La Cerdanya - vall de Pi
La Cerdanya - vall de Pi La Cerdanya - vall de Pi
és molt pintoresc y sorprenent.” Aquí, Juan Antonio Bertran ens fa observar que el nucli “rep al visitant amb un cartell que diu: «Le temps s’est arreté a Vallcebollère, village des bergers».” No obstant, Anne-Françoise Mare i Michel Bouille ens feien notar que “formée de trois ou quatre anciens villages aujourd’hui en partie disparus, est la dernière agglomération construite au pied des grandes pentes montagneuses.” I si Beuame ens deia d’Osseja que no era del tot vulgar, comenta, a diferència d’altres, que “moins vulgaires encore, Valubollère et Puig, qu’on rencontre plus haut, par les chemins du diable, dans de sombres échancrures où jaillissent les sources comme des flammes.” El Puig, per Brousse “semble prêt a tomber du monticule sur lequel il est perché. On dirait que le gouffre l’attire et que, pris de vertige, il va rouler comme ces rochers déchiquetés qui coulent en lave vers la rivière.” De retorn cap a la plana, i a tocar Osseja i la frontera estatal, es localitza Palau, avui dit de Cerdanya per allò d’evitar confusions amb d’altres poblacions. El nucli —per a Emmanuel Brousse— “est petit, mais coquet et propre. Les maisons sont presque toutes agglomérées. Les maisons, à deux ou trois étages, sont couvertes d’ardoises qu’on tire de Valcebollère, de Bolvir... et de Porté. Les murs en pierre et en mortier de terre rougeâtre sont crépis avec de la chaux venant de Vallcebollère ou d’Espagne. Aucun monument ancien à signaler...” Amb tot, assenyala que “près de l’église se trouve une belle fontaine avec un lavoir et un abreuvoir construits en 1882.” A més, “on voit aussi une fontaine sur la place avec un abreuvoir; une autre fontaine et un troisième abreuvoir près de la maison Gombies.” “És un polit y alegre poble de la Cerdanya ab belles hortes y jardins” —comenta Cèsar August Torras— que “està agrupat en un montúnel a la vora dreta del riu Vanera”. S’hi troba “la magnífica hisenda Fivaller que pertanyia als descendents del Alta Cerdanya: la Plana i la Baga 329 El Puig
Palau 330 La Cerdanya històric conceller en cap de Barcelona.” Jordi Mas, a Camí ramader, en diu: “ets un poblet sortós de la baixa Cerdanya. / Quan els blats són vinclats per l’escalfor del sol, / el guatllot voladís s’aixeca d’un tossol, / els sembrats onejants davallen la muntanya.” Pep Collelldemont ens fa observar que el nucli “està situat a un tret de pedra de Vilallobent”, de tal manera que —continua comentant— “si no fos que els separa el petit riu de la Llavanera, podrien haver format entre els dos un municipi interfronterer, que de ben segur que algun dia es farà.” I és en aquest nucli on hi ha el costum de fer una “xicolatada”, motiu pel qual en Mas explica que “per un setze d’agost, vermell com una brasa, / s’aixeca una remor vora d’un rierol. / El costum a Palau, sobre la gespa rasa, crida tots els cerdans a l’entorn d’un perol.” Descendint suaument vers el mig de la plana es fa cap a Ix, una de les capitals cerdanes de l’antigor en favor de Puigcerdà, de la qual en parlen diversos autors en aquest sentit. Per això, Emmanuel Brousse diu que “est aujourd’hui bien déchu de son ancienne splendeur; il n’a rien sauveur de la débâcle, pas même le siêge de la municipalité qui lui a été enlevé en 1815. Il est écrasé par sa ruine, tandis que Puigcerda, qui lui a dérobé ses titres, sa population et sa gloire...”. Per això, continua dient que “ne comprend que quelques granges et quelques maisons habitées par une population exclusivement agricole, groupées sans ordre ni symétrie”, motiu pel qual no és gens estrany que J. Ferrer a Font-Romeu et Cerdagne comenti que és “un petit hameau sans importance”, observació reiterada per la majoria d’autors, un dels quals, Jordi Mas, s’adona d’un detall, motiu pel qual escriu “que aquest lleó gravat a la clau del portal / regna sobre una cort d’ànecs i
- Page 13 and 14: 278 La Cerdanya die où toute la Ce
- Page 15 and 16: Puigcerdà 280 La Cerdanya De Puigc
- Page 17 and 18: Atac i defensa de Puigcerdà [grava
- Page 19 and 20: Narcís Oller El mercat a la plaça
- Page 21 and 22: 286 La Cerdanya Centenares de luces
- Page 23 and 24: Manuscrit original de Joan Maragall
- Page 25 and 26: 290 La Cerdanya “De Puigcerdà
- Page 27 and 28: 292 La Cerdanya L’estiueig de fam
- Page 29 and 30: Alta Cerdanya: Montlluís i el pla
- Page 31 and 32: 296 La Cerdanya Sant Pere dels Forc
- Page 33 and 34: L’església de Planès [de Cheval
- Page 35 and 36: Planès 300 La Cerdanya tament cat
- Page 37 and 38: Alta Cerdanya: la Solana 302 La Cer
- Page 39 and 40: Processó a Font-Romeu, a principis
- Page 41 and 42: L’orquestra del “Grand Hotel”
- Page 43 and 44: El Caos de Targasona 308 La Cerdany
- Page 45 and 46: Angostrina 310 La Cerdanya Poc tros
- Page 47 and 48: Els nous banys de Dorres Exvot de F
- Page 49 and 50: 314 La Cerdanya Font-Romeu Molt a p
- Page 51 and 52: Alta Cerdanya: la Plana i la Baga 3
- Page 53 and 54: 318 La Cerdanya La vall d’Eina En
- Page 55 and 56: Sallagosa 320 La Cerdanya La vall d
- Page 57 and 58: 322 La Cerdanya encara part de son
- Page 59 and 60: 324 La Cerdanya Bourg-Madame a la d
- Page 61 and 62: Osseja De la vall fonda i fosca sur
- Page 63: 328 La Cerdanya peració de malalts
- Page 67 and 68: Un carrer de Palau 332 La Cerdanya
- Page 69 and 70: Llívia 334 La Cerdanya “Cerdanya
- Page 71 and 72: La plaça Major de Llívia 336 La C
- Page 73 and 74: 338 La Cerdanya Des del Castell Si
- Page 75 and 76: Cereja La font del Sofre 340 La Cer
- Page 77 and 78: La Vall de Querol 342 La Cerdanya C
- Page 79 and 80: La Tor de Querol 344 La Cerdanya La
- Page 81 and 82: Querol i les runes del castell Un c
- Page 83 and 84: El refugi del coll de Pimorent a fi
- Page 85 and 86: Baixa Cerdanya: la Solana 350 La Ce
- Page 87 and 88: Guils de Cerdanya cap a 1960 352 La
- Page 89 and 90: 354 La Cerdanya El pla de Malamort
- Page 91 and 92: Saneja 356 La Cerdanya merescuda fa
- Page 93 and 94: Baixa Cerdanya: la Baga 358 La Cerd
- Page 95 and 96: L’església de Vilallobent 360 La
- Page 97 and 98: L’Alpí, al casino d’Alp 362 La
- Page 99 and 100: Josep M. Junoy 364 La Cerdanya Case
- Page 101 and 102: Das 366 La Cerdanya apartaments...
- Page 103 and 104: 368 La Cerdanya res, i segons d’a
- Page 105 and 106: La Batllia: Bellver i la Solana 370
- Page 107 and 108: Bellver de Cerdanya 372 La Cerdanya
- Page 109 and 110: La torre de la presó 374 La Cerdan
- Page 111 and 112: Talltendre 376 La Cerdanya ca a mig
- Page 113 and 114: Prullans El Cadí des de Prullans 3
és molt pintoresc y sorprenent.” Aquí, Juan Antonio Bertran<br />
ens fa observar que el nucli “rep al visitant amb un<br />
cartell que diu: «Le temps s’est arreté a Vallcebollère,<br />
village <strong>de</strong>s bergers».” No obstant, Anne-Françoise Mare<br />
i Michel Bouille ens feien notar que “formée <strong>de</strong> trois ou<br />
quatre anciens villages aujourd’hui en partie disparus, est<br />
la <strong>de</strong>rnière agglomération construite au pied <strong>de</strong>s gran<strong>de</strong>s<br />
pentes montagneuses.” I si Beuame ens <strong>de</strong>ia d’Osseja que<br />
no era <strong>de</strong>l tot vulgar, comenta, a diferència d’altres, que<br />
“moins vulgaires encore, Valubollère et Puig, qu’on rencontre<br />
plus haut, par les chemins du diable, dans <strong>de</strong> sombres<br />
échancrures où jaillissent les sources comme <strong>de</strong>s<br />
flammes.” El Puig, per Brousse “semble prêt a tomber du<br />
monticule sur lequel il est perché. On dirait que le gouffre<br />
l’attire et que, pris <strong>de</strong> vertige, il va rouler comme ces<br />
rochers déchiquetés qui coulent en lave vers la rivière.”<br />
De retorn cap a la plana, i a tocar Osseja i la frontera<br />
estatal, es localitza Palau, avui dit <strong>de</strong> <strong>Cerdanya</strong> per allò<br />
d’evitar confusions amb d’altres poblacions. El nucli —per<br />
a Emmanuel Brousse— “est petit, mais coquet et propre.<br />
Les maisons sont presque toutes agglomérées. Les maisons,<br />
à <strong>de</strong>ux ou trois étages, sont couvertes d’ardoises<br />
qu’on tire <strong>de</strong> Valcebollère, <strong>de</strong> Bolvir... et <strong>de</strong> Porté. Les<br />
murs en pierre et en mortier <strong>de</strong> terre rougeâtre sont crépis<br />
avec <strong>de</strong> la chaux venant <strong>de</strong> Vallcebollère ou d’Espagne.<br />
Aucun monument ancien à signaler...” Amb tot,<br />
assenyala que “près <strong>de</strong> l’église se trouve une belle fontaine<br />
avec un lavoir et un abreuvoir construits en 1882.” A<br />
més, “on voit aussi une fontaine sur la place avec un<br />
abreuvoir; une autre fontaine et un troisième abreuvoir<br />
près <strong>de</strong> la maison Gombies.” “És un polit y alegre poble<br />
<strong>de</strong> la <strong>Cerdanya</strong> ab belles hortes y jardins” —comenta<br />
Cèsar August Torras— que “està agrupat en un montúnel<br />
a la vora dreta <strong>de</strong>l riu Vanera”. S’hi troba “la magnífica<br />
hisenda Fi<strong>vall</strong>er que pertanyia als <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nts <strong>de</strong>l<br />
Alta <strong>Cerdanya</strong>: la Plana i la Baga 329<br />
El Puig