La Cerdanya - vall de Pi

habitudes, une tenue, un langage différents. Les Espagnols
sortent des magasins et des petits bazars de la localité
les mains pleines d’objets de fabrication française...”.
No és estrany, doncs, que Ardouin-Dumazet digués que
“est-il le centre le plus vivant du canton, pendant l’été
surtout, territoire français devenant un lieu d’excursion
pour les riches résidants de Puigcerda”, gran part, si no
tots —com diu Rafael Gay de Montellà a La Cerdanya—
estiuejants barcelonins entre els quals n’hi havia
algun “(...) de tan ignorant que creia que a l’altre costat
del pont, la terra, els homes i els gossos eren diferents
d’Espanya. Quan veia que tot era igual i que fins l’entenien
parlant català i que no podia lluir aquell francès
amb accent de l’Institut, o del col·legi, se’n tornava amb
una profunda desil·lusió.”
Cèsar August Torras veu que l’incipient nucli, “de
mica en mica, afavorit pels avantatges del contrabando,
anà creixent en importancia; noves y més sólides
Alta Cerdanya: la Plana i la Baga 333
construccions substituïren a les antigues.” M. Dolores
Serrano veu que “el sol juega con las sombras que
ponen en la cal de las fachadas los largos alerones de
madera y hace brillar el vidrio de los escaparates”, i
Yves Hoffmann veu que “les maisons claires et cossues
respirent une solide prospérité, ses magasins confortables,
ses hôtelleries accueillantes lui ont aisément
rendu l’atmosphère gaie et bruyante des villes frontières”,
mentre que Juan Antonio Bertran observa “que
viu tot l’any en boniques cases assolellades amb jardí,
barrejades amb alguna casa senyorívola, i amb bones
zones esportives i piscina climatitzada. Tot això al
nord i al sud de l’estret carrer principal, ple de botigues
i sempre alegre i animat, en el qual s’entremescla gent
de distintes nacionalitats.” B
La Guingueta
de Bourg-Madame
Naüja