La Cerdanya - vall de Pi
La Cerdanya - vall de Pi La Cerdanya - vall de Pi
Baixa Cerdanya: la Solana 12 Meranges 1 Sant Martí d'Aravó JUAN ANTONIO BERTRAN 2 Saneja CÈSAR AUGUST TORRAS ALBERT SALSAS JUAN ANTONIO BERTRAN 3 Guils de Cerdanya PAU VILA JUAN ANTONIO BERTRAN JOSEP VALLVERDÚ JOSEP M. GUILERA JOSEP COMAS ROSA CASAS ANÒNIM 4 Pla de Malamort MANUEL MARISTANY PEP COLLELLDEMONT 5 Bolvir PEP COLLELLDEMONT PAU VILA JUAN ANTONIO BERTRAN ALFRED PÉREZ 6 Santuari de Nostra Senyora del Remei ALBERT SALSAS 7 Talltorta CÈSAR AUGUST TORRAS JUAN ANTONIO BERTRAN Riu Duran 10 Valltova Vall Tova 14 Olopte 11 Gréixer Tossal d'Isòvol 16 Isòvol 8 Saga JUAN ANTONIO BERTRAN 9 Ger CÈSAR AUGUST TORRAS ALBERT SALSAS JOAN OLIVA 10 Valltova JOSEP VALLVERDÚ 11 Gréixer ANNE-FRANÇOISE MARE MICHEL BOUILLE CÈSAR AUGUST TORRAS 13 All 18 les Guilleteres 17 Pont del Diable 15 Mare de Déu de Quadres 9 Ger Riu Segre imprescindibles del present.” “I el vent del Cadí / batega eixa terra / catalans de naixença / de Saneja i Guils”, en diu Josep Comas a Poeta Autodidacta d’Hostaleria, mentre que Rosa Casas en Quatre poetes de Cerdanya explica, cofoia, en el dia del bateig de les noves campanes del poble: “a una li posarem / la Maria Antonieta, / 12 Meranges JOSEP VALLVERDÚ JOAQUIM SANTASUSAGNA MANEL ANGLADA SALVADOR GALCERAN JOSEP SOLÉ PAU VILA JOAN OLIVA MARC PONS MANEL FIGUERA MARUJA ARNAU JOSEP BARAHONA PAU VILA 8 Saga 5 Bolvir 13 All ALBERT SALSAS JUAN ANTONIO BERTRAN NARCÍS SALVADOR 14 Olopte CÈSAR AUGUST TORRAS JUAN ANTONIO BERTRAN ANNE FRANÇOISE MARE MICHEL BOUILLE PEP COLLELLDEMONT Torrent de ls Agustins 15 Santuari de la Mare de Déu de Quadres CÈSAR AUGUST TORRAS ALBERT SALSAS ISIDRE SOLER 3 Guils de Cerdanya 6 El Remei 7 Talltorta Baixa Cerdanya: la Solana 351 2 Saneja 1 Sant Martí d'Aravó 4 Pla de Malamort Pont de Sant Martí Ventajola 16 Isòvol CÈSAR AUGUST TORRAS PEP COLLELLDEMONT JUAN ANTONIO BERTRAN SALVADOR REDÓ 17 Pont del Diable JORDI PERE CERDÀ JUAN ANTONIO BERTRAN 18 Les Guilleteres ALBERT SALSAS CÈSAR AUGUST TORRAS Torre del Remei CARME CASAS MIQUEL ESPINET TONI UBACH i l’apadrina l’Antònia, / del poble la més velleta. / L’altra campana es dirà / Maria de la Cerdanya; / la sentirem repicar / des del cim d’eixa muntanya.” Retornant cap a la plana es fa cap a Bolvir. Pep Collelldemont, a La Cerdanya, observa que “tot i ser un poble petit té dues esglésies”, una d’elles, la parroquial
Guils de Cerdanya cap a 1960 352 La Cerdanya Aplec de Quadres Al arribarhi, quin cop de vista tan encisador y sorprenent presentava l’aplech! Quin conjunt tan pintoresch y hermosament sugestiu! Per un costat dues orquestes, enfilades en sos corresponents catafalchs, feyen sentir alternativament sos acorts alegres y ubriagadors, al ensemps que centenars de parelles jovenívoles de virolada y llampanta vestimenta giravoltaven vertiginosament per demunt de la verdosa catifa del prat; per l’altre, numerosos grupos capritxosament escampats pel molsut englevat, reyen y bromejaven movent gran gatzara, mentres despatxaven les abundants y saboroses viandes que constituhíen llur brenar; y per tots indrets, fruytayres ab ses portadores curulles de préssechs, rahims y figues, peres, tomátechs y esberginies, pregonant les excelencies de llur mercadería a grans crits y ab gestos afectats. Gent que ven menjar, constituhits per un sol día en hostalers, ab ses taules plenes de plats y cassoles que fumegen; basters ab ses parades de basts y selles, corretjám pera bous y guarniments pera cavalleríes; cotxers y tartaners ab sos corresponents vehículs, fent petar el fuhet pera que tothom s’adongui de sa arribada al aplech; carrabiners, civils, capellans... tots en una caótica y abigarrada peró hermosa confusió. Y tots cridant, gesticulant, fent mil esforços pera exteriorisar y donar a compendre l’alegría qu’embarga llurs cors y que obsessiona llurs cervells. Isidre Soler Esboços —de Santa Cecília— de gran interès romànic. Del poble, Pau Vila ens explica que “s’esgraona ... en el vessant que mor a banda i banda del Torrent Forcat” i que “una sèquia que passa per d’amunt del poble el rodeja de clapes de verdor, que contrasten amb la grisor esquistosa de les terres.” Juan Antonio Bertran el veu “dividit pel torrent dels Agustins, en dos nuclis en declivi, ben diferenciats, presidits, l’un per l’església parroquial i l’altre per l’altiva torre”, anomenada Torre de Bolvir i, de reculats temps. Un declivi que permet a Alfred Pérez matisar, en la seva obra Bolvir, que el poble “instal·lat sobre els sòls prims i pobres del coster solell, presideix i aprofita les bones terres fèrtils de la plana.” Agrupació aquesta, a més, d’on s’extreia molta llosa. Tot just abans d’arribar a Bolvir, per una carretera distinta a la del golf, podem fer cap al santuari de la Nostra Senyora del Remei, indret de gran devoció que fou construït per l’arquitecte Calixte Freixa a final del segle XIX. Quan estava en una fase de construcció força avançada, Albert Salsas ens apuntava que “pourra être considéré comme le plus somptueux de tous les ermitages de la contrée. La coupole polygonale, couverte en ardoises, constitue le centre du monument complété par une vaste abside en hémicycle, un petit transsept et un large porche avec tribune.” Al seu costat, hi ha la Torre del Remei, de primeries del segle XX. En diu Carme Casas a La Torre del Remei: “respon a determinades construccions que a França es coneixen amb el nom de
- Page 35 and 36: Planès 300 La Cerdanya tament cat
- Page 37 and 38: Alta Cerdanya: la Solana 302 La Cer
- Page 39 and 40: Processó a Font-Romeu, a principis
- Page 41 and 42: L’orquestra del “Grand Hotel”
- Page 43 and 44: El Caos de Targasona 308 La Cerdany
- Page 45 and 46: Angostrina 310 La Cerdanya Poc tros
- Page 47 and 48: Els nous banys de Dorres Exvot de F
- Page 49 and 50: 314 La Cerdanya Font-Romeu Molt a p
- Page 51 and 52: Alta Cerdanya: la Plana i la Baga 3
- Page 53 and 54: 318 La Cerdanya La vall d’Eina En
- Page 55 and 56: Sallagosa 320 La Cerdanya La vall d
- Page 57 and 58: 322 La Cerdanya encara part de son
- Page 59 and 60: 324 La Cerdanya Bourg-Madame a la d
- Page 61 and 62: Osseja De la vall fonda i fosca sur
- Page 63 and 64: 328 La Cerdanya peració de malalts
- Page 65 and 66: Palau 330 La Cerdanya històric con
- Page 67 and 68: Un carrer de Palau 332 La Cerdanya
- Page 69 and 70: Llívia 334 La Cerdanya “Cerdanya
- Page 71 and 72: La plaça Major de Llívia 336 La C
- Page 73 and 74: 338 La Cerdanya Des del Castell Si
- Page 75 and 76: Cereja La font del Sofre 340 La Cer
- Page 77 and 78: La Vall de Querol 342 La Cerdanya C
- Page 79 and 80: La Tor de Querol 344 La Cerdanya La
- Page 81 and 82: Querol i les runes del castell Un c
- Page 83 and 84: El refugi del coll de Pimorent a fi
- Page 85: Baixa Cerdanya: la Solana 350 La Ce
- Page 89 and 90: 354 La Cerdanya El pla de Malamort
- Page 91 and 92: Saneja 356 La Cerdanya merescuda fa
- Page 93 and 94: Baixa Cerdanya: la Baga 358 La Cerd
- Page 95 and 96: L’església de Vilallobent 360 La
- Page 97 and 98: L’Alpí, al casino d’Alp 362 La
- Page 99 and 100: Josep M. Junoy 364 La Cerdanya Case
- Page 101 and 102: Das 366 La Cerdanya apartaments...
- Page 103 and 104: 368 La Cerdanya res, i segons d’a
- Page 105 and 106: La Batllia: Bellver i la Solana 370
- Page 107 and 108: Bellver de Cerdanya 372 La Cerdanya
- Page 109 and 110: La torre de la presó 374 La Cerdan
- Page 111 and 112: Talltendre 376 La Cerdanya ca a mig
- Page 113 and 114: Prullans El Cadí des de Prullans 3
- Page 115 and 116: La Batllia: la Plana i la Baga 380
- Page 117 and 118: Sant Martí dels Castells 382 La Ce
- Page 119 and 120: Talló 384 La Cerdanya Per la Baga
- Page 121 and 122: 386 La Cerdanya La vida camperola a
- Page 123 and 124: Pedra 388 La Cerdanya La Batllia En
- Page 125 and 126: El Baridà 390 La Cerdanya Segons S
- Page 127 and 128: L’església de Montellà 392 La C
- Page 129 and 130: Querforadat 394 La Cerdanya Martine
- Page 131 and 132: 396 La Cerdanya Vima i la princesa
- Page 133 and 134: 398 La Cerdanya Martinet Coneixia d
- Page 135 and 136: Bibliografia 400 La Cerdanya AA DD,
Guils <strong>de</strong> <strong>Cerdanya</strong><br />
cap a 1960<br />
352<br />
<strong>La</strong> <strong>Cerdanya</strong><br />
Aplec <strong>de</strong> Quadres<br />
Al arribarhi, quin cop <strong>de</strong> vista tan encisador y sorprenent presentava l’aplech! Quin conjunt tan pintoresch<br />
y hermosament sugestiu! Per un costat dues orquestes, enfila<strong>de</strong>s en sos corresponents catafalchs,<br />
feyen sentir alternativament sos acorts alegres y ubriagadors, al ensemps que centenars <strong>de</strong> parelles<br />
jovenívoles <strong>de</strong> virolada y llampanta vestimenta giravoltaven vertiginosament per <strong>de</strong>munt <strong>de</strong> la verdosa<br />
catifa <strong>de</strong>l prat; per l’altre, numerosos grupos capritxosament escampats pel molsut englevat, reyen<br />
y bromejaven movent gran gatzara, mentres <strong>de</strong>spatxaven les abundants y saboroses vian<strong>de</strong>s que constituhíen<br />
llur brenar; y per tots indrets, fruytayres ab ses portadores curulles <strong>de</strong> préssechs, rahims y figues,<br />
peres, tomátechs y esberginies, pregonant les excelencies <strong>de</strong> llur merca<strong>de</strong>ría a grans crits y ab gestos<br />
afectats. Gent que ven menjar, constituhits per un sol día en hostalers, ab ses taules plenes <strong>de</strong> plats y<br />
cassoles que fumegen; basters ab ses para<strong>de</strong>s <strong>de</strong> basts y selles, corretjám pera bous y guarniments pera<br />
ca<strong>vall</strong>eríes; cotxers y tartaners ab sos corresponents vehículs, fent petar el fuhet pera que tothom s’adongui<br />
<strong>de</strong> sa arribada al aplech; carrabiners, civils, capellans... tots en una caótica y abigarrada peró<br />
hermosa confusió. Y tots cridant, gesticulant, fent mil esforços pera exteriorisar y donar a compendre l’alegría<br />
qu’embarga llurs cors y que obsessiona llurs cervells.<br />
Isidre Soler<br />
Esboços<br />
—<strong>de</strong> Santa Cecília— <strong>de</strong> gran interès romànic. Del<br />
poble, Pau Vila ens explica que “s’esgraona ... en el vessant<br />
que mor a banda i banda <strong>de</strong>l Torrent Forcat” i que<br />
“una sèquia que passa per d’amunt <strong>de</strong>l poble el ro<strong>de</strong>ja <strong>de</strong><br />
clapes <strong>de</strong> verdor, que contrasten amb la grisor esquistosa<br />
<strong>de</strong> les terres.” Juan Antonio Bertran el veu “dividit pel<br />
torrent <strong>de</strong>ls Agustins, en dos nuclis en <strong>de</strong>clivi, ben diferenciats,<br />
presidits, l’un per l’església parroquial i l’altre<br />
per l’altiva torre”, anomenada Torre <strong>de</strong> Bolvir i, <strong>de</strong> reculats<br />
temps. Un <strong>de</strong>clivi que permet a Alfred Pérez matisar,<br />
en la seva obra Bolvir, que el poble “instal·lat sobre<br />
els sòls prims i pobres <strong>de</strong>l coster solell, presi<strong>de</strong>ix i aprofita<br />
les bones terres fèrtils <strong>de</strong> la plana.” Agrupació<br />
aquesta, a més, d’on s’extreia molta llosa.<br />
Tot just abans d’arribar a Bolvir, per una carretera<br />
distinta a la <strong>de</strong>l golf, po<strong>de</strong>m fer cap al santuari <strong>de</strong> la<br />
Nostra Senyora <strong>de</strong>l Remei, indret <strong>de</strong> gran <strong>de</strong>voció que<br />
fou construït per l’arquitecte Calixte Freixa a final <strong>de</strong>l<br />
segle XIX. Quan estava en una fase <strong>de</strong> construcció força<br />
avançada, Albert Salsas ens apuntava que “pourra être<br />
considéré comme le plus somptueux <strong>de</strong> tous les ermitages<br />
<strong>de</strong> la contrée. <strong>La</strong> coupole polygonale, couverte en<br />
ardoises, constitue le centre du monument complété par<br />
une vaste absi<strong>de</strong> en hémicycle, un petit transsept et un<br />
large porche avec tribune.” Al seu costat, hi ha la Torre<br />
<strong>de</strong>l Remei, <strong>de</strong> primeries <strong>de</strong>l segle XX. En diu Carme<br />
Casas a <strong>La</strong> Torre <strong>de</strong>l Remei: “respon a <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s<br />
construccions que a França es coneixen amb el nom <strong>de</strong>