La Cerdanya - vall de Pi

château, encara que no ho sigui pròpiament. Quan hi
som davant, més aviat ens evoca un palauet que no pas
una torreta. Els entesos qualifiquen el seu estil de
neoclàssic, més que de modernista.” En qualsevol cas,
són més precisos Miquel Espinet i Toni Ubach a Hotel
Torre del Remei. Bolvir de Cerdanya. D’un llarg article
podem extreure, entre moltes d’altres coses, que “el casalot
aixecat al mig d’un parc de sequoies i avets significa
l’esforç dels antics propietaris per a aconseguir un aire
de regust entre eclèctic i senyorial, molt de moda aquells
primers anys del nostre segle. Es tracta d’una construcció
aïllada, sense unitat, aparentment, amb el conjunt
del parc, com un element destacable, altiu, guardià
d’una actitud i d’un èxit social i econòmic.”
Baixa Cerdanya: la Solana 353
Les Guilleteres
Tal com ens apunta Albert Salsas a La Cerdagne, All és “intésessant
pour les géologues, à cause de son éventail d’argilolithe rutilante,
où ont été trouvés de nombreux et remarquables fossiles
végétaux.” Per la seva part, Cèsar August Torras, a la seva Cerdanya,
descriu l’indret tot dient que “son de notar com a bell
exemple geològic unes montanyetes esquerdades que presenten
en llurs closes fisures, boniques coloracions, roges, blanques,
blaves, grogues y grisenques.”
En plena plana, prop de la desembocadura del riu
Querol al Segre, es pot fer una bonica i planera passejada
“fruint-se —explica Cèsar August Torras— de
bellíssims punts de vista sobre la corrent del riu, la bella
arbreda, les tonalitats dels prats y’ls encisers horitzons.
Atravessat el riu (Querol) s’ovira ben prompte la iglesia
de Talltorta, mig amagada dins d’una renglera de
cases de camp.” Cases “entre les quals destaca la gran
casa Surroca, rosada, amb un gran pati i restes de garites
voladisses que revelen la seva antiguitat i noblesa”,
ens manifesta Juan Antonio Bertran. A més, afegeix
que “és un poblet petit, molt cerdà, sense intromissions
d’arquitectures exteriors, i té un sabor molt popular
juntament amb una sòbria elegància.”
Ben a prop de Bolvir hom es troba amb el poble de
Saga. Juan Antonio Bertran el situa “en un petit pujol,
dominant una extensa i rica planúria. Consta d’uns
pocs masos, de gran fast i bones eres, que envolten protegint,
excepte per la seva part sud, la petita església de
Santa Eugènia” de tal manera que, “tot i estant a la vora
de la carretera pot passar gairebé inadvertit, [però] s’hi
conjuga la qualitat i la discreció, el bell i el senzill.” El
Les Guilleteres
Bolvir
El santuari
del Remei