La Cerdanya - vall de Pi

tants de llocs pirinencs.” Per a ell, a més, “els seus paisatges
tenen una tendresa entranyable”, potser, perquè
com bé diuen Cervera, Clotet, Fons, Grifell i Redó a
Parcs Naturals, Paisatges i Rutes, i tot baixant del coll de
la Creueta, “la Cerdanya treu el nas aquí i allà, i ens
adonem que entrem a un altre món: la geografia és més
oberta. És una altra sensació.” Una altra sensació perquè
“l’aspecte de la plana des de qualsevol indret que se
La Cerdanya 271
la miri és alegre y ple de vida, brillant, d’exuberant verdor”,
ens explica Cèsar August Torras a Cerdanya.
Aquesta admiració és també compartida per autors
francesos, alguns dels quals, com ara Pierre Vidal a la
Guide historique et pittoresque dans le Départément des
Pyrénées-Orientales, arriba a fer una contundent afirmació
després d’una breu descripció matinera des de Fontromeu:
“La plaine de la Cerdagne est couverte de fumées
matinales. Cependant la lumière croît, le ciel s’élargit,
les montagnes reparaissent et l’air s’emplit de joie et de
vie. Enfin le soleil est maître de l’espace, et le spectacle
que nous avons contemplé du haut de l’Oratoire de
Font-Roméu s’étale de nouveau sous nos yeux. Nous ne
croyons pas exagérer en disant que c’est là un des plus
beaux paysages du monde entier.” Afirmació, aquesta
darrera, idèntica a la del baró Taylor en la seva obra Les
Pyrénées. Per a ell, “l’admirable plaine de la Cerdagne est
un des plus beaux paysages du monde entier.” La fa seva
Emmanuel Brousse a La Cerdagne française: “Il est
impossible, en effet, de trouver dans un si petit espace,
un pais aussi frais, aussi pittoresque; et on ne s’imaginerait
point que dans ce coin perdu des Pyrénées existe un
joyau d’une telle richesse.” I semblantment afirmava en
una crònica dels sovintejats viatges a L’enclave espagnol de
Llivia del reconegut Club Alpin Français quan, aturant
l’expedició al coll del Rigat, descrivia la comarca tot
explicant-nos: “Nous ne connaissons pas des spectacles
plus grandiose, plus riant, plus beau, plus imposant et
plus séduisant à la fois que celui qu’offre la Cerdagne...
On épuiserait tous les termes de l’admiration sans arriver
à peindre la diversité de sentiments que l’on éprouve
devant ce panorama incomparable” que sorgeix per a
José Xandri a La Cerdaña perquè “con las caricias del sol,
un sol espléndido, se derriten las nieves y la Cerdaña,
sacudiendo su blanco mantel, aparece envuelta en otro