La Cerdanya - vall de Pi

tressent une couronne boisée. La terre est d’une beauté
joyeuse que mes paroles, privées de poésie, ne peuvent
exprimer”, segurament perquè com diu Rafael
Gay de Montellà a La Cerdanya a començaments de segle
tot arribant també amb l’altra diligència, la del costat
espanyol, “era la frescor de Cerdanya, de la terra original
i única, del contrast més viu i més real amb la terra
baixa”, ja que per a Josep Rius a Bells indrets catalans
“aquesta superba i bellísima plana de la Cerdanya... no
té parió en el món.”
Per la seva part, l’acadèmic Louis Bertrand en la
seva obra Font-Romeu no pogué deixar d’expressar que
“la Cerdagne est le paysage le plus grandiose et le
mieux construit du monde... les splendeurs des Pyrénées,...
l’enchantement de cette nature grandiose et tragique
parfois dans ses sublimes fantaisies”, mentre que en
la de Jean Perbal es qüestiona —des de Font-romeu—
si “n’est pas un des grands paysages du monde.”
Ardouin-Dumazet a Voyage en France explica que “c’est
un panorama d’une magistrale beauté, ample, harmonieux,
trop roux encore en ce moment, mais le juin,
quand les pelouses auront reverdi et fleuri, ce doit être
merveilleux.” Fins i tot una cronista com M. Dolores
Serrano en Crónicas de las fronteras, en anar remuntant
La Cerdanya 273
el Segre i en arribar, sense saber-ho, a la Cerdanya, s’adona
de “otro cambio, más sutil. Es quizás el aire, o la
luz, o el modo delicado de posarse el viento en las choperas
y en los alisales, o el rumor más aquietado del
agua, o la tibieza del sol”, elements tots ells que degueren
fer escriure a Adolphe Thiers en Les Pyrénées et le
Midi de la France que, malgrat la brisca freda que li colpia
a la cara, podia “contempler le beau fonds dont se
compose la Cerdagne”, la qual, per a Valentin Van Hassel,
era una “vallée immense, entourée de monts rocailleux,
dans un paysage infini et profond” segons ens
conta a Zigzags dans le Sud-Est de la France.
Neguits, sublimacions, pau... amor... són evocacions
que provoquen aquesta terra cerdana i per això, potser,
“la terra pura... no ha estat, de cap manera, estranya a
aquesta recerca interior. Per alguna raó, desconeguda
per a mi, aquesta terra sota el sol m’ha atret durant un
temps i amb una freqüència, com cap altre territori on
les muntanyes han donat sentit a la meva vida”, ens
explica Kim Castells a Llums i visions de la Cerdanya,a
versemblança del cerdà Salvador Capdevila en Terres
cerdanes quan ens explica que “Per recobrar la calma de
l’esperit perduda, / desfent la via feta he retomat a tu. /
Mes, ah! ara en reveure’t, ma plana benvolguda, / més