You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Josep M. Junoy<br />
364<br />
<strong>La</strong> <strong>Cerdanya</strong><br />
Cases d’escadarcs<br />
Potser era la casa més bona en patrimoni, cal Balart. Tu, Pep, <strong>de</strong>us saber prou quina és?.. És aquella<br />
casa gran, esquitxada <strong>de</strong> finestres petites, algunes amb reixes, que dóna a la carretera general. També<br />
té la seva història, cal Balart. Tot comença amb el casament d’un cabaler d’Alp amb la pubilla <strong>de</strong> cal Sastre<br />
d’Escadarcs. Aquell cabaler era traginer <strong>de</strong> vins, entre altres productes, i, amb el temps, el nom <strong>de</strong> la<br />
casa va canviar <strong>de</strong> Sastre a Vinater. Com que el negoci li anava rodó —la seva ruta principal era la <strong>de</strong><br />
Puigcerdà a Ripoll i va arribar a tenir quaranta-vuit matxos—, si va voler continuar l’ofici va haver <strong>de</strong> fer<br />
una casa nova amb les quadres i els magatzems més grans. I, és clar, com que ell es <strong>de</strong>ia Francesc<br />
Balart, doncs a la casa nova li van començar a dir cal Balart, i fins avui. I cal Vinater, la van arrendar a<br />
una altra gent que van continuar el negoci <strong>de</strong>l vi, però ja no feien <strong>de</strong> traginers... Cases rai! Cal ferrer era<br />
una <strong>de</strong> les ferreries més bones i velles <strong>de</strong> la <strong>Cerdanya</strong>. Quin ferrer, el Joan! Cada any, passaven per les<br />
seves mans tres mil ferradures. I tant! Ferrer <strong>de</strong> màquines i d’eines <strong>de</strong> la terra. S’havien <strong>de</strong> saber adobar<br />
com les adobava ell... <strong>Pi</strong>cs, punxons, escarpres, eines <strong>de</strong> tall... Què t’has cregut, el Ferrer d’Escadarcs!...<br />
A la ferreria s’hi havia arreglat més d’un tracte. Si no hi havia acord entre el comprador i el venedor, ell<br />
migpartia el que <strong>de</strong>manava l’un i el que en donava l’altre i feia arribar el tracte a bon port... I cal Cornet,<br />
no sabeu <strong>de</strong> què li ve el nom? Diu que per temps tenien en aquella casa l’església <strong>de</strong> Sant Jaume i d’aquí<br />
li ve el nom. Amb la protecció <strong>de</strong>l sant tenien el cor net. Aaah, no la sabíeu aquesta, eh?<br />
Joan Obiols<br />
Nits <strong>de</strong> taverna<br />
caduca que acaben entremesclant-se amb un preciós<br />
bosc <strong>de</strong> pins.” Carrers i plaça que tenen, per a M.<br />
Dolores Serrano i a la llum “lechosa, matizada, diáfana”,<br />
“un aire estático, añorante.” Màrius Carol, per la<br />
seva part, observa que “és un poble que ha tingut un<br />
creixement resi<strong>de</strong>ncial, on abun<strong>de</strong>n xalets <strong>de</strong> gust<br />
<strong>de</strong>sigual”, cosa que es matisa en El llibre turístic d’Alp,<br />
Molina, Masella, quan diu que “la vila d’Alp, tot i que<br />
ha crescut molt gràcies al turisme, ha sabut mantenir<br />
l’encant <strong>de</strong>ls pobles construïts sota els paràmetres <strong>de</strong><br />
l’arquitectura pirinenca. Les cases (amb els seus sostres<br />
pissarrosos i les seves finestres finestres amb<br />
batents <strong>de</strong> fusta) i els carrers s’agrupen al voltant <strong>de</strong><br />
l’església parroquial”, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la porta <strong>de</strong> la qual Josep<br />
M. Junoy contempla “amb una insistent encuriosida<br />
melangia... el vell cementiri abandonat, enreiçat d’escardots<br />
i <strong>de</strong> malves.”<br />
Ens enfilem <strong>vall</strong> amunt. De la <strong>vall</strong> <strong>de</strong> la Molina,<br />
Cèsar August Torras apunta que “els paisatges van fentse<br />
aspres y encongits; ab tot el curs <strong>de</strong>l riu és sempre falaguer<br />
y vorejat <strong>de</strong> verdor. En amunt a l’esquerra hi corre<br />
la ferrada via y més amunt encara la nova carretera.” En<br />
qualsevol cas, en arribar a la Molina, Albert Salsas ens<br />
comenta que “le site est charmant <strong>de</strong> fraîcheur et <strong>de</strong> verdure:<br />
c’est une ample conque formée par la rencontre <strong>de</strong><br />
trois larges <strong>vall</strong>ons et couverte <strong>de</strong> vastes pelouses où paîssent<br />
<strong>de</strong> nombreux troupeaux <strong>de</strong> vaches et <strong>de</strong> juments.” I,<br />
aquí, Cèsar August Torras en fa adonar que “altes montanyes<br />
embosca<strong>de</strong>s s’alçen per tots indrets... Ab tot la<br />
esplèndida boscuria ha anat mimbant aquest darrers anys<br />
<strong>de</strong>sapareixen bella espessedat <strong>de</strong> sapats pins y abets.” No