb vesc la passada temporada.
Sebastián Marmolejo
El Jutjat Contenciós Administratiu núm. 13 de Barcelona
està tramitant el recurs núm. 498/2008 interposat
per la Federació Catalana de Caça contra
el departament de Medi Ambient i Habitatge de la
Generalitat de Catalunya per la decisió d’aquest departament
de prohibir l’any 2008 la captura d’ocells
fringíl·lids pel mètode del vesc.
El departament de Medi Ambient basa la seva prohibició
en la Llei 42/2007 de biodiversitat de caràcter
estatal, al·legant que el mètode del vesc no és selectiu,
i que la Directiva 79/409 (“Aves”) de l’Unió Europea
n´estableix la seva prohibició.
La Federació fonamenta la defensa del vesc en l’Ordre
de 21 de juliol de 1999 que regula aquesta modalitat,
i en el Decret Legislatiu 2/2008 de Protecció dels Animals
de Catalunya, propi d’aquesta Comunitat Autònoma
que, en el seu article 9.2, permet expressament
l’ùs del vesc per capturar petites quantitats d’ocells
en condicions controlades i de manera selectiva, establint
l’article 34.3. la captura en viu del pinçà, cadernera,
passerell i verdum per a activitats tradicionals, i
que l’article 44 de la Llei de Protecció dels Animals no
inclou en el seu catàleg d’infraccions la captura amb
vesc, a més de l’admissió d’excepcions a la prohibició
que, la pròpia Directiva “Aves”, preveu en l’article 8,
com passa a França.
De les multitud de proves aportades al recurs, cal destacar
l’interrogatori de la Directora General del Medi
Natural, Sra. Núria Buenaventura, i del cap del Servei
d’Activitats Cinegètiques, Sr. Ricard Casanoves.
Una vegada practicades les proves proposades, actualment
el procediment judicial està en la darrera
fase processal abans que es dicti la corresponent sentència.
Josep Maria Mir
Advocat de la Federació Catalana de Caça
9

CARTA ALS REIS D’UN BECADER
10
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com
Hola companys! Tan fàcil que sembla escriure
i explicar coses de la nostra amiga la BECADA
però és tan difícil que no saps per on començar,
perquè tots els que la cacem tenim la memòria
plena de tantes experiències i anècdotes de les
nostres caceres que podríem omplir pàgines i
pàgines sense parar.
Bé la finalitat d’aquestes explicacions és senzillament
comentar com veig el moment actual
de aquesta modalitat de cacera sense voler
entrar en l’aspecte tècnic dels coneixements
d’identificació de l’edat i mudes de la nostra
amiga, això ho deixo per als meus companys
del C.C.B Club de Caçadors de Becada, que estan
desenvolupant una feina digne d’admirar
i tothom que la vulgui seguir o col·laborar pot
entrar a la pàgina web del C.C.B, on trobarà
tota mena de informació.
Anem per feina, doncs: aquest any sembla que
la cria segueix el mateix nivell que els darrers
anys, o sigui normal, el que ha canviat és que
els altres anys els vents eren més cap a la costa
atlàntica i aquest any és al revés, per això tenim
més bones entrades.
Les meves caceres es desenvolupen normalment
a la Catalunya Central, on la nostra amiga
sol començar a rribar a principi de novembre.
Els boscos són generalment de pi, roure i
alzina, encara que també tenim una mica de
faig, acompanyats de matolls i sotabosc que
moltes vegades és un impediment per poder
moure’s ràpid per arribar on el gos està de
mostra, Aquests últims anys he de dir que ha
augmentat el nombre de caçadors de BECA-
DA degut segurament a la disminució d´altres
El passat 17 de desembre, la Generalitat
de Catalunya mitjançant la Representació
Territorial d’esports de Barcelona va
espècies, com ara el conill i la perdiu. Ja veieu
que cada cop que escric el seu nom no em puc
estar d’escriure’l amb majúscules, perquè és
tanta l’atracció i admiració, o no sabria com
dir-ho que sento per aquesta au que trobo
que s´ho mereix.
Aquesta temporada sembla que n´hem tingut
una entrada bastant bona a principi de novembre
i una altra a final, i tot i que al terreny de la
Catalunya Central no és que li sobri aigua, sinó
tot el contrari, la nostra amiga tampoc no en
necessita tanta, amb un terreny amb humitat
normal en té prou. També li agraden els racons
tranquils i normalment una mica tapats on
poder descansar i, al voltant, terreny adequat
per trobar la quantitat de menjar que necessita
diàriament, o també podríem dir amb més
encert nocturnament, perquè ja sabeu que
normalment menja de nit, cosa que no vol dir
que si de dia encara té gana també s’espavila i
busca la manera d´omplir el pap.
Amb la punta del bec detecta les vibracions
dels cucs de terra i un cop els té localitzats,
nyam, nyam, cap a la panxa, ja que ella també
és una bona caçadora i quan sap on té el seu
objectiu no sol fallar. La vida funciona així, el
més gros normalment sempre caça i es menja
el més petit.
El que sí que trobo a faltar és una mica de fred.
No és normal que tinguem aquestes temperatures
el mes de desembre. Això del temps està
esbojarrat com tot en general.
Les BECADES també reaccionen diferent segons
la temperatura del voltant: amb fred solen
aguantar més temps la parada del gos, en
MEDALLES DE L’ESPORT
organitzar per primer any un homenatge
a les persones majors de 60 anys que han
treballat i treballen per a l’esport català a
les comarques de la Catalunya Central.
Aquests guardons van recaure entre
d’altres en el Sr. Joan Albets i Cases, president
de la Societat de Caçadors Solsona
i Comarca i també fundador de la Fira
de Caça de Solsona, en reconeixement a
la seva vida esportiva i la seva gran tasca
social per al nostre esport, la caça.
També es va distingir el nostre com-
Josep Ricart
JOAQUIM ZARZOSO
canvi amb temperatures suaus no tenen tanta
paciència i volen aviat.
També he de parlar dels nostres millors amics
i companys de cacera, els gossos. Ja fa trentatres
anys que estic caçant la dama, i tots els
gossos que surten bons, siguin de la raça que
siguin, van bé. Us puc parlar dels pòinters i dels
setters, que són els que jo he tingut com a
companys d´aventures.
Preferiblement, em quedo amb els pòinters,
senzillament perquè a mi m’agrada més un
gos que sigui obedient i festós amb l’amo, i en
general, els pòinters ho són més que els setters,
i dic en general perquè segurament que hi ha
setters que també són així, però parlant globalment
prefereixo el pòinters, tot i que, amb la
mena de terreny que tinc a la Catalunya Central,
els pòinters se la passen malament per la
falta de pèl. Ara, si el gos és com ha de ser i no
hi ha cap mena d’entrebanc, l’entusiasme de la
cacera minva totes les dificultats del terreny i els
fa gaudir d’aquesta fal·lera com a nosaltres.
Per acabar, voldria demanar als reis que tothom
pugui gaudir d’aquesta modalitat de caça durant
molt anys i que les generacions vinents en
gaudeixin tant o més que nosaltres.
Si tots fem una bona gestió cinegètica, estic
ben segur que tenim assegurada la companyia
de la nostra amiga la BECADA.
pany, el Sr. Josep Pares Rota, ocellaire
de la Societat Ocellaire de Manlleu, del
qual voldria destacar la seva humanitat,
amb una frase que ell sol dir: Tenir molt
d’amor als ocells, a les muntanyes i a les
persones.
En aquest homenatge van estar acompanyats
en tot moment pel nostre president
Sr. Paco Piera.
Bàrbara Ferrer i Vila

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com
Campionat d´Espanya de gossos de mostra
Els dies 12 i 13 de setembre es va
celebrar a la població toledana
de Almorox, el XVIII Campionat
d’Espanya de gossos de mostra en
la modalitat de caça pràctica sobre
perdiu salvatge, per a gossos continentals
i britànics.
En continentals, el guanyador va ser
Ubrick du Mes d’Exraud, epagneul
bretó mascle, el propietari i conductor
del qual és Emilio Soriano. I en britànics
va ser Vigo de Camp de Llíria,
un pointer mascle, de Manuel Tejeira,
també, propietari i conductor.
La participació va ser molt alta, amb
més de 150 gossos de les diferents
autonomies. Els terrenys de caça
van ser pràcticament immillorables,
amb perdiu abundant i una perfecta
organització.
ELS GOSSOS CATALANS FAN DOBLET
Diego de la Torre
Manuel Tejeira amb el seu pòinter Vigo de Camp de Llíria i Emilio Soriano
amb el seu bretó Ubrick du Mes d’Exraud
PROTECCIÓ DE DADES
US RECORDEM QUE, D’ACORD AMB LA NORMATIVA VIGENT, LES SOCIETATS DE CAÇADORS, ESTAN OBLIGADES
COM QUALSEVOL PERSONA O ENTITAT A PROTEGIR LES DADES DELS SEUS ASSOCIATS, A COMPLIR EL QUE
DIU LA LLEI SOBRE LA PROTECCIÓ D’AQUESTES DADES, I FER UN SEGUIMENT DE LES MATEIXES.
EN BREU, REBREU MÉS INFORMACIÓ.
11

SANT HUBERT
XXVII Campionat d’Espanya de Sant Hubert 2009.
TORNEM A ESTAR D’ENHORABONA
Els participants catalans ocupen les possicions capdavanteres al Campionat estatal
El cap de setmana de setembre, concre- concre- concre-
tament els dies 19 i 20, a Barracas, Cas- Cas- Cas-
telló, es va celebrar el XXVII Campionat
d’Espanya de Sant Hubert 2009, i un cop
més, els nostres gossos i participants van
estar al capdavant de l’alta competició.
Desprès d’un cap de setmana intens de
competicions, van passar a la final en Xa- Xa- Xa-
vier Caballero, en Raül Borrella i en Jordi
Ametller, amb el seu pointer mascle Anda.
Va ser aquest darrer qui va disputar la fi- fi- fi-
nal amb el ja ja conegut Segundo Velasco,
de Castilla i Lleó i va alçar-se amb el títol
de Campió d’Espanya 2009.
12
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com
Moment de la competició d’un dels nostres participants
Però la cosa no acaba aquí, en la categoria
de dones, la nostra participant Eva
Rius, amb la setter anglesa femella Sinu,
també va disputar la final, però no va poder
alçar-se amb el títol i va caure davant
la imbatible Modest Iraola del País Basc.
Cal remarcar que aquest és el primer any
que les nostres dones participen en la
màxima categoria, i això encara afegeix
més mèrit als resultats de l´Eva, que va
quedar subcampiona d’Espanya 2009.
Hem de destacar la cinquena posició de
la jove Mariola Rafart, que no va tenir
sort amb el cobrament per part del seu
ELS ESPORTISTES CATALANS PORTEN LA SENYERA
AL CAMPIONAT DEL MÓN A GRÈCIA
El fruit de l’esforç, de l´implicació
del nou Comitè de Competicions i de
l’excel·lent temporada que estan fent
els nostres esportistes es va veure recompensat
amb la seva participació al
Campionat del Món de Sant Hubert i
Copa Mediterrani celebrats a Grècia. I
és que tenim motius per anar amb el
cap ben alt, ja que quatre dels vuit representant
enviats des d’Espanya pertanyien
a Catalunya i, entre ells, una
dona. Els nostres representants eren:
Jordi Ametller Batlle, Eva Rius Massot,
Eva Rius recull el trofeu que l´acredita
com a subcampiona d´Espanya
Jordi Ametller, campió d’Espanya
gos d’una perdiu que va caure dins d’uns
matolls.
Així doncs, un cop més, amb els resultats
que s´han aconseguit, s’ha demostrat
que els esportistes catalans estan assolint
un nivell molt alt en la competició,
i des d´aquesta Federació els hi donem
la nostra més sincera enhorabona, i els
desitgem que tinguin sort en els propers
campionats .
Diego de la Torre
Manuel Teixeira i Emilio Soriano. Eva
Rius es va alçar amb el subcampionat
del món per equips, fent parella amb
Modes Iraola del País Basc.
Conjuntament amb el Campionat del
Món, es va celebrar la Copa del Mediterrani
i va ser en aquesta modalitat on
l’Emilio Soriano va aconseguir el primer
lloc en equips i segon en individuals en
la modalitat continentals.
Diego de la Torre

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com
Campionat Autonòmic de Sant Hubert 2009
DOBLET DELS PARTICIPANTS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
El 25 de juliol passat, es va celebrar el Campionat
Autonòmic de Sant Hubert 2009, a la
localitat de Navarcles (Bages) Barcelona, esdeveniment
que organitzava la FCC, i a la qual
van assistir 70 persones entre participants i
acompanyants.
Va ser un dia amb molta calor, ja que la temperatura
durant tot el matí va ser d’uns 40ºC,
això sumat a la dificultat dels terrenys on es
va celebrar el campionat, va posar a prova la
resistència dels gossos i caçadors.
La prova es va desenvolupar en dos camps, A
i B. Consistien en dos terrenys amb una gran
dificultat, atès que hi havia zones de vegetal
cremades d’anys enrere, fet que impedia una
fàcil etapa pel camp.
En un dels camps hi va haver 9 participants i
en l´altre 8. Cal destacar que 3 dels participants
eren dones, ja que per primera vegada a Catalunya
van participar representants femenines
en aquesta prova.
Recordem que, dies enrere, la Federació Catalana
de Caça juntament amb la Territorial
de Barcelona va realitzar una jornada
d’introducció al món de Sant Hubert destinat
a les dones principiants en aquesta modalitat,
amb proves tan teòriques com de camp, amb
la col·laboració de persones vinculades directament
a la competició de Sant Hubert que van
fer d’instructors.
A les 9 del matí, va començar la prova que va
durar fins al migdia. Posteriorment, es va realitzar
el barrage on es jugaven el primer i el segon
lloc, Marcelo Cano, representant Barcelona i
Javier Caballero, representant Tarragona. Per al
Marcelo Cano, en homes, i Mariola Rafart, en dones,
deixen a la Territorial de Barcelona a la part més alta del podi.
tercer i quart lloc, el barrage va ser entre Jordi
Ametller i Marc Costey ambdós representants
de la Territorial de Girona.
Els quatre jutges de l aprova van ser: en el camp
A, Sr. Fernando Miguel Rodriguez i Sr. Ventura.
I en el camp B, Sr. Rafael LLacer i Sr. Mena
CATEGORIA HOMES
1r. Marcelo Cano Moncho, de la Territorial de
Barcelona, amb Ros, un drathaar mascle.
2n. Fco. Javier Caballero Alamillos, de la Territorial
de Tarragona, amb Bello, un brac weimaraner,
mascle.
3r. Jordi Ametller Batlle, de la Territorial de
Girona, amb Camina, un pointer, mascle.
4t. Marc Costey Romans, de la Territorial de
Girona, amb Calç, un brac alemany, femella.
5è. Raul Borrella Colomer, de la Territorial de
Girona, amb Urdos, un pointer mascle.
6è. Marcel Miret Gassió, de la Territorial de
Lleida, amb Atom, , un pointer, mascle.
BÀRBARA FERRER
Sr. Paco Piera, President de la FCC, amb
el campió autonòmic, el Sr. Marcelo Cano.
CATEGORIA DONES
BÀRBARA FERRER
Sr. Paco Piera, President de la FCC, amb
la campionat de Sant Hubert 2009, la Sra.
Mariola Rafart.
1a. Mariola Rafart Roca, de la Territorial de
Barcelona, amb Prima, un epagneul bretó, femella.
2n. Anna Betlem Bautista, de la Territorial de
Girona, amb Noa, setter anglès, mascle.
(Eva Rius va anar en el lloc de Anna Betlem al
campionat d’Espanya per motius personals).
Volem agrair a la Societat de Caçadors de Navarcles
i al seu president, l’interès i gran esforç
en l’organització i desenvolupament d’aquesta
prova dins de la seva àrea privada de caça.
Diego de la Torre
13

I CAMPIONAT D’ESPANYA DE CAÇA AMB PODENC EIVISSENC
A l’illa de Mallorca es va celebrar el I Campionat
d’Espanya de caça amb Podenc Eivissenc.
Desprès de les proves eliminatòries dutes
a terme en les diferents comunitats, Catalunya
entre elles i per primer cop, es van
classificar 8 participants més el Campió de
14
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com
CAMPIONAT AUTONÒMIC DE PODENCS EIVISSENCS
El passat dijous 27 d’octubre de 2009, es va celebrar el 1r Campionat
Autonòmic de Podencs Eivissencs, organitzat per la Federació Catalana
de Caça i per la Territorial de les Terres de l’Ebre-FCC, al vedat Pons
de Calafat.
Aquesta primera edició va contar amb vuit participants i els seus respectius
jutges. La prova va estar presidida pel Sr. Diego de la Torre, cap
de Competicions i hi va assistir el president de la Federació Catalana
de Caça, Sr. Paco Piera.
A les 8 del matí, es van concentrar els assistents per tal de fer les
comprovacions pertinents i el sorteig de parelles participants i jutges
i l´assignació de camps. Després, a les 10 del matí, cadascuna de les
parelles va marxar al camp assignat, on, un cop hi van ser i quan el
jutge ho indicà, varen disposar de dues hores de competició.
En el decurs de la prova, els participants van demostrar un nivell molt
alt i els gossos van estar a l’altura de l´ocasió, i ens varen brindar unes
instantànies molt bones, fet que va provocar uns resultats molt renyits.
Però com sempre, va regnar l’esperit competitiu i el savoir faire
dels participants que, valgui la redundància, van saber fer d’aquesta
prova una trobada de celebració.
La classificació va quedar de la manera següent: en primer lloc, José
Granell, de la societat de Caçadors La Diana, d’Alcanar; el segon
lloc va ser per en Roman Sancho Fiblà, també de la S.C. la Diana
i en tercer lloc va quedar Carles Ramon Reverte Castella, de la
Societat de Caçadors de Sant Carles de la Ràpita.
Des de la Federació Catalana volem felicitar els classificats d’aquest
any per l’alt nivell que van demostrar, i que posteriorment van posar
de manifest en el Campionat d’Espanya de Podencs Eivissencs que es
va fer a Llucmajor (Mallorca).
Diego de la Torre Fuentes
El campió, Antonio Llull Riera
la III Copa d’Espanya 2008, el que va sumar
així un total de 9 participants.
Un cop passat l´examen pertinent de confirmació
de raça i control sanitari dels
gossos per part del jutge inspector, Sr.
Paco Ruiz Rodríguez, representant de la
Societat Canina Balear, i jutge internacional
d’aquesta espècie.
Un cop acabat el control, es va fer el sorteig
dels jutges i finques per, posteriorment,
anar als diferents vedats preparats
pel campionat.
En finalitzar la prova, es van presentar en
el control i desprès d’analitzar les captures,
els tres primers llocs, van ser els següents:
El primer classificat català, va ser Carlos
Ramon Reverter, que va ocupar la sisena
plaça de la classificació general.
A les 9 del vespre es va celebrar un sopar
de gala, on es van fer els parlaments
i entrega de trofeus amb l’assistència del
El Sr. Paco Piera, lliura el trofeu al 3er. classificat de la prova,
Sr. Carlos Reverté
Els participants en el Campionat
1r Antonio Llull Riera
(Mallorca-Balears)
2n Llorenç Morey
(Mallorca-Balears)
3r Blay Nadal Rigo
(Mallorca-Balears)
Conseller d’Esports del Govern Balear, Sr.
Mateu Cañellas, el vicepresident de la
RFEC i també president de la federació
Catalana de Caça, Sr. Paco Piera, el Director
General del Medi Forestal i Protecció
d’Espècies, Sr. Pere Ramon Bonet, l’alcalde
de Llucmajor, Sr. Juan Jaume, el Director
Insular de Caça del Consell de Mallorca,
Sr. Paco Cladera, el Delegat Nacional de
Podencs, Sr. Javier Grimaldi, i el president
de la Federació Balear de Caça, Sr. Jaime
Ripoll, entre altres autoritats.
Bàrbara Ferrer

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com
1R CAMPIONAT AUTONÒMIC DE FALCONERIA
El dia 25 d’octubre d’enguany, es va dur a terme
el 1r Campionat Autonòmic de Falconeria,
organitzat per la Federació Catalana de Caça,
que es va desenvolupar dins del marc de la Fira
del Vent, del Pla de Santa Maria, a l´Alt Camp
(Tarragona).
Tot i ser la primera edició d’aquest esperadíssim
campionat, els practicants d’aquesta modalitat
van respondre a la crida que es va fer des de
la Federació Catalana per a l’acte proposat i
van superar amb escreix les expectatives de
participació. A la modalitat de Baix Vol, hi van
participar 28 aus, i a la modalitat d’Alt Vol van
ser 7 les aus en competició.
La nit del 24 d’octubre es va fer un sopar de
presentació del Campionat, al qual van assistir i
hi van intervenir el president de la FCC, Sr. Paco
Piera, qui va donar la benvinguda als assistents i
va agrair l’esforç a les autoritats presents, el cap
d’Àrea d’Activitats Cinegètiques de Medi Natural,
Sr. Ricard Casanoves, va donar la paraula
al Sr. Diego de la Torre, cap de Competicions
de la Federació Catalana; també va dirigir-se
als assistents el Sr. Jordi Roy, com a delegat de
Falconeria de la FCC. Tot seguit, el Sr. Diego
Manuel Pareja-Obragon, delegat nacional de
Falconeria de la RFEC, va fer una breu reflexió
als assistents sobre la trajectòria d’aquesta mo-
dalitat i va fer esment de l’embranzida que se
li havia donat des d’aquesta junta directiva. Va
cloure els parlaments l’Il·lustríssim Alcalde del
Pla de Santa Maria, Sr. Mateu Montserrat.
Seguidament, es va fer el sortegi que havia
de determinar l’ordre de vols el matí següent.
Després de les modificacions pertinents acceptades
pels jutges, Sr. Angel Martin i Sr. Javier
Merino, es va donar per tancat l’acte, tot citant
els participants per a l´endemà al matí.
A les 8 del matí, van volar els primers ocells sky
trial (alt vol) i degut a la pèrdua d’un falcó, un
incident molt normal en aquest tipus de proves
per les característiques de caça d’aquest
animals, es van haver d’anar alternant les dues
modalitats per donar agilitat i fluïdesa a la
prova.
Tothom mirava cap el cel i, fins i tot, alguns
més avesats en la matèria anaven proveïts de
prismàtics per tal de no perdre cap detall, ni del
vol ni de les captures. Després venien les corredisses
del participant i dels jutges per veure el
final de l’exercici de l’au.
Tothom va coincidir que va ser un matí espectacular
i els assistents, en molt casos arrencaven
en fervorosos aplaudiments per les espectaculars
captures que feien les aus d’ambdues
modalitats.
AGRAÏMENT
En la modalitat de Baix Vol, el podi va estar
format per Óscar Garcia Plaza, qui hi participava
amb l’astor femella Pochola i que es va proclamar
campió autonòmic d’aquesta primera
edició. En segon lloc, en Jordi Ramoneda Bullo
amb Bresca, una harris femella. La participant
Maria Teresa Orenes va aconseguir la disputadíssima
tercera plaça per la seva actuació amb
el harris mascle Duque.
En la modalitat d’alt vol, en Jonathan Alonso
Maldonado va fer doblet tot aconseguint
el primer i tercer lloc amb els dos jerifaltesx
peregrins mascles, Dancus i Lauren, respectivament.
El segon lloc, el va aconseguir Javier
Garcia Garcia amb Casalefa, una femella de
peregrí.
Aprofito ara i aquí, com a cap del comitè
de competicions de la Federació Catalana
de Caça per felicitar els participants, així
com l’Ajuntament del Pla de Santa Maria i
l´Organització de la Fira del Vent, alhora que
esperonem els nostres companys falconers
perquè continuïn treballant perquè la falconeria
tingui el reconeixement que es mereix.
Diego de la Torre Fuentes
Des de la Federació Catalana de Caça volem agrair a
la Sra. Laura Vilagra (ECR) i als Sr. Ramon Espadaler
(CiU) i Sr. Jordi Fabregas, delegat del Govern a la
Catalunya Central, el seu esforç i la seva feina a
favor del col·lectiu ocellaire de Catalunya.
Dins dels actes d’entrega de premis de la comarca
ocellaire Manresa-Berga, desprès d’uns breus
parlaments se’ls va fer entrega d’un petit obsequi per
part del president de la Federació Catalana de Caça,
Paco Piera, i el Sr. Muñoz, delegat ocellaire de la FCC.
Josep Muñoz
15

J. Zarzoso
16
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL DE BARCELONA
Benvolguts,
Josep M. Panisello, president de la
Territorial de Barcelona.
Aprofito l’ocasió des d’aquest apartat de
la revista La Geneta, com a principal mitjà
de comunicació de què disposa la Federació
Catalana de Caça per arribar als
58.000 caçadors federats de Catalunya,
donat que encara que hi ha altres medis
de comunicació com és la pàgina web de
la territorial de Caça de Barcelona, entenc,
que no tots els caçadors federats
disposen d’Internet per connectar-se a
la xarxa. És possible que quan estigueu
llegint aquestes línies estiguem arribant
a la finalització d’una altra temporada
de caça, de la que desitjo estigueu gaudint,
malgrat les dificultats de la pràctica
de la caça menor a la província de
Barcelona.
En el transcurs d’aquest any, els treballs
de la Federació Territorial de Caça
de Barcelona s’han caracteritzat pels
constants tractes amb l’administració
pública amb l’objectiu de resoldre les
principals incidències i així aconseguir
que tots els caçadors de Barcelona comencessin
la temporada de caça amb
la màxima normalitat possible. Així en
la nostra Junta General Ordinària del
25 d’abril de 2009 es va fer una àmplia
exposició del programa de treball que
cal seguir, del que convé destacar, la
subvenció d’abeuradors en benefici de
les societats, amb una inversió de 6.000
euros per a la seva compra. La Federació
Territorial de Caça de Barcelona és
conscient que per tenir una població
acceptable d’espècies cinegètiques a les
àrees privades de caça, és necessari i fonamental
la gestió que en faci el mateix
caçador. És per això, que es va atorgar
aquest ajut que suposa un benefici per
a la societat i l’inici d’una nova etapa en
la millora de l’hàbitat.
D’altra banda, un dels principals problemes
que encara pateixen les societat de
caçadors són els constants accidents
de trànsit amb la fauna cinegètica.
Lamentablement, va ser rebutjada al
Congrés del Diputats la tramitació de la
reforma de la Llei de Trànsit en relació
a l’esmena introduïda al Senat per CiU.
Aquesta modificació protegia els caçadors
i propietaris d’àrees privades de
caça en cas d’accident vial amb espècies
cinegètiques a les zones properes, i possibilitava
que per fi, fossin les asseguradores
dels conductors les que es fessin
càrrec dels pagaments del danys ocasionats
en cas d’accident amb aquestes
espècies.
En conseqüència, atès que la situació
no ha variat, a hores d´ara les asseguradores
continuen augmentant les primes
per accidents de trànsit causats per
espècies cinegètiques, la qual cosa ha
provocat que des de la Federació Territorial
de Barcelona s’estigui en disposició
de donar una solució amb la finalitat
d’aconseguir un preu assequible per a
l’economia de les societats. Per tant, en
el cas d’esser necessari un canvi de companyia,
ja podem oferir a tots els nostres
federats, un servei ràpid, eficaç i el més
rendible possible, amb les màximes garanties
de cobertura.
Finalment, la Federació Catalana de Caça
juntament amb les seves cinc territorials,
estem defensant des de primers d’any, la
llicència de caça gratuïta per a las persones
majors de 65 anys. Amb aquest
objectiu hem tramitat a la directora general
de la Direcció General del Medi Natural,
senyora Núria Buenaventura Puig,
diversos escrits, dels que convé ressaltar
la resposta de data 4 de març de 2009,
en la que hi figura que revisaran i estudiaran
aquesta proposta per, si s’escau,
incorporar-la a final d’any durant la
tramitació de l’esborrany de modificacions
del Decret Legislatiu sobre el text
refós de la llei de taxes i preus públics
de la Generalitat de Catalunya. Per tant,
és possible que per a la pròxima temporada
de caça aquesta demanda sigui una
realitat.
Josep Ma Panisello i Palli
President de la FCC
Territorial de Barcelona
ACORDS PRESOS QUE AFECTEN LA TERRITORIAL DE BARCELONA
En primer lloc, s’ha de tenir en compte que en aquest Consell
es debat i s’aproven els acords presos prèviament a cada
Consell Territorial de Caça, els quals es troben recollits en les
actes corresponents.
Un cop puntualitzat aquest extrem, a continuació recollim
les propostes presentades per la Federació Territorial de Caça
de Barcelona, debatudes en el Consell Territorial de Caça de
Barcelona, i aprovades en el Consell de Caça de Catalunya.
Referent als dies hàbils per a la caça major, concretament
per a la caça del porc senglar i el mufló als terrenys
d’aprofitament comú, es va acceptar que també es pogués
caçar els dijous i els dissabtes.

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL DE BARCELONA
ZONES DE SEGURETAT
Ja som a una altra temporada de caça i tots
tenim ganes de seguir gaudint d’aquest esport
amb el respecte que es mereix, i amb
el compromís de donar compliment a la
normativa vigent sobre la matèria, per assegurar
la seva sostenibilitat i el futur dels
caçadors catalans.
Una de les infraccions administratives més
comunes quan es practica l’activitat cinegètica
és l’ús indegut de les armes en les zones
de seguretat, tipificada a l’article 43.1.h)
de la Llei 1/1970, de 4 d’abril, de Caça i sancionada
d’acord amb el que preveu la Disposició
Derogatòria Única del Codi Penal, amb
una multa de 300,51 a 3.005,06 euros i la
retirada de la llicència de caça, o de la facultat
per obtenir-la, per un període d´entre
dos i cinc anys.
Convé recordar que són zones de seguretat
aquelles en les quals s’han d’adoptar mesures
preventives especials encaminades a garantir
l’adequada protecció de les persones i
dels seus béns.
En conseqüència, es consideren zones de
seguretat, les vies i camins d’ús públic, les
vies pecuàries, les vies fèrries, les aigües públiques,
incloent-hi els seus cabals i marges,
els canals navegables, els nuclis urbans i rurals,
zones habitades i les seves proximitats,
En relació amb els dies hàbils en els terrenys
cinegètics de règim especial, que
són els que indica el corresponent pla
tècnic de gestió cinegètic, s’inclou com
a excepció, a més del porc senglar, el cabirol,
que es podran caçar tots els dies de
la setmana.
S’elimina la limitació de la caça del cérvol
a les comarques de Barcelona en relació
amb el període hàbil de caça major a tot
el territori de Catalunya, i són, en conseqüència,
els mateixos dies per a totes les
comarques.
S’aclareix per a totes les comarques de
les viles, edificis habitables aïllats, jardins i
parcs d’ús públic, els recintes esportius, i
d’altres que siguin declarats com a tals, per
garantir la seguretat de les persones i dels
seus béns. Tampoc no ens hem d’oblidar que
l’administració pot declarar una zona de
seguretat per a una major efectivitat en la
seva protecció.
L’article 15 del Reglament de Caça estableix
les prohibicions i condicions específiques
per a cada cas en concret, però amb caràcter
general, es prohibeix disparar en direcció a
aquestes zones sempre que no hi hagi entre
el caçador i l´esmentada zona una distància
superior a la que pugui arribar el projectil,
o que la configuració del terreny entremig
sigui de tal forma que resulti impossible
abatre la zona de seguretat.
Davant de tot això i si analitzem en concret
l’ús indegut de les armes en les zones de seguretat
que, com anteriorment s’ha assenyalat,
ocupa el volum més elevat d’expedients
sancionadors, hem de ressaltar que, segons
el que prescriu l’article 33.8, també del Reglament
de caça, es considera que les armes
estaan disposades per caçar quan es porten
desenfundades i carregades. Per tant, amb la
intenció d’evitar ser denunciats pels agents
de l’autoritat, quan estiguem travessant una
Catalunya que no resta prohibida la caça
del porc senglar quan la neu cobreix el
terra, pel fet que no perd la capacitat per
moure’s.
Es puntualitza per a tota Catalunya que
per tal de garantir la conservació de les
poblacions d’àliga cuabarrada, d’àliga
daurada i de trencalòs, entre el dia 8 de
febrer i el 31 de març, no es podrà practicar
la caça en aquelles zones o àrees de
nidificació que estiguin delimitades per
la Direcció General del Medi Natural per
a les esmentades espècies i incloses en els
espais d’interès natural. Els serveis terri-
zona de seguretat, per exemple un camí d’ús
públic, o bé, quan ens disposem a descansar
o estem esmorzant, que són casos molt freqüents,
haurem de portar l´arma enfundada
i descarregada.
Pel que fa al cas, hem de tenir en compte,
la reiterada jurisprudència que existeix en
relació a la interpretació d’aquesta infracció.
Així, els tribunals declaren que quan l’arma
de caça està carregada i muntada, està preparada
per a un ús immediat i, per tant,
s’incorre en la infracció encara que no s’hagi
efectuat cap tret amb l’arma. I continuen,
per diferenciar l’acció de perseguir, buscar,
atreure o acorralar les peces de caça de
l´acte final de la captura de la peça. L’ús de
l’arma de caça es produeix sense que sigui
necessari que s’hagi disparat i cobrat peça
o no. La infracció es configura, d’aquesta
manera, com una mera activitat o de perill
potencial. Si a més es dispara l’arma i es produeixen
danys o lesions, podríem trobar-nos
davant d´un concurs d’infraccions administratives,
sense perjudici de la responsabilitat
penal derivada.
Montserrat Romeo
Cap de l’Àrea Jurídica
de la Territorial de Barcelona
torials del departament de Medi Ambient
i Habitatge notificaran als titulars dels
terrenys cinegètics afectats les esmentades
zones o àrees de nidificació.
S’acorda per a tota Catalunya la prohibició
de subministrar aliment als exemplars
de porc senglar fora del seu període hàbil
de caça, excepte que hi hagi una autorització
excepcional.
Montserrat Romeo
Cap de l’Àrea Jurídica
de la Territorial de Barcelona
17
JOAQUIM ZARZOSO

18
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL DE BARCELONA
ABEURADORS: INSTAL·LACIÓ I MANTENIMENT
L’accés a l’aigua potable no és gens fàcil. El
medi natural es troba sovint amb un dèficit
de disponibilitat d’aigua provocat per:
- Desordres d’ordre climàtic: irregularitat
de la distribució de les pluges al llarg de
l’any amb períodes de sequera més llargs.
- Pèrdua de recursos hídrics naturals:
l’abandonament del món rural i la mecanització
agrària ha comportat la pèrdua
de rierols, fonts i basses.
- Contaminació per abocaments d’origen
domèstic, industrial i agrari.
Un hàbitat natural òptim ha de tenir punts
d’aigua, tant permanents com temporals, repartits
el més uniformement possible.
A la nostra àrea de caça podem actuar per
esmorteir les mancances d’aigua de diferents
maneres:
- Recuperant els punts d’aigua naturals:
desbrossant l’entorn de rierols per ferlo
accessible a la fauna, recuperació de
fonts i sanejament de basses.
- Instal·lant punts d’aigua artificials. L’aigua
és un recurs imprescindible per a tota la
fauna en general i si la naturalesa no la
proporciona haurem de facilitar-la mitjançant
abeuradors o basses de formigó.
Al llarg dels anys tant el sector industrial cinegètic
com els gestors d’àrees de caça han
dissenyat diferents tipus d’abeuradors amb
sistemes i materials diversos. Les bones i les
males experiències han acabat decantant les
preferències cap els abeuradors de formigó
armat. Ens centrarem, doncs, en un d’aquests
abeuradors sense menysprear altres sistemes.
Característiques de l’abeurador
Material: formigó armat perquè és un material
dur, resistent, econòmic i fàcil de netejar.
Cos de l’abeurador format per tres parts:
- El dipòsit: gruix mínim de les parets
de 5 cm que permetrà mantenir l’aigua
fresca i neta. Amidaments de 50 cm x 50
cm x 60 cm.
- La boia: la seva funció és la de mantenir
constant el nivell de l’aigua a l’abeurador.
Ha d’estar ben protegida però al mateix
temps ser accessible. És la principal causa
de problemes de mal funcionament.
- La pica: amb capacitat suficient perque
hi puguin beure els animals, però reduïda
per evitar l’evaporació o l’ofegament dels
polls.
Tapa: ha de sobresortir suficientment de la
cisterna i, sense ser del tot plana, ha de permetre
la recollida de l’aigua de la pluja. Una
reixa d´acer inoxidable en el centre, filtra
l’aigua abans d’emmagatzemar-la en el dipòsit.
Amidament de 80 x 80 cm.
Capacitat: 80 litres d’aigua.
Pes: 156 kg el cos de l’abeurador i 62 kg la
tapa. Si per una banda aquest pes considerable
en dificulta la instal·lació, per l´altra
banda és una protecció davant les visites del
senglar i dels vianants oportunistes.
Instal·lació
Convé planificar una distribució racional
dels abeuradors en funció dels hàbitats i
l’orografia de l’àrea de caça atenent els criteris
següents:
- Xarxa viària de camins que permetin
l’accés per instal·lar-los, i fer-ne el manteniment
amb facilitat.
- Àrea de campetx de les espècies cinegètiques.
Zones d’arbrat properes a les
zones de conreu.
- Orientació nord per protegir-lo del sol,
minimitzant l’evaporació i la formació
d’algues.
- Situació respecte als punts d’aigua naturals.
- Desbrossament de l´entorn, si cal, per evitar
l’aguait de depredadors terrestres. Cal
evitar la presència propera d’arbres secs o
d’estructures que facilitin l’actuació d’aus
rapinyaires, tant diürnes com nocturnes.
- Anivellar el terreny per optimitzar la recollida
d’aigua de pluja.
En general, cal buscar zones de vegetació natural
properes als camps de conreu i que permetin
la integració dels abeuradors a l’entorn.
Si és possible, instal·larem els abeuradors a
una distància lineal entre ells de 500 m, i a
una distància igual del punt d’aigua natural
més proper.
Manteniment
Si la instal·lació d’abeuradors és aconsellable,
encara ho és més el seu manteniment en perfecte
estat sanitari.
L’aigua pot actuar com a transmissor de
malalties, principalment produïdes per bactèries,
virus i protozous intestinals.
Un cop l’any convé renovar totalment
l’aigua, per exemple el mes de març. Aprofitarem
aquest moment per netejar a fons
l’abeurador, fregant amb un raspall dur les
parets interiors del dipòsit i la pica.
Un bon producte desinfectant és el clor (llegiu),
apte per a la potabilització de l’aigua,
que actua destruint o inhibint els organismes
patògens.
Per emplenar l’abeurador, el més pràctic és
recórrer a la xarxa urbana, perquè l´aigua ja
ha estat tractada.
Si no estem segurs de la qualitat de l’aigua
podem afegir-hi algun producte comercial
en que la matèria activa sigui el peròxid
d’hidrogen, més conegut com a aigua oxigenada,
que actua alliberant oxigen que destrueix
els microorganismes patògens.
A l’època de més calor, revisarem el nivell del dipòsit,
netejarem la pica amb un raspall fins buidar
tot l’aigua perquè en torni a sortir de neta.
Amb un kit per a piscines podem mesurar el
ph, que ha d’estar entre el 4,5 i 5,5. Si els valors
són més elevats podem acidificar l’aigua
amb àcid acètic, vinagre, a raó de l´1% (1litre
de vinagre per 100 litres d’aigua).
En resum, podem afirmar que la instal·lació
d’abeuradors és recomanable per a totes les
zones càlides mediterrànies, però encara és
més important el seu manteniment. Essent
l’aigua tant necessària, el que aconseguim és
augmentar els espais vitals disponibles per a
les espècies, per alimentar-se i reproduir-se
de manera satisfactòria.
No és menys important que la resta de la fauna
present a la nostra àrea de caça també es
veurà beneficiada per aquesta actuació dels
caçadors.
Santi Ferron
Tècnic cinegètic FCC Territorial de Barcelona

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL DE BARCELONA
CAMPIONAT PROVINCIAL DE BARCELONA DE CAÇA MENOR AMB GOS
El dissabte 24 d’octubre passat, es va celebrar
el Campionat Provincial de Barcelona
de Caça Menor amb Gos, al vedat intensiu
de Serracanya.
A les 9 del matí es va donar el tret de sortida
amb 36 participants i les espècies cinegèti-
ques que es podien abatre eren la perdiu
Domingo Pi Higueras, primer classificat
i campió de la prova, amb el seu
jutge Manuel Marchena Plana
(anellada), el conill, el tudó i la guineu.
La hora d’arribada es va estipular a les una
del migdia com a mínim i a les dues com a
màxim. Cal destacar l´esportivitat de tothom
i el desenvolupament de la prova que es va
fer amb tota normalitat i sense cap incidència
remarcable.
FORMACIÓ PER AL 2010
La Territorial de Barcelona aposta per una formació específica i continuada
del caçador i de les societats federades de la província de Barcelona.
Durant el 2009, la Territorial de Barcelona
ha engegat una intensa activitat de formació,
que s´ha traduït en la realització durant
la temporada passada de cursos com: El
primer curs de guardes de camp i les seves
especialitats, els alumnes del qual ben aviat
podran estar en actiu a la nostra província.
També el primer seminari de la EEC fet a
Barcelona sobre Ensinistrament Bàsic de
Gossos de Caça, que va ser tot un èxit. El
curs de cap de colla amb especialització en
legislació i sanitat animal, impartit pels tècnics
de la Territorial de Barcelona i el SEFas,
de la Facultat de Veterinària de la Universitat
de Barcelona i la realització de cursos de
fiscalitat i compatibilitat de les societats.
Per a la propera temporada podem hem fet
un avanç dels cursos i seminaris previstos
per la FCC Territorial de Barcelona, als quals
hi tindran accés els caçadors federats.
Mariola Rafart amb Josep Ma
Panisello i Diego de la Torre
Podeu trobar informació a la secció de formació,
pàgines 41 i 42 d´aquesta mateixa
revista. Els cursos relacionats són un petit
avanç dels que es faran la propera temporada
2010 a la Territorial de Barcelona. Les
places són limitades i s´ocuparan seguint
l´ordre d´inscripció. Si voleu estar al dia dels
cursos podeu trobar tota la informació al
nostre web http://www.fedecazabarcelona.com,
on anirem penjant tota la informació
un cop tinguem els cursos programats.
També us podeu informar per correu electrònic
a info@fedecazabarcelona.com o,
si voleu, a la nostra oficina al telèfon 93 268
23 07.
No espereu més i apunteu-vos-hi!
Joaquim Zarzoso
Vicepresident 1 er.
CLASSIFICACIÓ
1er. Sr. Domingo Pi Higueras
2on. Sr. Francesc Pascual Bellido
3er. Sr. Sergi Rodriguez Pujol
4art. Sr. Serafin Benito Sevillano
5è. Sr. Sotero Salgado Chia
6è. Sr. Manuel Fernández Sánchez
7è. Sr. Pedro Emilio Cano Bastida
També ens van acompanyar la senyoreta
Mariola Rafart, campiona de Catalunya de
dames d’aquesta modalitat, a qui se li va fer
lliurament d’un petit obsequi per part del
president de la Territorial, senyor Josep Ma
Panisello.
En finalitzar l’acte es va fer un dinar de germanor
entre els participants i els jutges.
Josep Ricart
Secretari FCC Territorial de Barcelona
SERVEIS DE LA TERRITORIAL
DE BARCELONA
Serveis de gestoria
Degut a la demanda feta per diferents
societats, la Representació Territorial de
Caça de Barcelona ha posat en marxa
un projecte de suport comptable i
de gestoria per a les societats federades
d’aquesta província. Ara, els llibres
comptables de la vostra societat podran
ser gestionats sense necessitat de formar
o cercar un professional perquè es faci
càrrec de la tresoreria, dels pressupostos,
etc. La Territorial ho farà per vosaltres.
Si és del vostre interès, contacteu amb
la Territorial i us ampliarem aquesta informació.
Butlletins digitals informatius
Des de fa temps, estem treballant amb
butlletins digitals, on s’informa les societats
i caçadors federats de les gestions,
competicions, formació, notícies, etc.,
que se succeeixen en la nostra província
a través del correu electrònic. Des
del web de la Territorial de Barcelona,
http://www.fedecazabarcelona.com,
tots els caçadors us hi podeu inscriure i
rebre la informació a la vostra adreça de
correu electrònic. Tanmateix, la Territorial
ofereix una adreça de correu electrònic
gratuïta a totes les societats federades de
Barcelona amb el domini de la Territorial,
amb una capacitat de 100 MB.
19

A la festa van ser-hi presents l’excel·lentíssim
alcalde de Manlleu, Pere Prat, el regidor de fires
i comerç, Jaume Carbonell, el president de la
Territorial de Barcelona, Josep Ma Panisello i el
vicepresident 1er, Joaquim Zarzoso.
20
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL DE BARCELONA
El 12 de desembre es va celebrar el Campionat
a Caldes de Montbui i Sentmenat. Varen ser
10 els participants que amb els seus respectius
jutges van començar el campionat a tres
quarts de nou del matí . La previsió era acabar
entre la una i les dues del migdia, com a hora
màxima per arribar al control.
El responsable de competicions de la Territorial,
Diego de la Torre, va insistir en les mesures de
seguretat i va fer un repàs exhaustiu del reglament
de la becada.
Pel que fa a les captures, es van abatre 3 becades,
tot i que la majoria de participants van te-
LA BONA DE PASSA
CAMPIONAT PROVINCIAL DE BECADA
CAMPIONAT PROVINCIAL DE SANT HUBERT 2009
El 4 d’abril passat, al vedat de Conill, es
va celebrar el Campionat de Barcelona de
Sant Hubert, amb 24 participants inscrits a
la competició.
El dia era l’idoni per a la pràctica d’aquest
esport i el terreny reunia les condicions
òptimes per al bon desenvolupament de
la prova, amb una mica de dificultat que
va posar en escac a més d’un participant a
l’hora d’abatre les perdius.
L’organització va desplaçar la realització
Els més joves van estar presents
a la festa, gaudint de primera mà
de l´experiència dels més grans.
del barrage a un camp ampli i aclarit de vegetació, perquè les persones, presents presents a a
CLASSIFICACIÓ
1r. Amadeo Rodríguez
2n. David Pérez
3r. Miguel Parra Jerez
4t. Marcelo Cano
5è. Luís Blanca
6è. José González Oribe
7è. Jacinto Naranjo
JOAQUIN ZARZOSO
l’acte com a simples espectadors, no perdessin
detall del seu desenvolupament.
Els jutges de la prova van ser:
− Sra. Marta Martínez
− Sr. José Mena
− Sr. Andreu Ventura
− Sr. Rafael Llacer
JOAQUIN ZARZOSO
nir ocasió d´aixecar més d´una peça. El primer i
segon lloc es va decidir per la quantitat de trets
efectuats, i el tercer classificat perquè va entrar
fora de temps.
Hem d´agrair a pinsos Profesional Plan la seva
participació i gratificació a tots els participants
amb mostres de pinso.
Finalment, volem agrair la implicació de la societat
de caçadors de Caldes de Montbui, de
manera especial la del seu president, David
Agut Garcia i la Junta directiva, pel bon funcionament
i organització de la prova, agraïment
que fem extensiu a la societat de caçadors de
L´agrupació esportiva ocellaire de Manlleu va organitzar
el passat 15 de novembre LA BONA DE
PASSA, una jornada de caça tradicional. Més de
90 aficionats van gaudir d’un matí amb un temps
perfecte, un molt bon esmorzar i una gran festa.
Cal destacar-hi l´assistència de l’excel·lentíssim
alcalde de Manlleu, Pere Prat i Boix, el regidor
de fires i comerç, Jaume Carbonell i Subirach, el
president de la Territorial de Barcelona, Josep Ma
Panisello, i el vicepresident 1r de la Territorial de
Barcelona, Joaquim Zarzoso i Espinal.
El més important d’aquesta festa va ser la gran
participació de joves ocellaires, que garanteixen
la continuïtat d’una afició centenària.
Josep Oliva i Farres
Sentmenat i al seu president i membre de la
junta d´aquesta Territorial, Josep Puigpinós.
Joaquin Zarzoso
Vicepresident 1r. FCC Territorial de Barcelona
CLASSIFICACIÓ
1r. Gabriel Crespo Esplugas
(entrada al control 13’ 39’’)
2n. Manuel Aguilera Pardo
(entrada al control 13’ 15’’)
3r. Enric Roldan Perez
(entrada al control 14’ 24’’)
En el tancament de l’esdeveniment, tant els
jutges com el responsable de la competició,
Diego de la Torre, van insistir en el fet
que la competició premia el participant en
molts aspectes, entre ells, la presentació del
caçador al camp, de com guiar el gos en la
recerca de la caça i en la pròpia vestimenta
del participant. La falta d’alguns d’aquests
aspectes, comporta una possible puntuació
a la baixa, independentment de les peces
abatudes o del treball realitzat pel gos.
Les perdius van ser cedides per la Granja
Cinegètica el Faisà d’Or, i van oferir un resultat
òptim en bravura i vol, fet que va
ocasionar certa dificultat al participant i va
permetre oferir espectacle als presents.
Sr. Joaquim Zarzoso,
Vicepresident 1er de la FCC Territorial
de Barcelona

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com
Seguiment sanitari de la fauna salvatge
En les diferents reunions
fetes entre les
societats de caçadors
del Berguedà i la F.C.C
Territorial de Barcelona
es va posar de manifest
la gran preocupació de
les societats per l´alta
població de cérvols a la comarca. Des de la
FCC Territorial de Barcelona es varen fer les
gestions pertinents amb l´UAB per tal que
l´equip del SEFaS fes un seguiment dels cérvols
abatuts per les diferents societats de
caçadors i poder tenir d´aquesta manera un
control sanitari dels exemplars abatuts.
Fins a data d´avui no s´ha trobat cap mena
d´alteració a les necròpsies (13 en total) fetes
pel SEFaS en societats de Barcelona i Girona.
Les mostres de les analítiques s´estudiaran
de forma més exhaustiva un cop finalitzada
la campanya. En moltes ocasions, es fa responsables
als animals salvatges de les malalties
que pateixen els animals domèstics que
ELS CÉRVOLS DEL BERGUEDÀ
ocupen el mateix territori. Per confirmar o
desmentir aquesta hipòtesi, es fa imprescindible
fer un seguiment sanitari de les
espècies salvatges, seguiment que, per altra
banda i per a determinades malalties, és
obligatori en algunes espècies domèstiques.
A diferència del que passa amb els animals
domèstics, en els quals el seguiment sanitari és
relativament senzill, en els animals salvatges és
molt més complicat i, sense implicació i l´ajut
dels caçadors és pràcticament impossible de fer.
Conèixer les malalties que afecten la fauna
salvatge pot ajudar a la seva gestió i,
possiblement, en determinats casos canvia
la forma de pensar dels ramaders, que per
altra banda no ho tenen
els ramaders, que
per altra banda no ho
tenen gens fàcil amb
la situació econòmica
actual.
Des de la Territorial
de Barcelona volem
agrair a l´equip del SEFaS la gran feina feta
en la recollida i estudi de les mostres.
I també, tant l´equip del SEFaS como la mateixa
Territorial de Barcelona volem agrair
a tots els caçadors que han participat a
les batudes i a les seves societats la gran
col·laboració, treball i tenacitat demostrada
en els estudis de camp.
Santiago Lavín
Responsable del Servei d´Ecopatologia
de Fauna Salvatge (SEFaS)
Joaquin Zarzoso
Secretari General FCC
21

22
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL DE GIRONA
JUNTA GENERAL ORDINÀRIA 2009
La Junta General es va celebrar el nou de maig,
al Palau de Fires de Girona, bo i aprofitant el
decurs de la Fira de Caça de Girona.
Després d’aprovar l’acta anterior, es va informar
als presidents de les societats i als seus
acompanyants de les novetats que s´havien
produït.
En primer lloc es va parlar del resultat de les últimes
eleccions a la Territorial, el mes d’octubre,
que va guanyar la única candidatura presentada.
També es va informar de les eleccions a la
Federacio Catalana, on va guanyar la candidatura
presentada pel Sr. Paco Piera, present a la
reunió.
Accidents de trànsit provocats per
espècies cinegètiques
Seguidament es va comentar l’evolució dels
accidents de trànsit provocats per espècies
cinegètiques. En aquesta qüestió, malgrat que
es registra un descens del nombre de col·lisions
respecte el 2007, es continuen dictant moltes
sentències contràries. Es va presentar un recull
de les actuacions que s’estan duent a terme per
poder fer un canvi legislatiu en aquest tema.
En cas que no se solucioni aquest aspecte, hibhaurà
greus dificultats per continuar caçant.
Tot seguit es va parlar del manteniment dels
preus de les llicències federatives i documents
únics, i de les cobertures per als gossos, tema
sobre el qual s’està treballant.
També es va fer una petita esmena a les dues
proves de treball per a gossos de rastre, que
s’han fet enguany a Vidreres i Albanyà, amb
l’objetiu de donar activitat als gossos del senglar
fora de la temporada de caça.
Moratòria per a les gosseres
A continuació, es parlà del tema de les gosseres
de caça, dels nuclis zoològics i de la nova
llei de protecció del animals. Fins al moment
s’ha acordat una moratòria de tres anys amb
la Directora de Medi Natural. La Federació de
Caça ha presentat al·legacions al fet d’haver
d’inscriure les gosseres abans de tenir el reglament
aprovat. La Federación Española ha
fet gestions per canviar la llei de transport de
“rehalas”, cosa que tampoc ens afecta perquè
els gossos de caça no entren dins d´aquesta
classificació. Una altre de les qüestions va ser
l’obertura, la pròxima temporada, de la sala de
tractament de caça silvestre a Ribes de Freser, i
de la voluntat de tornar a obrir la sala de Sant
Hilari i de les diferents propostes de mantenirles
en funcionament.
Adaptació dels estatuts de les societats
Un altre dels temes exposats va ser l´adaptació
que cal fer dels estatuts de les entitats esportives
com a conseqüència del Decret 215/2008.
L´adaptació dels estatuts s´ha de fer abans del
nou procés electoral, i els canvis que cal tenir
en compte són els següents:
- Serà necessari un mínim de tres persones per
constituir una junta directiva.
- Les entitats esportives (societats i associacions
de caça) podran estar constituïdes per un
mínim de tres persones, enlloc dels dotze que
es requerien fins ara.
- Els mandats de les juntes directives passaran
a tenir una duració de sis o vuit anys.
Pel que fa el tema dels ocellaires, s’ha aconseguit
que s’autoritzi de forma excepcional la
caça de fringíl·lids amb vesc.
Maria Bertran, tècnica de la Federació, ens parlà
dels censos fets al Mas Pils, de les modificacions
del model de plans cinegètics i ens va advertir
que, a partir d’ara les sol·licituds de repoblació
i alliberament s’han de sol·licitar amb una antelació
d’un mínim de vint dies per tal de poder
disposar de l’autorització el dia que correspon.
Campionats
Jordi Pedrosa, responsable de campionats, ens
en remarcà els aspectes més interessants i ens en
va fer un bon recull. Informà de l’organització
a final de maig, d´una tirada de recorreguts de
caça per a les societats de caçadors, amb una
primera tirada gratuïta. En la segona s’escollirà
la classificació provincial.
Es va recordar als presidents, que malgrat les
queixes de la Federació, el nou programa informàtic
del departament de Medi Ambient per a
l’expedició de llicències de caça, és molt més
lent. Per això s’aconsella a les societats interessades,
que tingui en compte aquest aspecte i
siguin previsors. El tema de les emissores ocupà
també l´atenció de la gent. S’explicà el canvi
de freqüències que es va haver d’efectuar l’any
anterior i els nous models i ofertes que hi ha
actualment.
Caça menor
A continuació es van exposar els temes referents
a la caça menor, com l’estudi genètic de
la perdiu roja, engegat per la Federació Espanyola,
així com els retards en la vacuna recombinant
del conill i en la comercialització de la
munició alternativa al plom.
Caça major
Posteriorment, va parlar en Joan Bayé, responsable
de caça major, que ens informà de la
reunió de la Junta d’Homologació de Trofeus
feta a les nostres oficines, i de la detecció de
nous casos de triquina a la comarca de la Selva.
Va aprofitar també per fer esment a la proposta
d’elaboració d’uns nous cartells d’alerta en
les batudes de caça, que, seguint el model que
s’utilitza a França, presenta l’acció cinegètica
de forma més sensible a la resta de col·lectius
usuaris del medi.
En acabat van fer un petit incís de les seves
vocalies, l´Armand Rivero i en Josep Ma Dausà.
Després de la intervenció de Ricard Gusó, responsable
de tresoreria, amb la lectura i posterior
aprovació dels comptes, es passà al torn de precs
i preguntes. Després de la intervenció de bona
part dels assistents, es donà per finalitzada la
reunió.
Josep Maria Dausà

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL DE GIRONA
PROVES DE TREBALL PER A GOSSOS DE RASTRE
En una època en què la caça
del senglar ocupa en gran
mesura l´activitat cinegètica,
la Territorial de Girona
de la FCC està apostant molt
fort per la celebració de proves
de treball per a gossos de
rastre de raça pura, que permetin
seleccionar els millors
exemplars.
En col·laboració amb el Club del Sabuesso
Espanyol i sota la tutela de la Real Sociedad
Canina Española, enguany, com l’any
passat, la Territorial de Girona organitzarà
dues proves. La primera serà els dies 5, 6
i 7 de març, a les àrees de caça gestionades
per la societat de caça La Perfecta, de
Vidreres i la segona el dies 26, 27 i 28 de
març, als terrenys de la Societat de Caça i
Pesca de la Muga, a Albanyà.
A data d’avui, ja hi han preinscrites canilles
de les següents races: rastrejador
espanyol, beagle-harrier, beagle, porcellana,
grifó blau de Gascunya, bruno de
Jura, gran gascó saintongeois, grifó fauve
de Bretanya, airegeois i grifó vendeà.
Les proves consisteixen a valorar el treball
de la canilla de gossos en condicions
el més semblants possible a un dia de
caça habitual. Això únicament és possible
si la prova es fa sobre senglar salvatge
i en terrenys oberts de muntanya
i bosc. Per aquest motiu, les nostres proves
han estat pioneres a l’Estat espanyol,
ja que les que s’havien fet fins ara eren
sobre rastre de senglar domèstic o en terrenys
closos.
El funcionament de la prova és el se-
güent: es busca un rastre produït durant
la nit, es posen parades des de les
quals els jutges puguin controlar el treball
dels gossos i es deixa anar la canilla
sobre el rastre seleccionat, el gosser
també va acompanyat d’un jutge, que
valorarà la conducció de la canilla. Els
gossos tenen dues hores de temps per
dur a terme les tres fases de la cacera:
l’aproximació o petja, el llançament o
aixecada del senglar i la persecució. És
absolutament necessari que es desenvolupin
les tres fases per poder obtenir
una bona puntuació.
La persecució d’una altre espècie que no
sigui senglar suposarà la desqualificació
de la canilla, exceptuant-ne la guineu.
En aquest cas, es podran parar els gossos
i tornar-los a posar sobre el rastre del
senglar, ja que es considera que tot gos
que caça el senglar, també serveix per a
la caça de la guineu o del llop.
Per puntuar el treball dels gossos comptarem
amb jutges nacionals i francesos,
membres de la Federació Cinegètica Internacional,
de constatat prestigi i experiència
en aquests tipus de proves.
Aprofito aquesta oportunitat per agrair
i fer pública la inestimable i desinteressada
col·laboració de la societat de caça
La Perfecta de Vidreres, i la Societat de
Caça i Pesca de la Muga, d´Albanyà, i
animem la família caçadora a gaudir
d’aquests esdeveniments, bé sigui com a
participants o com a públic. És una bona
manera d’aprendre, relacionar-nos i donar
continuïtat a l’activitat cinegètica
en temps de veda, envoltats pel nostre
inseparable i imprescindible company
de batudes, el gos de petja.
Trobareu tota la informació, dates, programa,
reglaments, etcètera, a la pàgina
web del Club del Sabuesso Espanyol,
www.sabuesoespanol.com
Us hi espero a tots!
Narcís Sánchez Pujol
23

24
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL DE GIRONA
XXVIII CAMPIONAT PROVINCIAL DE
CAÇA MENOR AMB GOS
Com cada any per aquestes dates va tenir
lloc el Campionat provincial de caça
menor amb gos, que enguany es va celebrar
el dia 7 de novembre al Faisà
D’Or, Les Olives-Garrigoles.
Els terrenys on es va desenvolupar la
prova eren bons per a la pràctica de la
caça, ja que s’hi alternaven les zones
de camps amb les de bosc de vegetació
dura, cosa que obligava els gossos a
treballar amb intensitat, i el vent suau
a l’inici de la prova permetia seguir bé
els rastres en general. Tots els participants
varen poder gaudir d’un bon dia
de caça, i la majoria aconseguiren abatre
alguna peça.
La participació, tal com succeeix any
rere any, va ser nombrosa i casualment
van ser 29 participants, com en l’edició
anterior.
Arribada dels participants a la taula de control.
A dos quarts de nou, començà la competició
amb un esclat de coet que anunciava
l’inici de la prova. En pocs minuts,
participants i jutges es van perdre de
vista del públic assistent, presidents i
membres de la Federació, fins al final
del campionat, al voltant de dos quarts
de dues, en què va arribar l’últim dels
participants. Com a curiositat ressaltem
que un jove participant va abatre
una becada.
El campió va ser en Francesc Xavier
Acedo Acedo, representant la Societat
de Caçadors Sant Andreu, de Ravós del
Terri, amb 5.500 punts. El segon classificat,
Ramon Font Jimenez, de la Societat
de Caçadors de l’Alt Empordà, amb
3.500 punts. En tercer lloc es va classificar
Joan Roura Puig, de la Societat de
Caçadors de Foixà, amb 3.000 punts i
el quart classificat va ser Jordi Oliveras
Cortina, de la Societat de Caçadors El
Cartutxo, de Sant Sadurní de l’Heura,
amb 3.000 punts, a qui va correspondre
el lingot de plata en ser el primer classificat
amb l’assegurança Mutuasport.
El dia va ser força núvol, però es va
mantenir durant les aproximadament
cinc hores que va durar el campionat.
Un cop va entrar l’últim participant,
ens va caure un ruixat força oportú,
perquè va accelerar la marxa cap el
restaurant Alberana, de Verges, on ens
esperava un dinar exquisit i un ambient
acollidor, que va finalitzar amb
l’entrega de trofeus als primers classificats
i els corresponents diplomes a
tots els participants, per part de Carles
Dimé i Jordi Padrosa, president i delegat
de Campionats respectivament, de
la Representació Territorial de Girona
de la FCC.

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL DE GIRONA
El president, Carles Dilmé fa entrega del guardó al primer
classificat, Francesc Xavier Acedo Acedo.
Agraïm la col·laboració d’en Joan Saavedra del Faisà D’Or i
l’assistència dels representants de les Societats de Caçadors
i, especialment els participants i jutges de camp, perquè
sense ells no seria possible aquests esdeveniments.
Joana Feria i Jordi Padrosa.
UNA OPINIÓ MÉS:
LES POBLACIONS
DE PERDIU
Dels debats i les xerrades sobre temàtica cinegètica sovint
s’arriba a la conclusió general que les baixes poblacions de
perdiu són bàsicament responsabilitat de l’activitat cinegètica
i de la gestió que el col·lectiu de caçadors n’ha fet al
llarg dels anys.
Cal matisar certs aspectes. Si bé és cert que en algunes ocasions
s’ha fet una gestió poc encertada d’aquesta espècie
(i en general de la caça menor), també val a dir que hi ha
altres factors que han influït, i molt, en aquesta pèrdua, i
que no són directament responsabilitat nostra.
Tal com es va exposar en el debat, i tal com recull el sentit
comú i una bona colla d’estudis, una de les grans problemàtiques
que dificulta l’estabilitat de les poblacions és la manca
d’hàbitat adequat. En aquest cas cal recordar que la mateixa
administració, el mateix Estat, i la Unió Europea són grans responsables
d’aquesta pèrdua d’hàbitat i de la seva qualitat. Ho
són perquè han potenciat les polítiques agràries i socials que
imperen actualment. S’està hipotecant la pagesia del nostre
país: l’estan abocant a un final indigne. Han estès una agricultura
intensiva que soluciona els problemes a base de l’abús
de productes químics que acaben amb qualsevol rastre de
vida “no autoritzada” per aquestes grans indústries d’adobs,
fitosanitaris, llavors transgèniques, etcètera. Tot això ha tingut
repercussió, i no pas poca, no tan sols en els paisatges,
sinó també en la base de la cadena tròfica. Però continuem
endavant sense voler veure’n les conseqüències i restem ben
lluny d’assumir cadascú les seves responsabilitats.
A partir d’aquí valdria la pena plantejar-nos si les actuacions
implícites en el món cinegètic són realment l’amenaça
o bé l’aliat de parcs naturals i d’altres figures de protecció
de fauna i flora.
Tothom comença a estar tip de tant control, de tanta pape-
Cal un esforç comú i una implicació
general per preservar els drets, però
també els deures, dels caçadors.
rassa, de tants permisos, de tanta casuística legal, de tantes
prohibicions i de tantes limitacions. Les mateixes normatives
i actuacions fetes per vetllar per la supervivència de la natura
i de les espècies salvatges, s’estan girant en contra dels
mateixos objectius que van inspirar la seva redacció.
Amb tot aquest sermó, no eximeixo de culpa el col·lectiu de
caçadors, que som els qui hem d’entendre que la qualitat ha
de prevaldre per sobre de la quantitat. Perdem de vista el
que hauria de ser la nostra màxima, apel·lant, potser massa
sovint, a l’excusa de la solvència de les societats. Cal un esforç
comú i una implicació general per preservar els drets,
però també els deures, dels caçadors.
Al cap i a la fi, ens movem tots per a un mateix objectiu: ens
hi juguem el territori.
Redacció- FCCGi
25

26
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL DE GIRONA
EINES PER ALS CAÇADORS I LES SOCIETATS DE CAÇA
Fa temps, ens vàrem proposar fer sortir a la
revista els estris i aparells d’utilitat per als
caçadors. Tot i que en moltes ocasions hem
estat a punt de treure’n algun, sempre hi ha
hagut una o altra prioritat que, finalment, ha
passat al davant. A partir d’ara, encetarem
aquest nou espai dins d’aquesta publicació.
En aquest cas, tenint en compte que som
caçadors, pot semblar que tirem les pedres
a la nostra teulada. Doncs no, aquest és un
aparell que, de debò, quan el vaig provar, se
me n’anaren tots els dubtes, ja que es tracta
d’una varietat de quad, però que s’assembla
més a un camionet petit. Es tracta d’un
quad UTV, aparell amb motor que ens pot
dur on els 4x4 tradicionals no arriben. Ja sé
que molts em direu que on passa el quad
passa el tot terreny, doncs no, no és així. Hi
ha corriols, tarteres, espais de pas extremadament
estrets i de pendent desmesurat, on
un vehicle de més de 2.000 kg no pot passar;
és per a aquests llocs on està indicat el vehicle.
De debò, he tingut vehicles 4x4 sempre,
però que en tan poc temps l’aparell m’hagi
convençut de tal manera és per posar-ho i
recomanar-lo a la nostra revista.
Mireu, practico la caça del senglar, entre
d’altres modalitats. De moment, a poc a poc
arribo a quasi tots els llocs. El problema és,
però, que ja vindrà el moment en què no
pujarem a tot arreu i serà llavors quan crec
que podem treure profit a aquest vehicle. Hi
ha molta gent d’edat avançada a les colles
i, molta gent que sempre va a fer “aquella”
parada, simplement perquè no pot pujar
més amunt. S’ha acabat! A partir d’ara, i
sense fer-ne abús, es podrà anar a tots els
llocs i portar la gent on fa molts anys que no
ha estat. Aquest vehicle està equipat amb
tracció: 2x4, 4x4, reductora i bloqueig de
diferencial, Déu n’hi do!
Val a dir que ho vaig provar tot, realment ell
no els acaba i segurament seràs tu el que digui
prou per manca d’atreviment. Vaig pujar
pendents de més del 40% amb tres persones
al damunt. No és permès, però anàvem a
cercar un senglar de 90 kg per carregar-lo,
llavors un cop carregat i amb els tres gairebé
quatre (amb mi) al damunt, varem baixar
el pendent que anteriorment havíem pujat
com si res, amb reductora i donant-hi gas, ja
que els baixos que té encara necessiten que
donis gas per baixar tot i carregat, senzillament
fantàstic…
Vaig quedar meravellat del vehicle: aquest
aparell lleig com poca cosa però que per a
les societats de caça és tremendament aprofitador,
bé sigui per caçar o per fer gestió cinegètica:
controls, treure animals emboscats
o arbres del pas, transport de persones grans
al bosc... El cas és que només se m’acudeixen
bones aplicacions, potser perquè sóc un
apassionat del bosc i en trec d’on segurament
ni el seu inventor s’ho va plantejar.
Com he dit abans, és una mena de camionet
petit amb bolquet de molta utilitat per nodrir
les diferents brigades de caçadors quan
anem a fer camins i netejar bosc, per fer
llenya, per dur-hi els gossos, la maquinària,
les serres, gasolina, etcètera. Ah! Me’n descuidava!
Porta tracktel, pot dur remolc, una
pala per desemboscar, lleva-neu, etc…
No, no en som els representants, ni tan sols sé
si els seus representants estaran d’acord amb
l’escrit, però el que sí que sé del cert, és que
aquesta és una eina molt bona per al món de
la caça i les seves societats. Els preus encara
estan un xic pels núvols, com la crisi, però
sé de bona font que ara ha sortit un vehicle
amb les mateixes prestacions que el que vaig
provar, a meitat de preu. Crec que només serà
qüestió de l’oferta i la demanda… Jo, per la
meva part, estic movent fils, perquè els caçadors
federats i les seves societats de caça obtinguin
avantatges substancials i sistemes de
finançament en cas de voler-ne adquirir un.
Si algun membre de les societats federades
de caça de Catalunya vol provar-lo, només
cal que ens truqui a la Federació Catalana de
Caça–Territorial de Girona i li concertarem
una prova gratuïta amb els seus representants
-Quads Trivimon- de Cassà de la Selva
i de Figueres.
Per cert, si ara no podeu, no patiu. Us emplaço
a provar-lo a la Fira de Caça SILVESTRE
2010, que se celebrarà a Figueres a mitjan
del mes de juny, al Castell de Sant Ferran.
Armand Rivero
Imatge i Comunicació
Federació Catalana de Caça
Territorial de Girona

28
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL DE LLEIDA
http://www.fclleida.cat
Benvolgut president,
Lleida, 10 de novembre de 2009
La present és per informar-te a tu, als teus companys de junta directiva i, també perquè
ho facis extensiu a la totalitat dels teus socis, els nous canvis a la junta directiva de la Representació
Territorial de Lleida de la Federació Catalana de Caça.
Com a vicepresident 1r he acceptat la responsabilitat de presidir la R. T. de Lleida en
produir-se la vacant de president per dimissió del Sr. Josep Ma Baró Vidal el divendres
16 d’octubre d’aquest any. Vull agrair-li personalment la seva tasca fins a la data com a cap
visible de la Federació de Caça de Lleida i tot el temps que hi ha dedicat sense escatimar
cap esforç.
Tinc una llarga experiència com a president del Club de Caça La Batllia, de Bellver de
Cerdanya, amb més de 25 anys al front d’aquesta entitat. També he estat membre de la
Federació de Caça de Lleida des de l’any 1998 i membre de la junta directiva de la Federació
Catalana de Caça des de l’any 2006. Personalment crec que estic preparat per aquest nou
repte i espero no defraudar a ningú.
Juntament amb els meus companys de junta esperem fer front a tots els compromisos i
nous reptes pel benefici d’aquest esport que tant estimem. El repte principal serà tenir una
relació personal amb tots vosaltres i mantenir un diàleg constant amb l’administració pel
bé de la caça.
Vull agrair també al sr. Jaume Argerich Prat, president de la Societat de Caçadors de
Navès, que ha acceptat incorporar-se a aquest nou equip de treball per a la província de
Lleida.
Per qualsevol suggeriment, col·laboració i/o aportació, jo i els meus companys de junta restem
a la vostra disposició.
Rebeu una cordial salutació en nom propi i de la resta de companys de junta.
Fernando González
FESTA SOCIAL DELS
CAÇADORS DE
SOLSONA I COMARCA
El diumenge 13 de setembre passat, la
Societat de Caçadors de Solsona i comarca
va celebrar un any més la seva
Festa Social.
L’acte que es va fer al local social de
Castellar de la Ribera va aplegar prop
de 150 assistents. Enguany es va poder
comptar amb la presència de Ramon
Mayench i Calvet, al qual se li va retre
un homenatge pels 28 anys al capdavant
de la Federació Territorial de
Lleida, com a president, i pels 2 anys i
escaig com a president de la Federació
Catalana de Caça. En reconeixement als
seus mèrits, se li va entregar una placa
commemorativa i un ram de roses per a
la seva muller, que per motius familiars
no va poder assistir a la festa.
També va ser present a l´acte, l´alcalde
de Solsona, Xavier Jounou, en Jordi
Fraxanet, el president del Consell Comarcal,
Marià Chaure, el vicepresident
Albert Muntada i altres representants de
la comarca del Solsonès.
També es va fer entrega de plaques de
reconeixement als caçadors i socis: Francisco
Sancebrià Muntada, Jaume Solé
Auguets i Ramon Ramellat Pujantell.
L´ambient de la festa va ser magnífic i es
va poder gaudir d´una jornada familiar
i d´amistat.
La Societat vol agrair a tots els socis i
assistents la seva companyia, i espera
retrobar-los de nou l’any que bé. També
vol agrair a l’Ajuntament de Castellar
de la Ribera, la cessió del local social
per celebrar la festa, i a les persones
que desinteressadament van ajudar a
l’organització, el bon servei i preparació
del dinar de la trobada.
Moltes gràcies a tots.
Ma Pilar Alsina Estupiña

Article d’Opinió
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL DE LLEIDA
http://www.fclleida.cat
SI HO ENTENC, QUE EM PENGIN !
Quan escric aquestes ratlles és hivern,
no obstant encara el magí em bull
d’escepticisme pel fet que aquest estiu
vaig escoltar una absurda notícia,
procedent de la caixa babaua del televisor
que, més o menys com tothom,
tinc a casa com si fos un convidat de
pedra. Deia que una adinerada senyora
nord-americana, a la qual es veu li
sobren els calés, cosa que no li passa
a la gent afectada per la crisi, s’havia
dilapidat, amb total impunitat, 30.000
euros per fer clonar un gos i posseir un
cadell idèntic a un altre que molt havia
estimat, i temps enrere havia passat a
millor vida. I em sembla prou correcte
emprar, en aquest cas, dir: “millor
vida”, puix que si hi ha un Cel per als
animals, de ben segur que hi estarà més
a gust que al costat de la seva antiga i
excèntrica propietària.
Ho dic amb total convenciment, puix
què, qui es desprèn de tal suculenta
quantitat de diners per una bajanada,
no es mereix altre qualificatiu. Amb
això es fa palès que la llista dels antics
pecats ha quedat desfasada i se
n’haurien d’esborrar alguns i inclouren’hi
d’altres, tal com és aquest cas
d’emprar diners per capricis banals
quan tres quartes parts de la humanitat
s’està morint de gana. Per cert,
per protegir aquest sector desvalgut de
la societat, s’han aixecat moltes veus
però, tot i parar bona orella, encara no
he escoltat la dels ecologistes, almenys
els de l’àmbit més proper, més preocupats
amb coses per a ells prioritàries,
com una llei per suprimir les bosses de
plàstic.
Que ningú pensi que tinc alguna cosa
en contra dels ecologistes, ben bé el
contrari: com tot bon caçador me’n
considero un d’ells. Admiro la gent
de Greenpeace que, moltes vegades
les seves accions es desenvolupen en
un marc no exempt de risc, cosa que
també fan els caçadors i altres “veritables”
amants del medi ambient, quan
se’ls veu desafiant els elements que
els agredeixen, com malauradament
són els incendis forestals. Cosa que no
fan els ecologistes que jo anomeno de
“tendències”, puix que ho són perquè
està de moda, i avui es veu que és una
cosa que vesteix.
No voldria acabar sense donar un entretoc
a algun mitjà de comunicació
més entossudit en enviar als boscos una
plaga de boletaires, tant o més gran,
que la passionària que envaeix els pins,
que no pas de donar-li un contingut
de caire cultural i educatiu envers la
natura. No m’agraden les definicions
com: “Caçadors de Bolets”, puix que
sempre he entès que caçar és capturar
un ésser que es pot moure, (fins i tot a
vegades hi ha qui caça una bona pubilla),
però no els bolets, puix què tot i
haver-n’hi minats de cucs mai no n’he
vist cap a córrer.
També, pel que fa a aquest tema, per la
caixa babaua va sortir un senyor dient
que: “El bosc és de tots”, tot i que a
l’hora de pagar les despeses que comporta
treballar-lo, ell no col·labora ni
amb cinc cèntims. No ens enganyem,
no és pot fer ús del bosc com si fos
casa nostra, o pitjor, perquè per casa
no es van deixant un munt de deixalles
escampades pel terra, apart de causar
greus perjudicis quan no es respecten
les tanques del bestiar, que moltes vegades
alguns obren i no tanquen, propiciant
la fugida del bestiar cap a llocs
perillosos, com són les carreteres amb
densitat de tràfic rodat.
I parlant de prevenció de perills, tal vegada
també seria convenient, ja que els
caçadors portem una armilla ben llampant
per tal de no ser confosos amb
un bolet, que ells també en portessin
una per no ser confosos amb altres éssers
que també es mouen enmig dels
matolls.
I que quedi clar: “la natura és patrimoni
de tots, però el bosc ho és de la
gent que el treballa i és el seu mitjà
de vida”.
Josep Vendrell i Gelabert
A TALL
D´AGRAÏMENT
Per a Sara i Elizabeth Puertas
Alberto de Benicarló
Benvolguts amics:
Em dirigeixo a vosaltres com a president
de la Societat de Caçadors Grau
de Porta, de Peramola, i en nom de
tots els qui en formem part.
Voldria mostrar-vos la meva gratitud
per l’atenció dedicada el 31
d’octubre passat, quan gaudint
d’un dia d’escalada a la via ferrata
d´Oliana, vareu trobar dos gossos de
caça del senglar de la nostra societat
de caçadors que s’havien perdut
durant la caçeria del matí.
Gràcies al collaret que duien, vareu
contactar amb l’amo del gos i vareu
continuar fent el vostre descens. En
finalitzar, vareu coincidir amb l’amo,
que molt agraït per tot, va començar a
cridar els gossos perquè baixessin. Un
ho va fer, però l’altre no podia, perquè
estava ferit. Llavors, sense pensar-vosho
dues vegades, vareu decidir agafar
tots els vostres estris d’escalada i
pujar-lo a buscar, carregar-lo al coll i
baixar-lo.
La veritat és que davant d’aquest gest
tan altruista, és una satisfacció per a
tots nosaltres comptar amb gent com
vosaltres que tinguin aquest esperit de
solidaritat i col·laboració.
Així doncs per tot plegat, rebeu el
més sincer agraïment.
Andreu Orrit Estany
President S.C.Grau de Porta. Peramola
ALEX MUNTADA
29

CAMPIONAT PROVINCIAL DE CAÇA DE LA BECADA
El passat 28 de novembre es va celebrar el camcampionat provincial de caça de la becada a Navès. La
competició es va desenvolupar a la zona de Trevil.
A la competició hi van assistir el president de la
Representació Territorial de Lleida, senyor Fernando
González i altres membres de la junta
directiva de la Federació de Lleida. També hi van
assistir el president de la societat de caçadors de
Navès, senyor Jaume Argerich i altres membres
d’ aquesta entitat que van ajudar a l’organització
d’aquesta competició.
Ramon Mayench Cots
30
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL DE LLEIDA
http://www.fclleida.cat
II TIRADA DE LA LLIGA CATALANA
DE COMPACK SPORTING
El 29 de març passat es va celebrar al camp de tir Can Bosch,
de Rosselló, el segon campionat de la lliga catalana de compack
sporting, a 100 plats.
Els tres primers classificats provincials es van endur, prèvia
comprovació de l’ assegurança MUTUASPORT de responsabilitat
civil a tercers, un lingot d’ ¼ kg d’ argent.
R.M.C.
CLASSIFICACIÓ SÈNIOR
CLASSIF. NOM PROVÍNCIA PLATS
1r Fermí Gual Vidal Barcelona 94
2n Àngel Ballester Roman Lleida 90
3r Alejandro Sánchez Baena Barcelona 89
4t Joan Badia Aguilar Barcelona 88
5è Joaquim Periañez Roura Barcelona 87
6è Xavier Lozano Girona 86
7è Luis Carrillo Espinosa Lleida 83
8è Marcel Miret Gassió Lleida 83
9è Edgar Bosch Tufet Lleida 83
10è Albert Carrillo Lleida 83
LLOC NOM SOCIETAT DE CAÇADORS BECADES
1r Miquel Campabadal Fdez. Termens 3
2n Marcel Miret Gassió Les Borges Blanques 2
3r Domènec March Call Politg-Ponts 2
4t Jordi Jimenez Galiano Sant Fausto d´Alguaire 1
5è Carles Ribes Borràs Les Cadolles-Torrefarrera 1
6è José Robles Flotats Naves 1
7è Marc Subirana Torrentalle Font del Pi 1
8è Gerard Montañola Sans Cervià de les Garrigues 0
9è Amador Molina Aranega El Gavilán d´Alfarràs 0
10è Moises Xandri Canal Solsona i comarca 0
CLASSIFICACIÓ JUNIOR
CLASSIF. NOM PROVÍNCIA PLATS
1r Edgar Bosch Tufet Lleida 83
2n Albert Carrillo Lleida 83
CLASSIFICACIÓ VETERANS
CLASSIF. NOM PROVÍNCIA PLATS
1r Àngel Balsera Calabuig Barcelona 79
2n Josep Esclusa Ballus Barcelona 73

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL DE LLEIDA
http://www.fclleida.cat
CAMPIONAT PROVINCIAL DE
CAÇA MENOR AMB GOS
GRANYENA DE LES GARRIGUES 31 D´OCTUBRE DE 2009
CLASSIF. CAÇADOR SOCIETAT CAÇADORS PUNTS
1 Josep Maria Sanfeliu Ibañez Preixana 3.650
2 Fernando Villanueva Rodríguez Enviny 3.250
3 Xavier Serrano Porta Barret Picat de Linyola 2.750
4 Josep Romero Ibars Seros 2.000
5 Jordi Fontanet Colell Lleida 2.000
6 Jaume Jove Trullols Ondara de Cervera 1.800
7 David Cortada Vilalta Sant Roc de Torregrossa 1.800
8 Domingo Ramirez Cantero Les Borges Blanques 1.750
9 Gerard Montañona Sans Cervià de les Garrigues 1.650
10 Jordi Jové Benavent Maials 1.600
COPA PRESIDENTS DE
RECORREGUTS DE CAÇA
GRANYENA DE LES GARRIGUES 31 D´OCTUBRE DE 2009
CLASSIF. CAÇADOR SOCIETAT CAÇADORS PLATS
1 Amador Molina Aranega El Gavilan Alfarras 7
2 Narcís Ribes Ribes Lo Perdigo de Soses 7
3 José Antonio Rueda Martinez Gimenells-Pla de la Font 7
4 Jesús Dominguez Mendez Sant Bartomeu d’Algerri 7
5 Eduard Martínez Alarcón Sant Fausto d’Alguaire 6
6 Josep Maria Calvet Escuer Les Cadolles de Torrefarrera 6
7 Ignasi Segura Bote El Poal 6
8 Amat Martí Masip Almatret 6
9 Ramon Vendrell Sola Ondara de Cervera 6
10 Pau Segarra Rubio La Sarrasqueta de Vallfogona 6
CAMPIONAT PROVINCIAL DE SANT HUBERT A BELL-LLOC
El 5 de juliol passat es va celebrar a Bell·lloc el campionat provincial
de Sant Hubert que va ser organitzat per la Societat de Caçadors Sant
Miquel de Bell-lloc juntament amb la Federació Territorial de Lleida.
Els participants van ser valorats pel jutge de la Federació de caça de
Lleida i director de la competició, Josep Mena, que va donar com a
CLASSIFICACIÓ
1r Marcel Miret Gassió Les Borges Blanques M Pointer Atom 70
2n Antonio Minguet Petit Ivars d´Urgell M Breton Boj 67
3r Josep Lagunas Renom Bellcaire d´Urgell F Breton Usma 65
El campió, Josep Ma Sanfeliu
Fernando Villanueva, segon classificat
Amador Molina, campió de la Copa
de Presidents
guanyador a Marcel Miret Gassió, de la Societat de Caçadors de les
Borges Blanques.
Els dos primers classificats van representar Lleida al campionat de Catalunya.
R.M.C.
Josep Lagunas, tercer classificat Antonio Minguet, segon classificat Marcel Miret, campió
31

32
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL DE LLEIDA
http://www.fclleida.cat
El diumenge 31 de maig, a la localitat de
Lleida, en concret al barri de la Bordeta,
es va disputar l´últim concurs ocellaire
federatiu de la temporada 2009.
El concurs va començar amb un esmor-
SOCIETATS
1. S. O. El Passerell de
Solsona, 32 punts.
2. S. O. L´Estesa
d´Agramunt, 19 punts.
3. S. O. El Verdum de
Torrefarrera, 7 punts.
4. S. O. El Ram de Lleida,
6 punts.
SOCIETATS
1. S.O. L´Estesa
d´Agramunt, 199 punts.
2. S.O. El Passerell de
Solsona, 174 punts.
3. S.O. El Ram de Lleida,
63 punts.
4. S.O. El Verdum de
Torrefarrera, 55 punts.
5. Club Ocellaire Pla
d´urgell, 1 punt.
CONCURSOS OCELLAIRES FEDERATIUS
zar popular on es va fer una botifarrada
pe a tots els participants, i a les nou del
matí va començar el concurs amb l´ordre
següent: pinsans, caderneres, passerells i
verdums.
PUNTUACIONS DE LA TERRITORIAL DE LLEIDA - S .O. GUISSONA
PINSANS PASSERELLS
1. Gerard Caralps, 6 punts S. O. L´Estesa d´Agramunt
2. Robert Giménez, 5 punts S. O. L´Estesa d´Agramunt
3. Pedro Ruiz, 4 punts. S. O. El Ram de Lleida
4. Carlos Collelldemont, 3 punts. S. O. L´Estesa d´Agramunt
5. Antonio Caballer, 2 punts. S. O. L´Estesa d´Agramunt
6. Manel Varas, 1 punt. S .O . El Ram de Lleida
VERDUM CADERNERES
1. Fidel Isanta, 6 punts. S. O. El Passerell de Solsona
2. Juan Cararsco, 5 punts. S. O. El Passerell de Solsona
3. Narcís Guerrero, 1 punt. S. O. L´Estesa d´Agramunt
4. Antonio Sánchez, 1 punt. S. O. El Passerell de Solsona
5. Manel Domínguez, 1 punt. S. O. El Passerell de Solsona
Al concurs es van presentar 369 ocells, de
totes les societats ocellaires de Lleida. Hi
van participar 73 pisans, 71 passerells, 75
verdums i 150 caderneres.
R.M.C.
1. Sol Casanovas, 6 punts. S. O. El Verdum de Torrefarrera
2. Franc Granero, 1 punt. S. O. El Verdum de Torrefarrera
3. Agustín Gimena, 1 punt. S. O. El Ram de Lleida
4. Javier Gea, 1 punt. S. O. L´Estesa d´Agramunt
5. Ramon Martínez, 1 punt. S. O. L´Estesa d´Agramunt
1. Ivan Domínguez, 6 punts. S. O. L´Estesa d´Agramunt
2. Albert Borés, 5 punts. S. O. El Passerell de Solsona
3. Antonio Sánchez, 4 punts. S. O. L´Estesa d´Agramunt
PUNTUACIONS. TERRITORIAL DE LLEIDA - FINAL - S.O. EL RAM DE LLEIDA
PINSANS
1. Gerard Caralps, 32 punts. S. O. L´Estesa d´Agramunt
2. Robert Giménez, 20 punts. S. O. L´Estesa d´Agramunt
3. Josep Costa, 17 punts. S. O. El Passerell de Solsona
4. Josep Miranda, 16 punts. S. O. L´Estesa d´Agramunt
5. Carlos Collelldemont, 14 punts. S. O. L´Estesa d´Agramunt
6. Pedro Ruiz V., 10 punts. S. O. El Ram de Lleida
7. Josep Baraldes, 8 punts. S. O. El Passerell de Solsona
PASSERELLS
1. Sol Casanovas, 28 punts. S. O. El Verdum de Torrefarrera
2. Albert Mesa, 18 punts. S. O. El Ram de Lleida
3. Narcís Guerrero, 12 punts. S. O. L´Estesa d´Agramunt
4. Franc Granero, 10 punts. S. O. El Verdum de Torrefarrera
5. Josep Gimenez, 9 punts. S. O. El Passerell de Solsona
6. Juan Carlos Delgado, 7 punts. S. O. El Ram de Lleida
7. Pedro Moron, 6 punts. S. O. El Passerell de Solsona
8. Oscar Valdeolivas, 6 punts. S. O. El Ram de Lleida
9. Ramon Sala, 4 punts. S. O. El Passerell de Solsona
VERDUMS
1. Fidel Isanta, 18 punts. S. O. El Passerell de Solsona
2. Juan Carrasco, 17 punts. S. O. El Passerell de Solsona
3. Antonio Sánchez, 12 punts. S. O. L´Estesa d´Agramunt
4. Ramon Martínez, 10 punts. S.O. L´Estesa d´Agramunt
5. Aleix Garriga, 7 punts. S. O. El Verdum de Torrefarrera)
6. Sol Casanovas, 6 punts. S. O. El Verdum de Torrefarrera)
7. Manuel Domínguez, 6 punts. S. O. L´Estesa d´Agramunt
CADERNERES
1. Antonio Sánchez, 28 punts. S. O. L´Estesa d´Agramunt
2. Albert Borés, 27 punts. S. O. El Passerell de Solsona
3. Eduardo Castillo, 21 punts. S. O. El Passerell de Solsona
4. Josep Carreiras, 8 punts. S. O. El Passerell de Solsona
5. Gerard Coromines, 7 punts. S. O. El Passerell de Solsona
6. Ivan Dominguez, 6 punts. S. O. L´Estesa d´Agramunt
7. Julio Merino, 5 punts. S. O. El Passerell de Solsona
8. Pedro Solà, 5 punts. S. O. L´Estesa d´Agramunt
8. Cristian Adrian, 7 punts. S. O. L´Estesa d´Agramunt
9. Manel Vara V. 5 punts. S. O. El Ram de Lleida
10. Josep Barrera, 3 punts. S. O. El Passerell de Solsona
11. Manel Vara, 3 punts. S. O. El Ram de Lleida
12. Antonio Caballer, 3 punts. S. O. L´Estesa d´Agramunt
13. Josep Jimenez, 2 punts. S. O. El Passerell de Solsona
14. Josep Maria Calvet, 1 punt. S. O. El Verdum de Torrefarrera
10. José Milla, 4 punts. S. O. El Ram de Lleida
11. Manolo González, 4 punts. S .O. El Passerell de Solsona
12. Josep Costa, 3 punts. S. O. El Passerell de Solsona
13. Fernando Guerrero, 3 punts. S. O. L´Estesa d´Agramunt
14. Jordi Alarcón, 3 punts. S. O. El Verdum de Torrefarrera
15. Agustín Gimena, 1 punt. S. O. El Ram de Lleida
16. Javier Gea, 1 punt. S. O. L´Estesa d´Agramunt
17. Ramon Martínez, 1 punt. S. O. L´Estesa d´Agramunt
8. Xavier Redondo, 6 punts. S. O. El Ram de Lleida
9. Manuel Domínguez, 5 punts. S. O. L´Estesa d´Agramunt
10. Narcís Guerrero, 1 punt. S. O. L´Estesa d´Agramunt
11. Rodrigo Gómez, 1 punt. S. O. L´Estesa d´Agramunt
12. José Jiménez, 1 punt. S. O. El Passerell de Solsona
13. Gerard Xifré, 1 punt. Club Ocellaire Pla d´Urgell
14. Agustín Giménez, 1 punt. S. O. L´Estesa d´Agramunt
9. Francisco Ruiz, 5 punts. S. O. El Passerell de Solsona
10. Jesús Cortes, 5 punts. S. O. L´Estesa d´Agramunt
11. José Antonio Vivanco, 4 punts. S. O. L´Estesa
d´Agramunt
12. Agustín Giménez, 2 punts. S. O. L´Estesa d´Agramunt
13. Francisco Aranda, 2 punts. S. O. El Ram de Lleida
14. J.Carlos Requena, 1 punt. S.O. El Passerell de Solsona)

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL DE TARRAGONA
http://www.fcctarragona.org
CAMPIONAT PROVINCIAL DE CAÇA MENOR AMB GOS
El dia 27 d’octubre passat es va celebrar
aquest campionat en el vedat Codony
de Santa Coloma de Queralt (Conca de
Barberà), en unes condicions meteorològiques
òptimes per a aquest tipus de pro-
va, tant pel que fa als participants com al
treball dels gossos.
A les 9 del matí, el president, Josep Ma
Porta, donava el tret de sortida als vint
participants, que representaven les cinc
comarques del Camp de Tarragona. Les
Societats presents a la competició van ser:
Riudoms, la Selva del Camp, Mont-roig,
Colldejou, Hospitalet de l’Infant, Tarragona,
Salou, Constantí, la Riera, el Morell,
el Lloà, Poboleda, Cornudella, el Masroig,
Valls, Pont d’Armentera, Farena, Vimbodí,
Rocafort de Queralt i Vilanova de Prades.
En el transcurs de la prova i per al públic
assistent es va servir un esmorzar típic
de la zona, esplèndidament organitzat i
servit per en Florenci. Des de les pàgines
de La Geneta volem agraïr l’hospitalitat
del matrimoni de Cal Cecilio que, any
rere any, ens acull a la seva masia, així
com també la presència dels Mossos
d’Esquadra comandats per Miquel Argilaga,
així com la representació municipal
de Santa Coloma, encapçalada pel seu
alcalde, Ramón Borràs.
Cal destacar la bona marxa del campionat.
Tan sols es va produir una petita incidència,
ja que a tres quarts de deu es va haver
de canviar el jutge de Toni Farré, en Pere
Josep Nadal, perquè va patir un fort estirament
a la cama i va haver de ser suplert
per Jaume Juncosa. Jerónimo Ramírez de
Constantí va entrar al control amb una
monumental llebre, com ho són les de la
Conca de Barberà.
En finalitzar la competició, es van entregar
els guardons als participants, bo
i agraint les atencions que ens dispensà
l´Armeria Ferré i els Germans Prats. Tot
seguit, ens vam aplegar al restaurant El
Colomí de Santa Coloma, per degustar
uns plats esplèndidament cuinats com a
cloenda de la competició d’aquesta jornada,
que va transcórrer en harmonia,
bo i creant vincles d’amistat entre els
comensals.
Actuà com a director de la prova en Josep
Escofet, auxiliat per en Joaquim Vidal.
El jurat el van formar: Salvador Sadurní,
Laura Massons, César Domènech i
Gregorio Ramón.
CLASSIFICACIÓ:
En primer lloc es va classificar Alfonso
del Sol, amb la gossa Sara i 6.000 punts,
que va completar el nombre de captures
que havia marcat el jurat. En segon lloc
va quedar Toni Farré amb King i 4.000
punts.
Joaquim Vidal
Fotografies: Ramón Rodriguez
33

IV CAMPIONAT TERRITORIAL D’OCELLAIRES
La Secció d’Ocellaires de la Federació Territorial de Caça de
Tarragona va celebrar les seves competicions anuals, amb la
col·laboració de la Societat Ocellaire “ El Rossinyol”, que va preparar
un ampli local on es van poder celebrar les competicions,
amb la gran satisfacció de tots els ocellaires assistents. Cal remarcar
la comoditat que va poder gaudir el Jurat de Brilladors
i el Comitè de Competició. Volem agrair a la comissió organitzadora
la seva dedicació, agraïment que cal fer extensiu a l´A.V.
del Port de Tarragona i a tot el personal que hi va col·laborar, i
que es va reflectir en l´èxit d’aquest Campionat Territorial.
34
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL DE TARRAGONA
http://www.fcctarragona.org
IV CAMPIONAT TERRITORIAL
2009
PINSÀ
1er. Julian Marín Ruzafa S.O. Passerell
2on. José Carrillo Pérez S.O. Pinsà
3er. Faustino Ponce Ponce S.O. Pardillo Dorado
4rt. David Castejón Serrano S.O. Passerell
5é. Fco. Javier Bento Álvarez S.O. Pinsà
6é. Jose Carrillo Pérez S.O. Pinsà
PASSERELL
1er. Avelino Martínez Martínez S.O. Pardillo Dorado
2on. Avelino Sepúlveda Albarral S.O. Pardillo Dorado
3er. Julian Marín Ruzafa S.O. Passerell
4rt. Cristóbal Rodríguez Romero S.O. Rossinyol
5é. Fco. Javier Bento Álvarez S.O. Pinsà
6é. Avelino Sepúlveda Albarral S.O. Pardillo Dorado
VERDUM
1er. Sebastian Ruiz Cardoso S.O. Pinsà
2on. Isaac Gavila Recasens S.O. Passerell
3er. Julian Marín Ruzafa S.O. Passerell
4rt. Jaume Domènech Martos S.O. Passerell
5é. Isaac Gavila Recasens S.O. Passerell
6é. Isaac Gavila Recasens S.O. Passerell
CADERNERA
1er. Francisco Plaza Benitez S.O. Passerell
2on. Rubèn Antón Gallego S.O. Rossinyol
3er. Antonio Fernández Fernández S.O. Passerell
4rt. Juan Cortés Hernández S.O. Pardillo Dorado
5é. Manuel Reina Tejero S.O. Pardillo Dorado
6é. Juan J. Franco Blasco S.O. Rossinyol
V TROFEU INDIVIDUAL 2009
Després de celebrades les quatre proves oficials establertes per
la Representació Territorial, els guanyadors de cadascuna de
les plomes van ser:
PINSÀ
José Carrillo Pérez S.O. Pinsà
PASSERELL
Avelino Sepúlveda Albarral S.O. Pardillo Dorado
VERDUM
Julian Marín Ruzafa S.O. Passerell
CADERNERA
Francisco Plaza Benitez S.O. Passerell
El trofeu especial Lingot de Plata de Mutuasport el va obtenir,
per sisè any consecutiu, l´ocellaire Julián Marín Ruzafa, per la
seva puntuació en la ploma de verdum. En el proper Campionat,
el premi de Lingot de Mutuasport es destinarà a la ploma
cadernera.
V LLIGA TERRITORIAL DE
SOCIETATS 2009
La placa commemorativa va ser entregada a la Societat Ocellaire
El Passerell, amb un total de 149 punts. En segon lloc es
va classificar el Pardillo Dorado amb 69 punts. Els llocs tercer i
quart ho van aconseguir la Societat el Pinsà amb 61 punts i El
Rossinyol amb 18 punts.
JURAT CLASSIFICADOR
Cap de taula: Andrés Caparros de la Cruz
Brilladors Francisco Serrano Baeza
Fco. Javier Bento Álvarez
Juan Ant. Mendoza Almazan
Felipe de Haro Rodríguez
Juan J. Franco Blasco
Antonio Gómez Vázquez
Juan Fco. Moreno Macias
Armaris Antonio Frutos Garcia
Rellotge Salvador Gibert Llorens
Els trofeus van ser donats pel vocal federatiu Ramon Vargas
Machuca, el conseller d’ensenyament de l’Ajuntament de Tarragona,
Joan Sanahujes, el diputat del Parlament, Joan Ruiz,
i pels presidents de les Societats Ocellaires de les comarques
tarragonines.
Ramón Vargas

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL DE TARRAGONA
http://www.fcctarragona.org
ÀLBUM FOTOGRÀFIC
La societat de caçadors Els Aligots, de Mora d’Ebre (Tarragona),
va tancar la temporada de caça a Roda d´Isàvena (Osca), on
van capturar 13 porcs senglars. Cèsar Domenech
Colla La Internacional del Priorat. La Colla es va
formar l´any 2002 fruit d´ajuntar les antigues colles
de Porrera i Marçà, gràcies al saber fer dels seus
caps de colla, l´Enric Muntané i en Jordi Abelló. Actualment,
la colla té uns 65 socis i la seva seu és a
Marçà. Col·laboren en el seguiment de poblacions de
senglar i cabirol, i cacen habitualment en el Priorat.
El cap de colla actual és en Joan Lluís Domènech qui
ha assumit el relleu generacional. Dani Francino
José Balcells Loperena és un veterà
caçador de perdius. Ha passat més de
cinquanta anys empaitant-les, i avui
als seus 68 anys encara les fa volar.
Balcells és una persona ben considerada
a Cornudella del Montsant, el
seu lloc preferit per caçar. Té permís
d’armes des de l´any 1958.
35

36
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL DE TARRAGONA
http://www.fcctarragona.org
ASSEMBLEA GENERAL DE LA
TERRITORIAL DE TARRAGONA
El dia 24 d’abril passat va tenir lloc l’Assemblea
general anual de societats de caçadors federats
del Camp de Tarragona, sota la presidència
de Josep Ma Porta Turdiu. L’esdeveniment se
celebrà al saló d’actes del Col·legi d’Advocats i
Farmacèutics de Tarragona.
El desenvolupament de l’assemblea fou correcte.
El President Porta va explicar tots els
detalls de l’ordre del dia i els diferents temes
pendents que afecten la nostra activitat.
L’assemblea va comptar amb la presència del
president de la Federació Catalana de Caça
recentment nomenat, Paco Piera Orozco, qui
va comentar els temes i projectes recents i
pendents de la caça a Catalunya. Miquel Díaz,
assessor de la Territorial de Tarragona, va fer
una acurada exposició dels diferents temes
relacionats amb la seguretat en les batudes
i la casuística en els accidentes de trànsit per
topades amb porc senglar. Seguidament, els
tècnics de la Territorial, Pere López i Joaquim
Vidal, correlativament, exposaren cadascun
diversos temes. El
primer va explicar la
gestió duta a terme
en el Parc Natural del
Montsant, i va agrair
l’esforç i la participació
de les societats de
caçadors. Joaquim Vidal
analitzà temes relacionats amb la caça a
Europa, vers Catalunya o l’Estat espanyol i va
presentar les actualitzacions fetes a la web de
la Territorial www.fcctarragona.org.
A l’acte, hi van assistir, convidats també, el
tinent coronel de la Guardia Civil de Tarragona,
José Aledo Andreu, el cap dels Mossos
d’Esquadra de la Regió Policial del Camp de
Tarragona, Jaume Giné i el Cap de l’Urma,
Pere Salas.
Com és habitual, en finalitzar l’assemblea, es
va retre homenatge als caçadors veterans, els
quals van rebre una placa commemorativa de
mans de les autoritats assistents.
Els homenajats van ser:
- Joan Baldrich Batlle, del Pla de Santa
Maria.
- Antonio Caballé Guinovart, de la Riera
- Josep Castellarnau Juncosa, de Montbrió
del Camp.
- Salvador Marcé Vidal, de la Bisbal del
Penedès
- Diego Pérez Cabezas, de Montbrió del
Camp.
- Lluís Suñé Vidal, de la Riera.
- Manuel Vitorio Melo, de Vilaseca.
- Josep Vives Rovira, de la Bisbal del
Penedès.
Joaquim Vidal
CAMPIONAT PROVINCIAL DE SANT HUBERT 2009
Josep Ma Porta entrega el trofeu al guanyador F. Javier Caballero
El 17 de juliol i seguint el calendari de
competicions, es va celebrar a Santa Coloma
de Queralt (Conca de Barberà) la prova
de Sant Hubert corresponent a la Territorial
de Tarragona.
Els participants, Florenci Carnicer, Eduardo
Diaz, Josep Salvat i Francisco Javier Caballero,
van posar a prova els seus gossos sota un
sol de justícia ben propi, per altra banda, de
les dades del campionat i van complir amb
el protocol del reglament, sota la guia del
jutge, Ventura Andreu.
Es va classificar en primer lloc, Francisco J. Caballero
Alamillos de la Juncosa de Montmell,
amb el seu gos Bello de Bertonata, un brac
de weimar. El segon lloc va ser per Florenci
Carnicer Barrufet de la Selva del Camp, amb
el seu pointer, Tena.
La prova va estar dirigida per Josep Escofet,
auxiliat per César Domènech.
Joaquim Vidal
Participants i membres federatius
FLORENCI CARNICER
F.C.
F.C.
Josep Escofet i el participant Florenci
Carnicer
F.C.
Francesc X Caballero, va ser el subcampió
al Campionat d´Espanya

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL DE TARRAGONA
http://www.fcctarragona.org
TIR AL PLAT: TECNIFICACIÓ JÚNIOR
La Delegació Provincial de la Federació Catalana
de Tir Olímpic de Tarragona organitza
des de fa tres anys una escola de tecnificació
per a tiradors júnior (de 14 a 20 anys).
Aquest any s´han fet 5 cursets, en dissabte, a
les instal·lacions del Club de tir al plat Tarraco,
a la urbanització Sant Salvador. Hi han participat
14 tiradors.
Aquesta activitat està totalment subvencionada
per la Federació Catalana i hi participa
l´entrenador nacional, Pere Josep Nadal Sabaté.
Cada any es fa una selecció de júniors a cada
Territorial per formar
part de l’equip
de Tecnificació de
la Federació Catalana,
que passen a
competir a escala
autonòmica.
Aquesta activitat
s´adreça als joves
que es volen apro-
Societat de caçadors Agrícola d’Almoster.
TRET DE SORTIDA PER COMMEMORAR EL 50È ANIVERSARI
DE LA FUNDACIÓ DE LA SOCIETAT
El passat 8 d’agost i amb motiu de l’inici dels
actes commemoratius del 50è aniversari de
la creació de la Societat de caçadors Agrícola
D’esquerra a dreta. Davant del pastís
commemoratiu el cuiner Lluís Ahufinguer,
el president Miquel Pino, l’Alcalde Àngel
Xifré i Joaquím Vidal de la Territorial de
Tarragona.
El 19 de setembre passat, va tenir lloc la XVII
edició de la Fira del Caçador de Sarral, en el
bonic entorn natural de l’ermita dels Sants
Metges.
d’Almoster, es va celebrar un sopar popular
al casal social del poble, en el que s´hi van
aplegar més de 200 persones entre propietaris,
autoritats locals, representants de la Federació,
caçadors i familiars del bonic poble
d’Almoster. Era el tret de sortida dels actes que
la societat de caçadors ha programat al llarg
del proper any.
A l´entrada del local lluïa un plafó que
il·lustrava fotografies de caça i mostrava les
tasques de gestió que duu a terme la societat.
Al llarg del sopar es va anant projectant vídeos
de caceres d’uns quants anys enrere, per
a goig dels assistents. L’àpat, amb productes
propis de la terra, va ser del gust de tothom
i, finalment, un monumental pastís, un brin-
DISSETENA FIRA DEL CAÇADOR DE SARRAL
La exposició va comptar amb la participació
de prop d’una seixantena d’expositors i amb
les activitats habituals, com ara l´exhibició
Sant Hubert, demostració de gossos antidroga
i explosius de la secció de la Guardia
Civil i l’exèrcit, exhibició de cavalls, desfilada
i exhibició de bellesa canina, animals de repoblació,
rock paintball i una breu exposició
per a la venda de gossos. Cal remarcar la forta
tradició que representa la quaranta-tresena
edició de tir al plat.
La inauguració de la Fira va anar a càrrec de
la directora general de Medi Natural, Maria
Núria Buenaventura, a la qual acompanyaven
el president de la Federació Catalana de Caça,
par al nostre esport perquè puguin obtenir
una base, que inclou coneixements bàsics i
pràctics sobre les normes de seguretat i esportives.
Nadal Sabaté també posa de manifest que
seria molt interessant que els caçadors novells
que obtenen per primera vegada el permís
d’armes, passessin per l’escola de tir, per
tal d’obtenir coneixements preventius de l’ús
d’armes de foc.
Per a més informació: 977 240218
Ángeles Burgos/Joaquim Vidal
Magnífic aspecte de la sala d´actes on
es va fer el sopar.
dis i unes paraules encoratjadores per part del
President de la societat, del representant de la
Federació i de l’Alcalde van donar per acabat
l’acte.
Miquel Pino
Paco Piera, i els companys de la Territorial de
Tarragona, així com també el president de la
societat de Sarral, Josep Martínez i autoritats
locals. María Núria Buenaventura va confessar
que era la primera fira a què assistia i es
va referir al moment que travessava el sector
cinegètic com a complicat i difícil.
Segons els organitzadors, la poca afluència de
visitants va ser deguda a la crisi econòmica,
que es va afegir al fet de coincidir amb dia de
cacera i també amb altres fires cinegètiques.
En sectors federatius es parla que potser hi ha
massa fires i molt juntes en el calendari.
Joaquim Vidal
37

UN BREU REPÀS A LA TEMPORADA PASSADA
Ja fa uns anys que poden qualificar de bastant
greu la situació de la perdiu i el conill
a la Ribera d´Ebre i la Terra Alta. Aquesta
temporada, igual que l´anterior, excepte
alguns llocs, molt pocs, no acaben de millorar.
Al Baix Ebre i el Montsià
tampoc no ha estat una
temporada gaire bona,
però en algunes poblacions
o vedats de societats de caçadors
ha estat una temporada
mig acceptable en perdiu i
conill.
En canvi quan parlem de caça
major i, més ben dit, del senglar,
pareix que any darrere any
va en augment i algunes societats de
caçadors podrien dir que aquesta
38
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL TERRES DE L’EBRE
LA SOCIETAT DE CAÇADORS DE
VILLAFRANCO DÓNA EXEMPLE
Des de ja fa uns anys, la societat de caçadors de Villafranco,
un cop finalitzada la temporada de caça, convoca els seus
associats i es reuneixen un cap de setmana per fer una recollida
d´escombraries a la llacuna de la Encanyissada.
Creiem que és un exemple que caldria que seguíssim tots els
caçadors que estimem la natura i el medi ambient.
Per això, el nostre president, Manolo Royo, a l´última assemblea
va fer una crida a totes les societats perquè, al
menys un cop a l´any, segueixin l´exemple de Villafranco i
organitzin unes sortides de neteja dels seus termes municipals
i vedats de caça.
Felicitem la societat de caçadors de Poble Nou per aquesta
iniciativa i per fer-nos arribar aquestes imatges de tots els
residus que es van recollir.
temporada ha estat de les millors que es
recorden pel que fa a quantitat i també per
la qualitat dels exemplars abatuts
Per desgràcia, mala sort o altres qualificatius
que podríem escriure, no ha estat així
amb el tord. Si ens parem a pensar i volem
ser una mica realistes, cada any les captures
disminueixen i, sota del meu punt de
vista, en prou quantitat. Per això crec que
ja és hora que busquéssim solucions, abans
no sigui tard. Si no es comença a treballar a
escala estatal o autonòmica, doncs s´hauria
de començar a treballar des de les Terres de
l´Ebre i consensuar amb la resta de autonomies
la cerca de solucions.
Per això creiem que és un tema per parlarne
a la pròxima assemblea i començar a
treballar tots junts.
Amb les aquàtiques tampoc ha estat un
Carlos Colomé
any gaire satisfactori, tot i que els censos
d´ànecs que hivernen i nidifiquen cada any
podríem arribar a dir que va en augment
o es manté igual al d´anys enrere, també
quan les condicions meteorològiques durant
els dies de la caça tradicional de lluna
varen ser les adequades amb vent i fred.
Les tirades a la fotja “barreig” hi han estat
AVANTATGES
PER ALS SOCIS
FEDERATS
La Territorial de les Terres de l´Ebre de la Federació Catalana
de Caça treballa per aconseguir convenis amb diferents
empreses relacionades amb el món de la caça, de manera
que tots els socis federats puguin gaudir d´uns descomptes
especials. En aquests moments ja s´han signat tres convenis.
Les empreses que s´han avingut a fer aquestes condicions
especials són: la Granja Luisiana, que escorxa i neteja les
aus salvatges i de corral i les envasa al buit prèvia inspecció
sanitària feta per tècnics competents en la matèria. El Coto
Pons, de caça intensiva al salt, caça en mà de diferents espècies
cinegètiques: perdiu, guatlla i faisà, així com esmorzars
i dinars al mateix vedat.
I, finalment, el club de tir al plat Les Pedreres.
Els socis que facin ús dels serveis que ofereixen aquestes
empreses, podran tenir el descompte presentant la llicència
federativa.
La Junta de les Terres de l´Ebre agraeix a l´Ajuntament
d´Amposta el suport del consistori per fer front a les despeses
d´arrendament de l´oficina de la nostra representació.
Manolo Royo

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL TERRES DE L’EBRE
favorables, ja que aquesta espècie gaudeix
de molt bona salut gràcies a les bones
gestions que realitzem juntament les
societats, Medi Ambient i el Parc Natural.
Les tirades a l´ànec a les llacunes més aviat
diríem que no han anat gaire bé, perquè
més de la meitat dels dies no hem aconseguit
els contingents de captures, tot i
que durant alguns mesos d´hivern s´han
censat més de 100.000 ànecs al Delta.
El becadell ha estat molt repartit per tot
el Delta. Altres anys solia concentrar-se
en zones concretes, però a conseqüència
que el rostolls s´hi han mantingut quasi
fins a final de temporada, donava la sensació
que no hi havia gaires exemplars,
però en canvi la podem donar com a una
bona temporada cinegètica.
Esperem que les pròximes temporades
siguin millors, i si estem tots units segur
que ho aconseguirem. Des d´aquí, nosaltres
no deixarem de treballar per aconse-
Estudis i projectes de fauna
guir millorar tot el que es relaciona amb
el món de la caça, del medi ambient i la
natura.
ESTUDI DE LA FOTJA (FULICA ATRA)
Des de les Terres de l´Ebre s’ha encarregat
un estudi de la caracterització de l’hàbitat
emprat per la fotja al delta de l´Ebre al
llarg de l´hivern. Aquest estudi inclou les
relacions entre els desplaçaments de les
seves poblacions a cada llacuna, les seves
característiques ambientals i les activitats
que s’hi duen a terme.
Durant la temporada 2007-2008 es van
fer recomptes periòdics de la població
de fotges del delta, per tal d´analitzar
els desplaçaments entre llacunes de les
diferents poblacions de fotja en relació
amb les característiques de les llacunes,
la qualitat de l’aigua, la disponibilitat
d’aliment (la fotja s’alimenta bàsicament
de macròfits) i nivell de destorbs.
Totes aquestes dades serviran per avaluar
l´estat de la seva població a l´hivern.
L’administració subvenciona estudis so-
Carlos Colomé
bre fauna a la Federació Catalana de
Caça i nosaltres, des de les Terres de
l´Ebre, hem començat amb el projecte de
la fotja vulgar.
També hem fet els primers contactes amb
biòlegs i enginyers tècnics forestals, perquè
tan aviat com poguéssim, començaríem
a treballar amb un estudi sobre el
tord comú i el becadell.
Degut a la importància que donem a estar
ben documentats sobre totes aquelles
espècies cinegètiques de les nostres
comarques, encara que no rebéssim cap
subvenció, hem decidit que cada any
farem un estudi d´aquestos que hem esmentat.
D´aquesta manera podríem contrarestar,
sempre que faci falta, altres estudis
que no ens siguin favorables o tenir
els arguments necessaris quan vulguin
desacreditar tot allò del que els caçadors
tenim coneixement sobre la nostra fauna,
ja siguin associacions, la mateixa administració
o qualsevol altre organisme.
José Pedro Tomàs
JUNTA GENERAL I
PRESENTACIÓ DEL WEB
DE LA TERRITORIAL
El 18 d´abril passat es va celebrar la Junta General
de la Territorial de les Terres de l´Ebre al
saló d´actes de la nostra seu a Amposta.
L´assemblea va ser dirigida pel president, Manolo
Royo, i el secretari, Joan Josep Adell. Hem
d´agrair la presència del president de la Federació
Catalana, Francesc Piera, de Mutuasport,
Jaime Gutierrez i del vicepresident de la Territorial
de Tarragona, Josep Escofet.
Durant l´acte es va presentar i activar la pàgina
web a la que s´hi pot accedir des de les adreces
següents: www.fccterresebre.cat o www.
federebre.org
L´adreça electrònica és: info@fccterresebre.cat
El web és obert a tots els caçadors federats als
quals agrairíem la seva participació amb articles
i informació de les fires, actes i festes que
facin les diferents societats. També informem
que hi ha la secció d´anuncis per agilitzar el
contacte entre els qui tenen material per vendre
i els qui el vulguin comprar.
Al web s´ha previst un petit apartat per a cadascuna
de les societats, on s´hi pot recollir la
història de l´entitat i la informació interna per
als associats.
Per altra banda, el web s´ha preparat per facilitar
determinats serveis, com ara demanar les
llicències federatives, i les de caça i les assegurances.
El web de la nostra Territorial és pública, però
només els federats podran accedir a la descàrrega
d´arxius, als apartats de les societats de
caçadors i a la publicació dels anuncis.
Com és habitual, abans de la finalització de la
Junta General es va retre homenatge als caçadors
més veterans de les nostres comarques.
39

40
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA. TERRITORIAL TERRES DE L’EBRE
ELS CAÇADORS PREGONERS
A LA FESTA D´HIVERN
DE GARCIA
L’Ajuntament de Garcia (Ribera d’Ebre), per mediació de la Societat
de Caçadors, ens van convidar a fer el pregó de Festes de
Sant Antoni 2009, on la Societat col·labora amb una menjada de
senglar. Per part de la Territorial de les Terres de l´Ebre, hi van acudir,
el dia 16 de gener, el vicepresident primer, José Pedro Tomas
Callau i el secretari Joan J Adell Cid, qui va ser l’encarregat de fer
el pregó de la Festa Major d’hivern.
Cal destacar la cordialitat amb què ens va rebre el poble de Garcia
i que ens va dispensar durant l’estada, que es va aprofitar per fer
entrega a l´alcalde de Garcia i al president de la Societat de Caçadors
de la insígnia d’argent de la Territorial.
És per això que des d’aquesta tribuna del col·lectiu de caçadors
volem agrair al Consistori de Garcia i a la Societat de Caçadors
aquesta gentilesa que ens van oferir per apropar-nos a la gent
de la nostra terra.
ES CONVOCA EL PRIMER CONCURS DE FOTOGRAFIA
La Territorial de les Terres de l´Ebre de la Federació
Catalana de Caça convoca el primer
Concurs de fotografia. Per poder-hi participar
s´han de complir els requisits següents:
• Ser soci federat.
• Les imatges només poden ser de les comarques
de la Ribera d’Ebre, Terra Alta, el Baix
Ebre o el Montsià.
• Les fotografies han de ser d´espècies cinegètiques
autòctones de les Terres de l´Ebre,
paisatges, postes de sol, etcètera.
Es valoraran especialment les fotografies de
les espècies cinegètiques en les diferents estacions
de l´any i dins del seu hàbitat.
El termini per entregar les fotografies finalitza
el 28 febrer del 2010.
Els que hi vulgueu concursar podeu enviar
les vostres fotografies per correu electrònic a:
carlos@fccterresebre.cat, o bé enviar un CD
o passar personalment a deixar-les a l´oficina
de la Territorial de les Terres de l´Ebre.
Les imatges quedaran en propietat de la Territorial
de Caça de les Terres de l´Ebre i es publicaran
a la pàgina web de la Territorial.
PRIMER CONGRÉS
NACIONAL DE CAÇA D´AUS
AQUÀTIQUES
La Federació Espanyola de Caça, Aproca Castella la
Manxa i Ginea i Colorado varen organitzar els dies 21
i 22 d´abril el primer Congrés Nacional de Caça d´aus
aquàtiques, que es va celebrar a Madrid i Toledo.
Manolo Royo i Jose Pedro Tomas hi van ser presents
tots dos dies, aportant els seus coneixements i participant
en les diferents taules de treball. La federació
valenciana i andalusa també hi van participar, a més
d´altres associacions com ara Aproca i la Escuela Superior
de Ingenieros de Montes.
Es van tractar els temes de les espècies de caça, la
durada de la temporada, les espècies protegides i la
problemàtica del plom i els seus substituts. Tant Manolo
Royo com José Pedro coincideixen que va ser una
bona experiència i que cal que tingui continuïtat. Un
cop a l´any, val la pena seguir organitzant aquest tipus
de congressos.
Carlos Colomé
Els formats poden ser en JPG, GIF, PNG i BMP.
Les imatges tan poden ser en color com en
blanc i negre i no poden pesar més de 4 MG
ni ser inferiors a 500 KB. Cada fotografia ha
de tenir un títol i ha de constar-hi el nom de
l´autor o l´autora.
Hi haurà tres premis: 300 euros per al guanyador
o guanyadora, un segon premi de
200 i un tercer de 100 i s´entregaran durant
l´assemblea general que es farà el 2010.
Carlos Colomé
La Societat de Caçadors Sant Roc de Mas de Barberans ens
ha fet arribar una fotografia d’una dia de batuda que van
abatre 17 senglars.
Aquesta darrera temporada 2008-2009, han fet 9 batudes
als monts comuns de Mas de Barberans que estan integrats
a la RNC dels Ports de Tortosa Besseit, amb el resultat de
101 senglars capturats.
Joan Josep Adell

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com
REUNIÓ DE L´ESCOLA ESPANYOLA DE CAÇA (RFEC) I LES
ESCOLES DE FORMACIÓ DE LES FEDERACIONS AUTONÒMIQUES
L´1 de desembre passat, i per primera vegada,
es van reunir a la seu de la Real Federación
Española de Caza (RFEC) a Madrid els responsables
de les Escoles Autonòmiques amb la
Escuela Española de Caza, per debatre sobre
la importància de la formació dels caçadors,
en el present i el futur de l´activitat cinegètica
i de la seva responsabilitat amb la societat civil.
És fonamental ser ben a prop del caçador
federat per poder donar respostes a les seves
veritables necessitats.
Les principals novetats sobre les quals es van
prendre decisions en aquesta reunió van ser
les següents: desenvolupar entre totes les
escoles la formació en el tret de caça i de
competició recorreguts de caça i compak
sporting.
També s´ha creat l´Àula Canina, una estructura
per donar resposta organitzativa a les
activitats presents i futures en el món del
ensinistrament d´aquesta tasca que preservi
el sentit de la honestedat cinegètica i esportiva
que de sempre ha promulgat l´EEC en
tots els seus anys d´existència. L´any 2010,
per primera vegada, es posarà en marxa el
títol autonòmic d´instructor-ensinistrador de
gossos de caça, a més del títol nacional que ja
se situa en l´onzena promoció d´instructors.
Aquesta Àula serà coordinada pels fundadors
de l´activitat, Amando Diego Domínguez i Ricardo
Vicente Corredera, de reconegut prestigi
nacional en l´ensinistrament de gossos de
caça.
En aquest sentit, per a la propera temporada
2010, m´és grat de comunicar, la realització
a Fillol (Barcelona), sota l´organizació
de la Territorial de Barcelona, del primer
curs d´ensinistrador–instructor autonòmic
de gossos de caça titulats per l´EEC. Aquest
curs ofereix la titulació autonòmica de l´EEC
que correspon al 75% de les classes del curs
nacional a la mateixa autonomia. Posteriorment,
l´alumne que ho desitgi podrà accedir
també a la titulació estatal amb només la realització
del 25% de les classes a Castillejo de
Robledo. Aconseguim d´aquesta manera que
el futur instructor-ensinistrador català no
hagi de desplaçar-se a Castillejo de Robledo
a fer tot el curs, cosa que significa un estalvi
important en temps i diners a l´alumne.
PATROCINADOR DE LES COMPETICIONS DE LA FCC
Cal dir que els futurs instructors-ensinistradors
catalans que ho desitgin tindran l´opció
de presentar-se a convocatòries futures
com a professors autonòmics de l´EEC. S´ha
de tenir en compte que per accedir al curs
d´instructor-ensinistrador és condició indispensable
la d´haver fet amb anterioritat el
curs bàsic de gossos de mostra de l´EEC.
Vull aprofitar aquestes línies per agrair
l´inestimable ajut dels senyors Ricardo Vicente
Corredera, Amando Diego Domínguez
i Juan José Hernández, el suport i l´interès
incondicional des de l´EEC perquè aquest curs
es pogués fer a Catalunya.
La Federació Catalana de Caça i els Representacions
Territorials estan potenciant cada cop
més tot tipus d´activitats docents a les diferents
àrees, amb una formació especialitzada
i continuada, de la qual tots formeu part i no
ho heu de desaprofitar.
Joaquin Zarzoso i Espinal
Secretari General FCC
41

42
TERRITORIAL DE BARCELONA
Gossos de mostra
XX Seminari d´ensinistrament bàsic de gossos de caça
13 i 14 de març a Fillol ( Barcelona)
AVANÇ DE CURSOS PER AL 2010
Aquest és un petit avanç dels cursos per a la propera temporada 2010 per a les diferents Territorials de caça de Catalunya.
La Federació Catalana de Caça per a la propera temporada 2010 té previst realitzar cursos de jutges autonòmics per
a les diferents modalitats de competició. La realització d´aquests cursos s´informarà a través
de la nostra pàgina web: http://www.federcat.com un cop estiguin programats.
Cus d´instructor-ensinistrador de gossos de caça. Titulació per
l´EEC a Barcelona
2010 a Fillol (Barcelona)
Professorat: professors de l´ECC
Ricardo Vicente Corredera, Amando Diego Domínguez, Juanjo
José Hernández Martín i Amadeo Rodríguez
Armes i tir
Curs gratuït per als joves
Curs teòric i pràctic de funcionament d´armes, municions, seguretat
i manteniment de l´arma. Lloc: Camp de tir de Caldes de
Montbui (Vallès Oriental), Barcelona.
Adults
Curs pràctic de millora del tret. Nivell I
Lloc: Camp de tir de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) Barcelona.
Professorat: Marcelo Clavero Etzam (titulat per l´FCC)
Ocellaires
S´està preparant el primer curs oficial de brilladors
Per a més informació:
www.fedecazabarcelona.com
info@fedecazabarcelona.com
TERRITORIAL DE LLEIDA
Assessorament jurídic
Edició i aprovació de reglaments d´ordre intern per aplicar a les
societats de caçadors federades
Assessorament comptable en la gestió de les societats federades
Llei de protecció de dades
CAÇADOR, LA INFORMACIÓ ÉS LA NOSTRA FORÇA
És molt important que ompliu aquestes dades, perquè a través de la Federació Catalana de Caça i/o les vostres Territorials
us puguem informar de tot el que fa referència al món de la caça, a través del vostre correu electrònic o missatge
al mòbil. Això ens facilitarà, juntament amb la revista i la pàgina web, estar més ben informats.
Ens ho podeu enviat per: Adreça electrònica: info@federcat.com - Fax: 93.268.37.95
Correu ordinari: Rambla Guipúscoa núm. 23-25, 3a pl. porta C. 08018 Barcelona
Nom i cognoms: _____________________________________________________________________________________
DNI: ______________________________________ Mòbil: __________________________________________________
Correu electrònic:____________________________________________________________________________________
Societat de caçadors: _________________________________________________________________________________
Comarca:___________________________________________ Província:__________________ Signatura:
Emissora:
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com
SÍ NO
Data: ____ de ___________________________ de 2010
(En relació a les dades personals consignades en aquest document, i d’acord al que disposa la Llei 13/1999 de Protecció de Dades Personals i la Llei 34/2002 de
Serveis de la Societat de la Informació i el Comerç Electrònic, el/la titular declara que ha estat informat/da que, aquestes dades s’inclouran en un fitxer, automatitzat
i/o manual, propietat de la Federació Catalana de Caça i es tractaran únicament per a la finalitat d’aquesta sol·licitud, no cedint-se a terceres persones
alienes a aquesta Federació sense el consentiment exprés dels afectats, excepte pels casos en que per donar compliment a aquesta finalitat sigui necessària la
cessió. El/La titular de les dades podrà accedir, rectificar o cancel·lar-les d’acord al que s’estableix a la normativa vigent.)

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com
LES MALALTIES I LES ESPÈCIES CINEGÈTIQUES
Quan han transcorregut gairebé 20 anys des de que vam iniciar una
línea de recerca a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma
de Barcelona, relacionada amb el maneig (benestar animal) i les malalties
de la fauna salvatge, hem adquirit suficient experiència per tractar
amb profunditat aquests temes. En un principi, molt poques persones
apostaven pel futur de la nostra feina, fet que ens va crear nombroses
dificultats, perquè l’ estudi de les malalties dels animals sempre havia estat
centrat en les espècies domèstiques. Els animals salvatges, única-
ment tenien importància quan eren responsables d’alguna
malaltia que repercutia en els humans o en els els animals
domèstics.
Després de tots aquests anys treballant, el temps
ens ha donat la raó, i les malalties de les espècies
salvatges no només són importants per la seva
transmissió a les persones o als animals domèstics,
sinó també per la seva incidència sobre algunes
de les poblacions la qual cosa fa que en
ocasions se´n comprometi la seva conservació. Les
malalties són, i ho seran encara més en un futur
proper, un dels factors limitants més importants per
a moltes espècies salvatges, principalment les cinegèti-
ques. No és que ho diguem nosaltres, únicament s’ha de
llegir la premsa especialitzada per confirmar-ho.
Amb freqüència, es culpabilitza a una determinada causa de l’aparició
d’una malaltia en les espècies cinegètiques. L’experiència demostra que,
generalment, són diversos els factors responsables. Un d’ells és el de
les repoblacions cinegètiques. Quan aquestes no es realitzen adequadament,
sense un control sanitari estricte dels animals que s’alliberen,
poden ocasionar problemes sanitaris molt greus, no només a les espècies
salvatges, sinó també als animals domèstics i a l’home.
Durant els últims anys, hem viscut l’aparició de malalties que han incidit
Des de la FCC volem recordar la importància que la carn de
porc senglar destinat al consum, sigui sotmesa a inspecció
veterinària, i molt especialment al control de la triquinosi.
CONSELLS PER A LA RECOLLIDA DE MOSTRES:
- Recollir mostres de cada animal per separat i ben identificats.
- De cada animal recollir diverses mostres, com a mínim
dels músculs masseters i diafragmàtics, musculatura intercostal
i musculatura de la llengua.
ATENCIÓ CAÇADORS!
directament sobre la caça. Un exemple molt proper és el del pestivirus
de l’isard, que va fer que s’hagués de prohibir la caça d’aquesta espècie
en moltes zones del Pirineu català, amb les conseqüents pèrdues econòmiques,
tant directes com indirectes. També, hem detectat nombroses
malalties als animals salvatges que es poden transmetre a l’ home tant
per la manipulació d’aquestes espècies (tuberculosi, brucel·losi) com pel
seu consum (triquinosi).
El caçador actual, coneixedor de la importància que tenen les
malalties a les les espècies que aprofita cinegèticament, ha de
preocupar-se per la seva seva salut i per això ha de lluitar
per a que existeixin programes de seguiment sanitari
per detectar desequilibris en el medi que puguin
originar una malaltia. S’ha de tenir en compte,
que quan es tracta d’espècies salvatges el que és
veritablement important és la prevenció. Quan
una malaltia apareix en una espècie salvatge, és
molt complicat establir mesures per al seu con-
trol. Si no es prenen mesures de tipus preventiu,
és molt probable que en els propers anys visquem
més d’ un desastre important relacionat amb la sanitat
de les espècies que es cacen.
M. CANES
Per acabar, hem de dir que el Servei d’Ecopatologia de
Fauna Salvatge (SEFaS) continuarà treballant, com ho ve fent des
de fa molt de temps, per mantenir un bon estat sanitari de les espècies
cinegètiques i evitar així l’aparició de malalties.
Santiago Lavín.
Responsable del Servei d’ Ecopatologia de
Fauna Salvatge (SEFaS). Facultat de Veterinària,
Universitat Autònoma de Barcelona.
- Relacionar inequívocament, amb etiquetes identificatives,
les mostres recollides amb l’animal a què correspon.
En cas que els controls realitzats indiquin que es tracta
d’animals infestats amb triquina, cal recordar que
aquestes carns s’han de destruir per incineració en una
planta d’incineració autoritzada, segons el que preveu
el reglament (CE) 1069/2009 de 21 d’octubre de
2009.
43

44
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com
El dissabte, 10 d’octubre, va tenir lloc el segon
Campionat Autonòmic Femení de caça
menor amb gos, al vedat Pons de l’Ametlla de
Mar, (Baix Ebre -Tarragona), organitzat per la
Federació Catalana de Caça, amb el suport de
la Federació Territorial de les Terres de l’Ebre.
A les nou es va donar el tret de sortida, a les
6 participants, i als corresponents jutges, en
un dia assolellat, temperatura agradable i un
pèl ventós a primera hora.
El Campionat es va desenvolupar amb total
normalitat, i es va respirar entre els concursants
i el públic un aire festiu i harmoniós.
Més enllà de la pròpia classificació final i dels
premis, les competidores destaquen d’aquests
concursos l’ambient de germanor entre
els participants: “Som poques i ben avingudes”,
confirma Azucena. Els campionats
s’organitzen més per reivindicar el fet femení
de la caça que no pas per la mateixa competició.
I el cas és que cada cap de setmana, al
marge d’aquesta competició, totes elles con-
SEGON CAMPIONAT AUTONÒMIC FEMENÍ
DE CAÇA MENOR AMB GOS
tinuaran practicant la seva afició amb passió
i orgull, sovint ignorant els comentaris que a
vegades han de patir dels caçadors del sexe
oposat. La caça es una tradició masculina i
encara hi ha homes amb idees en el sentit
conservador, comentava la Ma Àngels. En
canvi no és el cas dels companys de colla del
senglar que admeten amb naturalitat les dones
caçadores. Des d´aquí, totes plegades encoratgen
d´altres dones perquè s’atreveixin a
practicar la caça, i que deixin a casa la vergonya
que potser senten.
Comentaven els jutges, la majoria caçadors
experimentats, la bona voluntat i interès
que presentaven les competidores, el coneixement
de les armes i el treball dels seus
gossos.
Un cop finalitzat el campionat, es va celebrar
un dinar a un restaurant de l’Ametlla de Mar,
amb la corresponent entrega de premis de la
mà del president de la Territorial de les Terres
de l’Ebre, el Sr. Manolo Royo i el delegat
de Competicions, el Sr. Diego de la Torre. Per
part de les diferents representacions territorials
van ser-hi presents: per Barcelona, el Sr.
Francesc Pons, per Tarragona, el Sr. Escofet
i el Sr. Vidal, i per les Terres de l’Ebre, el Sr.
Adell.
CLASSIFICACIÓ FINAL
1a: Eva Rius (Girona)
2a: Lourdes Arasa (Tarragona)
3a: Azucena Povill (Tarragona)
4a: Glòria Álvarez (Girona)
5a:Ma Àngels Espinós (Terres de l’Ebre)
6a: Laia Sadurní (Barcelona)
Joaquim Vidal
LES LLICÈNCIES DE CAÇA TIPUS A I B SERÀN
GRATUITES PER ALS MAJORS DE 65 ANYS A
PARTIR D’AQUEST ANY
Era un dels objectius prioritaris sol·licitats per aquesta Federació Catalana de Caça
conjuntament amb les representacions Territorials al Departament de Medi Ambient
des de fa temps i a la fi, s’ha fet realitat.
Desde la Federació volem agrair al Departament de Medi Ambient la seva implicació
per que aquesta reivindicació fos una realitat que de ben segur serà ben acollida per
tot el col·lectiu de caçadors.
Paco Piera
BÀRBARA FERRER

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com
CAMPIONAT AUTONÒMIC DE
CAÇA MENOR AMB GOS
El 14 de novembre passat va tenir lloc el
VII Campionat Autonòmic de Caça Menor
amb Gos. Aquest any es va celebrar a
Garcia (Terres de l’Ebre). El va organitzar la
Federació Catalana de Caça, conjuntament
amb la Representació Territorial de Terres
de l’Ebre, i va comptar amb la inestimable
col·laboració de la societat de Caçadors
Sant Anton de Garcia, que es va desviure
perquè no faltés res a l´organització i que
molt amablement va restar a la disposició
dels participants per ensenyar els terrenys i
l’Ajuntament de la població.
A la cita anual, van ser-hi presents els classificats
dels Campionats Provincials celebrats
per les Territorials. Recordem que aquests
classificats són 7 per Barcelona, 4 per Girona,
3 per Lleida, 2 per Tarragona i 2 per
les Terres de l’Ebre. Aquest any, però, hem
de dir que hi havia moltes cares noves,
cosa poc habitual en aquest tipus de competicions
i, en general, podríem dir que la
mitjana d’edat ha baixat, cosa que augura
un bon futur per a aquesta modalitat, i de
retruc, per al món de la caça.
El president de la Federació Catalana de Caça,
Paco Piera, va cedir l’honor de donar el tret
de sortida de la competició al nou President
Honorífic, Sr. Ramon Mayench. El tret es va
haver de posposar degut a la intensa boira i,
finalment, després d´unes quantes comprovacions
per diferents zones de l´APC, es va
decidir donar el tret de sortida a les 10:30
quan el director de la prova, el Sr. Manolo
Royo, es va assegurar que les condicions per
a la prova eren òptimes i la seguretat dels
participants estava garantida.
Abans de donar el tret de sortida, el Sr. Paco
Piera, com a president de la Federació Catalana
de Caça, va donar unes normes als
participants i en aquell moment va adquirir
el compromís que el campió de 2009 passaria
directament a la Final del Campionat
d’Espanya de 2010, juntament amb el Classificat
Autonòmic del 2010, degut a tota la
problemàtica esdevinguda per la suspensió
dels Campionats Semifinals d’Espanya
i com a resultat de diverses gestions fetes
directament amb la RFEC.
En finalitzar la prova es va fer un dinar de
germanor al voltant de la taula del Restau-
BÀRBARA FERRER
El president de la FCC, el Sr. Paco Piera
lliura el trofeu al campió de la prova
al Sr. Sergi Rodriguez Pujol.
rant Pas de l’Ase i després dels parlament
del Sr. Paco Piera, president de la Federació
Catalana de Caça, del Sr. Manolo Royo,
president de la Representació Territorial de
Terres de l’Ebre i del Sr. Alcalde de Garcia,
Francesc Acedo Piñol, es va procedir al lliurament
de trofeus.
En aquesta prova es va comptar amb
l’assistència del vicepresident de l´R.T. de
Tarragona i delegat de competicions de la
Representació Territorial, Sr. Josep Escofet,
i per part de la R.T. de Lleida, hi va assistir
el nou president Sr. Fernando González, i el
delegat de competicions de Lleida, Sr. Ignasi
Albert. Per part de la R.T. de les Terres Ebre,
es va comptar amb la presència del Sr. Josep
Adell, com a delegat de competicions, i el
Sr. Joan Also, membre de junta de la Representació
Territorial.
Totes les peces abatudes van ser lliurades a
tots el participants que així ho van desitjar.
La classificació va ser la següent: en primer
lloc va quedar el jove Sergi Rodriguez
Pujol, de Barcelona amb set perdius (3.570
punts), en segon lloc, Selvi Clua Feliu,
de Terres de l’Ebre amb sis perdius (3.060
punts) i la tercera posició va ser pel Domingo
Pi Higueras, de Barcelona, que
va empatar a punts (3.060) amb el segon
classificat, però que va arribar vint-i-dos
minuts més tard al control.
Neus Lobera
BÀRBARA FERRER
I LLIGA CATALANA
DE COMPACK
SPORTING
El 19 d’abril passat, a Ulldecona, en un
acte organitzat per l´RT Terres de l’Ebre i
per la Federació Catalana de Caça, es va
cloure la “I Lliga Catalana de Compak”.
Els encarregats d’obrir la temporada en
aquesta modalitat van ser els companys
de la RT de Barcelona, el mes de març a les
instal·lacions del Camp de Tir de Caldes de
Montbui amb la “I tirada de la Lliga Catalana”,
i una participació de 56 tiradors. Per
a la “II Tirada de la Lliga Catalana” vam
viatjar fins a les terres de ponent, on els
companys de la RT de Lleida van organitzar
aquesta tirada a les instal·lacions del
Rosselló on van aplegar vora la cinquantena
de tiradors.
Hem de felicitar els prop de vuitanta tiradors
que han anat participant a les diferents
jornades que aquest any han tingut
lloc arreu de Catalunya.
Els tiradors que van representar Catalunya
en el XII Campionat d’Espanya celebrat
del 26 al 28 de juny de 2009 van ser:
Alejandro Sánchez Baena amb una puntuació
total de 200 punts; en segon lloc
Fermí Gual Vidal, amb una puntuació de
196,55 punts; en tercer lloc Juan Badia
Aguilar amb una puntuació de 193, 40
punts. Aquest any, el reserva de la selecció
va ser el Sr. Àngel Ballester Roman.
Joan Josep Adell
45

46
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com
El projecte promogut per la RFEC, agrupa
sis laboratoris, vuit comunitats autònomes
i Federacions de Caça autonòmiques.
La iniciativa i el desenvolupament de tot
el projecte surt de la Real Federació Española
de Caza, és a dir, de tots els caçadors,
i s’avança a les administracions públiques
en la preservació de l’espècie. És la solució
més esperada per salvar la perdiu roja.
La Real Federación Española de Caza, mitjançant
la fundació FEDENCA, va presentar
el 16 de desembre de 2009, a Madrid, al Ministerio
de Medio Ambiente, Medio Rural i
Marino (MARM) els resultats d’un estudi de
mètodes genètics per determinar la hibridació
(encreuament) de la perdiu roja amb perdiu
turca i grega, que ha de permetre recuperar
la puresa genètica de la perdiu roja.
A l’acte de presentació van assistir, criadors
de perdiu, gestors de vedats, representants
tècnics de Medi Ambient de diverses Comu-
PER LA TEVA SEGURETAT
I LA DELS TEUS COMPANYS
1) Utilitzeu sempre roba d’alta
visibilitat per fer-vos veure
(armilla, gorra); molt millor si
porteu les dues peces.
2) Respecteu les distàncies de
seguretat.
3) Marqueu les distàncies amb
els veïns de parada. No us
mogueu de la parada sense
que se us comuniqui i sempre
avisant als companys.
4) Porteu sempre l’arma amb el
dispositiu de segur posat, i
millor si la porteu enfundada
fins a la parada.
5) No tireu mai sense veure i
identificar la peça a abatre.
6) Penseu que un projectil pot
recorre molta distància. Per
tant, assegureu el tret. No
tireu a l’horitzó, si no teniu
clar on pot anar a parar el
projectil.
MÈTODE GENÈTIC DEFINITIU CAPAÇ DE DETECTAR
EL GRAU DE PURESA GENÈTICA EN PERDIUS ROGES
nitats Autònomes i de Federacions Autonòmiques
de Caça i la Federació Catalana de
Caça, representada pel seu President, Sr.
Paco Piera, i el veterinari de la FCC, Guillem
Díaz, responsable de les granges cinegètiques
de Torreferrussa i d’Esterri d’Aneu i que
ha participat en el projecte des de l’inici.
El projecte ha durat tres anys i s’ha trobat
un mètode senzill, útil i eficaç per mesurar
el grau d’hibridació de la perdiu roja. Segons
el director de FEDENCA, Sr. Garrido Martin,
la RFEC ha proporcionat una eina a les administracions
que permet aplicar la normativa.
Els criadors de perdiu roja podran
disposar d’un instrument que els permeti
complir aquesta normativa.
La RFEC ha agrupat 6 laboratoris genètics:
IREC (Universitat de Castella – La Manxa),
ONCFS-d’ANTAGENE (França), SG-UCM-
Veterinaria (U.C. de Madrid), IRTA-Institut
de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries
(Catalunya), UCM-Biologia (U.C. de Madrid)
i U-SPCEU (Madrid) i s’ha creat un Consorci
que centralitzarà les proves. S’ofereix el
mètode a totes les comunitats i en l’acte de
presentació es va demanar al representants
del MARM, el director general de Medio Natural
y Política Forestal, Sr. Garay Zabala, i
el Subdirector de Política Forestal y Desertificación,
Sr. José Antonio Gonzalez, que
la reconegui per llei com a prova oficial per
detectar hibridacions, certificar granges cinegètiques
i donar compliment a la normativa
que només permet repoblacions amb
exemplars genèticament purs. Es va demanar
que també es traslladi a nivell europeu.
Guillem Díaz Pont
Veterinari
Federació Catalana
de Caça
ENHORABONA ALS CAÇAIRES!
Per què? Perquè practiquem una de les activitats
esportives més segures i amb menys accidents de
totes les controlades estadísticament. Efectivament,
són comptats els accidents que s´hi produeixen, si
entenem com a tals, les situacions imprevisibles i
inhabitables, com per exemple, rebre un impacte
per un projectil rebotat en una pedra.
Una altra cosa són les imprudències, derivades
d´una situació previsible i, per tant, evitable,
com seria el cas de rebre un impacte
directe per un projectil. La dissortada expressió
“fava a la mata”!, o la inacceptable
excusa d´“ho he confós amb un porc senglar”.
Aquesta situació derivada del caràcter
inestable d’algunes persones, o del fet de
bellugar-se de les parades sense senyals d’aproximació i
sense portar roba de colors destacats, són les circumstàncies, entre d’altres, que la
immensa majoria acceptem i complim, que hem d’extirpar de les nostres activitats
per no tacar de dol la temporada.
Com a metge i com a caçador em dirigeixo fermament a tots els caps de colla perquè
amb la seva activitat directa facin complir aquestes indicacions, ells ja saben perfectament
a aquí s´han d’adreçar.
Doctor Ramon
Sancho Fuertes

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com
A REVEURE TROFEO CATALUNYA
Aquesta primavera s’hagués complert el 6è aniversari d’aquesta revista de caça i conservació,
en llengua catalana, editada per Amèrica Ibèrica. És l’única revista en català,
dedicada als caçadors i a les caceres que sortia puntualment cada mes.
L’actualitat cinegètica al voltant de les espècies, com ara senglars, perdius, becades,
isards, tords, ànecs, cérvols, cabres salvatges, etcètera i el seu entorn natural a les terres
catalanes, des dels Pirineus fins al Delta de l’Ebre i de les valls interiors fins la costa.
També, informava de les aventures dels caçadors catalans a terres llunyanes, com a
l’Àfrica, Àsia, Amèrica, Oceania, el Pol Nord... i deixava constància de les novetats i notícies
de medi ambient, de la Federació Catalana de Caça i de les societats de caçadors,
de falconers, d’ocellaires i d’arquers. Després de 70 suplements de Trofeo Catalunya i
per motius empresarials, el gener de 2010 ja no sortirà. La informació de la cacera a
Catalunya, sortirà molt més resumida, però a la revista Trofeo Caza y Conservación per
a tot l’Estat espanyol.
Felices festes, un esperançador 2010, i fins aviat!
Andreu Pujol i Mir
PSOE I PP ES CARREGUEN AL CONGRÉS L’ESMENA DE CIU PACTADA AL SENAT PER
PROTEGIR ELS CAÇADORS EN CAS D’ACCIDENT VIAL AMB UNA ESPÈCIE CINEGÈTICA
Maldonado: “Amb la seva actitud i la col·laboració del PSC a les dues
Cambres han deixat en desempara aquest col·lectiu”
El portaveu de CiU a la Comissió d’Interior del Senat, Josep Maldonado
ha lamentat avui que el PSOE, amb l’ajuda del PSC, i el PP hagin rebutjat,
al Congrés dels Diputats durant la tramitació de la reforma de la Llei de
Trànsit, l’esmena introduïda al Senat per CiU. Aquesta modificació, defensada
per Maldonado, protegia els caçadors i els propietaris de vedats
de caça en cas d’accident vial amb una espècie cinegètica a les zones
properes, i estava pactada per tal que no es suprimís a la Cambra Baixa.
Maldonado ha subratllat que “el vot contrari del PSOE i la sorprenent
abstenció del PP al Congrés no són més que una desagradable sorpresa
PATROCINADOR DE LES COMPETICIONS DE LA FCC
El passat dia 11 de maig va tenir lloc l´entrega de les Insígnies
d’Argent als 21 presidents sortints de les federacions esportives
catalanes organitzat per l´UFEC.
L’acte es va celebrar al Museu Melcior Colet de Barcelona i va
comptar amb la presència de la secretària General de l’Esport,
Anna Pruna, del diputat d’Esports de la Diputació de Barcelona,
Josep Monràs, així com del president de l´UFEC, David Moner,
entre d´altres. Les insígnies per a la Federació Catalana de Caça,
les va entregar el seu president, Paco Piera i Orozco, al president
sortint Ramon Mayench i Calvet, i també es va fer entrega de
l’insígnia a títol pòstum a Domènec de Vargas, que va recollir la
seva filla en un gest molt emotiu.
que han impedit que prosperés una iniciativa tan reivindicada des de fa
anys pels caçadors”.
En aquest sentit, ha afegit que “aquest col·lectiu ha tornat a quedar en
desempara perquè possibilitava que per fi fossin les asseguradores dels
conductors les que es fessin càrrec dels pagaments dels danys ocasionats
en cas d’accident amb una bèstia”.
El senador per Tarragona també ha denunciat l’actitud del PSC al
Congrés i al Senat –adscrit al grup de l’Entesa- per votar en contra
d’aquesta esmena i contra el clam dels caçadors catalans. “S’ha perdut
una oportunitat històrica per protegir un grup permanentment
maltractat”.
47

48
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com
Entrevista a ARTUR MAS (CIU)
1. Quina opinió li mereixen la caça i els
caçadors? Creu que són necessaris per
a la bona conservació i regulació del
Medi Natural?
La caça és un esport tradicional que es
practica arreu del món, està regulat i
avui dia a casa nostra cal entendre-la, sobretot,
com una activitat necessària per
poder regular les diferents poblacions de
la fauna salvatge cinegètica que puguin
entrar en competència amb els interessos
de l’home, i el caçador és un dels elements
necessaris a nivell social pels seus
coneixements, per la seva experiència,
etc. per poder portar a terme aquestes
actuacions, en conseqüència, si la seva
actuació és correcta de ben segur que
ha d’ajudar a conservar i regular el Medi
Natural.
2. Com es posiciona el seu partit davant
la prohibició de la tradició centenària
de la captura amb vesc d’ocells
per els concursos de cant?
La captura d’ocells fringíl·lids per a concursos
de cant és una activitat tradicional
i fins i tot centenària en algunes comarques
de Catalunya com ara el Ripollès o
l’Osona i existeix documentació que així
ho prova. Potser el que cal es plantejarnos
entre tots, regular l’activitat d’una
forma més entenedora i més clara, i que
aquesta regulació s’ajusti al que realment
passa en tot el procés que comporta
aquesta activitat (captura, tinença,
Entrevista a JORDI TERRADES (PSC)
1. Quina opinió li mereixen la caça i els
caçadors? Creu que són necessaris per
a la bona conservació i regulació del
medi natural?
El PSC considera la caça una activitat
legítima i dinamitzadora del medi rural,
que practicada amb les necessàries garanties
per assegurar la seva sostenibilitat
ambiental, és una oportunitat per a la
creació de riquesa i desenvolupament de
l’economia rural tant dins com fora dels
espais protegits. Considerem que l’ activitat
cinegètica, avui s’ha de promoure
com a complement de la necessitat, que
el desenvolupament del medi rural s’ha
de fonamentar en la pluralitat d’activitats,
en la utilització dels recursos naturals del
territori i en la consideració de la sostenibilitat
ambiental de les seves activitats
pensades a llarg termini.
2. Com es posiciona el seu partit davant
la prohibició de la tradició centenària
de la captura amb vesc d’ocells per els
concursos de cant?
L’activitat ocellaire té un fort arrelament a
Catalunya i forma part de la tradició i de la
concurs pròpiament dit, etc). Per tant,
i tenint en compte que existeixen els
elements necessaris per poder regular i
ordenar des d’un punt de vista legislatiu
aquesta activitat, no cal prohibir res que
no sigui necessari i sí que cal legislar-ho
millor si és necessari.
3. Quant als accidents de trànsit, li
sembla just que els titulars de les
APC’S siguin responsables dels danys
produïts per fauna salvatge sense acció
de caçar?
Evidentment no, i tots els caçadors segurament
sabeu que des de CiU s’ha fet
tot el possible per poder resoldre des d’un
punt de vista legislatiu aquest tema. Hem
estat els únics que tant al Parlament de
Catalunya, al Congrés de Diputats i al
Senat, sempre hem defensat i donat suport
a tota iniciativa legislativa, algunes
fins i tot fetes per nosaltres, en defensa
dels titulars de les àrees de caça per tal
d’eximir-los d’aquesta responsabilitat.
4. Quina solució proposaria per equiparar-nos
amb la resta dels Països
d’Europa?
La solució passa per repartir les responsabilitats
segons els casos i la casuística per
la qual es produeix l’accident. Si l’accident
es produeix en dia i horari hàbil de caça,
sembla clar que el responsable hauria de
ser el titular de l’àrea de caça, però els
nostres estudis diuen que això sols passa
cultura de molts pobles, a través de les societats
ocellaires locals. És cert també que
tant la normativa europea com l’estatal,
que són bàsiques, prohibeix l’ús de xarxes
i de vesc, com a mètodes de captura, perquè
considera que són mètodes massius
i no selectius. Haurem d’estudiar en quines
condicions estrictament controlades
i amb les limitacions precises, es podrà
continuar permetent la captura d’ocells
fringíl·lids per a activitats tradicionals de
concursos de cant.
3. Quant als accidents de trànsit, li sembla
just que els titulars de les APC’S siguin
responsables dels danys produïts per fauna
salvatge sense acció de caçar?
La regulació en el nostre ordenament jurídic
de la responsabilitat civil per danys provocats
per espècies cinegètiques evidencia
la complexitat de la distribució competencial
en aquesta matèria. Avui per avui,
la responsabilitat pels accidents de tràfic
provocats per les especies cinegètiques
s’ha de determinar conforme a la normativa
sobre tràfic i seguretat vial existent. Ara
bé, en exercici de les competències reco-
en un 7% dels casos. La resta d’accidents
passa fora del període i horari hàbil de
caça, per la qual cosa la responsabilitat ha
de recaure sobre el titular de la carretera
(que és el responsable del seu correcte
manteniment, ferm, senyalització, etc.)
o bé analitzar si ha estat una negligència
del conductor del vehicle accidentat.
5. Si presentéssim les firmes necessàries
per modificar el regim de responsabilitat
civil contingut en la llei de
trànsit per despenalitzar els caçadors,
com es posicionaria el seu partit?
Nosaltres en principi donaríem suport a
qualsevol iniciativa que s’ajustés a dret i
fos coherent amb les responsabilitats que
se’n derivessin i evidentment, que millorés
les disposicions legislatives actuals.
6. Creu que la Federació catalana de
Caça hauria de ser l’òrgan que agrupés
tots els caçadors catalans com ja
succeeix en altres països?
Miri, això sobretot depèn de la pròpia
Federació Catalana de Caça. Actualment
estar federat no és una obligació, si més
no és una recomanació. Si com entitat
esportiva que és, és capaç de donar resposta
a totes aquelles necessitats i inquietuds
dels propis caçadors, aquests se
sentiran representats i no tindran la necessitat
que existeixi cap altre entitat que
els representi o agrupi. El futur, en gran
part, depèn del propi col·lectiu.
negudes a l’Estatut d’Autonomia, un futur
projecte de llei de caça de Catalunya, ha
d’incloure la regulació de la responsabilitat
pels accidents de trànsit causats per animals
d’espècies cinegètiques, en el cas que
siguin provocats per causes imputables a
qualsevol aspecte de l’activitat cinegètica.
Hem d’avançar també, com en la majoria
de països europeus, en que les assegurances
a tercers cobreixin els accidents
de trànsit per atropellament d’exemplars
d’espècies de caça que no siguin atribuïbles
als casos regulats per la Llei de trànsit
o la Llei de caça.
6. Creu que la Federació catalana de
Caça hauria de ser l’òrgan que agrupés
tots els caçadors catalans com ja succeeix
en altres països?
Com més unitaris siguin els òrgans representatius,
millor per a tothom, tant per als
caçadors com per a les Administracions.
Tanmateix hem de respectar la voluntat
individual, en qualsevol cas el que s’ha
de fer des de la nostra opinió, es treballar
perquè la Federació agrupi el màxim
nombre de caçadors catalans.

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com
Entrevista a JOAN PUIGCERCÒS (ERC)
1. Quina opinió li mereixen la caça i
els caçadors? Creu que són necessaris
per a la bona conservació i regulació
del Medi Natural?
Els caçadors són una peça clau per a
la bona conservació del medi natural
i del territori en general. Cal acostar
la caça i els caçadors a la societat. És
necessari donar a conèixer les derivades
positives d’aquesta activitat
sobre el medi natural com són la
recuperació d’hàbitats i espècies, la
gestió del territori, la gestió forestal,
el control sobre poblacions, el manteniment
de pistes forestals, els beneficis
econòmics....
2. Com es posiciona el seu partit
davant la prohibició de la tradició
centenària de la captura amb vesc
d’ocells per els concursos de cant?
L’activitat ocellaire, fonamentada en la
captura a la natura d’ocells fringíl·lids
per a la seva posterior tinença i gaudiment
dels seus cants en els concursos,
té un fort arrelament a Catalunya i
forma part de la tradició i la cultura
de molts pobles, com afecció i activitat
esportiva generada mitjançant les
societats ocellaires locals.
L’obligació de preservar la biodiversitat
i la nova sensibilitat ambiental,
implica l’adaptació d’aquestes pràctiques
als nous temps. És per tot això
que Esquerra porta des de 2007 liderant
en el si del govern de la Generalitat,
la cerca de solucions per no haver
de fer prohibicions indiscriminades
i arbitràries. En aquest sentit s’ha
aconseguit establir calendaris i àrees
on sigui permesa la captura amb vesc.
La diputada i alcaldessa de Santpedor
Laura Vilagrà ha aconseguit arrencar
compromisos del Departament de
Medi Ambient beneficiosos per als
caçadors amants d’aquesta tradició
de captura.
3. Quant als accidents de trànsit,
li sembla just que els titulars de
les APC’S siguin responsables dels
danys produïts per fauna salvatge
sense acció de caçar?
No, creiem que els titulars de las APC’S
no tenen perquè ser responsables dels
accidents de trànsit al igual que passa
a la resta d’Europa.
Com he dit aban, des d’ERC considerem
que els titulars de les APC’S tan
sols han de tenir responsabilitat amb
una acció de caçar.
En referència en aquest aspecte concret
dels accidents de trànsit i que els
titulars de les APC’S siguin responsables
dels danys produïts, hi ha molt
camí per córrer i l’administració hauria
d’estudiar fòrmules que acabessin
amb aquest greuge.
La biodiversitat i, per tant, l’abundància
raonable de fauna salvatge en el nostre
territori és un fet desitjable en benefici
de tots. D’altra banda, la gestió de la
fauna salvatge és i ha de ser una competència
exclusiva de l’administració,
sempre en col·laboració amb els
col·lectius que, com el dels caçadors,
mantenen una relació estreta amb
el territori i la fauna. Per tant, és lògic
pensar que la responsabilitat dels
gestors dels vedats per danys en accidents
de trànsit només té motiu si
és conseqüència d’acció de caça. En la
resta de casos, la responsabilitat civil
última per causes d’augment natural
de poblacions de la fauna salvatge ha
de ser de l’administració.
I altres aspectes que depenen de
l’Administració com la millora de la
senyalització a les carreteres seria una
manera de millorar en certa mesura
aquesta problemàtica, especialment
en aquells punts negres de la xarxa
viària.
4. Quina solució proposaria per
equiparar-nos amb la resta dels Països
d’Europa?
Seria bo fer una ullada a la legislació
existent en altres països, especialment
la d’aquells que tenen aquest
tema força resolt. S’hauria de trobar
l’equilibri. El futur dels caçadors passa
per avançar en pràctiques cada vegada
més respectuoses i menys impac-
tants vers el medi natural, sempre des
del punt de vista del caçador com a
un actor més de la bona gestió territorial.
5. Si presentéssim les firmes necessàries
per modificar el regim de
responsabilitat civil contingut en la
llei de trànsit per despenalitzar els
caçadors, com es posicionaria el seu
partit?
Si, ERC donaria suport per tal de modificar
l’actual normativa i també
creiem que s’ha de renovar la llei de
caça.
La responsabilitat dels gestors dels vedats
per danys en accidents de trànsit
només té motiu si és conseqüència
d’acció de caça.
Modificar l’actual normativa de caça,
renovar i actualitzar diversos aspectes
de la Llei de Caça i adaptar-la a
d’altres normatives que hi tenen relació
ha estat una reclamació que Esquerra
ja portava en el seu programa
electoral a les darreres eleccions al
Parlament de Catalunya.
6. Creu que la Federació catalana de
Caça hauria de ser l’òrgan que agrupés
tots els caçadors catalans com ja
succeeix en altres països?
Des d’Esquerra creiem que estar federat
és garantia de fer les coses ben
fetes. Dóna als caçadors uns drets i
també uns deures. La llicència federativa
és sinònim de seguretat en el
sector. Una federació forta ajudaria
a disposar d’un model d’organització
administrativa en que la gestió de
la caça es dugués a terme de manera
conjunta amb la planificació i
la gestió de la fauna silvestre i dels
espais naturals, la política forestal i
el desenvolupament rural. La federació
hauria de ser l’actor principal
a l’hora d’introduir els aspectes cinegètics
en les diferents polítiques
sectorials, ja sigui l’ordenació del
territori, el desenvolupament rural
o la conservació del medi natural.
Aquestes enquestes han estat demanades als presidents de tots els partits polítics amb representació
parlamentària. A l’hora del tancament de l’edició de la revista no hem rebut resposta
ni del PP, ni d´ICV, ni de Ciutadans, desprès de demanar-ho reiteradament.
El partit socialista a les preguntes núm. 4 i 5 no ha donat resposta.
49

RICARD GUSÓ
50
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com
CABIROLS
A CATALUNYA
Per una vegada, bo i esperant que serveixi de
precedent, podem donar una bona notícia als
caçadors catalans: les últimes estadístiques
de les homologacions de trofeus de cabirols
indiquen que, a més de quantitat, ja que cada
vegada se’n veuen més i en diferents llocs
d’arreu del territori, els cabirols han augmentat
extraordinàriament en qualitat. El 30 de
juny passat, la comissió d’homologació de
Trofeus de Caça de Catalunya va anar a les
oficines de la Territorial de la FCC a Girona, i
els seus membres varen tenir l’agradable sorpresa
d’homologar tres trofeus que superaven,
i amb escreix, el rècord de cabirol caçat a Catalunya,
que s’havia aconseguit la temporada
passada i que havia aconseguit 138,9 punts.
Les mesures dels trofeus d´enguany han estat:
152,12 punts, 149,13 punts, i 142,75 punts.
Tots tres exemplars caçats en Àrees Privades
de Caça de les comarques de Girona.
I no només això, en el que va d’any ja s’han
homologat diversos trofeus medalla d’or
caçats a Catalunya. I també es pot destacar el
primer cabirol que va ésser medalla de bronze,
de les comarques de Tarragona.
Aquests resultats valen per congratular-noshi
tots: Federació i Administració, ja que ara
es comencen a recollir els fruits d’una bona
gestió cinegètica, que va començar amb una,
llavors, esbojarrada idea d’un gran caçador, en
Joan Buch, de Pineda de Mar (q.e.p.d.), amb
el suport d´en Josep Hernández, que varen
promoure les repoblacions amb cabirols.
Aquesta bona gestió es pot fer extensible a
totes les espècies de caça major que tenim a
Catalunya, tot i els entrebancs que ens trobem
pel camí, com el pestivirus dels isards.
Però en aquest punt cal fer una reflexió sobre
la importància de les estadístiques: les que
les Societats doneu en acabar la temporada
són el reflex de la quantitat, però per poder
qualificar la qualitat dels trofeus aquests
s’han d’homologar. La Direcció General del
Medi Natural, amb la col·laboració de la Federació
Catalana de Caça, ha aconseguit que
la Comissió de Catalunya d’homologació de
Trofeus de Caça funcioni molt bé, i són molts
els caçadors d’altres autonomies que venen
a homologar aquí. Vosaltres ho teniu a casa,
així que heu d’aprofitar-ho. Només s’ha de
fer el petit esforç de fer-nos arribar el trofeu,
amb les dades corresponents, ja que el servei
és gratuït. A més és una manera d’agrair-hi a
l’animal, el dia de cacera que ens va oferir.
Per donar-vos més facilitats, la Comissió es
trasllada una vegada a l’any a cadascuna de
les oficines de les Territorials de la Federació
per homologar. Si voleu saber les dates, poseu-vos
en contacte amb nosaltres.
Rosa Jordà

FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
http://www.federcat.com
Tots aquells que disposeu
d’emissores il·legals, podeu
posar-vos en contacte
amb les vostres Territorials
per tal que se us inclogui
en el Projecte d´Emi sores,
sempre que, tècnicament
sigui possible tècnicament.
PROJECTE EMISSORES
El Projecte Emissores, pioner a l’Estat, ha
servit de referent per a moltes altres comunitats
autònomes, que mica en mica
han vist la necessitat de seguir els passos
de la Federació Catalana. Aquest projecte,
que s’ha anat consolidant al llarg de les
temporades, ha de ser de tots nosaltres i
per a tots nosaltres.
El conveni establert amb Telecomunicacions
ens permet disposar d’unes freqüències
d’ús exclusiu per a les societats federades.
La darrera ampliació de freqüències
ens permet disposar d’un major nombre
de canals: hem passat dels 100 als 150
actuals.
Arran de l’increment en les actuacions de
control i de les sancions aplicades a alguns
usuaris il·legals, en la última junta
directiva de la FCC es va acordar informar-vos
que tots aquells que disposeu
d’emissores il·legals, podeu posar-vos
en contacte amb les vostres Territorials
per tal que se us inclogui en el Projecte,
sempre que sigui possible tècnicament.
En motiu de diverses
consultes que ens han
arribat des de diferents
societats de caçadors
aprofitem per aclarir-vos
que en cap cas serà possible
l’ús dels canals del projecte
català amb targetes
federatives d’altres auto- auto-
nomies, i viceversa. Tampoc
és legal utilitzar canals d’una altra autonomia
amb la federativa catalana.
La FCC està confeccionant un protocol que
compleixi amb la normativa del Projecte
Emissores mitjançant el qual diverses distribuïdores
de Catalunya seran autoritzades
a comercialitzar nous models amb els
canals de la FCC. D’aquesta manera esperem
donar millor servei als caçadors federats
i facilitar-vos l’adquisició d’emissores
legalitzades.
51