La Cerdanya - vall de Pi

Baixa
Cerdanya:
la Baga
358
La Cerdanya
Encetem el capítol a l’esquerra del riu Segre, en el
que s’anomena la Baga per allò que no rep tantes hores
d’insolació. Concretament, per la Baixa Cerdanya, per
nuclis del terme municipal de Puigcerdà. Age, “modeste
localité”, en diu Albert Salsas a La Cerdagne, però no
deixa de dir que “le site est assez pittoresque”, i que “le
touriste a une belle vue sur Puigcerdà.” I, doncs, com bé
diu Cèsar August Torras a Cerdanya, “està situat dalt
d’una petita eminencia” tot “produint bonic aspecte’l
conjunt de les cases esgraonades en el faldar, de colorit
rogenc fosc, cobertes ab teulats de pissarra.” Aquí, Juan
Antonio Bertran a La Cerdanya de sempre, ens fa observar
que “conserva la seva torre, testimoni d’un passat
medieval.” A més, afegeix que “té unes bones cases i
masos al nucli del poble i, a una certa distància.” I prop
d’aquest nucli s’albira el de Vilallobent, “situat —com
ens indica Cèsar August Torras— al extrem de la plana
y al peu de la muntanya”. “No té cap caràcter” en conta
Pau Vila a La Cerdanya, i “els seus edificis —explica
Juan Antonio Bertran— es concentren a la part nord de
l’església i s’estenen en tota la llargada d’un estret carrer
cap a la muntanya”. Adverteix que “a l’entrada del poble
un cartell diu: «Del llevant fins a ponent no hi ha com
Vilallobent», dita que també ens apunta Joan Obiols a
Fulls de pergamí, tot donant-nos notícia d’una altra que
diu “A Vilallobent, mala terra i bona gent” perquè —continua
dient— “fa honor a la veritat. La terra és secana i
poc agraïda, i la gent és amable i acollidora.” Del terme
de Puigcerdà passem al de Fontanals de Cerdanya,
terme així anomenat “per acord dels dos municipis
fusionats —Urtx i Queixans—, en contradicció amb la
toponímia tradicional del país”, tal com ens comenta
Màrius Carol a La Cerdanya. En tot cas, Joan Obiols a
Nits de taverna diu que li van explicar que es tractava
“d’un nom nou que entre tots van treure d’unes fonts.”
Age
Albert Salsas esmenta que “on rencontre le petit
hameau ou caserio de Las Pereras ou Pareras, dépéndent
de la commune de Caixans et composé de deux
sections ou écarts: la Parera de Dalt et la Parera de
Baix”, mentre que Juan Antonio Bertran puntualitza
que les terres de les Pereres “són les millors del terme,
per la qual cosa els masos són de gran importància i
reputació destacant-hi el Mas Montserrat i, a curta
distància del poble, el preciós Mas Montagut.” Aquest,
—segons Joaquim de Camps a Les cases pairals catalanes—
“es tracta d’un gran casal amb les dependències
esparses característiques d’una explotació ramadera,
especialment de bestiar boví, que en règim d’estabula-