La Cerdanya - vall de Pi
La Cerdanya - vall de Pi La Cerdanya - vall de Pi
La torre de Riu Al costat d’Alp, hi ha la vall de la Molina. Albert Salsas, a La Cerdagne, en diu que l’“entrée est gardée par une vaste ferme isolée construite un peau en contrebas de la route, au milieu des praires, et connue sous le nom de la Torre de Riu”, “que fou, al seu origen, —segons Juan Antonio Bertran— baluard de defensa, més tard casa pairal i posteriorment fou transformada en un chateau a l’estil francès del segle XIX.” Per això Pau Lanao, Miquel Torns i Carme Vinyoles, a Cròniques de castells i casals, ens comenten que “les teulades còniques de la torre de Riu són la culminació d’un somni del segle passat —referint-se al XIX—, d’una dèria que Nicolau Olzina va voler materialitzar.” Afegeixen que hom “el veurà com un d’aquells castells de fades que portem gravats en el subconscient.” Amb tot, Pep Collelldemont ens comenta que “és un edifici neomedieval, que té annexionada una capella dedicada a la Divina Pastora, en la qual es venera la Mare de Déu d’Ovella, procedent de l’antiga parròquia d’Ovella.” A més, ens explica que “el nou edifici va ser bastit damunt la vella torre de Riu, sense tocar gairebé res de l’antiga construcció.” en diu: “de la plaça que hi ha davant l’església, en surt un sol carrer, que fa pujada, que va deixant pas, només a la seva part esquerra, a uns petits carrerons que desemboquen en un de paral·lel; a través d’una sèrie de cases rústiques i passant a la vora d’una font, una mica enfonsada, a la seva dreta, arriba a unes bones construccions d’apartaments suficientment separats del poble per tal de no treure-li el seu encant rural.” I afegeix que a “a Urtx destaca a primer terme la seva curiosa església dedicada a Sant Martí. Recobrint una bonica portalada romànica, adornada amb boles, petites cares, una estrella i un cap de toro, hi ha una construc- Baixa Cerdanya: la Baga 361 ció en la qual s’entremescla el rajol i la pedra, rematada per un ull de bou i un campanar quadrat de quatre ulls amb una gran campana, que li dóna un aire modernista. És quelcom original. Un preciós llosat, de grans lloses de pissarra, uneixen aquesta testera amb el bonic absis.” I en aquest poble, Joan Obiols a Nits de taverna comenta a través d’en Martí que “hi ha el carrer de l’Amargura... Jo sempre he sentit explicar que el nom li ve donat perquè per temps hi havia hagut una pesta i aquell carrer l’havien tancat perquè no en pogués sortir ningú i escampés l’epidèmia pertot arreu.” Joan Obiols a Nits de taverna ens explica que l’Arnau “va saber que el Vilar era un poble que el temps havia mudat. Feia uns anys, era un nucli petit, de cases discretes i antigues, que a poc a poc van veure com creixien unes cases noves que anaven emblanquinant el damunt d’una aprenent de muntanyola, i es feien visibles des de diferents punts de la Cerdanya.” Juan Antonio Bertran remarca que “Escadarcs i Estoll —cap a la plana— són dos bons caserius situats La torre de Riu Urtx
L’Alpí, al casino d’Alp 362 La Cerdanya L’Alpí I Pep Collelldemont ens adverteix que “qui s’acosti a la casa de la vila d’Alp pot ser que se sorprengui en veure una testa rígida de cérvol, com si es tractés d’un trofeu de caça. No és així. Aquest cérvol es deia Alpí i té una llarga història.” I és que, com conta Josep Vinyet a l’Alpí, germà cérvol, l’animal, “romancejant per Alp, [...] hi passà les diades més crues de l’hivern, recorrent els ravals del poble, familiaritzant-se amb l’ambient civilitzat que havia escollit. Tan aviat era a l’estació del ferrocarril a acomiadar els viatgers, com a la Ciutadella festejant amb les ancianes que hi feien tertúlia sargint mitges...” També el recorda Joan Cardona a Alp i el cérvol Alpí quan “es presentava al Casino, el lloc preferit, quedant-se mirant com jugaven a cartes; compartia pel carrer les carícies dels veïns visitant els assidus afavoridors del subministre diari de quelcom de menjar”, com ara ens conta Estanislau Torres a El Pirineu quan comenta, en trobar-se amb dos cérvols: “no sabíem ni si era l’Alpí. Tampoc ens va envestir traïdorament com ens havien dit que feia. És més: mentre el meu cunyat preparava la màquina fotogràfica, jo vaig despenjar-me la motxila i, per entretenirlo i per tal que s’acostés, vaig treure un crostó de pa. I ell sí, s’acostà. L’altre cérvol, en canvi, més recelós, es mantenia allunyat.” a la dreta i esquerra de la riera d’Alp. Escadarcs amb el seu poltre, la seva font i el seu bonic pou, té unes bones construccions, de les quals en destaca la preciosa casa Balart. Estoll, una mica més avall, té el que degué ser un molt bon casal... Unes poques construccions més, rústiques unes, i altres reformades, formen el conjunt del poble, al costat de l’església de Santa Eulàlia, que té un sòlid campanar de capitell i una sèrie d’afegits laterals, que donen un bonic moviment als seus llosats.” “Campaneret quadrat rematat per aguda punta a quatre vessants coberta de brillants lloses de llicorella”, puntualitza Cèsar August Torras. Mentre, Joan Obiols a Nits de taverna, explica que “Estoll no ha passat de ser un poblet d’una desena escassa de cases, aposentades còmodament a la plana cerdana, que viuen dòcilment entre dues grans torres: la Torre d’Estoll, a una banda, i la torre de Santa Eulàlia, a l’altra.” “Prop de la desembocadura del riu d’Alp al Segre, enmig de camps plans com el palmell de la mà, la fertilitat i riquesa dels quals acusen els bons masos del poble, Soriguerola té, a més, una petita església amb espadanya descentrada...” descriu Juan Antonio Bertran, mentre que Pau Vila esmenta que el conjunt es troba “sobre un llom dels vessants, gemats de prats i arbredes, que van directament al Segre.” Ací, la conversa dels personatges de Joan Obiols a Nits de taverna ens permet conèixer quelcom del poble en dir un d’aquells: “Sí, cal Xacó, cal Meia, cal Casablanca... Per cert, la Casablanca deu ser una de les finques més ben marcades de tota la Cerdanya. A cada angle dels seus camps hi ha unes fites de granit amb les inicials H. C.” Retornant a peu de muntanya, Pau Vila comenta que Alp presenta un “agrupament fluix, a la Baga, al peu de la Tosa o Muntanya d’Alp i en el capçal d’una extensa terrassa. Domina la sortida de la Vall de la
- Page 45 and 46: Angostrina 310 La Cerdanya Poc tros
- Page 47 and 48: Els nous banys de Dorres Exvot de F
- Page 49 and 50: 314 La Cerdanya Font-Romeu Molt a p
- Page 51 and 52: Alta Cerdanya: la Plana i la Baga 3
- Page 53 and 54: 318 La Cerdanya La vall d’Eina En
- Page 55 and 56: Sallagosa 320 La Cerdanya La vall d
- Page 57 and 58: 322 La Cerdanya encara part de son
- Page 59 and 60: 324 La Cerdanya Bourg-Madame a la d
- Page 61 and 62: Osseja De la vall fonda i fosca sur
- Page 63 and 64: 328 La Cerdanya peració de malalts
- Page 65 and 66: Palau 330 La Cerdanya històric con
- Page 67 and 68: Un carrer de Palau 332 La Cerdanya
- Page 69 and 70: Llívia 334 La Cerdanya “Cerdanya
- Page 71 and 72: La plaça Major de Llívia 336 La C
- Page 73 and 74: 338 La Cerdanya Des del Castell Si
- Page 75 and 76: Cereja La font del Sofre 340 La Cer
- Page 77 and 78: La Vall de Querol 342 La Cerdanya C
- Page 79 and 80: La Tor de Querol 344 La Cerdanya La
- Page 81 and 82: Querol i les runes del castell Un c
- Page 83 and 84: El refugi del coll de Pimorent a fi
- Page 85 and 86: Baixa Cerdanya: la Solana 350 La Ce
- Page 87 and 88: Guils de Cerdanya cap a 1960 352 La
- Page 89 and 90: 354 La Cerdanya El pla de Malamort
- Page 91 and 92: Saneja 356 La Cerdanya merescuda fa
- Page 93 and 94: Baixa Cerdanya: la Baga 358 La Cerd
- Page 95: L’església de Vilallobent 360 La
- Page 99 and 100: Josep M. Junoy 364 La Cerdanya Case
- Page 101 and 102: Das 366 La Cerdanya apartaments...
- Page 103 and 104: 368 La Cerdanya res, i segons d’a
- Page 105 and 106: La Batllia: Bellver i la Solana 370
- Page 107 and 108: Bellver de Cerdanya 372 La Cerdanya
- Page 109 and 110: La torre de la presó 374 La Cerdan
- Page 111 and 112: Talltendre 376 La Cerdanya ca a mig
- Page 113 and 114: Prullans El Cadí des de Prullans 3
- Page 115 and 116: La Batllia: la Plana i la Baga 380
- Page 117 and 118: Sant Martí dels Castells 382 La Ce
- Page 119 and 120: Talló 384 La Cerdanya Per la Baga
- Page 121 and 122: 386 La Cerdanya La vida camperola a
- Page 123 and 124: Pedra 388 La Cerdanya La Batllia En
- Page 125 and 126: El Baridà 390 La Cerdanya Segons S
- Page 127 and 128: L’església de Montellà 392 La C
- Page 129 and 130: Querforadat 394 La Cerdanya Martine
- Page 131 and 132: 396 La Cerdanya Vima i la princesa
- Page 133 and 134: 398 La Cerdanya Martinet Coneixia d
- Page 135 and 136: Bibliografia 400 La Cerdanya AA DD,
- Page 137 and 138: 402 La Cerdanya GAY DE MONTELLÀ, R
L’Alpí,<br />
al casino d’Alp<br />
362<br />
<strong>La</strong> <strong>Cerdanya</strong><br />
L’Alpí<br />
I Pep Collell<strong>de</strong>mont ens adverteix que “qui s’acosti a la casa <strong>de</strong> la vila<br />
d’Alp pot ser que se sorprengui en veure una testa rígida <strong>de</strong> cérvol,<br />
com si es tractés d’un trofeu <strong>de</strong> caça. No és així. Aquest cérvol es <strong>de</strong>ia<br />
Alpí i té una llarga història.” I és que, com conta Josep Vinyet a l’Alpí,<br />
germà cérvol, l’animal, “romancejant per Alp, [...] hi passà les dia<strong>de</strong>s<br />
més crues <strong>de</strong> l’hivern, recorrent els ravals <strong>de</strong>l poble, familiaritzant-se<br />
amb l’ambient civilitzat que havia escollit. Tan aviat era a l’estació <strong>de</strong>l<br />
ferrocarril a acomiadar els viatgers, com a la Ciuta<strong>de</strong>lla festejant amb<br />
les ancianes que hi feien tertúlia sargint mitges...” També el recorda<br />
Joan Cardona a Alp i el cérvol Alpí quan “es presentava al Casino, el<br />
lloc preferit, quedant-se mirant com jugaven a cartes; compartia pel<br />
carrer les carícies <strong>de</strong>ls veïns visitant els assidus afavoridors <strong>de</strong>l subministre<br />
diari <strong>de</strong> quelcom <strong>de</strong> menjar”, com ara ens conta Estanislau<br />
Torres a El <strong>Pi</strong>rineu quan comenta, en trobar-se amb dos cérvols: “no<br />
sabíem ni si era l’Alpí. Tampoc ens va envestir traïdorament com ens<br />
havien dit que feia. És més: mentre el meu cunyat preparava la<br />
màquina fotogràfica, jo vaig <strong>de</strong>spenjar-me la motxila i, per entretenirlo<br />
i per tal que s’acostés, vaig treure un crostó <strong>de</strong> pa. I ell sí, s’acostà.<br />
L’altre cérvol, en canvi, més recelós, es mantenia allunyat.”<br />
a la dreta i esquerra <strong>de</strong> la riera d’Alp. Escadarcs amb el<br />
seu poltre, la seva font i el seu bonic pou, té unes bones<br />
construccions, <strong>de</strong> les quals en <strong>de</strong>staca la preciosa casa<br />
Balart. Estoll, una mica més a<strong>vall</strong>, té el que <strong>de</strong>gué ser<br />
un molt bon casal... Unes poques construccions més,<br />
rústiques unes, i altres reforma<strong>de</strong>s, formen el conjunt<br />
<strong>de</strong>l poble, al costat <strong>de</strong> l’església <strong>de</strong> Santa Eulàlia, que<br />
té un sòlid campanar <strong>de</strong> capitell i una sèrie d’afegits<br />
laterals, que donen un bonic moviment als seus llosats.”<br />
“Campaneret quadrat rematat per aguda punta a<br />
quatre vessants coberta <strong>de</strong> brillants lloses <strong>de</strong> llicorella”,<br />
puntualitza Cèsar August Torras. Mentre, Joan Obiols<br />
a Nits <strong>de</strong> taverna, explica que “Estoll no ha passat <strong>de</strong><br />
ser un poblet d’una <strong>de</strong>sena escassa <strong>de</strong> cases, aposenta<strong>de</strong>s<br />
còmodament a la plana cerdana, que viuen dòcilment<br />
entre dues grans torres: la Torre d’Estoll, a una<br />
banda, i la torre <strong>de</strong> Santa Eulàlia, a l’altra.”<br />
“Prop <strong>de</strong> la <strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong>l riu d’Alp al Segre,<br />
enmig <strong>de</strong> camps plans com el palmell <strong>de</strong> la mà, la fertilitat<br />
i riquesa <strong>de</strong>ls quals acusen els bons masos <strong>de</strong>l<br />
poble, Soriguerola té, a més, una petita església amb<br />
espadanya <strong>de</strong>scentrada...” <strong>de</strong>scriu Juan Antonio Bertran,<br />
mentre que Pau Vila esmenta que el conjunt es<br />
troba “sobre un llom <strong>de</strong>ls vessants, gemats <strong>de</strong> prats i<br />
arbre<strong>de</strong>s, que van directament al Segre.” Ací, la conversa<br />
<strong>de</strong>ls personatges <strong>de</strong> Joan Obiols a Nits <strong>de</strong> taverna<br />
ens permet conèixer quelcom <strong>de</strong>l poble en dir un<br />
d’aquells: “Sí, cal Xacó, cal Meia, cal Casablanca... Per<br />
cert, la Casablanca <strong>de</strong>u ser una <strong>de</strong> les finques més ben<br />
marca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> tota la <strong>Cerdanya</strong>. A cada angle <strong>de</strong>ls seus<br />
camps hi ha unes fites <strong>de</strong> granit amb les inicials H. C.”<br />
Retornant a peu <strong>de</strong> muntanya, Pau Vila comenta<br />
que Alp presenta un “agrupament fluix, a la Baga, al<br />
peu <strong>de</strong> la Tosa o Muntanya d’Alp i en el capçal d’una<br />
extensa terrassa. Domina la sortida <strong>de</strong> la Vall <strong>de</strong> la