La Cerdanya - vall de Pi
La Cerdanya - vall de Pi La Cerdanya - vall de Pi
château, encara que no ho sigui pròpiament. Quan hi som davant, més aviat ens evoca un palauet que no pas una torreta. Els entesos qualifiquen el seu estil de neoclàssic, més que de modernista.” En qualsevol cas, són més precisos Miquel Espinet i Toni Ubach a Hotel Torre del Remei. Bolvir de Cerdanya. D’un llarg article podem extreure, entre moltes d’altres coses, que “el casalot aixecat al mig d’un parc de sequoies i avets significa l’esforç dels antics propietaris per a aconseguir un aire de regust entre eclèctic i senyorial, molt de moda aquells primers anys del nostre segle. Es tracta d’una construcció aïllada, sense unitat, aparentment, amb el conjunt del parc, com un element destacable, altiu, guardià d’una actitud i d’un èxit social i econòmic.” Baixa Cerdanya: la Solana 353 Les Guilleteres Tal com ens apunta Albert Salsas a La Cerdagne, All és “intésessant pour les géologues, à cause de son éventail d’argilolithe rutilante, où ont été trouvés de nombreux et remarquables fossiles végétaux.” Per la seva part, Cèsar August Torras, a la seva Cerdanya, descriu l’indret tot dient que “son de notar com a bell exemple geològic unes montanyetes esquerdades que presenten en llurs closes fisures, boniques coloracions, roges, blanques, blaves, grogues y grisenques.” En plena plana, prop de la desembocadura del riu Querol al Segre, es pot fer una bonica i planera passejada “fruint-se —explica Cèsar August Torras— de bellíssims punts de vista sobre la corrent del riu, la bella arbreda, les tonalitats dels prats y’ls encisers horitzons. Atravessat el riu (Querol) s’ovira ben prompte la iglesia de Talltorta, mig amagada dins d’una renglera de cases de camp.” Cases “entre les quals destaca la gran casa Surroca, rosada, amb un gran pati i restes de garites voladisses que revelen la seva antiguitat i noblesa”, ens manifesta Juan Antonio Bertran. A més, afegeix que “és un poblet petit, molt cerdà, sense intromissions d’arquitectures exteriors, i té un sabor molt popular juntament amb una sòbria elegància.” Ben a prop de Bolvir hom es troba amb el poble de Saga. Juan Antonio Bertran el situa “en un petit pujol, dominant una extensa i rica planúria. Consta d’uns pocs masos, de gran fast i bones eres, que envolten protegint, excepte per la seva part sud, la petita església de Santa Eugènia” de tal manera que, “tot i estant a la vora de la carretera pot passar gairebé inadvertit, [però] s’hi conjuga la qualitat i la discreció, el bell i el senzill.” El Les Guilleteres Bolvir El santuari del Remei
354 La Cerdanya El pla de Malamort i el golf En el Pla de Malamort hi ha un camp de golf i una extensa urbanització. Manuel Maristany, en la seva obra Ha nevado en La Molina, afirma que “la terraza del Golf de la Cerdaña es el centro geográfico de este valle privilegiado. El mismo edificio del Club es un trasunto bastante fiel de la casa cerdañesa tradicional: muros de piedra oscura, tejado de pizarra y ventanas de buena madera, un conjunto severo pero acogedor al mismo tiempo, sin fantasías gratuitas de mal gusto.” Ací, Pep Collelldemont, a La Cerdanya, ens suggereix “donar-hi una volta per contemplar la gran varietat de xalets que s’han construït... El camp de golf ha estat un atractiu per a gent benestant de la capital catalana i també d’altres llocs més llunyans, molts d’ells ben coneguts.” Maristany, des de la terrassa esmentada, ens continua comentant que “cualquier día y hora es bueno sentarse... Pero si mucho me apuran, aconsejaría hacerlo una tarde de primavera, cuando la nieve todavía brilla en las cimas de la cordillera. El aire es fino y se puede paladear como un caramelo.” nucli pertany a Ger, cap del terme. Cèsar August Torras, a la Cerdanya, el troba “en un costat de la plana al peu d’un tossal, molt ben arracerat y assoleiat al hivern, estant encarat a mig-jorn”, la qual cosa reafirma Albert Salsas en dir que és un dels “mieux abrités de la Solana espagnole; aussi, l’hiver y est beaucoup plus doux que dans la reste de la contrée cerdane.” Joan Oliva a Tot la Cerdanya ens descobreix que “és una població actualitzada, amb mostres inequívoques de la seva història, però amb indubtables pinzellades renovadores que han permès la conservació de la majoria de les seves edificacions amb notable dignitat.” Conta el mateix autor que la porta de “l’església de Santa Colo- ma és un dels millors i més bells exemples de ferro forjat de tota la Cerdanya, malgrat que el seu entorn de pedra moderna sembli entestat a desmerèixer-la.” Prop seu, ens enfilarem vers la muntanya, a través de la Valltova. A Catalunya. Visió 3, Josep Vallverdú i Ton Sirera ens diuen que és una vall “de les més atractives i conegudes... El paisatge és abruptament enfilat, però no rocós ni boscós. Una successió de lloms pelats i arrodonits amb alguna clapa de bosc mediterrani us va acompanyant, graverosa i adusta.” Aviat, hom hi trobarà, —diu Cèsar August Torras a la Cerdanya— el “mesquinet poblet de Gréixer”, on Anne-Françoise Mare i Michel Bouille en La Cerdagne coneixen sis famílies que “sont un modèle de courage et de foi. Elles mènent, à elles seules, de grandes exploitations qui comptent cent vaches et une belle récolte de blé.” Amunt, vers la muntanya, “al llarg d’una carretera giragonsadora” segons Josep Vallverdú i Ton Sirera, es fa cap a Meranges. És un poble —ens continuen dient— “de pedra i fang, amb passeres cobertes, galeries de fusta i un perpetu aire d’humitat. A l’entrada de la població us saluda aquest hostal, cafè i botiga de queviures. Asseguts al pedrís, sorprenem aquests jovencells tan ben proveïts de motxilles: fan un alto abans de prosseguir ruta vers Malniu.” Ací, a l’hostal, ens trobem amb un paleta que “per un cop, volgué fugir de l’edificació muntanyenca, fosca i fustosa, i tirà de codines, en una tercerilla modernista i semiburgesa en el llindar de finestres i en l’ull de bou cec del bell mig de la façana. L’escrostonat de l’esquerra de la porta traeix, però, l’estructura de la casa antiga, amb la pissarra i el morter endurits per les glaçades, testimoni d’una tècnica secular d’edificació.” “Aquest llogarret —cases rústegues amb una punta de gràcia joiosa—, ens explica Joaquin Santasusagna a Les serres encantades,
- Page 37 and 38: Alta Cerdanya: la Solana 302 La Cer
- Page 39 and 40: Processó a Font-Romeu, a principis
- Page 41 and 42: L’orquestra del “Grand Hotel”
- Page 43 and 44: El Caos de Targasona 308 La Cerdany
- Page 45 and 46: Angostrina 310 La Cerdanya Poc tros
- Page 47 and 48: Els nous banys de Dorres Exvot de F
- Page 49 and 50: 314 La Cerdanya Font-Romeu Molt a p
- Page 51 and 52: Alta Cerdanya: la Plana i la Baga 3
- Page 53 and 54: 318 La Cerdanya La vall d’Eina En
- Page 55 and 56: Sallagosa 320 La Cerdanya La vall d
- Page 57 and 58: 322 La Cerdanya encara part de son
- Page 59 and 60: 324 La Cerdanya Bourg-Madame a la d
- Page 61 and 62: Osseja De la vall fonda i fosca sur
- Page 63 and 64: 328 La Cerdanya peració de malalts
- Page 65 and 66: Palau 330 La Cerdanya històric con
- Page 67 and 68: Un carrer de Palau 332 La Cerdanya
- Page 69 and 70: Llívia 334 La Cerdanya “Cerdanya
- Page 71 and 72: La plaça Major de Llívia 336 La C
- Page 73 and 74: 338 La Cerdanya Des del Castell Si
- Page 75 and 76: Cereja La font del Sofre 340 La Cer
- Page 77 and 78: La Vall de Querol 342 La Cerdanya C
- Page 79 and 80: La Tor de Querol 344 La Cerdanya La
- Page 81 and 82: Querol i les runes del castell Un c
- Page 83 and 84: El refugi del coll de Pimorent a fi
- Page 85 and 86: Baixa Cerdanya: la Solana 350 La Ce
- Page 87: Guils de Cerdanya cap a 1960 352 La
- Page 91 and 92: Saneja 356 La Cerdanya merescuda fa
- Page 93 and 94: Baixa Cerdanya: la Baga 358 La Cerd
- Page 95 and 96: L’església de Vilallobent 360 La
- Page 97 and 98: L’Alpí, al casino d’Alp 362 La
- Page 99 and 100: Josep M. Junoy 364 La Cerdanya Case
- Page 101 and 102: Das 366 La Cerdanya apartaments...
- Page 103 and 104: 368 La Cerdanya res, i segons d’a
- Page 105 and 106: La Batllia: Bellver i la Solana 370
- Page 107 and 108: Bellver de Cerdanya 372 La Cerdanya
- Page 109 and 110: La torre de la presó 374 La Cerdan
- Page 111 and 112: Talltendre 376 La Cerdanya ca a mig
- Page 113 and 114: Prullans El Cadí des de Prullans 3
- Page 115 and 116: La Batllia: la Plana i la Baga 380
- Page 117 and 118: Sant Martí dels Castells 382 La Ce
- Page 119 and 120: Talló 384 La Cerdanya Per la Baga
- Page 121 and 122: 386 La Cerdanya La vida camperola a
- Page 123 and 124: Pedra 388 La Cerdanya La Batllia En
- Page 125 and 126: El Baridà 390 La Cerdanya Segons S
- Page 127 and 128: L’església de Montellà 392 La C
- Page 129 and 130: Querforadat 394 La Cerdanya Martine
- Page 131 and 132: 396 La Cerdanya Vima i la princesa
- Page 133 and 134: 398 La Cerdanya Martinet Coneixia d
- Page 135 and 136: Bibliografia 400 La Cerdanya AA DD,
- Page 137 and 138: 402 La Cerdanya GAY DE MONTELLÀ, R
château, encara que no ho sigui pròpiament. Quan hi<br />
som davant, més aviat ens evoca un palauet que no pas<br />
una torreta. Els entesos qualifiquen el seu estil <strong>de</strong><br />
neoclàssic, més que <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>rnista.” En qualsevol cas,<br />
són més precisos Miquel Espinet i Toni Ubach a Hotel<br />
Torre <strong>de</strong>l Remei. Bolvir <strong>de</strong> <strong>Cerdanya</strong>. D’un llarg article<br />
po<strong>de</strong>m extreure, entre moltes d’altres coses, que “el casalot<br />
aixecat al mig d’un parc <strong>de</strong> sequoies i avets significa<br />
l’esforç <strong>de</strong>ls antics propietaris per a aconseguir un aire<br />
<strong>de</strong> regust entre eclèctic i senyorial, molt <strong>de</strong> moda aquells<br />
primers anys <strong>de</strong>l nostre segle. Es tracta d’una construcció<br />
aïllada, sense unitat, aparentment, amb el conjunt<br />
<strong>de</strong>l parc, com un element <strong>de</strong>stacable, altiu, guardià<br />
d’una actitud i d’un èxit social i econòmic.”<br />
Baixa <strong>Cerdanya</strong>: la Solana 353<br />
Les Guilleteres<br />
Tal com ens apunta Albert Salsas a <strong>La</strong> Cerdagne, All és “intésessant<br />
pour les géologues, à cause <strong>de</strong> son éventail d’argilolithe rutilante,<br />
où ont été trouvés <strong>de</strong> nombreux et remarquables fossiles<br />
végétaux.” Per la seva part, Cèsar August Torras, a la seva <strong>Cerdanya</strong>,<br />
<strong>de</strong>scriu l’indret tot dient que “son <strong>de</strong> notar com a bell<br />
exemple geològic unes montanyetes esquerda<strong>de</strong>s que presenten<br />
en llurs closes fisures, boniques coloracions, roges, blanques,<br />
blaves, grogues y grisenques.”<br />
En plena plana, prop <strong>de</strong> la <strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong>l riu<br />
Querol al Segre, es pot fer una bonica i planera passejada<br />
“fruint-se —explica Cèsar August Torras— <strong>de</strong><br />
bellíssims punts <strong>de</strong> vista sobre la corrent <strong>de</strong>l riu, la bella<br />
arbreda, les tonalitats <strong>de</strong>ls prats y’ls encisers horitzons.<br />
Atravessat el riu (Querol) s’ovira ben prompte la iglesia<br />
<strong>de</strong> Talltorta, mig amagada dins d’una renglera <strong>de</strong><br />
cases <strong>de</strong> camp.” Cases “entre les quals <strong>de</strong>staca la gran<br />
casa Surroca, rosada, amb un gran pati i restes <strong>de</strong> garites<br />
voladisses que revelen la seva antiguitat i noblesa”,<br />
ens manifesta Juan Antonio Bertran. A més, afegeix<br />
que “és un poblet petit, molt cerdà, sense intromissions<br />
d’arquitectures exteriors, i té un sabor molt popular<br />
juntament amb una sòbria elegància.”<br />
Ben a prop <strong>de</strong> Bolvir hom es troba amb el poble <strong>de</strong><br />
Saga. Juan Antonio Bertran el situa “en un petit pujol,<br />
dominant una extensa i rica planúria. Consta d’uns<br />
pocs masos, <strong>de</strong> gran fast i bones eres, que envolten protegint,<br />
excepte per la seva part sud, la petita església <strong>de</strong><br />
Santa Eugènia” <strong>de</strong> tal manera que, “tot i estant a la vora<br />
<strong>de</strong> la carretera pot passar gairebé inadvertit, [però] s’hi<br />
conjuga la qualitat i la discreció, el bell i el senzill.” El<br />
Les Guilleteres<br />
Bolvir<br />
El santuari<br />
<strong>de</strong>l Remei