La Cerdanya - vall de Pi

272
La Cerdanya
verdor y como rejuvenecida por su larga estancia debajo
de los hielos. La temperatura asciende, y a partir del mes
de Junio, se goza del clima más benigno y aparece el país
más agradable y encantador del mundo.”
Des del mateix indret —el coll Rigat—, a cavall de
la diligència-correu que l’havia de portar a Bourg-
Madame, advertien a Georges Beaume a Des Vosges
aux Pyrénées: “—Faites attention !... Vous allez voir la
Cerdagne, la vraie. —Faites attention !... répète le postillon,
puis le conducteur.
Cerdanya Sacra o Divina
Sensacions, emocions i sentiments produïts per una terra que alguns
autors divinitzen o, com a mínim, la veuen com una clara empremta
divina o com un paradís. Així, en l’Himne Cerdà, Francesc Matheu no
va poder evitar de dir, potser per la forma de la terra cerdana: “La nostra
vall és la ditada / que hi deixà Déu al crear al món”, mentre que
Rosa Casas en Tardors de Cerdanya ens adverteix: “Si passes, foraster,
per la Cerdanya, / en primavera, estiu, tardor o hivem, / tant si
veus blanca de neu la muntanya / com si veus tot florit el Pirineu, /
tomaràs altra volta en eixa terra / que diries que és l’Olimp dels
Déus”, mentre que Joaquim Casasa a Notícies de Catalunya descriu
la comarca “contemplada des la Tossa d’Alp, des del coll de la Perxa
o des de qualsevol de les superbes altures muntanyenques que coronen,
amb un cercle enorme, aquell territori paradisíac.”
També, en una al·lucinant visió a la seva Obra poètica, Bartomeu
Barceló sacralitza la Cerdanya: “Tapís de meravella, o casta!, o nua!, /
m’immensifiques i anorrees... Qui / a l’arrel de ma vida —sense fi /
segles a fons—, m’advera, m’insinua / que l’èxtasi infinit que el cor m’afua
/ sublima el del meu pare en descobrir / la que em duria —conca
sacra!— al si / com a perla que amor, morint, trassua?” En qualsevol
cas, més curiosa és l’aportació de Manuel Maristany en Ha nevado en
la Molina quan especifica la intervenció divina tot dient-nos que “luego
que Dios hubo hecho los Pirineos cayó en la cuenta de que le habían
sobrado varios kilómetros de llanura, y no sabiendo qué hacer con
ellos, los añadió a los ya existentes en la Cerdaña, con lo que este valle
pasó a ser el más amplio, extenso y dilatado de toda la cordillera.”
J’ouvre donc mes yeux... Le soleil éclate dans sa
rouge gloire du soir, resplendit sur une campagne
vaste. C’est la Cerdagne, tout l’opulent plateau que
s’ouvre à nos pieds comme un livre. Il étincelle d’une
poussière d’or. De hautes montagnes l’enveloppent, lui