La Cerdanya - vall de Pi

Un carrer de Palau
332
La Cerdanya
voluble, la duchesse d’Angoulème, néta de Lluís XVI,
que viatjava pel Pirineu vestida de seda i amb perruca
empolvorada, en arribar a la palanca del Raür, preguntà
al seu gentilhome què eren aquelles barraques
que sortien d’entre els matolls de verns de vora el riu.
El gentilhome, amatent, féu la indagació i, en retornar,
digué a la dama:
—C’est un bourg, Madame!
Si l’anècdota de l’origen del nom oficial de la
Guingueta no respon a la realitat i en canvi el nom és
degut al decret del duc de Bourbon, que concedí el
nom de “Madame” en agraïment als veïns de la Guingueta
que li proposaren canviar el seu vell nom pel de
“Madame” en record i homenatge a l’esposa de Lluís
XVI, quedi per als erudits i saberuts que fullegen amb
fruïció la història. Per damunt del nom oficial, el caseriu
edificat a l’altra banda del pont internacional, a
començaments del segle, era conegut per tothom amb
el nom de la Guingueta.”
El nucli, segons Cèsar August Torras, estava “constituït
per un sol carrer, que és la carretera”, sent, segons
Emmanuel Brousse, un “véritable couloir destiné à faire
communiquer la France avec l’Espagne.” En tot cas, diu
que “toute l’animation, tout le mouvement, tout le commerce
est là, de chaque côté de cette large artère, où se
trouvent le bureau des postes et télégraphes, les cafés,
hôtels, auberges, remises, magasins, bazars, sièges des
administrations, etc. C’est un perpétuel va-et-vient de
gens et de véhicules allant en Espagne, à Puigcerda, ou
en revenant.” Continua explicant que “nous ne connaissons
rien de plus gai, de plus animé, de plus vivant que
la grand’rue de Bourg-Madame... C’est un chassé-croisé
de gens de nationalités diverses, ayant des mœurs, des