La Cerdanya - vall de Pi
La Cerdanya - vall de Pi La Cerdanya - vall de Pi
tique; elles sont en bois et bâties sur le roc. Les autres, par contre, sont plus élégantes, car Latour-de-Carol est le village le plus riche, le plus propre, le mieux entretenu de la Cerdagne... La plupart des maisons sont précédées de cours bien nettoyées. Les rues sont bien pavées.” També, destaca que el granit “est recherché pour les bordures, les socles, les seuils de porte, les balcons”, mentre que a Ardouin-Dumazet, la població se li presenta com un “fort coquet, semblable à une petite ville avec ses maisons bien blanchies, ses lampes électriques, quelques demeures bourgeoises et de beaux jardins dans lesquels pommiers et poiriers sont cultivés avec soin.” En la Cerdanya, Cèsar August Torras s’adona que “és una població de molt bell aspecte, neta y endreçada y —seguint Brousse— la més rica de la Cerdanya francesa. Els seus carrers són ben empedrats i un bell benestar respira arreu... Hi ha bons edificis, cases blanques y netes y xalets ab bells jardins. És un bell punt d’estiueg, tant per sos bonics envoltants, per son clima fresc y agradós... La Vall de Querol 345 y són en gran nombre les fonts que’s troben en sos carrers.” No obstant això, Yves Hoffmann matisa que “promue aux destinées de gare internationale, l’agglomération primitive avec ses maisons paysannes aux vieux balcons de bois aux cours sales et caquetantes, a connu le rapide développement d’un nœud ferroviaire important. Hôtels et villas se sont édifiés autour de la vaste gare où l’archaïque petit train de Cerdagne fait place au seigneur de plus haute importance qu’est le transpyrénéen.” Molt més actual, Juan Antonio Bertran el descriu com “un poble molt complet, amb el seu riu, la seva carretera, la seva estació de ferrocarril. És ric, és net, té arbres i places i un aire molt provençal. La seva base és cerdana i rústica, però habilitada a la francesa.” Dins del mateix terme municipal hom localitza Iravals, a l’altre costat del riu Querol, poble que per a Juan Antonio Bertran està “ben situat, amb una
Querol i les runes del castell Un carrer de Porta 346 La Cerdanya esplèndida vista sobre la vall de la Cerdanya [i que] és, avui, un lloc tranquil amb una moderna urbanització que contrasta amb l’antiga torre, sòlidament restaurada, i l’encantadora església de Sant Fructuós”, la qual ha estat força lloada, tant per ella mateixa com pel seu interesantíssim patrimoni mobiliari. Remuntant el riu, es fa cap a Riutés, caseriu que segons Juan Antonio Bertran “consta d’una sèrie de cases, una de les quals conserva restes d’una garita voladissa”, encara que per a Emmanuel Brousse “n’offre rien de remarquable.” Ací, prop seu, ens apunta Bertran, “es troba la presa que forneix el canal de Puigcerdà.” Un xic més amunt, a la dreta del riu, a Quers, Bertran hi veu “una sèrie de bones construccions de pedra, de les quals sobresurt un enorme mas que degué ser un dels més importants de la Cerdanya la passada centúria; a la inscripció de la llinda sembla llegir-s’hi: «Riu, 1868».” El mas pertanyia, segons ens diu Georges Beaume en Des Vosges aux Pyrénées, a “un riche Barcelonais, M. Ribes, dont le fils fut une des victimes de l’attentat anarchiste du Liceo de Barcelone.” Continua explicant-nos: “nous montons plus rude. Le paysage a cessé de sourire, d’étaler ses prés et ses vergers. La vallée affecte un visage de révolte; notre voiture passe avec peine. Les eaux de la rivière du Carol tombent avec fracas, ainsi que sont tombées, il y a des siècles, à droite de la route, les roches dont les fragments vêtissent les flancs de la montagne. L’une de ces roches, grande et plate, porte le nom de la Justici: là, au moyen âge, on pendait les criminels.” I, en aquest indret, Cèsar August Torras conta que “a l’esquerra, a la part oposada del riu brolla en un prat la font sulfurosa de Qués, utilitzada per la gent del país.” Continuant vall amunt, Emmanuel Brousse comenta que “une église entourée de quelques maisons adossées à la montagne, se voit à l’est de la route. C’est le hameau de Courbassil (Cortvassil), annexe de Porta. Rien d’extraordinaire a voir.” Tan
- Page 29 and 30: Alta Cerdanya: Montlluís i el pla
- Page 31 and 32: 296 La Cerdanya Sant Pere dels Forc
- Page 33 and 34: L’església de Planès [de Cheval
- Page 35 and 36: Planès 300 La Cerdanya tament cat
- Page 37 and 38: Alta Cerdanya: la Solana 302 La Cer
- Page 39 and 40: Processó a Font-Romeu, a principis
- Page 41 and 42: L’orquestra del “Grand Hotel”
- Page 43 and 44: El Caos de Targasona 308 La Cerdany
- Page 45 and 46: Angostrina 310 La Cerdanya Poc tros
- Page 47 and 48: Els nous banys de Dorres Exvot de F
- Page 49 and 50: 314 La Cerdanya Font-Romeu Molt a p
- Page 51 and 52: Alta Cerdanya: la Plana i la Baga 3
- Page 53 and 54: 318 La Cerdanya La vall d’Eina En
- Page 55 and 56: Sallagosa 320 La Cerdanya La vall d
- Page 57 and 58: 322 La Cerdanya encara part de son
- Page 59 and 60: 324 La Cerdanya Bourg-Madame a la d
- Page 61 and 62: Osseja De la vall fonda i fosca sur
- Page 63 and 64: 328 La Cerdanya peració de malalts
- Page 65 and 66: Palau 330 La Cerdanya històric con
- Page 67 and 68: Un carrer de Palau 332 La Cerdanya
- Page 69 and 70: Llívia 334 La Cerdanya “Cerdanya
- Page 71 and 72: La plaça Major de Llívia 336 La C
- Page 73 and 74: 338 La Cerdanya Des del Castell Si
- Page 75 and 76: Cereja La font del Sofre 340 La Cer
- Page 77 and 78: La Vall de Querol 342 La Cerdanya C
- Page 79: La Tor de Querol 344 La Cerdanya La
- Page 83 and 84: El refugi del coll de Pimorent a fi
- Page 85 and 86: Baixa Cerdanya: la Solana 350 La Ce
- Page 87 and 88: Guils de Cerdanya cap a 1960 352 La
- Page 89 and 90: 354 La Cerdanya El pla de Malamort
- Page 91 and 92: Saneja 356 La Cerdanya merescuda fa
- Page 93 and 94: Baixa Cerdanya: la Baga 358 La Cerd
- Page 95 and 96: L’església de Vilallobent 360 La
- Page 97 and 98: L’Alpí, al casino d’Alp 362 La
- Page 99 and 100: Josep M. Junoy 364 La Cerdanya Case
- Page 101 and 102: Das 366 La Cerdanya apartaments...
- Page 103 and 104: 368 La Cerdanya res, i segons d’a
- Page 105 and 106: La Batllia: Bellver i la Solana 370
- Page 107 and 108: Bellver de Cerdanya 372 La Cerdanya
- Page 109 and 110: La torre de la presó 374 La Cerdan
- Page 111 and 112: Talltendre 376 La Cerdanya ca a mig
- Page 113 and 114: Prullans El Cadí des de Prullans 3
- Page 115 and 116: La Batllia: la Plana i la Baga 380
- Page 117 and 118: Sant Martí dels Castells 382 La Ce
- Page 119 and 120: Talló 384 La Cerdanya Per la Baga
- Page 121 and 122: 386 La Cerdanya La vida camperola a
- Page 123 and 124: Pedra 388 La Cerdanya La Batllia En
- Page 125 and 126: El Baridà 390 La Cerdanya Segons S
- Page 127 and 128: L’església de Montellà 392 La C
- Page 129 and 130: Querforadat 394 La Cerdanya Martine
tique; elles sont en bois et bâties sur le roc. Les autres,<br />
par contre, sont plus élégantes, car <strong>La</strong>tour-<strong>de</strong>-Carol<br />
est le village le plus riche, le plus propre, le mieux<br />
entretenu <strong>de</strong> la Cerdagne... <strong>La</strong> plupart <strong>de</strong>s maisons<br />
sont précédées <strong>de</strong> cours bien nettoyées. Les rues sont<br />
bien pavées.” També, <strong>de</strong>staca que el granit “est recherché<br />
pour les bordures, les socles, les seuils <strong>de</strong> porte, les<br />
balcons”, mentre que a Ardouin-Dumazet, la població<br />
se li presenta com un “fort coquet, semblable à une<br />
petite ville avec ses maisons bien blanchies, ses lampes<br />
électriques, quelques <strong>de</strong>meures bourgeoises et <strong>de</strong><br />
beaux jardins dans lesquels pommiers et poiriers sont<br />
cultivés avec soin.”<br />
En la <strong>Cerdanya</strong>, Cèsar August Torras s’adona que “és<br />
una població <strong>de</strong> molt bell aspecte, neta y endreçada y<br />
—seguint Brousse— la més rica <strong>de</strong> la <strong>Cerdanya</strong> francesa.<br />
Els seus carrers són ben empedrats i un bell benestar<br />
respira arreu... Hi ha bons edificis, cases blanques y netes<br />
y xalets ab bells jardins. És un bell punt d’estiueg, tant<br />
per sos bonics envoltants, per son clima fresc y agradós...<br />
<strong>La</strong> Vall <strong>de</strong> Querol 345<br />
y són en gran nombre les fonts que’s troben en sos<br />
carrers.” No obstant això, Yves Hoffmann matisa que<br />
“promue aux <strong>de</strong>stinées <strong>de</strong> gare internationale, l’agglomération<br />
primitive avec ses maisons paysannes aux vieux<br />
balcons <strong>de</strong> bois aux cours sales et caquetantes, a connu le<br />
rapi<strong>de</strong> développement d’un nœud ferroviaire important.<br />
Hôtels et villas se sont édifiés autour <strong>de</strong> la vaste gare où<br />
l’archaïque petit train <strong>de</strong> Cerdagne fait place au seigneur<br />
<strong>de</strong> plus haute importance qu’est le transpyrénéen.” Molt<br />
més actual, Juan Antonio Bertran el <strong>de</strong>scriu com “un<br />
poble molt complet, amb el seu riu, la seva carretera, la<br />
seva estació <strong>de</strong> ferrocarril. És ric, és net, té arbres i places<br />
i un aire molt provençal. <strong>La</strong> seva base és cerdana i rústica,<br />
però habilitada a la francesa.”<br />
Dins <strong>de</strong>l mateix terme municipal hom localitza<br />
Iravals, a l’altre costat <strong>de</strong>l riu Querol, poble que per a<br />
Juan Antonio Bertran està “ben situat, amb una