La Cerdanya - vall de Pi

La Cerdanya - vall de Pi La Cerdanya - vall de Pi

22.04.2013 Views

Pep Collelldemont adverteix que “no cal estranyar-se si veiem helicòpters voltant prop de Santa Llocaia. Hi ha un aeròdrom de l’exèrcit francès dedicat fonamentalment a l’ensinistrament de pilots d’helicòpters.” Fent via vers a Bourg-Madame, entre aquesta població i Llívia, en plena plana cerdana, hi localitzen a dos petits nuclis pertanyents a aquell terme municipal. Un, Oncés, és, a ulls de Pau Vila, un “aplec d’onze masades, més formant camins que carrers... tocant al Segre” que té, segons ell, “camps de blat al voltant” i “belles praderies vora el riu.” Juan Antonio Bertran hi observa que “s’entremesclen les cases senzilles, juntament amb alguna, d’alegre jardí, habilitada com a segon habitatge, i importants casals amb grans pallers.” A més, ens comenta que “hi queda un bonic poltre, i bells horts i portals.” L’altre, Càldegues, per a Emmanuel Brousse “ressemble à un de ces petits villages de la Beauce perdus au milieu des champs de froment. Ici pas de grasses et vertes prairies, pas de nombreux canaux et ruisseaux à l’eau cristalline, emplissant l’air de leur bruyant babil. Rien des champs de seigle, sur les coteaux et dans les bas-fonds.” I afegeix que “n’est, plutôt, que la réunion de quelques grandes fermes autour de la vieille église paroissiale... Une rue assez large traverse le village de l’ouest à l’est.” Amb tot, per a Cèsar August Torras el seu “aspecte general és de benestar.” I si aquest llarg carrer, l’avinguda del Puigmal és —per a Juan Antonio Bertran i apuntava Brousse— “la seva columna vertebral”, comenta que “més cap al llevant, una nova urbanització de petits xalets tipus suís queda suficientment separada del poble, que continua mantenint el seu sabor i autenticitat.” De nou en plena Baga, ens trobem amb el nucli de Naüja, el qual, per a Pau Vila, “s’ajup en un aixaragallament dels restos de la plataforma terciària que recolzen Alta Cerdanya: la Plana i la Baga 325 en els estreps de la carena del Puigmal.” Juan Antonio Bertran remarca que “la pedra del seu exterior —referint-se a l’església de Sant Jaume— és molt fosca, el mateix que la de tot el poble que s’obre en dos carrers des de la plaça de l’església, descobrint-s’hi grans portals i eres.” I afegeix que “al final del carrer de sota, un llarg abeurador, un poltre senzillíssim i un safareig públic rematen l’harmonia del conjunt.” No obstant això, Emmanuel Brousse deia, amb anterioritat, que el poble “n’offre rien de particulièrement saillant”. Pep Collelldemont ens fa notar que “és un municipi dels petits, molt petit, amb les cases recollides, que malgrat la proximitat d’Oceja no ha crescut, per bé que algunes antigues cases de pagès s’han convertit en segones residències.” I, quelcom més enllà, vers a la divisió estatal, es fa cap a Osseja, i, segons Brousse “on voit immédiatement que la localité est grande et prospère. Nous sommes ici, en effet, dans le plus important village de la Cerdagne

Osseja De la vall fonda i fosca surt l’aigua sobirana, espígol de la penya; capbussa en la vessana blavosa de lloseres, i amb sa plata gelada acarona l’espona d’esquívola mirada. Vallcebollera, frement de freixeneda, mar blanca de fullatge que el sol ros petoneja amb mossegades d’ombra; per damunt la boscúria, 326 La Cerdanya Vallcebollera blava de gelosia, arrenca al vent que passa urpades per carícies. Vallcebollera, la pau de les deveses, la llum com un fum d’or s’escampa en les carenes. Baixant cap a les corts, una estesa d’ovelles esgraona la serra, i se’n duu un fil de llum agafat en els vellos. Jordi Pere Cerdà La guatlla i la garba française, dans un des plus beaux et des plus plaisants. Placé à l’entrée de la belle vallée de la Vanera, à peu de distance de Puigcerda... Ici aussi, l’on voit, à côté des maisons d’exploitation agricole, de beaux immeubles, de belles villas, des fontaines nombreuses. Ici aussi, les luxuriantes prairies font au village une enceinte de verdure et une rivière descendue de hauteurs presque inaccessibles répand partout la fertilité et la vie”. Acceptada la importància de la població per part de Cèsar August Torras, aquest afegeix que és “a la vegada la més comercial”. Afegeix que “és una bella estació d’estiueig y bon centre d’excursions. El terme d’Osseja té grans y hermosos boscos y és fértil y ben conreuat. Les hortes y prats son regats pel riu La Vanera”, motiu pel qual Marie-Rose Trilles i Amédée Escach a Carcanet bategen el lloc com “le jardin fruitier (poires et pommes)” i, afegeixen que “au printemps, la floraison des arbres crée un cadre féerique”. Pau Vila, a més, afegeix que “les terres essent en gran part aluvials i ben regades, la producció d’herba, blat, pèsols i sobretot de peres és notable. Fa goig —en aquell moment— de veure els vessants de la terra coberts per milers de pereres ben arrenglerades”, motiu pel qual, segons Jean-Louis Blanchon a Osseja, mon village en Cerdagne, comenta que “c’est un spectacle curieux au printemps que celui de cette vallée toute fleurie de blanc”. I, mentre Ardouin-Dumazet deia que “la petite ville, car on peut donner ce titre à Osséja”, Georges Beaume comentava que “Osséja, que les guides mentionnent à peine, nous charme par sa gaieté: des prairies, des vergers, une forêt de pins magnifiques, des moulins à farine, des scieries, plusieurs carrières d’ardoises lui assurent la fortune dans un si

Osseja<br />

De la <strong>vall</strong> fonda i fosca<br />

surt l’aigua sobirana,<br />

espígol <strong>de</strong> la penya;<br />

capbussa en la vessana<br />

blavosa <strong>de</strong> lloseres,<br />

i amb sa plata gelada<br />

acarona l’espona<br />

d’esquívola mirada.<br />

Vallcebollera,<br />

frement <strong>de</strong> freixeneda,<br />

mar blanca <strong>de</strong> fullatge<br />

que el sol ros petoneja<br />

amb mossega<strong>de</strong>s d’ombra;<br />

per damunt la boscúria,<br />

326<br />

<strong>La</strong> <strong>Cerdanya</strong><br />

Vallcebollera<br />

blava <strong>de</strong> gelosia,<br />

arrenca al vent que passa<br />

urpa<strong>de</strong>s per carícies.<br />

Vallcebollera,<br />

la pau <strong>de</strong> les <strong>de</strong>veses,<br />

la llum com un fum d’or<br />

s’escampa en les carenes.<br />

Baixant cap a les corts,<br />

una estesa d’ovelles<br />

esgraona la serra,<br />

i se’n duu un fil <strong>de</strong> llum<br />

agafat en els vellos.<br />

Jordi Pere Cerdà<br />

<strong>La</strong> guatlla i la garba<br />

française, dans un <strong>de</strong>s plus beaux et <strong>de</strong>s plus plaisants.<br />

Placé à l’entrée <strong>de</strong> la belle <strong>vall</strong>ée <strong>de</strong> la Vanera, à peu <strong>de</strong><br />

distance <strong>de</strong> Puigcerda... Ici aussi, l’on voit, à côté <strong>de</strong>s<br />

maisons d’exploitation agricole, <strong>de</strong> beaux immeubles, <strong>de</strong><br />

belles villas, <strong>de</strong>s fontaines nombreuses. Ici aussi, les<br />

luxuriantes prairies font au village une enceinte <strong>de</strong> verdure<br />

et une rivière <strong>de</strong>scendue <strong>de</strong> hauteurs presque inaccessibles<br />

répand partout la fertilité et la vie”. Acceptada<br />

la importància <strong>de</strong> la població per part <strong>de</strong> Cèsar August<br />

Torras, aquest afegeix que és “a la vegada la més comercial”.<br />

Afegeix que “és una bella estació d’estiueig y bon<br />

centre d’excursions. El terme d’Osseja té grans y hermosos<br />

boscos y és fértil y ben conreuat. Les hortes y<br />

prats son regats pel riu <strong>La</strong> Vanera”, motiu pel qual<br />

Marie-Rose Trilles i Amédée Escach a Carcanet bategen<br />

el lloc com “le jardin fruitier (poires et pommes)” i,<br />

afegeixen que “au printemps, la floraison <strong>de</strong>s arbres crée<br />

un cadre féerique”. Pau Vila, a més, afegeix que “les<br />

terres essent en gran part aluvials i ben rega<strong>de</strong>s, la producció<br />

d’herba, blat, pèsols i sobretot <strong>de</strong> peres és notable.<br />

Fa goig —en aquell moment— <strong>de</strong> veure els vessants<br />

<strong>de</strong> la terra coberts per milers <strong>de</strong> pereres ben arrenglera<strong>de</strong>s”,<br />

motiu pel qual, segons Jean-Louis Blanchon a<br />

Osseja, mon village en Cerdagne, comenta que “c’est un<br />

spectacle curieux au printemps que celui <strong>de</strong> cette <strong>vall</strong>ée<br />

toute fleurie <strong>de</strong> blanc”. I, mentre Ardouin-Dumazet<br />

<strong>de</strong>ia que “la petite ville, car on peut donner ce titre à<br />

Osséja”, Georges Beaume comentava que “Osséja, que<br />

les gui<strong>de</strong>s mentionnent à peine, nous charme par sa<br />

gaieté: <strong>de</strong>s prairies, <strong>de</strong>s vergers, une forêt <strong>de</strong> pins magnifiques,<br />

<strong>de</strong>s moulins à farine, <strong>de</strong>s scieries, plusieurs<br />

carrières d’ardoises lui assurent la fortune dans un si

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!