La Cerdanya - vall de Pi

L’Alpí,
al casino d’Alp
362
La Cerdanya
L’Alpí
I Pep Collelldemont ens adverteix que “qui s’acosti a la casa de la vila
d’Alp pot ser que se sorprengui en veure una testa rígida de cérvol,
com si es tractés d’un trofeu de caça. No és així. Aquest cérvol es deia
Alpí i té una llarga història.” I és que, com conta Josep Vinyet a l’Alpí,
germà cérvol, l’animal, “romancejant per Alp, [...] hi passà les diades
més crues de l’hivern, recorrent els ravals del poble, familiaritzant-se
amb l’ambient civilitzat que havia escollit. Tan aviat era a l’estació del
ferrocarril a acomiadar els viatgers, com a la Ciutadella festejant amb
les ancianes que hi feien tertúlia sargint mitges...” També el recorda
Joan Cardona a Alp i el cérvol Alpí quan “es presentava al Casino, el
lloc preferit, quedant-se mirant com jugaven a cartes; compartia pel
carrer les carícies dels veïns visitant els assidus afavoridors del subministre
diari de quelcom de menjar”, com ara ens conta Estanislau
Torres a El Pirineu quan comenta, en trobar-se amb dos cérvols: “no
sabíem ni si era l’Alpí. Tampoc ens va envestir traïdorament com ens
havien dit que feia. És més: mentre el meu cunyat preparava la
màquina fotogràfica, jo vaig despenjar-me la motxila i, per entretenirlo
i per tal que s’acostés, vaig treure un crostó de pa. I ell sí, s’acostà.
L’altre cérvol, en canvi, més recelós, es mantenia allunyat.”
a la dreta i esquerra de la riera d’Alp. Escadarcs amb el
seu poltre, la seva font i el seu bonic pou, té unes bones
construccions, de les quals en destaca la preciosa casa
Balart. Estoll, una mica més avall, té el que degué ser
un molt bon casal... Unes poques construccions més,
rústiques unes, i altres reformades, formen el conjunt
del poble, al costat de l’església de Santa Eulàlia, que
té un sòlid campanar de capitell i una sèrie d’afegits
laterals, que donen un bonic moviment als seus llosats.”
“Campaneret quadrat rematat per aguda punta a
quatre vessants coberta de brillants lloses de llicorella”,
puntualitza Cèsar August Torras. Mentre, Joan Obiols
a Nits de taverna, explica que “Estoll no ha passat de
ser un poblet d’una desena escassa de cases, aposentades
còmodament a la plana cerdana, que viuen dòcilment
entre dues grans torres: la Torre d’Estoll, a una
banda, i la torre de Santa Eulàlia, a l’altra.”
“Prop de la desembocadura del riu d’Alp al Segre,
enmig de camps plans com el palmell de la mà, la fertilitat
i riquesa dels quals acusen els bons masos del
poble, Soriguerola té, a més, una petita església amb
espadanya descentrada...” descriu Juan Antonio Bertran,
mentre que Pau Vila esmenta que el conjunt es
troba “sobre un llom dels vessants, gemats de prats i
arbredes, que van directament al Segre.” Ací, la conversa
dels personatges de Joan Obiols a Nits de taverna
ens permet conèixer quelcom del poble en dir un
d’aquells: “Sí, cal Xacó, cal Meia, cal Casablanca... Per
cert, la Casablanca deu ser una de les finques més ben
marcades de tota la Cerdanya. A cada angle dels seus
camps hi ha unes fites de granit amb les inicials H. C.”
Retornant a peu de muntanya, Pau Vila comenta
que Alp presenta un “agrupament fluix, a la Baga, al
peu de la Tosa o Muntanya d’Alp i en el capçal d’una
extensa terrassa. Domina la sortida de la Vall de la