La Cerdanya - vall de Pi

murs, la paille chaque jour renouvelle la litière des troupeaux.
De la maison du maître, dont le salon est décoré d’un
autel de la Vierge... nous allons, dans l’ombre, à travers des
murs qui suintent, à la fabrique de beurre où travaillent
malaxeurs et barates, actionnés par une roue hydraulique.”
Tot just començar el camí de Sareja, un trencall invita
a fer un passeig a la recerca de dues curioses fonts comentades
per Lleonart Matia i Enric Viñals al Tercer Quadern
d’informació Municipal. Llívia. Una, la del Sofre, la trobem
a la bonica vall del riu Èguet, al límit fronterer amb
França. “La deu brolla al marge dret i al costat mateix del
riu, pràcticament al seu llit, el que podria fer pensar que les
seves aigües provenen del riu. Però això no és cert... és una
sorgència típica de vall, sortint l’aigua entremig d’unes
esquerdes que trossegen les llicorelles en blocs.”
La segona, la del Ferro, “neix a la vall del Torrent
Tudó, a mitja alçada. La deu brolla entremig de les lleves
que fan les llicorelles del Turó de Roca Canal, que
Llívia 341
es troba al Nord de Llívia. (...) Quan aquestes aigües
—subterrànies amb sals ferroses— surten a la llum...
l’oxigen de l’aire les oxida tot fent fangs de color taronja
que es poden veure a l’entorn de la font”. Prop d’aquesta,
hi trobarem un petit, curiós i pintoresc aqueducte
conegut com el Pont del Carresut que la seva
gran utilitat era per Jaume Tuset i Miquel Vilaseca a
Desè Quadern d’informació Municipal. Llívia, “regar els
terrenys que, disposats en forma de feixes, es repartien
per la petita àrea de caràcter muntanyenc”.
I penseu, benvolguts lectors, que quan venint de
Puigcerdà feu cap a Llívia, poc abans d’arribar-hi,
quan veieu la «Pedra dreta», estareu veient el cos del
jove pastor Galderic que les «goges» de Lanós van
petrificar i llençar fins ací. B
Gorguja
El pont
del Carresut