La Cerdanya - vall de Pi

ger, cabinets de lecture, fumoir, bibliothèque, etc.,
décorés avec un goût exquis et luxueusement meublés.”
Després, s’estén en una llarga descripció dels jardins i
horts de la finca, en els quals, segons Cèsar August
Torras, “s’hi ostenta una notable varietat de rosers, arribant
fins a unes 250 les distintes especialitats. En els
fruiters hi ha tota llei d’arbres... quals fruits són exquisits
donant molt notables exemplars premiats en exposicions
y concursos”, sense oblidar-se de comentar que
“al sortir d’Estavar se deixen a la dreta, un xic separades,
les mines de lignit que assorteixen de carbó a la
major part dels pobles de la Cerdanya francesa.”
Retornant a la carretera de la Baga, la nacional, cal
fer cap a Er, “poble de muntanya de net y simpàtic
aspecte, —segons Cèsar August Torras— ab carrers
costaruts y escampats, a la riva dreta de son riveral. Les
cases son blanques ab negra coberta de pissarra.” Per
això Emmanuel Brousse comenta que les cases “ressemblent,
vues de loin et d’une élévation, à un vol de
pigeons dont les ailes seraient noires tandis que le reste
du plumage serait blanche.” A més, ens apunta que “est
Alta Cerdanya: la Plana i la Baga 323
un des villages les plus importants et en même temps
les plus agréables du canton de Saillagouse et de toute
la Cerdagne.” Del poble, Ardouin-Dumazet, diu que
“c’est un des plus beaux centres de la contrée, riche de
prairies et de moissons, dont les maisons revêtues de
ces toits d’ardoises chers à la Cerdagne masquent sous
un crépi éblouissant leur maçonnerie de pierres reliées
par l’argile. Ces maisons sont l’œuvre d’artisans du
pays”; “cases humils i netes”, per a Joaquim Santasusagna
a Les serres encantades. Per la seva part, Juan
Antonio Bertran observa que “té dues zones ben diferenciades:
Err de Baix, al costat del riu, i Err de Dalt,
sobre un tossal”, i continua dient-nos que “bons masos
alternen amb cases d’estiuejants i fins i tot amb alguna
bella casa modernista. A la sortida del poble... hi ha una
graciosa casa pentagonal amb molt poques obertures i
un llosat de pissarra de diversos vessants rematat als
careners amb teula àrab.” En tot cas, en observar-lo,
Pep Collelldemont veu que “l’estructura del poble d’Er
denota de seguida un caliu turístic. Ha deixat de ser un
poble de pagès típic cerdà.” Cèsar August Torras ens en