La Cerdanya - vall de Pi

La Cerdanya - vall de Pi La Cerdanya - vall de Pi

22.04.2013 Views

La torre de Riu Al costat d’Alp, hi ha la vall de la Molina. Albert Salsas, a La Cerdagne, en diu que l’“entrée est gardée par une vaste ferme isolée construite un peau en contrebas de la route, au milieu des praires, et connue sous le nom de la Torre de Riu”, “que fou, al seu origen, —segons Juan Antonio Bertran— baluard de defensa, més tard casa pairal i posteriorment fou transformada en un chateau a l’estil francès del segle XIX.” Per això Pau Lanao, Miquel Torns i Carme Vinyoles, a Cròniques de castells i casals, ens comenten que “les teulades còniques de la torre de Riu són la culminació d’un somni del segle passat —referint-se al XIX—, d’una dèria que Nicolau Olzina va voler materialitzar.” Afegeixen que hom “el veurà com un d’aquells castells de fades que portem gravats en el subconscient.” Amb tot, Pep Collelldemont ens comenta que “és un edifici neomedieval, que té annexionada una capella dedicada a la Divina Pastora, en la qual es venera la Mare de Déu d’Ovella, procedent de l’antiga parròquia d’Ovella.” A més, ens explica que “el nou edifici va ser bastit damunt la vella torre de Riu, sense tocar gairebé res de l’antiga construcció.” en diu: “de la plaça que hi ha davant l’església, en surt un sol carrer, que fa pujada, que va deixant pas, només a la seva part esquerra, a uns petits carrerons que desemboquen en un de paral·lel; a través d’una sèrie de cases rústiques i passant a la vora d’una font, una mica enfonsada, a la seva dreta, arriba a unes bones construccions d’apartaments suficientment separats del poble per tal de no treure-li el seu encant rural.” I afegeix que a “a Urtx destaca a primer terme la seva curiosa església dedicada a Sant Martí. Recobrint una bonica portalada romànica, adornada amb boles, petites cares, una estrella i un cap de toro, hi ha una construc- Baixa Cerdanya: la Baga 361 ció en la qual s’entremescla el rajol i la pedra, rematada per un ull de bou i un campanar quadrat de quatre ulls amb una gran campana, que li dóna un aire modernista. És quelcom original. Un preciós llosat, de grans lloses de pissarra, uneixen aquesta testera amb el bonic absis.” I en aquest poble, Joan Obiols a Nits de taverna comenta a través d’en Martí que “hi ha el carrer de l’Amargura... Jo sempre he sentit explicar que el nom li ve donat perquè per temps hi havia hagut una pesta i aquell carrer l’havien tancat perquè no en pogués sortir ningú i escampés l’epidèmia pertot arreu.” Joan Obiols a Nits de taverna ens explica que l’Arnau “va saber que el Vilar era un poble que el temps havia mudat. Feia uns anys, era un nucli petit, de cases discretes i antigues, que a poc a poc van veure com creixien unes cases noves que anaven emblanquinant el damunt d’una aprenent de muntanyola, i es feien visibles des de diferents punts de la Cerdanya.” Juan Antonio Bertran remarca que “Escadarcs i Estoll —cap a la plana— són dos bons caserius situats La torre de Riu Urtx

L’Alpí, al casino d’Alp 362 La Cerdanya L’Alpí I Pep Collelldemont ens adverteix que “qui s’acosti a la casa de la vila d’Alp pot ser que se sorprengui en veure una testa rígida de cérvol, com si es tractés d’un trofeu de caça. No és així. Aquest cérvol es deia Alpí i té una llarga història.” I és que, com conta Josep Vinyet a l’Alpí, germà cérvol, l’animal, “romancejant per Alp, [...] hi passà les diades més crues de l’hivern, recorrent els ravals del poble, familiaritzant-se amb l’ambient civilitzat que havia escollit. Tan aviat era a l’estació del ferrocarril a acomiadar els viatgers, com a la Ciutadella festejant amb les ancianes que hi feien tertúlia sargint mitges...” També el recorda Joan Cardona a Alp i el cérvol Alpí quan “es presentava al Casino, el lloc preferit, quedant-se mirant com jugaven a cartes; compartia pel carrer les carícies dels veïns visitant els assidus afavoridors del subministre diari de quelcom de menjar”, com ara ens conta Estanislau Torres a El Pirineu quan comenta, en trobar-se amb dos cérvols: “no sabíem ni si era l’Alpí. Tampoc ens va envestir traïdorament com ens havien dit que feia. És més: mentre el meu cunyat preparava la màquina fotogràfica, jo vaig despenjar-me la motxila i, per entretenirlo i per tal que s’acostés, vaig treure un crostó de pa. I ell sí, s’acostà. L’altre cérvol, en canvi, més recelós, es mantenia allunyat.” a la dreta i esquerra de la riera d’Alp. Escadarcs amb el seu poltre, la seva font i el seu bonic pou, té unes bones construccions, de les quals en destaca la preciosa casa Balart. Estoll, una mica més avall, té el que degué ser un molt bon casal... Unes poques construccions més, rústiques unes, i altres reformades, formen el conjunt del poble, al costat de l’església de Santa Eulàlia, que té un sòlid campanar de capitell i una sèrie d’afegits laterals, que donen un bonic moviment als seus llosats.” “Campaneret quadrat rematat per aguda punta a quatre vessants coberta de brillants lloses de llicorella”, puntualitza Cèsar August Torras. Mentre, Joan Obiols a Nits de taverna, explica que “Estoll no ha passat de ser un poblet d’una desena escassa de cases, aposentades còmodament a la plana cerdana, que viuen dòcilment entre dues grans torres: la Torre d’Estoll, a una banda, i la torre de Santa Eulàlia, a l’altra.” “Prop de la desembocadura del riu d’Alp al Segre, enmig de camps plans com el palmell de la mà, la fertilitat i riquesa dels quals acusen els bons masos del poble, Soriguerola té, a més, una petita església amb espadanya descentrada...” descriu Juan Antonio Bertran, mentre que Pau Vila esmenta que el conjunt es troba “sobre un llom dels vessants, gemats de prats i arbredes, que van directament al Segre.” Ací, la conversa dels personatges de Joan Obiols a Nits de taverna ens permet conèixer quelcom del poble en dir un d’aquells: “Sí, cal Xacó, cal Meia, cal Casablanca... Per cert, la Casablanca deu ser una de les finques més ben marcades de tota la Cerdanya. A cada angle dels seus camps hi ha unes fites de granit amb les inicials H. C.” Retornant a peu de muntanya, Pau Vila comenta que Alp presenta un “agrupament fluix, a la Baga, al peu de la Tosa o Muntanya d’Alp i en el capçal d’una extensa terrassa. Domina la sortida de la Vall de la

L’Alpí,<br />

al casino d’Alp<br />

362<br />

<strong>La</strong> <strong>Cerdanya</strong><br />

L’Alpí<br />

I Pep Collell<strong>de</strong>mont ens adverteix que “qui s’acosti a la casa <strong>de</strong> la vila<br />

d’Alp pot ser que se sorprengui en veure una testa rígida <strong>de</strong> cérvol,<br />

com si es tractés d’un trofeu <strong>de</strong> caça. No és així. Aquest cérvol es <strong>de</strong>ia<br />

Alpí i té una llarga història.” I és que, com conta Josep Vinyet a l’Alpí,<br />

germà cérvol, l’animal, “romancejant per Alp, [...] hi passà les dia<strong>de</strong>s<br />

més crues <strong>de</strong> l’hivern, recorrent els ravals <strong>de</strong>l poble, familiaritzant-se<br />

amb l’ambient civilitzat que havia escollit. Tan aviat era a l’estació <strong>de</strong>l<br />

ferrocarril a acomiadar els viatgers, com a la Ciuta<strong>de</strong>lla festejant amb<br />

les ancianes que hi feien tertúlia sargint mitges...” També el recorda<br />

Joan Cardona a Alp i el cérvol Alpí quan “es presentava al Casino, el<br />

lloc preferit, quedant-se mirant com jugaven a cartes; compartia pel<br />

carrer les carícies <strong>de</strong>ls veïns visitant els assidus afavoridors <strong>de</strong>l subministre<br />

diari <strong>de</strong> quelcom <strong>de</strong> menjar”, com ara ens conta Estanislau<br />

Torres a El <strong>Pi</strong>rineu quan comenta, en trobar-se amb dos cérvols: “no<br />

sabíem ni si era l’Alpí. Tampoc ens va envestir traïdorament com ens<br />

havien dit que feia. És més: mentre el meu cunyat preparava la<br />

màquina fotogràfica, jo vaig <strong>de</strong>spenjar-me la motxila i, per entretenirlo<br />

i per tal que s’acostés, vaig treure un crostó <strong>de</strong> pa. I ell sí, s’acostà.<br />

L’altre cérvol, en canvi, més recelós, es mantenia allunyat.”<br />

a la dreta i esquerra <strong>de</strong> la riera d’Alp. Escadarcs amb el<br />

seu poltre, la seva font i el seu bonic pou, té unes bones<br />

construccions, <strong>de</strong> les quals en <strong>de</strong>staca la preciosa casa<br />

Balart. Estoll, una mica més a<strong>vall</strong>, té el que <strong>de</strong>gué ser<br />

un molt bon casal... Unes poques construccions més,<br />

rústiques unes, i altres reforma<strong>de</strong>s, formen el conjunt<br />

<strong>de</strong>l poble, al costat <strong>de</strong> l’església <strong>de</strong> Santa Eulàlia, que<br />

té un sòlid campanar <strong>de</strong> capitell i una sèrie d’afegits<br />

laterals, que donen un bonic moviment als seus llosats.”<br />

“Campaneret quadrat rematat per aguda punta a<br />

quatre vessants coberta <strong>de</strong> brillants lloses <strong>de</strong> llicorella”,<br />

puntualitza Cèsar August Torras. Mentre, Joan Obiols<br />

a Nits <strong>de</strong> taverna, explica que “Estoll no ha passat <strong>de</strong><br />

ser un poblet d’una <strong>de</strong>sena escassa <strong>de</strong> cases, aposenta<strong>de</strong>s<br />

còmodament a la plana cerdana, que viuen dòcilment<br />

entre dues grans torres: la Torre d’Estoll, a una<br />

banda, i la torre <strong>de</strong> Santa Eulàlia, a l’altra.”<br />

“Prop <strong>de</strong> la <strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong>l riu d’Alp al Segre,<br />

enmig <strong>de</strong> camps plans com el palmell <strong>de</strong> la mà, la fertilitat<br />

i riquesa <strong>de</strong>ls quals acusen els bons masos <strong>de</strong>l<br />

poble, Soriguerola té, a més, una petita església amb<br />

espadanya <strong>de</strong>scentrada...” <strong>de</strong>scriu Juan Antonio Bertran,<br />

mentre que Pau Vila esmenta que el conjunt es<br />

troba “sobre un llom <strong>de</strong>ls vessants, gemats <strong>de</strong> prats i<br />

arbre<strong>de</strong>s, que van directament al Segre.” Ací, la conversa<br />

<strong>de</strong>ls personatges <strong>de</strong> Joan Obiols a Nits <strong>de</strong> taverna<br />

ens permet conèixer quelcom <strong>de</strong>l poble en dir un<br />

d’aquells: “Sí, cal Xacó, cal Meia, cal Casablanca... Per<br />

cert, la Casablanca <strong>de</strong>u ser una <strong>de</strong> les finques més ben<br />

marca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> tota la <strong>Cerdanya</strong>. A cada angle <strong>de</strong>ls seus<br />

camps hi ha unes fites <strong>de</strong> granit amb les inicials H. C.”<br />

Retornant a peu <strong>de</strong> muntanya, Pau Vila comenta<br />

que Alp presenta un “agrupament fluix, a la Baga, al<br />

peu <strong>de</strong> la Tosa o Muntanya d’Alp i en el capçal d’una<br />

extensa terrassa. Domina la sortida <strong>de</strong> la Vall <strong>de</strong> la

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!