La Cerdanya - vall de Pi

Palau
330
La Cerdanya
històric conceller en cap de Barcelona.” Jordi Mas, a
Camí ramader, en diu: “ets un poblet sortós de la baixa
Cerdanya. / Quan els blats són vinclats per l’escalfor del
sol, / el guatllot voladís s’aixeca d’un tossol, / els sembrats
onejants davallen la muntanya.” Pep Collelldemont ens
fa observar que el nucli “està situat a un tret de pedra de
Vilallobent”, de tal manera que —continua comentant—
“si no fos que els separa el petit riu de la Llavanera,
podrien haver format entre els dos un municipi interfronterer,
que de ben segur que algun dia es farà.” I és en
aquest nucli on hi ha el costum de fer una “xicolatada”,
motiu pel qual en Mas explica que “per un setze d’agost,
vermell com una brasa, / s’aixeca una remor vora d’un
rierol. / El costum a Palau, sobre la gespa rasa, crida tots
els cerdans a l’entorn d’un perol.”
Descendint suaument vers el mig de la plana es fa
cap a Ix, una de les capitals cerdanes de l’antigor en
favor de Puigcerdà, de la qual en parlen diversos autors
en aquest sentit. Per això, Emmanuel Brousse diu que
“est aujourd’hui bien déchu de son ancienne splendeur;
il n’a rien sauveur de la débâcle, pas même le
siêge de la municipalité qui lui a été enlevé en 1815. Il
est écrasé par sa ruine, tandis que Puigcerda, qui lui a
dérobé ses titres, sa population et sa gloire...”. Per això,
continua dient que “ne comprend que quelques granges
et quelques maisons habitées par une population
exclusivement agricole, groupées sans ordre ni symétrie”,
motiu pel qual no és gens estrany que J. Ferrer a
Font-Romeu et Cerdagne comenti que és “un petit
hameau sans importance”, observació reiterada per la
majoria d’autors, un dels quals, Jordi Mas, s’adona
d’un detall, motiu pel qual escriu “que aquest lleó gravat
a la clau del portal / regna sobre una cort d’ànecs i