La Cerdanya - vall de Pi
La Cerdanya - vall de Pi La Cerdanya - vall de Pi
tants de llocs pirinencs.” Per a ell, a més, “els seus paisatges tenen una tendresa entranyable”, potser, perquè com bé diuen Cervera, Clotet, Fons, Grifell i Redó a Parcs Naturals, Paisatges i Rutes, i tot baixant del coll de la Creueta, “la Cerdanya treu el nas aquí i allà, i ens adonem que entrem a un altre món: la geografia és més oberta. És una altra sensació.” Una altra sensació perquè “l’aspecte de la plana des de qualsevol indret que se La Cerdanya 271 la miri és alegre y ple de vida, brillant, d’exuberant verdor”, ens explica Cèsar August Torras a Cerdanya. Aquesta admiració és també compartida per autors francesos, alguns dels quals, com ara Pierre Vidal a la Guide historique et pittoresque dans le Départément des Pyrénées-Orientales, arriba a fer una contundent afirmació després d’una breu descripció matinera des de Fontromeu: “La plaine de la Cerdagne est couverte de fumées matinales. Cependant la lumière croît, le ciel s’élargit, les montagnes reparaissent et l’air s’emplit de joie et de vie. Enfin le soleil est maître de l’espace, et le spectacle que nous avons contemplé du haut de l’Oratoire de Font-Roméu s’étale de nouveau sous nos yeux. Nous ne croyons pas exagérer en disant que c’est là un des plus beaux paysages du monde entier.” Afirmació, aquesta darrera, idèntica a la del baró Taylor en la seva obra Les Pyrénées. Per a ell, “l’admirable plaine de la Cerdagne est un des plus beaux paysages du monde entier.” La fa seva Emmanuel Brousse a La Cerdagne française: “Il est impossible, en effet, de trouver dans un si petit espace, un pais aussi frais, aussi pittoresque; et on ne s’imaginerait point que dans ce coin perdu des Pyrénées existe un joyau d’une telle richesse.” I semblantment afirmava en una crònica dels sovintejats viatges a L’enclave espagnol de Llivia del reconegut Club Alpin Français quan, aturant l’expedició al coll del Rigat, descrivia la comarca tot explicant-nos: “Nous ne connaissons pas des spectacles plus grandiose, plus riant, plus beau, plus imposant et plus séduisant à la fois que celui qu’offre la Cerdagne... On épuiserait tous les termes de l’admiration sans arriver à peindre la diversité de sentiments que l’on éprouve devant ce panorama incomparable” que sorgeix per a José Xandri a La Cerdaña perquè “con las caricias del sol, un sol espléndido, se derriten las nieves y la Cerdaña, sacudiendo su blanco mantel, aparece envuelta en otro
272 La Cerdanya verdor y como rejuvenecida por su larga estancia debajo de los hielos. La temperatura asciende, y a partir del mes de Junio, se goza del clima más benigno y aparece el país más agradable y encantador del mundo.” Des del mateix indret —el coll Rigat—, a cavall de la diligència-correu que l’havia de portar a Bourg- Madame, advertien a Georges Beaume a Des Vosges aux Pyrénées: “—Faites attention !... Vous allez voir la Cerdagne, la vraie. —Faites attention !... répète le postillon, puis le conducteur. Cerdanya Sacra o Divina Sensacions, emocions i sentiments produïts per una terra que alguns autors divinitzen o, com a mínim, la veuen com una clara empremta divina o com un paradís. Així, en l’Himne Cerdà, Francesc Matheu no va poder evitar de dir, potser per la forma de la terra cerdana: “La nostra vall és la ditada / que hi deixà Déu al crear al món”, mentre que Rosa Casas en Tardors de Cerdanya ens adverteix: “Si passes, foraster, per la Cerdanya, / en primavera, estiu, tardor o hivem, / tant si veus blanca de neu la muntanya / com si veus tot florit el Pirineu, / tomaràs altra volta en eixa terra / que diries que és l’Olimp dels Déus”, mentre que Joaquim Casasa a Notícies de Catalunya descriu la comarca “contemplada des la Tossa d’Alp, des del coll de la Perxa o des de qualsevol de les superbes altures muntanyenques que coronen, amb un cercle enorme, aquell territori paradisíac.” També, en una al·lucinant visió a la seva Obra poètica, Bartomeu Barceló sacralitza la Cerdanya: “Tapís de meravella, o casta!, o nua!, / m’immensifiques i anorrees... Qui / a l’arrel de ma vida —sense fi / segles a fons—, m’advera, m’insinua / que l’èxtasi infinit que el cor m’afua / sublima el del meu pare en descobrir / la que em duria —conca sacra!— al si / com a perla que amor, morint, trassua?” En qualsevol cas, més curiosa és l’aportació de Manuel Maristany en Ha nevado en la Molina quan especifica la intervenció divina tot dient-nos que “luego que Dios hubo hecho los Pirineos cayó en la cuenta de que le habían sobrado varios kilómetros de llanura, y no sabiendo qué hacer con ellos, los añadió a los ya existentes en la Cerdaña, con lo que este valle pasó a ser el más amplio, extenso y dilatado de toda la cordillera.” J’ouvre donc mes yeux... Le soleil éclate dans sa rouge gloire du soir, resplendit sur une campagne vaste. C’est la Cerdagne, tout l’opulent plateau que s’ouvre à nos pieds comme un livre. Il étincelle d’une poussière d’or. De hautes montagnes l’enveloppent, lui
- Page 1 and 2: Sebastià Bosom La Cerdanya
- Page 3 and 4: La Cerdanya 268 La Cerdanya No són
- Page 5: 270 La Cerdanya Visió de Cerdanya
- Page 9 and 10: 274 La Cerdanya El valle de La Cerd
- Page 11 and 12: 276 La Cerdanya Una terra, una coma
- Page 13 and 14: 278 La Cerdanya die où toute la Ce
- Page 15 and 16: Puigcerdà 280 La Cerdanya De Puigc
- Page 17 and 18: Atac i defensa de Puigcerdà [grava
- Page 19 and 20: Narcís Oller El mercat a la plaça
- Page 21 and 22: 286 La Cerdanya Centenares de luces
- Page 23 and 24: Manuscrit original de Joan Maragall
- Page 25 and 26: 290 La Cerdanya “De Puigcerdà
- Page 27 and 28: 292 La Cerdanya L’estiueig de fam
- Page 29 and 30: Alta Cerdanya: Montlluís i el pla
- Page 31 and 32: 296 La Cerdanya Sant Pere dels Forc
- Page 33 and 34: L’església de Planès [de Cheval
- Page 35 and 36: Planès 300 La Cerdanya tament cat
- Page 37 and 38: Alta Cerdanya: la Solana 302 La Cer
- Page 39 and 40: Processó a Font-Romeu, a principis
- Page 41 and 42: L’orquestra del “Grand Hotel”
- Page 43 and 44: El Caos de Targasona 308 La Cerdany
- Page 45 and 46: Angostrina 310 La Cerdanya Poc tros
- Page 47 and 48: Els nous banys de Dorres Exvot de F
- Page 49 and 50: 314 La Cerdanya Font-Romeu Molt a p
- Page 51 and 52: Alta Cerdanya: la Plana i la Baga 3
- Page 53 and 54: 318 La Cerdanya La vall d’Eina En
- Page 55 and 56: Sallagosa 320 La Cerdanya La vall d
tants <strong>de</strong> llocs pirinencs.” Per a ell, a més, “els seus paisatges<br />
tenen una tendresa entranyable”, potser, perquè<br />
com bé diuen Cervera, Clotet, Fons, Grifell i Redó a<br />
Parcs Naturals, Paisatges i Rutes, i tot baixant <strong>de</strong>l coll <strong>de</strong><br />
la Creueta, “la <strong>Cerdanya</strong> treu el nas aquí i allà, i ens<br />
adonem que entrem a un altre món: la geografia és més<br />
oberta. És una altra sensació.” Una altra sensació perquè<br />
“l’aspecte <strong>de</strong> la plana <strong>de</strong>s <strong>de</strong> qualsevol indret que se<br />
<strong>La</strong> <strong>Cerdanya</strong> 271<br />
la miri és alegre y ple <strong>de</strong> vida, brillant, d’exuberant verdor”,<br />
ens explica Cèsar August Torras a <strong>Cerdanya</strong>.<br />
Aquesta admiració és també compartida per autors<br />
francesos, alguns <strong>de</strong>ls quals, com ara <strong>Pi</strong>erre Vidal a la<br />
Gui<strong>de</strong> historique et pittoresque dans le Départément <strong>de</strong>s<br />
Pyrénées-Orientales, arriba a fer una contun<strong>de</strong>nt afirmació<br />
<strong>de</strong>sprés d’una breu <strong>de</strong>scripció matinera <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Fontromeu:<br />
“<strong>La</strong> plaine <strong>de</strong> la Cerdagne est couverte <strong>de</strong> fumées<br />
matinales. Cependant la lumière croît, le ciel s’élargit,<br />
les montagnes reparaissent et l’air s’emplit <strong>de</strong> joie et <strong>de</strong><br />
vie. Enfin le soleil est maître <strong>de</strong> l’espace, et le spectacle<br />
que nous avons contemplé du haut <strong>de</strong> l’Oratoire <strong>de</strong><br />
Font-Roméu s’étale <strong>de</strong> nouveau sous nos yeux. Nous ne<br />
croyons pas exagérer en disant que c’est là un <strong>de</strong>s plus<br />
beaux paysages du mon<strong>de</strong> entier.” Afirmació, aquesta<br />
darrera, idèntica a la <strong>de</strong>l baró Taylor en la seva obra Les<br />
Pyrénées. Per a ell, “l’admirable plaine <strong>de</strong> la Cerdagne est<br />
un <strong>de</strong>s plus beaux paysages du mon<strong>de</strong> entier.” <strong>La</strong> fa seva<br />
Emmanuel Brousse a <strong>La</strong> Cerdagne française: “Il est<br />
impossible, en effet, <strong>de</strong> trouver dans un si petit espace,<br />
un pais aussi frais, aussi pittoresque; et on ne s’imaginerait<br />
point que dans ce coin perdu <strong>de</strong>s Pyrénées existe un<br />
joyau d’une telle richesse.” I semblantment afirmava en<br />
una crònica <strong>de</strong>ls sovintejats viatges a L’enclave espagnol <strong>de</strong><br />
Llivia <strong>de</strong>l reconegut Club Alpin Français quan, aturant<br />
l’expedició al coll <strong>de</strong>l Rigat, <strong>de</strong>scrivia la comarca tot<br />
explicant-nos: “Nous ne connaissons pas <strong>de</strong>s spectacles<br />
plus grandiose, plus riant, plus beau, plus imposant et<br />
plus séduisant à la fois que celui qu’offre la Cerdagne...<br />
On épuiserait tous les termes <strong>de</strong> l’admiration sans arriver<br />
à peindre la diversité <strong>de</strong> sentiments que l’on éprouve<br />
<strong>de</strong>vant ce panorama incomparable” que sorgeix per a<br />
José Xandri a <strong>La</strong> Cerdaña perquè “con las caricias <strong>de</strong>l sol,<br />
un sol espléndido, se <strong>de</strong>rriten las nieves y la Cerdaña,<br />
sacudiendo su blanco mantel, aparece envuelta en otro