La Cerdanya - vall de Pi

La Cerdanya - vall de Pi La Cerdanya - vall de Pi

22.04.2013 Views

château, encara que no ho sigui pròpiament. Quan hi som davant, més aviat ens evoca un palauet que no pas una torreta. Els entesos qualifiquen el seu estil de neoclàssic, més que de modernista.” En qualsevol cas, són més precisos Miquel Espinet i Toni Ubach a Hotel Torre del Remei. Bolvir de Cerdanya. D’un llarg article podem extreure, entre moltes d’altres coses, que “el casalot aixecat al mig d’un parc de sequoies i avets significa l’esforç dels antics propietaris per a aconseguir un aire de regust entre eclèctic i senyorial, molt de moda aquells primers anys del nostre segle. Es tracta d’una construcció aïllada, sense unitat, aparentment, amb el conjunt del parc, com un element destacable, altiu, guardià d’una actitud i d’un èxit social i econòmic.” Baixa Cerdanya: la Solana 353 Les Guilleteres Tal com ens apunta Albert Salsas a La Cerdagne, All és “intésessant pour les géologues, à cause de son éventail d’argilolithe rutilante, où ont été trouvés de nombreux et remarquables fossiles végétaux.” Per la seva part, Cèsar August Torras, a la seva Cerdanya, descriu l’indret tot dient que “son de notar com a bell exemple geològic unes montanyetes esquerdades que presenten en llurs closes fisures, boniques coloracions, roges, blanques, blaves, grogues y grisenques.” En plena plana, prop de la desembocadura del riu Querol al Segre, es pot fer una bonica i planera passejada “fruint-se —explica Cèsar August Torras— de bellíssims punts de vista sobre la corrent del riu, la bella arbreda, les tonalitats dels prats y’ls encisers horitzons. Atravessat el riu (Querol) s’ovira ben prompte la iglesia de Talltorta, mig amagada dins d’una renglera de cases de camp.” Cases “entre les quals destaca la gran casa Surroca, rosada, amb un gran pati i restes de garites voladisses que revelen la seva antiguitat i noblesa”, ens manifesta Juan Antonio Bertran. A més, afegeix que “és un poblet petit, molt cerdà, sense intromissions d’arquitectures exteriors, i té un sabor molt popular juntament amb una sòbria elegància.” Ben a prop de Bolvir hom es troba amb el poble de Saga. Juan Antonio Bertran el situa “en un petit pujol, dominant una extensa i rica planúria. Consta d’uns pocs masos, de gran fast i bones eres, que envolten protegint, excepte per la seva part sud, la petita església de Santa Eugènia” de tal manera que, “tot i estant a la vora de la carretera pot passar gairebé inadvertit, [però] s’hi conjuga la qualitat i la discreció, el bell i el senzill.” El Les Guilleteres Bolvir El santuari del Remei

354 La Cerdanya El pla de Malamort i el golf En el Pla de Malamort hi ha un camp de golf i una extensa urbanització. Manuel Maristany, en la seva obra Ha nevado en La Molina, afirma que “la terraza del Golf de la Cerdaña es el centro geográfico de este valle privilegiado. El mismo edificio del Club es un trasunto bastante fiel de la casa cerdañesa tradicional: muros de piedra oscura, tejado de pizarra y ventanas de buena madera, un conjunto severo pero acogedor al mismo tiempo, sin fantasías gratuitas de mal gusto.” Ací, Pep Collelldemont, a La Cerdanya, ens suggereix “donar-hi una volta per contemplar la gran varietat de xalets que s’han construït... El camp de golf ha estat un atractiu per a gent benestant de la capital catalana i també d’altres llocs més llunyans, molts d’ells ben coneguts.” Maristany, des de la terrassa esmentada, ens continua comentant que “cualquier día y hora es bueno sentarse... Pero si mucho me apuran, aconsejaría hacerlo una tarde de primavera, cuando la nieve todavía brilla en las cimas de la cordillera. El aire es fino y se puede paladear como un caramelo.” nucli pertany a Ger, cap del terme. Cèsar August Torras, a la Cerdanya, el troba “en un costat de la plana al peu d’un tossal, molt ben arracerat y assoleiat al hivern, estant encarat a mig-jorn”, la qual cosa reafirma Albert Salsas en dir que és un dels “mieux abrités de la Solana espagnole; aussi, l’hiver y est beaucoup plus doux que dans la reste de la contrée cerdane.” Joan Oliva a Tot la Cerdanya ens descobreix que “és una població actualitzada, amb mostres inequívoques de la seva història, però amb indubtables pinzellades renovadores que han permès la conservació de la majoria de les seves edificacions amb notable dignitat.” Conta el mateix autor que la porta de “l’església de Santa Colo- ma és un dels millors i més bells exemples de ferro forjat de tota la Cerdanya, malgrat que el seu entorn de pedra moderna sembli entestat a desmerèixer-la.” Prop seu, ens enfilarem vers la muntanya, a través de la Valltova. A Catalunya. Visió 3, Josep Vallverdú i Ton Sirera ens diuen que és una vallde les més atractives i conegudes... El paisatge és abruptament enfilat, però no rocós ni boscós. Una successió de lloms pelats i arrodonits amb alguna clapa de bosc mediterrani us va acompanyant, graverosa i adusta.” Aviat, hom hi trobarà, —diu Cèsar August Torras a la Cerdanya— el “mesquinet poblet de Gréixer”, on Anne-Françoise Mare i Michel Bouille en La Cerdagne coneixen sis famílies que “sont un modèle de courage et de foi. Elles mènent, à elles seules, de grandes exploitations qui comptent cent vaches et une belle récolte de blé.” Amunt, vers la muntanya, “al llarg d’una carretera giragonsadora” segons Josep Vallverdú i Ton Sirera, es fa cap a Meranges. És un poble —ens continuen dient— “de pedra i fang, amb passeres cobertes, galeries de fusta i un perpetu aire d’humitat. A l’entrada de la població us saluda aquest hostal, cafè i botiga de queviures. Asseguts al pedrís, sorprenem aquests jovencells tan ben proveïts de motxilles: fan un alto abans de prosseguir ruta vers Malniu.” Ací, a l’hostal, ens trobem amb un paleta que “per un cop, volgué fugir de l’edificació muntanyenca, fosca i fustosa, i tirà de codines, en una tercerilla modernista i semiburgesa en el llindar de finestres i en l’ull de bou cec del bell mig de la façana. L’escrostonat de l’esquerra de la porta traeix, però, l’estructura de la casa antiga, amb la pissarra i el morter endurits per les glaçades, testimoni d’una tècnica secular d’edificació.” “Aquest llogarret —cases rústegues amb una punta de gràcia joiosa—, ens explica Joaquin Santasusagna a Les serres encantades,

château, encara que no ho sigui pròpiament. Quan hi<br />

som davant, més aviat ens evoca un palauet que no pas<br />

una torreta. Els entesos qualifiquen el seu estil <strong>de</strong><br />

neoclàssic, més que <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>rnista.” En qualsevol cas,<br />

són més precisos Miquel Espinet i Toni Ubach a Hotel<br />

Torre <strong>de</strong>l Remei. Bolvir <strong>de</strong> <strong>Cerdanya</strong>. D’un llarg article<br />

po<strong>de</strong>m extreure, entre moltes d’altres coses, que “el casalot<br />

aixecat al mig d’un parc <strong>de</strong> sequoies i avets significa<br />

l’esforç <strong>de</strong>ls antics propietaris per a aconseguir un aire<br />

<strong>de</strong> regust entre eclèctic i senyorial, molt <strong>de</strong> moda aquells<br />

primers anys <strong>de</strong>l nostre segle. Es tracta d’una construcció<br />

aïllada, sense unitat, aparentment, amb el conjunt<br />

<strong>de</strong>l parc, com un element <strong>de</strong>stacable, altiu, guardià<br />

d’una actitud i d’un èxit social i econòmic.”<br />

Baixa <strong>Cerdanya</strong>: la Solana 353<br />

Les Guilleteres<br />

Tal com ens apunta Albert Salsas a <strong>La</strong> Cerdagne, All és “intésessant<br />

pour les géologues, à cause <strong>de</strong> son éventail d’argilolithe rutilante,<br />

où ont été trouvés <strong>de</strong> nombreux et remarquables fossiles<br />

végétaux.” Per la seva part, Cèsar August Torras, a la seva <strong>Cerdanya</strong>,<br />

<strong>de</strong>scriu l’indret tot dient que “son <strong>de</strong> notar com a bell<br />

exemple geològic unes montanyetes esquerda<strong>de</strong>s que presenten<br />

en llurs closes fisures, boniques coloracions, roges, blanques,<br />

blaves, grogues y grisenques.”<br />

En plena plana, prop <strong>de</strong> la <strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong>l riu<br />

Querol al Segre, es pot fer una bonica i planera passejada<br />

“fruint-se —explica Cèsar August Torras— <strong>de</strong><br />

bellíssims punts <strong>de</strong> vista sobre la corrent <strong>de</strong>l riu, la bella<br />

arbreda, les tonalitats <strong>de</strong>ls prats y’ls encisers horitzons.<br />

Atravessat el riu (Querol) s’ovira ben prompte la iglesia<br />

<strong>de</strong> Talltorta, mig amagada dins d’una renglera <strong>de</strong><br />

cases <strong>de</strong> camp.” Cases “entre les quals <strong>de</strong>staca la gran<br />

casa Surroca, rosada, amb un gran pati i restes <strong>de</strong> garites<br />

voladisses que revelen la seva antiguitat i noblesa”,<br />

ens manifesta Juan Antonio Bertran. A més, afegeix<br />

que “és un poblet petit, molt cerdà, sense intromissions<br />

d’arquitectures exteriors, i té un sabor molt popular<br />

juntament amb una sòbria elegància.”<br />

Ben a prop <strong>de</strong> Bolvir hom es troba amb el poble <strong>de</strong><br />

Saga. Juan Antonio Bertran el situa “en un petit pujol,<br />

dominant una extensa i rica planúria. Consta d’uns<br />

pocs masos, <strong>de</strong> gran fast i bones eres, que envolten protegint,<br />

excepte per la seva part sud, la petita església <strong>de</strong><br />

Santa Eugènia” <strong>de</strong> tal manera que, “tot i estant a la vora<br />

<strong>de</strong> la carretera pot passar gairebé inadvertit, [però] s’hi<br />

conjuga la qualitat i la discreció, el bell i el senzill.” El<br />

Les Guilleteres<br />

Bolvir<br />

El santuari<br />

<strong>de</strong>l Remei

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!