La Cerdanya - vall de Pi

328
La Cerdanya
peració de malalts, especialment de malalties pneumòniques
i tísiques.” A més, ens fa notar que “s’hi fa un
important concurs de gossos d’atura, que ha adquirit
gran renom”, potser endegat, com apunta Jean-Louis
Blanchon a Osseja, mon village en Cerdagne, emparat a
l’antigor quan, “pour rompre la monotonie et la solitude,
les bergers organisaient entre eux une sorte de jeu
que l’on peut appeler «pari». I, abans de deixar Osseja,
seguint alguns autors, com ara Cèsar August Torras, cal
destacar que “en un costat de la població, en les afores,
hi ha una bonica Villa Antonieta, de la família Martí
Palmarola, de grandiós parc y preciosa horta y jardins.”
Enfilant-nos muntanya amunt, formant municipi
amb el Puig, es fa cap a Vallsabollera, nucli el qual se
situa, com indica Pau Vila, “al cor de la Baga..., en el triple
aiguabarreig dels riuets Faitó, Peguera i de Prat del
Rector, del qual s’origina La Llavanera, i enfonsat entre
altes muntanyes, hi ha aquest poble mig en ruïnes”, el
qual, per a Emmanuel Brousse, té “quelques maisons de
misérable apparence, toutes noirâtres. A peine quelquesunes
aux façades blanches” i, sota les mirades curioses dels
habitants, segueix comentant que es dirigeix “vers l’église,
isolée, dominant le village au sud, un peu écartée...”.
Afegeix, en pujar un xic més, que “un cri d’étonnement et
d’admiration s’échappe de notre poitrine. Ce tableau est
complet. Les maisons qui s’étagent tout là-haut, paraissent
encore plus pauvres, plus délabrées que celles d’en
bas, mais combien plus pittoresques, plus rustiques.” En
qualsevol cas, Cèsar August Torras observa que “son
aspecte és molt pintoresc.” Afegeix, a més, que “les cases,
cobertes de negra teulada de pissarra s’enfilen mol arrenglerades,
unes sobre les altres, en costeruts y curts carrers.
La iglesia de Sant Fèlix en un dels promontoris a on està
enclavat el poble... és l’edifici més blanc del poble, son
interior és polit y té un altar major de marbre. El conjunt