La Cerdanya - vall de Pi
La Cerdanya - vall de Pi La Cerdanya - vall de Pi
agreste pays. Osséja se cache dans un nid, où durant les mois glorieux de l’été il fait bon se reposer, aux souffles qui viennent de la gorge de la Vanera, au parfum des ruisseaux et des fontaines... Que dites-vous d’Osséja? Pas vulgaire du tout.” Tanmateix, Anne-Françoise Mare i Michel Bouille diuen que amb “maisons garnies de balcons, rappelle déjà l’architecture espagnole.” Més cap aquí en el temps, Juan Antonio Bertran apunta que té “pedreres de pissarra i mines de coure i plom argentífer”, mentre que des del punt de vista urbanístic ens descriu que “el nucli antic, amb l’església, la seva plaça i una sèrie de carrers en els quals destaquen unes curiosíssimes cases d’una estretor insòlita, s’ha vist rodejat per edificis més moderns, blocs d’apartaments i un preciós plan d’eau amb estadi i terrenys d’esports. «La perla de la Cerdanya», com se l’ha anomenada, Alta Cerdanya: la Plana i la Baga 327 Vila Antonieta d’Osseja A l’entrée d’Osséja se trouve une des plus belles propiétés de la contrée: la villa Antoinette. Tout ce que l’on peut rêver de riche, de confortable, de luxueux, de pittoresque a été réuni là. Le parc, très grand, clôturé par une grille, est de toute beauté avec ses vertes pelouses, ses chalets en rocailles, ses ponts rustiques, ses carrés aux fleurs multicolores, ses beaux rosiers, ses innombrables jets d’eau, ses petits bassins, son kiosque chinois du haut duquel on jouit d’un splendide coup d’oeil sur la Cerdagne espagnole, vers la Seo d’Urgel, sur la vallée de Carol et sur la vallée de la Vanera. La maison d’habitation est une pure merveille, avec ses larges escaliers en marbre de Villefranche, ses appartements où tout le confort moderne a été réuni. En face, de l’autre côté de la route, se trouvent de grands vergers avec des pruniers, pêchers, abricotiers et plus de 6.000 poiriers, plantés et taillés par des mains expertes. Il n’y a pas moins de 100 variétés de poiriers, les meilleures connues provenant des pépinières de Leroy d’Angers, Transon d’Orléans et Bruant de Poitiers, dont la renommée est universelle. Il sera facile au touriste de visiter la villa Antoinette, les hôtes de cette superbe propriété, la famille ]oachim Carreras, joaillier à Barcelone, étant des plus accueillants, des plus hospitaliers. sobrenom que adoptà el sanatori, amb el Syndicat d’Iniciatives, el seu Foyer Municipal o llar municipal i el bon teatre-cine, és com una perfecta ciutat en miniatura”. Una estació climàtica-sanatorial que arrenca del Dr. Cunnac l’any 1926. Jean-Luois Blanchon a la Vie de l’ancienne vallée d’Osséja es pregunta, però: “Pourquoi le docteur Cunnac a-t-il choisi Osséja...?” I respon: “Après avoir sérieusement étudié les avantages et les inconvénients de chaque village: exposition, vents, vergers, petit train..., il comprit qu’a Osséja il ferait bon vivre et se guérir en toute saison. L’altitude y est suffisante et supportable; l’été n’y est pas trop chaude ni l’hiver trop froid.” Per la seva part, Pep Collelldemont diu que “és un poble que ha crescut com si li haguessin tirat adob... A Oceja veurem blocs d’apartaments, xalets a dojo, i centres sanitaris de repòs, de convalescències, de recu- Emmanuel Brousse La Cerdagne française Palau
328 La Cerdanya peració de malalts, especialment de malalties pneumòniques i tísiques.” A més, ens fa notar que “s’hi fa un important concurs de gossos d’atura, que ha adquirit gran renom”, potser endegat, com apunta Jean-Louis Blanchon a Osseja, mon village en Cerdagne, emparat a l’antigor quan, “pour rompre la monotonie et la solitude, les bergers organisaient entre eux une sorte de jeu que l’on peut appeler «pari». I, abans de deixar Osseja, seguint alguns autors, com ara Cèsar August Torras, cal destacar que “en un costat de la població, en les afores, hi ha una bonica Villa Antonieta, de la família Martí Palmarola, de grandiós parc y preciosa horta y jardins.” Enfilant-nos muntanya amunt, formant municipi amb el Puig, es fa cap a Vallsabollera, nucli el qual se situa, com indica Pau Vila, “al cor de la Baga..., en el triple aiguabarreig dels riuets Faitó, Peguera i de Prat del Rector, del qual s’origina La Llavanera, i enfonsat entre altes muntanyes, hi ha aquest poble mig en ruïnes”, el qual, per a Emmanuel Brousse, té “quelques maisons de misérable apparence, toutes noirâtres. A peine quelquesunes aux façades blanches” i, sota les mirades curioses dels habitants, segueix comentant que es dirigeix “vers l’église, isolée, dominant le village au sud, un peu écartée...”. Afegeix, en pujar un xic més, que “un cri d’étonnement et d’admiration s’échappe de notre poitrine. Ce tableau est complet. Les maisons qui s’étagent tout là-haut, paraissent encore plus pauvres, plus délabrées que celles d’en bas, mais combien plus pittoresques, plus rustiques.” En qualsevol cas, Cèsar August Torras observa que “son aspecte és molt pintoresc.” Afegeix, a més, que “les cases, cobertes de negra teulada de pissarra s’enfilen mol arrenglerades, unes sobre les altres, en costeruts y curts carrers. La iglesia de Sant Fèlix en un dels promontoris a on està enclavat el poble... és l’edifici més blanc del poble, son interior és polit y té un altar major de marbre. El conjunt
- Page 11 and 12: 276 La Cerdanya Una terra, una coma
- Page 13 and 14: 278 La Cerdanya die où toute la Ce
- Page 15 and 16: Puigcerdà 280 La Cerdanya De Puigc
- Page 17 and 18: Atac i defensa de Puigcerdà [grava
- Page 19 and 20: Narcís Oller El mercat a la plaça
- Page 21 and 22: 286 La Cerdanya Centenares de luces
- Page 23 and 24: Manuscrit original de Joan Maragall
- Page 25 and 26: 290 La Cerdanya “De Puigcerdà
- Page 27 and 28: 292 La Cerdanya L’estiueig de fam
- Page 29 and 30: Alta Cerdanya: Montlluís i el pla
- Page 31 and 32: 296 La Cerdanya Sant Pere dels Forc
- Page 33 and 34: L’església de Planès [de Cheval
- Page 35 and 36: Planès 300 La Cerdanya tament cat
- Page 37 and 38: Alta Cerdanya: la Solana 302 La Cer
- Page 39 and 40: Processó a Font-Romeu, a principis
- Page 41 and 42: L’orquestra del “Grand Hotel”
- Page 43 and 44: El Caos de Targasona 308 La Cerdany
- Page 45 and 46: Angostrina 310 La Cerdanya Poc tros
- Page 47 and 48: Els nous banys de Dorres Exvot de F
- Page 49 and 50: 314 La Cerdanya Font-Romeu Molt a p
- Page 51 and 52: Alta Cerdanya: la Plana i la Baga 3
- Page 53 and 54: 318 La Cerdanya La vall d’Eina En
- Page 55 and 56: Sallagosa 320 La Cerdanya La vall d
- Page 57 and 58: 322 La Cerdanya encara part de son
- Page 59 and 60: 324 La Cerdanya Bourg-Madame a la d
- Page 61: Osseja De la vall fonda i fosca sur
- Page 65 and 66: Palau 330 La Cerdanya històric con
- Page 67 and 68: Un carrer de Palau 332 La Cerdanya
- Page 69 and 70: Llívia 334 La Cerdanya “Cerdanya
- Page 71 and 72: La plaça Major de Llívia 336 La C
- Page 73 and 74: 338 La Cerdanya Des del Castell Si
- Page 75 and 76: Cereja La font del Sofre 340 La Cer
- Page 77 and 78: La Vall de Querol 342 La Cerdanya C
- Page 79 and 80: La Tor de Querol 344 La Cerdanya La
- Page 81 and 82: Querol i les runes del castell Un c
- Page 83 and 84: El refugi del coll de Pimorent a fi
- Page 85 and 86: Baixa Cerdanya: la Solana 350 La Ce
- Page 87 and 88: Guils de Cerdanya cap a 1960 352 La
- Page 89 and 90: 354 La Cerdanya El pla de Malamort
- Page 91 and 92: Saneja 356 La Cerdanya merescuda fa
- Page 93 and 94: Baixa Cerdanya: la Baga 358 La Cerd
- Page 95 and 96: L’església de Vilallobent 360 La
- Page 97 and 98: L’Alpí, al casino d’Alp 362 La
- Page 99 and 100: Josep M. Junoy 364 La Cerdanya Case
- Page 101 and 102: Das 366 La Cerdanya apartaments...
- Page 103 and 104: 368 La Cerdanya res, i segons d’a
- Page 105 and 106: La Batllia: Bellver i la Solana 370
- Page 107 and 108: Bellver de Cerdanya 372 La Cerdanya
- Page 109 and 110: La torre de la presó 374 La Cerdan
- Page 111 and 112: Talltendre 376 La Cerdanya ca a mig
agreste pays. Osséja se cache dans un nid, où durant les<br />
mois glorieux <strong>de</strong> l’été il fait bon se reposer, aux souffles<br />
qui viennent <strong>de</strong> la gorge <strong>de</strong> la Vanera, au parfum <strong>de</strong>s<br />
ruisseaux et <strong>de</strong>s fontaines... Que dites-vous d’Osséja?<br />
Pas vulgaire du tout.” Tanmateix, Anne-Françoise Mare<br />
i Michel Bouille diuen que amb “maisons garnies <strong>de</strong><br />
balcons, rappelle déjà l’architecture espagnole.”<br />
Més cap aquí en el temps, Juan Antonio Bertran<br />
apunta que té “pedreres <strong>de</strong> pissarra i mines <strong>de</strong> coure i<br />
plom argentífer”, mentre que <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista<br />
urbanístic ens <strong>de</strong>scriu que “el nucli antic, amb l’església,<br />
la seva plaça i una sèrie <strong>de</strong> carrers en els quals <strong>de</strong>staquen<br />
unes curiosíssimes cases d’una estretor insòlita, s’ha vist<br />
ro<strong>de</strong>jat per edificis més mo<strong>de</strong>rns, blocs d’apartaments i<br />
un preciós plan d’eau amb estadi i terrenys d’esports.<br />
«<strong>La</strong> perla <strong>de</strong> la <strong>Cerdanya</strong>», com se l’ha anomenada,<br />
Alta <strong>Cerdanya</strong>: la Plana i la Baga 327<br />
Vila Antonieta d’Osseja<br />
A l’entrée d’Osséja se trouve une <strong>de</strong>s plus belles propiétés <strong>de</strong> la contrée: la villa Antoinette. Tout ce que l’on<br />
peut rêver <strong>de</strong> riche, <strong>de</strong> confortable, <strong>de</strong> luxueux, <strong>de</strong> pittoresque a été réuni là. Le parc, très grand, clôturé par<br />
une grille, est <strong>de</strong> toute beauté avec ses vertes pelouses, ses chalets en rocailles, ses ponts rustiques, ses<br />
carrés aux fleurs multicolores, ses beaux rosiers, ses innombrables jets d’eau, ses petits bassins, son kiosque<br />
chinois du haut duquel on jouit d’un splendi<strong>de</strong> coup d’oeil sur la Cerdagne espagnole, vers la Seo d’Urgel,<br />
sur la <strong>vall</strong>ée <strong>de</strong> Carol et sur la <strong>vall</strong>ée <strong>de</strong> la Vanera. <strong>La</strong> maison d’habitation est une pure merveille, avec ses<br />
larges escaliers en marbre <strong>de</strong> Villefranche, ses appartements où tout le confort mo<strong>de</strong>rne a été réuni. En face,<br />
<strong>de</strong> l’autre côté <strong>de</strong> la route, se trouvent <strong>de</strong> grands vergers avec <strong>de</strong>s pruniers, pêchers, abricotiers et plus <strong>de</strong><br />
6.000 poiriers, plantés et taillés par <strong>de</strong>s mains expertes. Il n’y a pas moins <strong>de</strong> 100 variétés <strong>de</strong> poiriers, les<br />
meilleures connues provenant <strong>de</strong>s pépinières <strong>de</strong> Leroy d’Angers, Transon d’Orléans et Bruant <strong>de</strong> Poitiers, dont<br />
la renommée est universelle. Il sera facile au touriste <strong>de</strong> visiter la villa Antoinette, les hôtes <strong>de</strong> cette superbe<br />
propriété, la famille ]oachim Carreras, joaillier à Barcelone, étant <strong>de</strong>s plus accueillants, <strong>de</strong>s plus hospitaliers.<br />
sobrenom que adoptà el sanatori, amb el Syndicat d’Iniciatives,<br />
el seu Foyer Municipal o llar municipal i el<br />
bon teatre-cine, és com una perfecta ciutat en miniatura”.<br />
Una estació climàtica-sanatorial que arrenca <strong>de</strong>l Dr.<br />
Cunnac l’any 1926. Jean-Luois Blanchon a la Vie <strong>de</strong><br />
l’ancienne <strong>vall</strong>ée d’Osséja es pregunta, però: “Pourquoi le<br />
docteur Cunnac a-t-il choisi Osséja...?” I respon: “Après<br />
avoir sérieusement étudié les avantages et les inconvénients<br />
<strong>de</strong> chaque village: exposition, vents, vergers, petit<br />
train..., il comprit qu’a Osséja il ferait bon vivre et se<br />
guérir en toute saison. L’altitu<strong>de</strong> y est suffisante et supportable;<br />
l’été n’y est pas trop chau<strong>de</strong> ni l’hiver trop<br />
froid.” Per la seva part, Pep Collell<strong>de</strong>mont diu que “és<br />
un poble que ha crescut com si li haguessin tirat adob...<br />
A Oceja veurem blocs d’apartaments, xalets a dojo, i<br />
centres sanitaris <strong>de</strong> repòs, <strong>de</strong> convalescències, <strong>de</strong> recu-<br />
Emmanuel Brousse<br />
<strong>La</strong> Cerdagne française<br />
Palau