La Cerdanya - vall de Pi

Saneja
356
La Cerdanya
merescuda fama deguda al manteniment dels costums
ramaders, i compta amb un bon nombre de vaques de
llet disposades a col·laborar amb l’abans esmentada
fama.” Vaques que “les pujàvem a Campllong... I després
passaven a les Comes, i més endavant a Tartarés,
prop de la barraca del vaquer, sota mateix del refugi”,
expliquen Marc Pons i Manel Figuera a Eines i feines.
Aquelles vaques havien de ferrar-se. Per això M. A.
ens ofereix a Treball, ferro i foc una imatge de l’Esteve
Viñas, el ferrer del poble, quan treballava a la ferreria
de Cal Ferrer: es veia com “del fornal s’anava abrandant
i espurnes juganeres saltaven en totes direccions
estimulades per l’aire d’una vetusta manxa que encaixava
a la perfecció amb l’entorn ple d’eines, i caixes, i
peces i calaixets, tot emmascarat pel fum i la pols.” No
obstant, malgrat el seu aspecte pagesívol, “aquest pintoresc
poblet de l’alta muntanya —és, per a Maruja
Arnau a Els pobles gironins— idoni per a reposar i per
emprendre excursions magnífiques”. Potser per això
ens continua comentant que “l’afluència de forasters
que volen gaudir d’aquest lloc tan ben dotat per la
natura és contínua.” I això, malgrat la Merangina, un
senyal de mal temps que ens explica en Marc de Josep
Barahona a Rusca. L’ós de Meranges: “tota la gent gran
de la Vall, quan es lleven al matí, una de les primeres
coses que fan és guaitar al cim de la Carabassa, i diuen
que si surt un núvol blanc dues o tres vegades i desapareix,
vol dir que hi haurà pluja segura a la tarda.
Aquest núvol, per tota la Cerdanya, se l’anomena la
Merangina, perquè surt sobre el bosc de Meranges.”
Recuperant la plana cerdana, Albert Salsas ens
comenta que es pren la carretera que “traverse d’abord
un vaste plateau aride et ses ombrages, descend dans
un frais vallon pour remonter sur un autre plateau
arrosé, couvert de grandes prairies avec des arbres qui
font une jolie ceinture aux maisons d’All, groupées en
dessous de leur antique église romane”, en la qual Juan
Antonio Bertran, a La Cerdanya de sempre, descobreix,
entre d’altres coses, “un preciós portal de pedra de
color daurat. De tècnica senzilla, hi té una columna a
cada muntant amb capitells ben treballats i conservats,
dels quals un, molt bo, representa un personatge llegint
un llibre entre dos lleons.” Per la seva part, en
Narcís Salvador ens descriu l’àgora del poble en el seu
poema La Plaça d’All tot esmentant “a Cal Colom, Cal
Jaume i la font viva, / l’Ajuntament, els bancs i l’enreixat
/ encerclen aquest lloc tan ple de vida, / on per
consol de l’ànima ferida / niuen les aus de la felicitat.”
Dins del mateix terme municipal hi ha Olopte. Diu
Cèsar August Torras que aquest poble està “situat pintorescament
en la vora esquerra de la Valltoba, esglaonantse
les cases en la pendent de la vall.” Per a Juan Antonio
Bertran, el poble, “una mica amagat a la vall i a dos