La Cerdanya - vall de Pi

El Caos
de Targasona
308
La Cerdanya
J. Ferrer, “un des rochers les plus célèbres est celui qu’on
appelle: Le Barratas”, mentre que Yves Hoffmann ens
diu que “en dépit du brillant soleil de la Cerdagne, ces
nobles débris des montagnes qu’ils furent, il y a des
millénaires, gardent l’équivoque et mystérieuse allure de
créations de rêves dignes d’inspirer des amateurs de
sculptures abstraites”. Tot això té —per a Pau Vila— raó
de ser perquè “s’ha descompost en blocs arrodonits a
causa de l’estructura esquistosa de les roques, els quals
s’han apilat, els uns damunt d’altres, d’una manera caòtica”.
Per a Michel Bouille i Jean-François Brousse a
Chemins du Roussillon, “beaucoup de ces rochers jetés
pêlemêle ont de saisissantes figures humaines. On voit
des corps hurlant, des bras tordus, rehaussés, ça et là, des
blocs à têtes étranges”. Altrament, segons alguna llegenda,
i de la mà de Jordi Mas a Camí ramader, es pot dir “ai,
pastor, vers la Bullosa / desplaçaves el ramat, / vas dir
paraula ultrajosa, / el Senyor t’ha condemnat / a ser roca
esgarrifosa / dins d’un camp desordenat”. Per la seva
part, Targasona és, a ulls de Pierre Vidal, “un joli petit
village que des eaux vives arrosent de tous côtés”, mentre
que a Cèsar August Torras el nucli se li presenta “rònec
y trist” A més, hi observa que “un blaç de roques de color
verdós corona les cases del pintoresc poble de rònegues
cases ab teulada de pissarra”. De l’època d’Emmanuel
Brousse, aquest destacava que “a l’entrée du village, dans
un pré attenant à la route,... un frêne de proportions
gigantesques. Il ne mesure pas moins de six mètres de
circonférence sur huit de hauteur”. I és també en aquest
terme “on podrem veure de ben a prop —ens explica Pep
Collelldemont a La Cerdanya— la central solar Temis,
que es pot observar perfectament des de Puigcerdà i de
molts altres indrets... Actualment no està en funcionament
com a eina de producció elèctrica, però serveix
per fer-hi experiments sobre les radiacions còsmiques.
Tecnològicament parlant, la central Temis és molt més
sofisticada que la d’Odelló...”. No obstant això, Xavier
Febrés ens indica que tenia “una futura capacitat de
producció de dos megawatts, capaços d’alimentar una
vila de 2.000 habitants. Aquesta potència situa la central
experimental francesa en tercer lloc mundial, després
de la de Brastown als Estats Units... i la de Crimea
a la Unió Soviètica” tot i el fracàs que va representar,
per bé que, seguint el mateix autor, aquesta central “ja
són paraules majors. L’Estat francès s’hi ha jugat la
«grandeur» tecnològica de punta”.
Quelcom més avall del Caos, hom fa cap a Angostrina,
poble del qual Pierre Vidal ens comenta que “quand
on voit ce village pour la première fois, qu’on ne verra rien
de plus propre, de mieux arrosé, de plus frais, de plus
beau!... En entrant dans le village le bien-être et le bonheur
s’y marquent de tous côtés. La route longe les maisons
et le bord de la rivière, entre deux rangées d’arbres au
feuillage épais”. En tot cas, a ulls de Pau Vila el nucli està