La Cerdanya - vall de Pi

Querol i les
runes del castell
Un carrer de Porta
346
La Cerdanya
esplèndida vista sobre la vall de la Cerdanya [i que] és,
avui, un lloc tranquil amb una moderna urbanització
que contrasta amb l’antiga torre, sòlidament restaurada,
i l’encantadora església de Sant Fructuós”, la qual
ha estat força lloada, tant per ella mateixa com pel seu
interesantíssim patrimoni mobiliari.
Remuntant el riu, es fa cap a Riutés, caseriu que
segons Juan Antonio Bertran “consta d’una sèrie de
cases, una de les quals conserva restes d’una garita
voladissa”, encara que per a Emmanuel Brousse “n’offre
rien de remarquable.” Ací, prop seu, ens apunta
Bertran, “es troba la presa que forneix el canal de Puigcerdà.”
Un xic més amunt, a la dreta del riu, a Quers,
Bertran hi veu “una sèrie de bones construccions de
pedra, de les quals sobresurt un enorme mas que degué
ser un dels més importants de la Cerdanya la passada
centúria; a la inscripció de la llinda sembla llegir-s’hi:
«Riu, 1868».” El mas pertanyia, segons ens diu Georges
Beaume en Des Vosges aux Pyrénées, a “un riche
Barcelonais, M. Ribes, dont le fils fut une des victimes
de l’attentat anarchiste du Liceo de Barcelone.” Continua
explicant-nos: “nous montons plus rude. Le paysage
a cessé de sourire, d’étaler ses prés et ses vergers.
La vallée affecte un visage de révolte; notre voiture
passe avec peine. Les eaux de la rivière du Carol tombent
avec fracas, ainsi que sont tombées, il y a des siècles,
à droite de la route, les roches dont les fragments
vêtissent les flancs de la montagne. L’une de ces
roches, grande et plate, porte le nom de la Justici: là, au
moyen âge, on pendait les criminels.” I, en aquest
indret, Cèsar August Torras conta que “a l’esquerra, a
la part oposada del riu brolla en un prat la font sulfurosa
de Qués, utilitzada per la gent del país.”
Continuant vall amunt, Emmanuel Brousse
comenta que “une église entourée de quelques maisons
adossées à la montagne, se voit à l’est de la
route. C’est le hameau de Courbassil (Cortvassil),
annexe de Porta. Rien d’extraordinaire a voir.” Tan